1000 resultados para Plantes exòtiques
Resumo:
La intrusió de les plantes exòtiques invasores en els espais naturals protegits de Catalunya s’ha convertit en un problema de primer ordre. En alguns d’aquests espais fa temps que s’han començat a gestionar aquestes espècies exòtiques. No és el cas del PNAP, que degut a la seva recent creació, encara no ha pogut tractar a fons aquesta problemàtica. Per tant, amb el present estudi s’ha treballat en conèixer la distribució d’aquetes espècies en el Parc i en crear una base de referència. La major part de les plantes trobades estan situades en llocs on la pressió humana es molt forta. Un cop establertes prop de les àrees més antropitzades, aquestes espècies es disseminen pel territori aprofitant-se de les zones degradades per establir-se. Per aquesta raó, també es proposen les mesures d’actuació més adients per a gestionar aquestes espècies en el territori de l’Alt Pirineu, prenent com a referent les actuacions que es duen a terme avui arreu del món.
Resumo:
Tot i que la creixent amenaça de les plantes exòtiques invasores en els espais naturals és un fet evident, aquest problema és gairebé desconegut a la Vall d'Alinyà. Es van estudiar set punts de mostreig associats a quatre tipologies d'hàbitat per esbrinar la distribució de les plantes invasores en la Vall d'Alinyà, així com canvis recents en la seva composició, abundància i en el rang de distribució a partir de fonts bibliogràfiques. Es va desenvolupar un índex per quantificar la problemàtica de les invasions de flora exòtica en els diferents hàbitats estudiats. Els focus d'invasió van resultar estar associats a zones pertorbades, nuclis de població i baixes altituds. El canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl podrien estar jugant un paper essencial en l'aparició de noves plantes invasores i en l'increment tant de l'abundància com de la cota altitudinal dels nivells més grans d'invasió. Tot i que la problemàtica associada a les plantes invasores en la Vall d'Alinyà és generalment baixa, algunes espècies com Senecio inaequidens representen una amenaça per a l'espai, motiu pel qual es proposa un pla de gestió per a la flora invasora.
Resumo:
Los comentarios que siguen tienen su origen en una nota que redactamos en 1966 y que en principio debía haberse publicado en breve plazo la cual comprendía algunas consideraciones sobre Picea abies, Abutilón teophrasti, Impatiens balfourii, Citrullus colocynthis, Lonicera japónica y, particularmente, sobre Bidens áurea, especie de origen americano que descubrimos en Barcelona en 1963 y acerca de la cual M. CALDUCH dio noticia en 1973.
Resumo:
Pyrrolizidine alkaloids (PAs) are N-based plant secondary metabolites that function as chemical defenses against vertebrate and invertebrate herbivores. PAs can be highly variable at intraspecific level, both in their absolute and relative concentrations. Changes in the chemical composition of exotic plants when they invade a new environment have been poorly explored. Here we studied the biogeographical variation on PAs in Senecio pterophorus (Asteraceae) in the native region in Eastern South Africa, an expanded region in Western South Africa, and two introduced regions in Australia and Europe. PAs in S. pterophorus were represented by the highly toxic 1,2-unsaturated PAs and the less toxic 1,2-saturated PAs. Our results show a change in the plant chemical composition after invasion. Total PAs concentrations were highest in Australia compared to any other region. Plants from Europe contained the highest relative concentrations of 1,2-saturated PAs. The positive correlation between the chemical and the genetic distances estimated between populations suggests that the chemical profiles in the non-native regions were related to the plant dispersal routes. The decrease in the chemical diversity and the change in the absolute PAs concentrations in S. pterophorus after invasion may have consequences in the interactions between plants and herbivores in the novel habitats.
Resumo:
L'analyse pollinique des sédiments argileux, riches en macrorestes de végétaux, du "Belasien» (Crétacé inférieur) de Buarcos a permis reconnaître la présence d'une riche microflore. On a, nottament, reconnu la présence de: Concavisporites punctatus, Auritulinosporites complexis, Chomotriletes sp., Trilobosporites cf. bernissartensis, Apiculatisporites vulgaris, Cicatricosisporites sp. 1, Cicatricosisporites sp. 2. Cicatricosisporites sp. 3, Cicatricosisporites sp. 4, Cicatricosisporites sp. 5, Cicatricosisporites sp. 6. Costatoperforosporites fistulosus, Ceratosporites sp. l, C. cf. equalis, Ischyosporites teixeirae n. sp., Liburnisporites sp. AequitriraditeS cf. spinulosus, Cedripites lusitanicus, Clavatipollenites cf. hughesi. Après discution de la stratigraphie des diffèrentes espèces on sugère une âge barremo-aptien pour cette association malgré la présence de l'ensemble Apiculalisporites vulgaris-Classopollls major plutôt d'âge Aptien.
Resumo:
v.1 (1854)
Resumo:
v.2 (1855)
Resumo:
v.3 (1856)
Resumo:
v.4 (1857)
Resumo:
v.5 (1858)
Resumo:
v.6 (1859)
Resumo:
v.7 (1860)
Resumo:
v.8 (1861)