Millora de la qualitat espermàtica de dosis seminals de mascles reproductors Piétrain per filtració en diverses reïnes

En aquest treball s'ha dissenyat un mètode ràpid i fiable de tinció amb fluorocroms per a l'anàlisi de la integritat i viabilitat espermàtiques a partir del marcatge de la beina mitocondrial amb MitoTracker®Green FM, de l'acrosoma amb la lectina Trypsin inhibitor from Soybean (SBTI) conjugada amb el fluorocrom Alexa Fluor®488 específic per la proacrosina i del nucli amb els fluorocroms bis-benzimida (específic per a cèl·lules viables) i iodur de propidi (específic per a cèl·lules no viables). També s'ha determinat l'efecte de la filtració de dosis seminals de mascles astentoteratonecrospèrmics en columnes de Sephadex neutre i de dosis de mascles amb baixa qualitat espermàtica per filtració en columnes de Sephadex iònic, llana de vidre i glass beads sobre la qualitat espermàtica dels diferents grups de mascles analitzats. Els resultats obtinguts han mostrat que diversos paràmetres de qualitat espermàtica milloren després de la filtració en les diferents reïnes segons la patologia que presentin.

Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

Estudi estructural, ultraestructural i histoquímic de les glàndules sexuals accessòries del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió les glàndules sexuals accessòries de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. Un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals de las glàndules sexuals accessòries permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o la funció glandular afectada en mascles en els que s'observa una disminució de la qualitat del semen. Per altra banda, els estudis anatomopatològics s'han de complementar amb tècniques histoquímiques que generalment permeten confirmar o excloure un diagnòstic histopatològic previ. Les glàndules sexuals accessòries del mascle reproductor porcí estan molt desenvolupades i inclouen les glàndules vesiculars, la pròstata i les glàndules bulbouretrals. L'epiteli secretor de les glàndules vesiculars està format per cèl·lules columnars, cèl·lules basals i mastòcits. Les cèl·lules columnars es caracteritzen per presentar tres morfologies diferents que es consideren diferents estadis d'un mateix tipus cel·lular: les cèl·lules principals, les cèl·lules clares i les cèl·lules denses. Les cèl·lules principals secreten activament glicoproteïnes N- i O- glicosilades amb residus d'α-L-fucosa, α(16)fucosa, α-D-mannosa, α-D-glucosa, α- i -D-N-acetilgalactosamina, -D-galactosa-(13)-D-N-acetilgalactosamina, α-D-galactosa, galactosa-(14)-N-acetilglucosamina, D-N-acetilglucosamina i àcid neuramínic. Aquestes glicoproteïnes afavoreixen les interaccions entre l'espermatozoide i l'occit i regulen la permeabilitat de la membrana espermàtica. La pròstata està formada per dues porcions glandulars, el cos de la pròstata (BP) y la pròstata disseminada (DP), entre las quals s'observen diferencies estructurals, ultraestructurals, histoquímiques i funcionals. En ambdues porcions, l'epiteli secretor està constituït per cèl·lules columnars principals, denses i cèl·lules basals, i també per cèl·lules cúbiques en el BP i per cèl·lules mucoses en la DP. En ambdues porcions glandulars, se sintetitzen i secreten N- i O- glicoproteïnes neutres i àcides. Aquestes glicoproteïnes s'alliberen mitjançant un mecanisme regulat en el BP y mitjançant un mecanisme regulat i un constitutiu en la DP. Les glucoproteïnes luminals del BP contenen residus de fucosa, mannosa, α- i -D-N-acetilgalactosamina, galactosa-(14)-N-acetilglucosamina, D-N-acetilglucosamina i àcid neuramínic. En la DP les glicoproteïnes presenten, a més, -D-galactosa-(13)-D-N-acetilgalactosamina i α-D-galactosa. Les glicoproteïnes secretades en el BP i en la DP per via regulada, participen en el control de l'estabilitat del plasmalemma dels espermatozoides, eviten la resposta immune uterina i l'aglutinació dels espermatozoides i afavoreixen la seva motilitat progressiva. Les glicoproteïnes secretades per via constitutiva en la DP protegeixen i lubrifiquen la uretra pelviana. L'epiteli secretor de les glàndules bulbouretrals està format per cèl·lules piramidals principals i denses. Les cèl·lules principals sintetitzen i secreten principalment O-glicoproteïnes àcides carboxilades i sulfatades amb residus glicosídics d'N-acetilgalactosamina, -D-galactosa-(13)-D-N-acetilgalactosamina, α-D-galactosa, D-N-acetilglucosamina i àcid neuramínic. Aquests residus proporcionen resistència a la proteolisi a les O-glicoproteïnes secretades, les quals participen en la lubrificació y protecció de l'epiteli, i intervenen en el control de la permeabilitat del plasmalemma dels espermatozoides i en el transport d'ions al seu través.

