987 resultados para Plagues -- Agents de control biològic
Resumo:
El present treball estudiar la comunitat despcies Coleoptera dun camp de ctrics situat a la Selva de Camp, Tarragona, durant el perode de temps dels anys 2002 fins al 2011. Els Coleoptera s lordre animal conegut comunament com els escarabats i s el ms abundant i variat de tot el regne animal. Els estudis realitzats sn pocs i, normalment, de les espcies ms abundants (sobretot la famlia Coccinellidae). Totes les espcies daquest ordre presenten unes caracterstiques tpiques (Garca et al., 1989). (1) Presenten una cutcula dura, rgida i quitinitzada, amb el primer parell dales endurides (litres). Gran protecci als traumes fsics. (2) Tenen una gran capacitat per retenir la humitat degut a que els estigmes sobren els litres i eviten la prdua daigua per transpiraci. (3) Presenten mandbules mastegadores, adaptables i utilitzables per a una gran varietat de funcions (Chinery, 1988). (4) Algunes espcies poden acumular substncies txiques a lorganisme. Presenten un rgim alimentari fitfag o micfag, per norma general, tot i que tamb es poden trobar espcies saprfagues o depredadores. s per aquest motiu que les espcies de Coleoptera podrien presentar un paper important com a potencial plagues o com a possible control biològic (Zahradnik, 1990). Durant moltes dcades, els plaguicides han constitut una lluita qumica contra les plagues dels cultius agrcoles, obtenint molt bons resultats en quant a manteniment i qualitat de les collites. No obstant, la seva utilitzaci deliberada ha constitut en molts casos una important font de contaminaci del territori. La seva gran mobilitat i persistncia ha originat efectes de bioacumulaci i biomagnificaci a les xarxes trfiques dels essers vius presents en aquestes zones. Actualment, per evitar tots aquests problemes ocasionats pels productes sinttics, el control biològic de plagues constitueix un dels principals pilars de la protecci moderna de cultius (Jacas et al., 2005). Se sap que les formigues tenen un doble rol molt important a les comunitats vegetals (poden ser mutualistes o depredadors generalistes), fent que la presncia o absncia daquestes pugui tenir efectes potencials sobre labundncia daltres artrpodes (James et al., 1999). s per aquest motiu que al present treball es realitzen experiments amb dos tipus darbres, els que presenten formigues i els que les formigues shan excls experimentalment. Aix doncs, els objectius del present treball sn: - Descriure quantitativament la Comunitat de Coleoptera no Coccinellidae. - Descriure els canvis que shan produt en la comunitat de Coleoptera al llarg de 10 anys. - Valorar la importncia de les diferents espcies i/o famlies com a components de la biodiversitat dun conreu ecolgic. - Descriure els efectes sobre la comunitat de Coleoptera no Coccinellidae de la presncia o absncia de formgiues. - Valorar la importncia de les diferents espcies i/o famlies com a possibles plagues o com a agents de control biològic.
Resumo:
Lobjectiu principal daquesta investigaci s determinar la viabilitat dels nematodes entomopatgens per controlar les plagues de Thaumetopoea pityocampa, tenint en compte que presenten tot un seguit de caracterstiques que els fan adequats per al control de diferents plagues dinsectes.
Resumo:
En el present treball sha avaluat el potencial dels nemtodes entomopatgens per a controlar la plaga de R. ferrugineus. Per fer-ho, sha determinat la susceptibilitat daquesta a 4 espcies diferents de nemtodes: Steinernema carpocasae (soca B14, IDEBIO, BIOVERD), Steinernema feltiae (soca D114), Steinernema sp. (D122) i Heterorhabditis bacteriophora (soca DG46). Daltra banda, sha determinat la predaci de Steinernema carpocapsae per part de lcar Centroupeda almerodai (Acari: Acaridae) per comprovar si aquest pot influir negativament en lefectivitat de S. carpocapsae com agent de control biològic. Sha vist que el morrut de les palmeres s molt susceptible als nemtodes entomopatgens en especial una soca comercial (S. carpocapsae), la qual produeix mortalitats del 91,67%. Hi ha evidncies de que lcar C. almerodai depreda les formes infectives de S. carpocapsae encara que no s suficient important com perqu es vegi comproms lefectivitat com a bioinsecticida. Ls de nemtodes entomopatgens com a control biològic s una alternativa viable als mtodes qumics de eficcia similar per menys respectuosos amb el medi ambient.
