Influence of "historic" photoperiod during stem elongation on the number of fertile florets in wheat

Extending the duration of the late reproductive phase in wheat has been proposed as a possible avenue to improve spike fertility. There is a positive correlation between the number of fertile florets and the duration of the stem elongation phase when this phase is varied by extended photoperiod. Photoperiod treatments imposed during the vegetative period also influence the duration of stem elongation. The present study analysed the effect of long photoperiod (19 h) of different duration (10, 12, 14, 18 or 22 d) imposed before the onset of stem elongation on floret fertility in wheat. It was found that the length of the stem elongation phase was modified by earlier ‘historic ’ photoperiod treatments imposed during previous phases. However, neither the number of fertile florets per spike nor the spikelet fertility was affected significantly by these historic treatments. The results of the study therefore showed that an increased duration of the late reproductive phase was ineffective in increasing the number of fertile florets, unless the length of that phase was directly altered by current photoperiod.

Un món amb més de mil sexes

En els animals i les plantes, hi ha espècies en què la sexualitat és molt complexa, fins al punt que trenquen amb la divisió en dos sexes que regna en la biologia dels éssers humans

Disponibilitat per a les plantes de Mn, Cu, Zn i Cd en els sòls de diferents sistemes agrícoles a Catalunya

Es va avaluar el contingut del sòl en Mn, Cu, Zn, Ni i Cd fent una extracció amb DTPA, segons el mètode de Lindsay i Norvell (1969). Les mostres analitzades procedien de parcel·les agrícoles d'arreu de Catalunya, conservades al Banc de Mostres de Sòls del Mapa de Sòls de Catalunya del DARP. Els resultats es van agrupar per sistemes agrícoles en funció de l'origen de les mostres, ja que dins de cada un es pot assumir una reducció important en l'interval de variació de diferents factors. Es va realitzar una comparació estadística entre els valors mitjans dels diferents sistemes agrícoles, entre els valors mitjans de les dues profunditats de sòl considerades, i una interpretació agronòmica. Els resultats van indicar que els sòls procedents d'horticultura intensiva del Maresme són els que tenen continguts disponibles més elevats dels metalls considerats. D'altra banda, es fa palès que els valors estan condicionats tant pel material originari del sòl com per l'acció antròpica. Per al Cu i el Zn en les mostres de sòls del Maresme els continguts trobats estan molt per sobre dels mínims considerats com a agronòmicament satisfactoris.

Efectes de la invasió de la formiga argentina, Linepithema humile (Mayr), sobre el procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies

La formiga invasora Linepithema humile (Mayr), també coneguda com la formiga argentina, és una espècie present a la península Ibèrica. En aquesta tesi s'ha estudiat com afecta la presència d'aquesta espècie plaga a la comunitat de formigues autòctones y al procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies. L'estudi es va dur a terme en una àrea de sureda i brolla d'estepes i bruc boal situada al nord-est peninsular, prop de la línia de costa mediterrània. Un dels primers y més notables efectes de la invasió a les nostres àrees d'estudi és la dramàtica alteració de la comunitat de formigues, en forma de una reducció de la riquesa específica i de la homogeneïtat d'abundàncies. A més, a les zones envaïdes no hi queda cap espècie de formiga autòctona dispersant de llavors. A causa de la gran abundància d'obreres de la formiga argentina a les zones envaïdes, i del seu elevat ritme d'activitat, aquesta espècie efectua un intens rastreig del sòl, la qual cosa li permet localitzar els recursos en un temps menor que les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, la obertura mandibular de la comunitat de formigues esdevé molt disminuïda a les zones envaïdes a causa de la desaparició de les espècies autòctones, la majoria d'elles de mida més grossa que la formiga argentina, la qual cosa podria limitar la capacitat de manipulació de l'entorn que té la comunitat de formigues a les zones envaïdes, i podria explicar la falta de reemplaçament d'alguns dels rols que duien a terme les espècies de formigues autòctones abans de la invasió. La formiga argentina es mostra atreta per les llavors de les nou espècies vegetals estudiades (dues euforbiàcies: Euphorbia biumbellata i E. characias; dues compostes: Cirsium vulgare i Galactites tomentosa; i cinc papilionàcies: Genista linifolia, G. monspessulana, G. triflora, Sarothamnus arboreus i Ulex parviflorus), arribant a transportar i fins i tot introduir al niu algunes llavors, però amb probabilitats inferiors a les realitzades per les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, el seu comportament davant les nou espècies de llavors és variable, de manera que sembla que el seu efecte sobre la dispersió de llavors podria ser diferent per a cada espècie vegetal. L'alteració del procés de dispersió no sembla alterar l'èxit reproductiu d'una espècie concreta, Euphorbia characias, a les zones envaïdes; ni el seu reclutament, ni la distribució espacial, ni la supervivència de les plàntules són significativament diferents a les zones envaïdes que a les no envaïdes. La desaparició de les espècies de formigues granívores de les zones envaïdes pot afectar la dinàmica de les llavors de plantes no mirmecòcores. Així, les llavors de tres papilionàcies (Calicotome spinosa, Psoralea bituminosa i Spartium junceum) resulten amb un menor nivell de transports (i probablement menor depredació) a les zones envaïdes per la formiga argentina.