Efectes del fotoperíode sobre la qualitat espermàtica de mascles porcins Sus domesticus

En el presente estudio se analizan los efectos de los fotoperiodos ambientales de otoño e invierno y los fotoperiodos experimentales de 24, 12 y 0 horas de luz artificial sobre la calidad del semen de machos reproductores porcinos de raza Landrace. El estudio se realizó sobre 30 machos postpuberales de 8 meses de edad y testados con el fin de comprobar la homogeneidad. Los machos fueron distribuidos aleatóriamente en los 3 grupos de luz artificial durante 3 meses. El tratamiento de 12 horas de luz artificial fue considerado como grupo control. Previamente al inicio de cada tratamiento, se sometió a cada grupo de machos al fotoperiodo ambiental correspondiente a la época del año; así, se caracterizó también la calidad seminal en otoño e invierno, manteniendo la temperatura constante. La nave experimental que acogió a los machos tiene una superficie de 100 m2 y una altura de 3,5 m. Un pasillo central divide la nave en dos hileras de 5 y 6 celdas respectivamente. En una de las celdas pequeñas se instaló el maniquí y fue utilizada para las extracciones de semen. La iluminación artificial se consiguió con la instalación de 6 lámparas fluorescentes en el techo del pasillo central que proporcionaron una luz homogénea superior a 200 lux. Así mismo, la nave se mantuvo en todo momento a 21±1ºC y la humedad relativa osciló entre el 60-75%. A todos los verracos se les proporcionó una dieta nutritiva y equilibrada y se les sometió a un regimen de extracciones de semen de 2 veces por semana, habiendo sido previamente entrenados en la monta del maniquí. Les muestras de semen fueron recogidas según la técnica de la mano enguantada (Martín, 1982; Daza, 1992) y se analizaron los siguientes parámetros: el volumen y el pH seminales, la concentración, la vitalidad y la motilidad espermáticas, la resistencia acrosómica de los espermatozoides, la morfología espermàtica a partir de la frecuencia de los espermatozoides maduros, inmaduros y aberrantes, la producción testicular y el número de dosis seminales. Se analizó, además, bioquímicamente el plasma seminal al principio y al final de cada tratamiento experimental de luz artificial a partir de la concentración de proteína total, de la identificación de residuos fosforilados de proteína y del contenido de azúcares. También se determinaron los índices de fertilidad y prolificidad. El volumen y el pH de los eyaculados se utilizaron como marcadores del estado funcional de las glándulas sexuales accesorias; la concentración espermàtica como un indicador de la actividad testicular (Pinart y col., 1999). La vitalidad y la motilidad espermáticas fueron estimadores del grado de diferenciación del espermatozoide tanto a nivel testicular como epididimario; la resistencia acrosómica fue utilizada para valorar el nivel de diferenciación de la membrana acrosómica durante la espermiogénesis y/o maduración epididimària (Briz i col., 1996; Pinart i col., 1999). Referente a la morfología espermática, los espermatozoides inmaduros fueron marcadores de anomalías en la maduración de éstos a lo largo del conducto epididimario y los espermatozoides