Resumo:
El foc bacteri s una malaltia de quarantena a la Uni Europea causada pel bacteri Erwinia amylovora. Aquesta malaltia afecta fonamentalment a plantes de la famlia de les Roscies, en la que sinclouen arbres fruiters de gran inters econmic i diverses espcies ornamentals i silvestres.Els mtodes disponibles pel control del foc bacteri es limiten a tractaments amb productes qumics combinats amb prctiques culturals. A la Uni Europea, hi ha pocs productes basats en compostos qumics autoritzats i els disponibles tenen una eficcia reduda i es restringeixen prcticament als derivats del coure. Degut a aquesta limitaci existeix la necessitat de continuar investigant i estudiar estratgies alternatives o complementries a ls de productes qumics pel control daquesta malaltia.Aquest treball de fi de carrera sinclou dins el grup de patologia vegetal de lINTEA-CIDSAV (Institut de Tecnologia Alimentria - Centre dInnovaci i Desenvolupament en Sanitat Vegetal) de la Universitat de Girona i semmarca dins el projecte dinvestigaci de control biotecnolgic del foc bacteri. Aquest projecte t com a objectiu obtenir soques de bacteris de lcid lctic, amb activitat antibacteriana per a ser utilitzades com a agents de control biològic. El treball es centra principalment en la determinaci ex vivo (sobre teixit biològic per fora de lorganisme en condicions naturals) i in vivo (sobre lorganisme viu) de leficcia de diferents soques de bacteris de lcid lctic pel control de la infecci causada per E. amylovora; i en lavaluaci de la capacitat de supervivncia i colonitzaci dels bacteris de lcid lctic en material vegetal. De les soques de bacteris de lcid lctic estudiades, es seleccionen les ms eficaces pel control de la infecci per E. amylovora en fulla
Resumo:
Linters per a la sntesi dalcaloides amb estructura bsica de perhidro-9b-azafenal ha augmentat durant els darrers anys, ja que aquesta famlia dalcaloides, presents en els coccinllids, poden ser emprats com a mtode biològic en el control de plagues. En el present treball sha iniciat lestudi duna nova aproximaci sinttica als alcaloides amb aquest esquelet. La ruta proposada t com a punt de partida lNalquilaci enantioselectiva de la glutarimida per a obtenir un alcohol, en base a treballs realitzats amb anterioritat en el nostre grup de recerca. Posteriorment, sha realitzat una allilaci dun cati acilimini, seguit duna mettesi de tancament danell, per tal dobtenir lactames. Finalment , desprs de tres etapes sinttiques addicionals sobt laminoalcohol bicclic, el qual ens encamina a la formaci del tercer anell present en els alcaloides objectiu 1.
Resumo:
Una de les estratgies de control de les plagues dinsectes que sestan imposant actualment s laplicaci de programes de control integrat. Es basa a aprofitar totes les eines de control de plagues disponibles per aconseguir mantenir les poblacions dinsectes per davall dun llindar determinat de danys. Entre les tcniques que sutilitzen hi ha les mesures culturals, el control biològic i el control qumic mitjanant insecticides especfics. El control biològic es fonamenta en la utilitzaci denemics naturals dels insectes plaga per controlar- ne les poblacions. Els enemics naturals poden ser parasitoides, depredadors i patgens. El control biològic pot basar-se tant en la inoculaci denemics naturals extics o autctons com en la conservaci i/o augment denemics naturals presents en el medi. Per al control biològic de plagues en cultius hortcoles a lrea mediterrnia sest utilitzant majoritriament la conservaci i laugment denemics naturals.
