Los depósitos aluviales sintectónicos de la Pobla de Segur: alogrupos y su significado tectonoestratigráfico

El análisis estratigráfico y estructural de los conglomerados finieocenos y oligocenos de La Pobla de Segur (Formación de Collegats) localizados en los Pirineos centrales, ha permitido correlacionar diferentes episodios de sedimentación y de estructuración tectónica. Los materiales que constituyen el relleno de la cuenca intramontañosa de La Pobla de Segur (facies de abanico aluvial y deltaico, con intercalaciones lacustres subordinadas) reposan discordantemente sobre un substrato Mesozoico previamente deformado y estan organizados en una serie de cuñas clásticas que alcanzan un espesor acumulativo mínimo de 3500 m. El reconocimiento de superficies de discontinuidad, cartografiables a lo largo de toda la cuenca, ha permitido la definición de 5 alogrupos (Pessonada, Ermita, Pallaresa, Senterada y Antist) que a su vez pueden subdividirse en aloformaciones o secuencias. Las relaciones estructurales entre el suhstrato y los depósitos aluviales han permitido establecer la cronologia de la deformación compresiva tardía que afectó a este sector de la cadena sur-pirenaica y precisar el orígen claramente tectónico de las discontinuidades que constituyen los límites de los alogrupos.

Un sant Josep Oriol de l'església parroquial de la Pobla de Segur (Lleida) atribuït a Bonaventura Planella (1772-1844)

Aquest text fa referència a una pintura a l’oli dedicada a sant Josep Oriol, conservada a l’església parroquial de la Pobla de Segur. Arran d’una anàlisi iconogràfica atenta de l’obra, dedicada a un sant beatificat a Barcelona el juny del 1807, un fet que comportà nombroses representacions de la mà dels artistes més notables, apunta la possibilitat, que pogués ser obra de Bonaventura Planella (1772-1844).

Presa de La Pobla de Segur

El objeto del presente proyecto es la definición completa y exacta de la presa de La Pobla de Segur, con el nivel de detalle suficiente para que se pueda construir la presa conforme a los requerimientos de la propiedad, siendo capaz de regular la ampliación de la dotación anual que la Comunidad de Regantes del Canal de Urgel ha obtenido en concesión. La infraestructura proyectada debe estar acorde con la normativa vigente y que le sea de aplicación. El proyecto presente define claramente las partes y elementos de los que se compone la infraestructura, de manera que la aceptación de los documentos por parte de la empresa contratista supone una garantía total de la funcionalidad de la presa, sin dejar parte alguna indefinida. De esta manera se evitan conflictos entre la propiedad y la empresa contratista.

Esquema criptogràfic : Joc electrònic remot segur - Ruleta

El sistema presentat proposa una solució de joc electrònic remot segur per a la ruleta, que usa criptografia de clan pública, certificats i signaturas digitals. Es difineix com es faran les accions, els protocols, per assegurar als participants que el joc és just i honest

XifraXat : Xat segur

XifraXat és un sistema que permet a dos usuaris gaudir d'una conversa del tot privada. Assegura la privacitat als usuaris ja que utilitza un sistema de xifra Diffie-Hellman, que com tots els sistemas de xifra pública, el xifratge el fa l'usuari a partir de les seves claus.

Xat Segur

En aquest treball de final de carrera es procura resoldre el problema de la seguretat informàtica en les comunicacions entre dues entitats per a poder protegir la informació sensible quan viatgi per la xarxa. Per fer-ho, s?utilitzen una sèrie de tècniques basades en la criptografia.

Escenari Client - Servidor Segur

Consisteix en la implementació d¿un escenari segur client - servidor amb un proveïdor d¿identitat i un control d¿accés extern. En concret, s¿hand¿implementar principalment dos components web, el proveïdor de servei i el proveïdor d¿identitat.

Xat segur

Aquest projecte el que crea es el disseny d'un programa per tal d'aconseguir un xat segur.

Xat segur

L'objectiu d'aquest treball de final de carrera és crear un programari de missatgeria instantània deslligada de qualsevol servidor, de manera que cada usuari tingui un programa client/servidor amb el qual pugui rebre 'trucades' o fer-ne, en aquest últim cas indicant prèviament l'adreça IP del destinatari.

Escenari segur client-servidor amb un proveïdor d'identitat i control d'accés extern

El projecte consisteix en desenvolupar un sistema que permeti a un client poder connectar-se auna pàgina web, validar-se sense contrasenya (amb un certificat idCat), i accedir als seus recursos.

Bingo Segur

L'aplicació 'Bingo Segur' ha estat una implementació pel cas del joc del bingo, del recurs de les cadenes hash esteses amb compromís de bit, que ens garanteix confidencialitat i autenticació de les dades.

Bingo segur

En aquest TFC es proposa un protocol de CMS aplicat a un Joc de Bingo, en que les entrades són nombres generats pels jugadors i el resultat cercat és un nombre aleatori per al joc.

Memòria de l'aplicació xat segur v0.1

L'objectiu de l'aplicació es facilitar una eina de comunicació entre usuaris (o Xat) però utilitzant algoritmes de xifratge simètric per tal de codificar els missatges enviats d'un usuari a l'altre, fent aquesta informació inaccessible per a usuaris no desitjats.

Disseny i implementació en Java d'un sistema segur de descàrrega anònima de fitxers format per aplicacions web basades en XML i amb autenticació del client per part d'un tercer mitjançant una PKI

En aquest TFC s'ha proposat dissenyar i implementar en llenguatge Java un sistema segur de descàrrega anònima de fitxers. Per fer aquesta tasca es proposa un conjunt d'aplicacions web que es s'intercanviaran dades en format XML de forma segura, sempre sota protocol HTTPS i mantenint la integritat, autenticitat i autenticació de les parts amb l'ajut d'un PKI.

JXTA Xat Segur

El projecte que es descriu consisteix en el desenvolupament d'una aplicació de xat emprant la tecnologia P2P, en la qual els missatges que s'intercanvien els diferents interlocutors es transmeten xifrats de forma que ningú fora d'ells pot conèixer el contingut de la conversa