aberrantes se utilizaron como marcadores de una diferenciación defectuosa a nivel de testículo (anomalías primarias) y a nivel de conducto epididimario (anomalías secundarias) (Briz i col., 1996). La concentración de proteína total se utilizó para valorar la integridad funcional de las membranas del espermatozoide y la actividad de las glándulas sexuales accesorias. La identificación de proteínas con residuos de tirosina fosforilados fue un estimador de la viabilidad celular y la actividad de las glándulas sexuales, y el contenido de azúcares como un indicador de la producción de las vesículas seminales. La determinación del volumen y el pH de los eyaculados se realizó en las instalaciones de la granja a partir de semen fresco el mismo día de la extracción. El resto de parámetros se analizaron en el laboratorio durante las 48 horas posteriores a la extracción a partir de semen diluido en BTS (diluyente de Bestville) (Daza, 1992) y transportado y conservado a 15ºC. Las muestras fueron previamente filtradas con el fin de eliminar la tapioca. El estudio estadístico de los resultados obtenidos se realizó a partir del análisis de la varianza (ANOVA) con un nivel de significación de =0,05. En cuanto al estudio comparativo de los fotoperiodos ambientales estacionales se ha observado un incremento significativo del pH del eyaculado en los machos expuestos a otoño (P0,0001), mientras que el volumen seminal se mantiene en valores similares en ambos tratamientos (P=0,1650). La concentración espermàtica, la producción espermàtica y el número de dosis seminales que se pueden preparar a partir de un eyaculado se duplica en los verracos sometidos al fotoperiodo de primavera (P0,0001). La vitalidad y la motilidad espermáticas no experimentan cambios significativos entre tratamientos (P=0,3440 y P=0,9220, respectivamente). La resistencia osmótica de los acrosomas desciende únicamente en los machos expuestos a condiciones estacionales de otoño (P0,0001). En referencia a la morfología espermàtica aunque no se observan diferencias entre primavera y otoño (P0,05), sí se detecta un incremento de los porcentajes de espermatozoides inmaduros y aberrantes en ambos fotoperiodos estacionales, y en especial en los machos expuestos a condiciones fotoperiódicas de otoño. Según los resultados obtenidos en este estudio la calidad seminal de los verracos es inferior en el fotoperiodo de otoño debido a un descenso de la concentración y la producción espermáticas, un aumento del pH seminal, una disminución de la resistencia de la membrana acrosómica y a un incremento en la frecuencia de espermatozoides inmaduros y aberrantes. Parece ser, pues, que en el otoño tiene lugar la disminución de la producción testicular, cambios en la actividad de las glándulas sexuales accesorias y disfunciones en el proceso de diferenciación testicular y epididimària de los espermatozoides y especialmente del acrosoma. En relación a los resultados obtenidos en el estudio de los diferentes fotoperiodos artificiales se observa que la iluminación continua provoca un aumento significativo del volumen del eyaculado en el primer y segundo mes de tratamiento (P0,0001), disminuyendo en el tercer mes. La