Resumo:
Estudi sobre el tractament biològic amb Pantoea agglomerans EPS125 per tal d'evitar la podridura de la fruita
Resumo:
Estudi sobre el tractament biològic amb Pantoea agglomerans EPS125 per tal d'evitar la podridura de la fruita
Resumo:
El principal objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la producci de metablits amb activitat antibitica per soques de l'espcie Pseudomonas fluorescens de la collecci EPS, i tamb avaluar la seva potencialitat com a agents de biocontrol. Es va disposar tamb de diverses soques de P. fluorescens, cedides per altres investigadors, que van utilitzar-se com a referncia perqu algunes sn actives en control biològic i produeixen metablits secundaris d'inters en el biocontrol de malalties de plantes. La present memria s'estructura en cinc captols, que sn, introducci al control biològic, descripci de l'etapa de selecci de soques i cerca dels metablits produts, estudi de la producci d'HCN per la soca EPS288, estudi de la producci de l'antibitic 2,4-diacetilfloroglucinol (DAPG), i finalment, el darrer captol, on s'ha estudiat la producci de DAPG sobre material vegetal i la capacitat de colonitzar arrels per diverses soques d'inters. En l'etapa de prospecci, va demostrar-se que un 37% del total de les soques de la collecci EPS produen HCN, totes de l'espcie P. fluorescens, i un 90% d'aquestes provenien de les arrels de plantes. Es va confirmar la producci dels metablits secundaris 2,4-diacetilfloroglucinol, cid fenazina-1-carboxlic, i pirrolnitrina, per diverses soques de la collecci EPS seleccionades mitjanant tcniques moleculars. Aix, de la collecci EPS, les soques EPS317 i EPS808 produeixen DAPG, la EPS263 cid fenazina-1-carboxlic i pirrolnitrina i, EPS894, EPS895, EPS945 produeixen cid fenazina-1-carboxlic. La producci d'HCN es va estudiar ms exhaustivament en la soca EPS288, seleccionada per la seva activitat antifngica i candidata a agent de biocontrol contra Stemphylium vesicarium, causant de la estemfiliosi de la perera, i contra Penicillium expansum, causant de la podridura blava en conservaci de fruita a postcollita. Per aquest estudi, es va dissenyar i validar un sistema per recollir l'HCN a partir de cultius en medi lquid. S'ha demostrat que la temperatura d'incubaci, la concentraci cellular de sembra i la composici del medi de cultiu afectaven a la producci d'HCN. Els medis complexos i la glicina n'afavorien la sntesi i la font de carboni no afectava. La soca EPS288 va produir ms HCN que P. fluorescens CHA0, soca de referncia productora d'HCN i descrita com a activa en processos de biocontrol de fongs fitopatgens. En l'estudi de la producci de DAPG, les soques de la collecci EPS i de referncia, es van comparar en diversos medis de cultiu estudiant l'efecte de la complexitat i consistncia del medi, i l'addici de ferro o de glucosa. Va demostrar-se que la producci de DAPG depn principalment de la soca i de les caracterstiques del medi de cultiu. La glucosa estimula la producci, mentre que el ferro prcticament no afecta, i en general, el medi slid i complex estimula la producci de DAPG. Tanmateix, aquests efectes varien en alguna de les soques assajades donant lloc a comportaments singulars. En el seguiment del creixement amb un sistema automtic es va comprovar que la velocitat especfica de creixement i la concentraci cellular assolida al final del cultiu, estaven condicionades per la composici del medi de cultiu. En les proves d'antagonisme vers fitopatgens que foren seleccionats com a indicadors, va observar-se que tant l'antagonisme in vitro com la inhibici d'infeccions sobre material vegetal estaven parcialment relacionades amb la producci dels metablits secundaris estudiats. La promoci del creixement de portaempelts per aquestes soques depenia de la soca i de l'hoste, per no es pogu establir una relaci causa-efecte amb el metablits produts. Tamb es va comprovar que algunes de les soques podien sobreviure en ferides de pomes i de peres, on produren DAPG. Mutants resistents a rifampicina de diverses soques de la collecci EPS i de referncia es van inocular en llavors de pomera i de tomatera que es van sembrar i incubar en condicions controlades. Es va fer el seguiment de la poblaci bacteriana total i resistent a rifampicina present a les arrels durant 72 dies. Totes les soques van colonitzar les arrels de les plantes, mantenint una elevada poblaci durant 37 dies, cap d'elles va estimular el creixement ni mostrar efectes fitotxics, no afectant tampoc signicativament a la poblaci bacteriana espontnia de les arrels. La soca EPS808, una de les seleccionades pel treball, va aconseguir uns nivells de producci de DAPG, una velocitat de creixement i una supervivncia relativa a les arrels similar a altres soques de referncia descrites com a bons agents de biocontrol. En conseqncia, se la considera una candidata a agent de biocontrol que hauria de ser objecte de futurs estudis d'eficcia.