Problèmes posés par la population sporo-pollinique d'un niveau à plantes de la série de Buarcos (Portugal)

L'analyse pollinique des sédiments argileux, riches en macrorestes de végétaux, du "Belasien» (Crétacé inférieur) de Buarcos a permis reconnaître la présence d'une riche microflore. On a, nottament, reconnu la présence de: Concavisporites punctatus, Auritulinosporites complexis, Chomotriletes sp., Trilobosporites cf. bernissartensis, Apiculatisporites vulgaris, Cicatricosisporites sp. 1, Cicatricosisporites sp. 2. Cicatricosisporites sp. 3, Cicatricosisporites sp. 4, Cicatricosisporites sp. 5, Cicatricosisporites sp. 6. Costatoperforosporites fistulosus, Ceratosporites sp. l, C. cf. equalis, Ischyosporites teixeirae n. sp., Liburnisporites sp. AequitriraditeS cf. spinulosus, Cedripites lusitanicus, Clavatipollenites cf. hughesi. Après discution de la stratigraphie des diffèrentes espèces on sugère une âge barremo-aptien pour cette association malgré la présence de l'ensemble Apiculalisporites vulgaris-Classopollls major plutôt d'âge Aptien.

L'Illustration horticole : journal spécial des serres et des jardins, ou choix raisonné des plantes les plus intérressantes sous le rapport ornemental, comprenant leur histoire complete, leur description comparée, leur figure et leur culture /

v.1 (1854)

L'Illustration horticole : journal spécial des serres et des jardins, ou choix raisonné des plantes les plus intérressantes sous le rapport ornemental, comprenant leur histoire complete, leur description comparée, leur figure et leur culture /

v.2 (1855)

L'Illustration horticole : journal spécial des serres et des jardins, ou choix raisonné des plantes les plus intérressantes sous le rapport ornemental, comprenant leur histoire complete, leur description comparée, leur figure et leur culture /

v.3 (1856)

L'Illustration horticole : journal spécial des serres et des jardins, ou choix raisonné des plantes les plus intérressantes sous le rapport ornemental, comprenant leur histoire complete, leur description comparée, leur figure et leur culture /

v.4 (1857)

L'Illustration horticole : journal spécial des serres et des jardins, ou choix raisonné des plantes les plus intérressantes sous le rapport ornemental, comprenant leur histoire complete, leur description comparée, leur figure et leur culture /

v.5 (1858)

L'Illustration horticole : journal spécial des serres et des jardins, ou choix raisonné des plantes les plus intérressantes sous le rapport ornemental, comprenant leur histoire complete, leur description comparée, leur figure et leur culture /

v.6 (1859)

L'Illustration horticole : journal spécial des serres et des jardins, ou choix raisonné des plantes les plus intérressantes sous le rapport ornemental, comprenant leur histoire complete, leur description comparée, leur figure et leur culture /

v.7 (1860)

L'Illustration horticole : journal spécial des serres et des jardins, ou choix raisonné des plantes les plus intérressantes sous le rapport ornemental, comprenant leur histoire complete, leur description comparée, leur figure et leur culture /

v.8 (1861)