oscuridad absoluta no modifica este parámetro (P0,05). En cuanto al pH seminal la iluminación continua provoca un incremento progresivo del valor del pH a lo largo del periodo experimental (P0,0001), mientras que la oscuridad absoluta tiene un efecto más irregular. La exposición de los machos a iluminación continua y a oscuridad absoluta se manifiesta en un descenso de la concentración y la producción espermáticas que se mantiene hasta el segundo mes de tratamiento (P0,0001), observándose un incremento en el tercer mes de exposición de los machos a oscuridad absoluta (P=0,1010). De todas maneras, este descenso es mas severo en los machos sometidos a iluminación continua ya que no presentan recuperación. La vitalidad y la motilidad espermáticas no se ven alteradas por la iluminación continua y la oscuridad absoluta, ni tampoco el contenido de los azúcares mayoritarios del plasma seminal (P0,005). La glucosa aparece como un azúcar minoritario y sí que presenta concentraciones inferiores en los tratamientos experimentales de luz continua y de oscuridad absoluta (P0,0001 y P=0,0002, respectivamente). La resistencia osmótica de los acrosomas desciende en ambos tratamientos artificiales extremos de luz continua y oscuridad total (P0,0001), aunque en los machos expuestos a iluminación continua se produce una recuperación a partir del segundo mes de tratamiento (P=0,4930). Dado que tampoco se han observado diferencias significativas en las concentraciones de proteína total (P0,05), es probable que las anomalías de la membrana acrosómica se originen durante el proceso de espermiogénesis y/o maduración epididimària. La exposición de los verracos a oscuridad absoluta no altera la morfología espermàtica de los eyaculados, aunque se observa un aumento de la frecuencia de espermatozoides con anomalías en la forma de la cola en el primer mes (P0,0001), y un aumento de la frecuencia de espermatozoides inmaduros con gota distal y de espermatozoides con anomalías en el número de colas en el tercer mes de experimentación (P=0,0030 y P0,0001). La luz continua, sin embargo, provoca un incremento de la frecuencia de espermatozoides inmaduros con gota distal (P0,0001) y de espermatozoides con anomalías en la forma de la cola (P=0,0040) ya en el primer mes. El fotoperiodo provoca un descenso de la fertilidad de los machos expuestos a oscuridad absoluta en el tercer mes de tratamiento (P0,0001) y un incremento de ésta en los machos sometidos a iluminación continua (P=0,0005). La prolificidad no se ve modificada por ambas condiciones extremas de luz artificial (P0,05). Así pues, los resultados obtenidos demuestran que el fotoperiodo afecta la actividad testicular, provoca alteraciones en la actividad de las glándulas sexuales accesorias, altera el proceso de expulsión de la gota citoplasmática y provoca anomalías en el proceso de diferenciación de la cola tanto a nivel testicular como epididimario, siendo los verracos expuestos a luz continua más sensibles a estos parámetros que los verracos sometidos a oscuridad absoluta. El fotoperiodo, sin embargo, no altera de forma esencial la integridad de las membranas del espermatozoide ni la capacidad fecundante de éste.