Resumo:
S'avaluaren 58 soques de Pseudomonas fluorescens i Pantoea agglomerans per la seva eficcia en el biocontrol de la malaltia causada per l'oomicet Phytophthora cactorum en maduixera i pel nematode formador de galles Meloidogyne javanica en el portaempelt GF-677. Es desenvolup un mtode ex vivo d'inoculaci de fulla amb l'objectiu de seleccionar soques bacterianes com a agents de control biològic de P. cactorum en maduixera. Tres soques de P. fluorescens es seleccionaren com a soques eficaces en el biocontrol del patogen en fulles i en la reducci de la malaltia en plantes de maduixera. La combinaci de soques sembl millorar la consistncia del biocontrol en comparaci amb les soques aplicades individualment. Tres soques de P. fluorescens es seleccionaren per la seva eficcia en la reducci de la infecci de M. javanica en portaempelts GF-677. La combinaci d'aquestes soques no increment l'eficcia del biocontrol, per sembl reduir la seva variabilitat.
Resumo:
This study evaluated the efficacy of lactic acid bacteria (LAB) isolated from fresh fruits and vegetables as biocontrol agents against the phytopathogenic and spoilage bacteria and fungi, Xanthomonas campestris, Erwinia carotovora, Penicillium expansum, Monilinia laxa, and Botrytis cinerea. The antagonistic activity of 496 LAB strains was tested in vitro and all tested microorganisms except P. expansum were inhibited by at least one isolate. The 496 isolates were also analyzed for the inhibition of P. expansum infection in wounds of Golden Delicious apples. Four strains (TC97, AC318, TM319, and FF441) reduced the fungal rot diameter of the apples by 20%; only Weissella cibaria strain TM128 decreased infection levels by 50%. Cell-free supernatants of selected antagonistic bacteria were studied to determine the nature of the antimicrobial compounds produced. Organic acids were the preferred mediators of inhibition but hydrogen peroxide was also detected when strains BC48, TM128, PM141 and FF441 were tested against E. carotovora. While previous reports of antifungal activity by LAB are scarce, our results support the potential of LAB as biocontrol agents against postharvest rot. [Int Microbiol 2008; 11(4):231-236]
Resumo:
El control biolgico ha demostrado ser una posible alternativa a los productos qumicos de sntesis en el control de plagas y enfermedades. Sin embargo, esta tcnica se ve limitada en muchos casos por las condiciones fluctuantes del medio y por el estrecho margen de condiciones ambientales bajo las cuales los agentes de biocontrol son capaces de establecerse y controlar de forma efectiva, as como por la dificultad de obtener un producto formulado final con viabilidad y vida til adecuadas. El presente proyecto se planteaba como objetivo principal el estudio de los mecanismos de supervivencia en condiciones de estrs ambiental de dos agentes de biocontrol (Candida sake CPA-1 y Pantoea agglomerans CPA-2), con la finalidad de mejorar su competencia ecolgica y su efectividad, mediante manipulacin fisiolgica. El enfoque era de gran novedad en el campo del biocontrol y no obstante los resultados obtenidos han sido muchos y muy satisfactorios y suponen una va abierta para poder hacer del control biolgico una estrategia competitiva y comparable a los productos qumicos de sntesis. A continuacin se describen los resultados obtenidos en cada uno de los objetivos para los dos agentes de biocontrol objeto de estudio por separado.
Resumo:
Lestemsiliosi de la perera s una malaltia fngica duna gran importncia econmica a la zona del centre i sud dEuropa. s comparable al motejat de la pomera i pot arribar a assolir el 90 % de prdues en pressions elevades de la malaltia. Sha comprovat que els tractaments amb fungicides presenten una eficcia de control limitada, i que les mesures sanitries i de control biològic generen resultats que plantegem com a una eina ms a utilitzar en en la integraci de mtodes de control. Lobjectiu del treball s determinar leficcia de control de Stemphylium vesicarium a partir de diferents soques de Bacilus subtilis en assatjos en situacions controlades