Cultiu de les cèl·lules epididimàries de "Sus domesticus": anàlisi estructural, funcional i proteòmic

En aquest treball s'han desenvolupat dos mètodes simples i ràpids pel cultiu de les cèl·lules epitelials de les tres regions de l'epidídim de Sus domesticus. Un es basa en el cultiu de fragments del túbul epididimari intactes durant 8 dies. L'altre mètode es basa en el cultiu de fragments del túbul epididimari digerits amb col·lagenasa que, després de 7 dies, donen lloc a la formació d'una monocapa de cèl·lules epitelials epididimàries que adquireixen el 90-100% de confluència després de 12-16 dies en cultiu. Aquestes cèl·lules es mantenen viables durant més de 60 dies en cultiu i no s'observa proliferació de cèl·lules no epitelials. Per determinar el nivell de conservació de les característiques epididimàries en els cultius s'ha analitzat l'estructura cel·lular, l'activitat de síntesi i secreció proteica, i el manteniment i maduració dels espermatozoides en cocultiu.

Estudi citològic i bioquímic del fluid epididimari de "Sus domesticus"

En aquest estudi s'ha determinat que al augmentar el ritme d'extraccions de semen es produeixen canvis en el patró d'absorció i secreció del fluid epididimari, que provoquen alteracions en la maduració epididimaria dels espermatozoides i un desenvolupament anòmal de la motilitat espermàtica. La concentració de glutamat i carnitina al fluid epididimari augmenten al llarg del conducte epididimari, alhora que la concentració de myo-inositol disminueix. El contingut de myo-inositol a l'interior dels espermatozoides disminueix, mentre que el contingut de glutamat augmenta a partir del caput distal i el contingut de carnitina no varia al llarg del conducte. S'ha determinat la presència de la ruta del poliol a l'epidídim de porcí. Els resultats obtinguts indiquen que la glucosa difon de la sang cap al fluid epididimari, és convertida a sorbitol per l'aldosa reductasa, i aquest sorbitol s'acumula al fluid luminal i és convertit a fructosa per l'acció de la sorbitol deshidrogenasa.

Tissue alterations in the Guinea pig lateral prostate following antiandrogen flutamide therapy

The flutamide antiandrogenic effects oil the Guinea pig male prostate morphology in puberal, post-puberal and adult ages were evaluated in the present study. Daily-treated group animals received flutamide Subcutaneous injection at a dose of 10 mg/Kg body weight for 10 days. The control group animals received a pharmacological vehicle under the same conditions. The lateral prostate was removed, fixed and processed for light and transmission electron microscopy. The results revealed all increase of the acinus diameter in the treated puberal animals and straitness in the stromal compartment around the acini. The epithelial cells exhibited cubic phenotype. In the post-puberal and adult animals, a decrease of the acinus diameter was observed, as well as an increase of the smooth muscle layer and presence of the folds at epithelium. The ultrastructural evaluation of the secretory cells in the treated group demonstrated endomembrane enlargement, mainly in the rough endoplasmic reticulum and Golgi apparatus. In addition, a decrease of the microvilli and alterations in the distribution patterns and density of the stromal fibrillar components were observed. In Conclusion, the flutamide treatment exerts tissue effects oil the lateral prostate, promoting stroma/epithelium alterations.

Supersensitivity of the isolated guinea-pig vas deferens induced by a toxic fraction of scorpion venom (Tityus serrulatus)

1. Tityustoxin (TsTx), a toxic fraction of Tityus serrulatus venom, was studied on the isolated guinea-pig vas deferens. It increased significantly the maximal response of the preparation to both norepinephrine and acetylcholine and decreased the effective median dose of norepinephrine. 2. The effect of TsTx on norepinephrine median dose was unchanged when atropinized or pharmacologically 'denervated' preparations were used but was abolished when both procedures were associated. 3. Atropinization of pharmacologically denervated muscles almost never modify the TsTx-induced increase in the maximal response to norepinephrine. 4. On denervated or phentolamine-treated muscles TsTx-induced increase in the maximal response to acetylcholine was abolished. 5. It was concluded that toxin predominantly induces adrenergic postsynaptic supersensitivity. 6. Of minor significance, it also induces presynaptic cholinergic and adrenergic supersensitivity. 7. Comparison of these results with those of crude venom indicates that TsTx effects may result from the sum of the effects of subcomponents not demonstrated by the chemical procedures here utilized.

Pharmacological antagonism of Anchietia salutaris extracts on the contraction induced by prostaglandin D2 and U46619 in guinea-pig lung parenchymal strips

Anchietia salutaris tea is traditionally used in Brazil to treat allergies, suggesting it contains compounds with antagonistic activity on the allergic mediators. We have evaluated extracts and semi-purified fractions of Anchietia salutaris as a source of compounds having this type of antagonism on the contraction induced in guinea-pig lung parenchymal strips and on platelet aggregation and shape change. After 10 min pre-incubation dichloromethane extracts containing 30 or 100 μg mL-1 inhibited the contraction induced by prostaglandin D2 (PGD2) in guinea-pig lung parenchymal strips with dose ratios (DR) of 0.76 ± 0.14 and 0.93 ± 0.19, respectively; the amount of inhibition depended both on the concentration and on the time of preincubation (DR after 30 min pre-incubation was 1.21 ± 0.51). The dichloromethane extract and its semi-purified fractions also inhibited the contractions induced by U46619, a more potent, stable, synthetic agonist of thromboxane A2 (TxA2) prostanoid (TP) receptors, the receptors acted upon by PGD2 to produce lung contractions. The dichloromethane extract did not inhibit the lung parenchymal contractions induced by histamine, leukotriene D4 (LTD4) or platelet-activating factor (PAF). Platelet aggregation induced by U46619, adenosine 5'-diphosphate (ADP) or PAF was not inhibited by the dichloromethane extract. Indeed, the extract potentiated platelet aggregation induced by low concentrations of these agonists and also potentiated the shape change induced by U46619. These results imply that the dichloromethane extract of Anchietia salutaris and its semipurified fractions contain an active principle that competitively inhibits TxA2 TP receptors, the stimulation of which causes lung parenchymal contraction. The inhibition seems to be selective for this receptor subtype, because the extract fails to inhibit platelet aggregation or shape change. This provides additional support of earlier reports suggesting the occurrence of TP receptor subtypes.

Levels of glucose and triglycerides in seminal plasma and spermatic motility in guinea pig fed with 10% more in digestible energy

The objective the study was to determine the levels of glucose and triglycerides in seminal plasma of 10 guinea pigs, which were fed for a period of 2 months with a diet containing 10% more ED. The level of glucose found in seminal plasma was 11.59 ± 0.5 mg/dL and triglyceride value was 55.95 ± 3.2 mg/dL, while the motility was 97% on average. We conclude that in guinea pigs the levels both glucose and triglycerides were increased by major level of ED in feed, but the spermatic motility was not.

Kit positive cells in the guinea pig bladder.

PURPOSE: We describe the presence of interstitial cells of Cajal (ICC) throughout the wall of the guinea pig bladder. MATERIALS AND METHODS: Bladders obtained from male guinea pigs were prepared for immunohistochemical investigations using various primary antibodies, including the specific ICC marker c-kit (Gibco BRL, Grand Island, New York). Enzymatically dispersed cells with a branched morphology were identified as ICC using anti-c-kit. They were loaded with fluo-4acetoxymethyl (Molecular Probes, Eugene, Oregon) and studied using confocal laser scanning microscopy. RESULTS: Anti-c-kit labeling demonstrated that ICC were oriented in parallel with the smooth muscle bundles that run diagonally throughout the bladder. Double labeling with anti-smooth muscle myosin (Sigma Chemical Co., St. Louis, Missouri) revealed that ICC were located on the boundary of smooth muscle bundles. When anti-c-kit was used in combination with the general neuronal antibody protein gene product 9.5 (Ultraclone Ltd., Isle of Wight, United Kingdom) or anti-neuronal nitric oxide synthase, it was noted that there was a close association between nerves and ICC. Enzymatic dissociation of cells from tissue pieces yielded a heterogeneous population of cells containing typical spindle-shaped smooth muscle cells and branched cells resembling ICC from other preparations. The latter could be identified immunohistochemically as ICC using anti-c-kit, whereas the majority of spindle-shaped cells were not Kit positive. Branched cells responded to the application of carbachol by firing Ca2+ waves and they were often spontaneously active. CONCLUSIONS: ICC are located on the boundary of smooth muscle bundles in the guinea pig bladder. They fire Ca2+ waves in response to cholinergic stimulation and can be spontaneously active, suggesting that they could act as pacemakers or intermediaries in the transmission of nerve signals to smooth muscle cells.

Functional innervation of Guinea-pig bladder interstitial cells of cajal subtypes: neurogenic stimulation evokes in situ calcium transients

Several populations of interstitial cells of Cajal (ICC) exist in the bladder, associated with intramural nerves. Although ICC respond to exogenous agonists, there is currently no evidence of their functional innervation. The objective was to determine whether bladder ICC are functionally innervated. Guinea-pig bladder tissues, loaded with fluo-4AM were imaged with fluorescent microscopy and challenged with neurogenic electrical field stimulation (EFS). All subtypes of ICC and smooth muscle cells (SMC) displayed spontaneous Ca2+-oscillations. EFS (0.5Hz, 2Hz, 10Hz) evoked tetrodotoxin (1µM)-sensitive Ca2+-transients in lamina propria ICC (ICC-LP), detrusor ICC and perivascular ICC (PICC) associated with mucosal microvessels. EFS responses in ICC-LP were significantly reduced by atropine or suramin. SMC and vascular SMC (VSM) also responded to EFS. Spontaneous Ca2+-oscillations in individual ICC-LP within networks occurred asynchronously whereas EFS evoked coordinated Ca2+-transients in all ICC-LP within a field of view. Non-correlated Ca2+-oscillations in detrusor ICC and adjacent SMC pre-EFS, contrasted with simultaneous neurogenic Ca2+ transients evoked by EFS. Spontaneous Ca2+-oscillations in PICC were little affected by EFS, whereas large Ca2+-transients were evoked in pre-EFS quiescent PICC. EFS also increased the frequency of VSM Ca2+-oscillations. In conclusion, ICC-LP, detrusor ICC and PICC are functionally innervated. Interestingly, Ca2+-activity within ICC-LP networks and between detrusor ICC and their adjacent SMC were synchronous under neural control. VSM and PICC Ca2+-activity was regulated by bladder nerves. These novel findings demonstrate functional neural control of bladder ICC. Similar studies should now be carried out on neurogenic bladder to elucidate the contribution of impaired nerve-ICC communication to bladder pathophysiology.

Differential effects of natural palm oil, chemically and enzymatically-modified palm oil on weight gain, blood lipid metabolites and fat deposition in a pediatric pig model

Background: Increasing prevalence of obesity and overweight in the Western world, continue to be a major health threat and is responsible for increased health care costs. Dietary intervention studies show a strong positive association between saturated fat intake and the development of obesity and cardiovascular disease. This study investigated the effect of positional distribution of palmitic acid (Sn-1, 2 & 3) of palm oil on cardiovascular health and development of obesity, using weaner pigs as a model for young children.

Methods: Male and female weaner piglets were randomly allocated to 4 dietary treatment groups: 1) pork lard (LRD); 2) natural palm olein (NPO); 3) chemically inter-esterified PO (CPO) and 4) enzymatically inter-esterified PO (EnPO) as the fat source. Diets were formulated with 11% lard or with palm olein in order to provide 31% of digestible energy from fat in the diet and were balanced for cholesterol, protein and energy across treatments.

Results: From 8 weeks onwards, pigs on EnPO diet gained (P < 0.05) more weight than all other groups. Feed conversion efficiency (feed to gain) over the 12 week experimental period did not vary between treatment groups. Plasma LDL-C content and LDL-C/HDL-C ratio in pigs fed natural PO tended to be lower compared to all other diets. The natural PO lowered (P < 0.02) the plasma triglyceride (TG) content relative to the lard or EnPO diets, but was not different from the CPO diet. The natural PO diet was associated with lower (P < 0.05) saturated fat levels in subcutaneous adipose tissue than the CPO and EnPO diets that had lower saturated fat levels than the lard diet. Female pigs had lower lean and higher fat and fat:lean ratio in the body compared with male pigs. No difference in weight gain or blood lipid parameters was observed between sexes.

Conclusions: The observations on plasma TG, muscle and adipose tissue saturated fatty acid contents and back fat (subcutaneous) thickness suggest that natural palm oil may reduce deposition of body fat. In addition, dietary supplementation with natural palm oil containing palmitic acid at different positions in meat producing animals may lead to the production of meat and meat products with lower saturated fats. An increase in fat content and a decrease in lean content in female pigs resulted in an increased body fat:lean ratio but gender had no effect on blood lipid parameters or insulin concentrations.