Control of household insects and related pests /

Mode of access: Internet.

Resultats de dos anys de Lluita Obligatòria pel control de la mosca de la fruita (Ceratitis capitata) en presseguers de les comarques de l’Alt i Baix Empordà

Estudi sobre el treball realitzat durant els anys 2005 i 2006 en més de 300 ha de presseguers de l'Alt i el Baix Empordà que contempla aspectes biològics de C. capitata, la metodologia de seguiment i control utilitzada durant els dos anys, avaluacions realitzades a camp així com l’anàlisi de les dades obtingudes

Determinació de la dosi potencial de pseudotecis de l'ascomicet Pleospora allii per millorar els programes de control de l'estemfiliosi de la perera

L’objectiu principal d’aquest treball és relacionar el nivell d’estemfiliosi en plantacions comercials de perera, a caiguda de fulla, amb la DPP o dosi potencial de pseudotecis de Pleospora allii (fase sexual del patogen Stemphylium vesicarium). També es pretén determinar aspectes relacionats amb la biologia del fong P. allii, com la dinàmica de producció de pseudotecis en el temps i l’efecte de la temperatura en aquesta formació. El coneixement del DPP en plantacions de pera i la predicció del desenvolupament inicial de la malaltia poden permetre perfeccionar els programes de control de l’estemfiliosi, reduint-ne el cost i l’impacte ambiental

Avaluació del sistema de confusió sexual pel control de carpocapsa (Cydia pomonella L.) en plantacions de pomeres de Fructícola Empordà S.L. durant el període 2003-2011

La carpocapsa o corc de la poma (Cydia pomonella L.) és la plaga clau de lesplantacions comercials de pomera de la zona de Girona. Per controlar-la amb eficàcia,anualment són necessaris diferents tractaments insecticides que a més del cost econòmicque representen, afavoreixen fenòmens de resistències, aparició de plagues induïdes iproblemes de toxicitat, residus i contaminació ambiental.La combinació de diferents metodologies per combatre aquesta plaga, algunes menysagressives amb la fauna auxiliar i el medi ambient, s’ha convertit en una pràcticaimprescindible per aconseguir-ne un control efectiu i sostenible. La confusió sexual ésuna tècnica de lluita biotecnològica que per les seves característiques d’especificitat,toxicologia i respecte al medi ambient, representa una alternativa a la problemàticagenerada pels productes químics tradicionals.Fructícola Empordà S.L., empresa agroalimentària situada al municipi de Sant PerePescador (Alt Empordà, Girona) dedicada a la producció i comercialització de fruitafresca, com a entitat participant del projecte Àrea Pilot de Reducció d’Insecticides enplantacions comercials de pomera de Girona (APRI) emmarcat en el programad’actuacions específiques de les Associacions de Defensa dels Vegetals (ADV’s) de lazona, introdueix per primera vegada la tècnica de la confusió sexual a l’estratègia decontrol de carpocapsa en determinades parcel•les comercials on la lluita químicaexclusiva no és suficient (2003). Durant el període 2003-2011, l’ús de la confusió sexual per al control de carpocapsa esgeneralitza progressivament a les finques dels agricultors de Fructícola Empordà S.L.amb l’objectiu principal de reduir el percentatge de dany per atac de carpocapsa en elsfruits a collita i, conseqüentment, disminuir la pressió del corc de la poma a la zona. Atal efecte es va plantejar un estudi amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia de l’estratègia decontrol de la carpocapsa basada en la combinació del mètode de la confusió sexual ambaplicacions fitosanitàries de reforç durant el període d’expansió de la tècnica (2003-2011) en les plantacions comercials de pomera de Fructícola Empordà S.L. així com,fer una valoració d’aquest respecte al sistema de control paral•lelament utilitzat a lazona, la lluita química assessorada

Resultats de dos anys de Lluita Obligatòria pel control de la mosca de la fruita (Ceratitis capitata) en presseguers de les comarques de l’Alt i Baix Empordà

Estudi sobre el treball realitzat durant els anys 2005 i 2006 en més de 300 ha de presseguers de l'Alt i el Baix Empordà que contempla aspectes biològics de C. capitata, la metodologia de seguiment i control utilitzada durant els dos anys, avaluacions realitzades a camp així com l’anàlisi de les dades obtingudes

Determinació de la dosi potencial de pseudotecis de l'ascomicet Pleospora allii per millorar els programes de control de l'estemfiliosi de la perera

L’objectiu principal d’aquest treball és relacionar el nivell d’estemfiliosi en plantacions comercials de perera, a caiguda de fulla, amb la DPP o dosi potencial de pseudotecis de Pleospora allii (fase sexual del patogen Stemphylium vesicarium). També es pretén determinar aspectes relacionats amb la biologia del fong P. allii, com la dinàmica de producció de pseudotecis en el temps i l’efecte de la temperatura en aquesta formació. El coneixement del DPP en plantacions de pera i la predicció del desenvolupament inicial de la malaltia poden permetre perfeccionar els programes de control de l’estemfiliosi, reduint-ne el cost i l’impacte ambiental

Control of insects and diseases in grove, garden and field.

Mode of access: Internet.

Approaches to Aquatic Invasive Species Integrated Pest Management Control and Common ID

This PowerPoint presentation goes over the ways in which aquatics pest and weeds can be controlled.

Leaf consumption and duration of instars of the cassava defoliator Erinnyis ello (L., 1758) (Lepidoptera, Sphingidae)

The objectives of this research were to evaluate leaf consumption and the developmental time of the larvae of Erynnyis ello (L., 1758) (Lepidoptera, Sphingidae) reared on cassava, in order to obtain information for the integrated management of this pest. The larvae were reared on excised cassava leaves in Petri dishes and later in gerbox, and kept in chambers at 24 ± 2 ºC and 75 ± 10% RH. The total leaf area consumed by the larva to complete its development was 589.67 cm2; each of the five instars consumed, respectively: 1.89 cm2; 5.74 cm2; 17.48 cm2; 76.66 cm2; and 487.90 cm2. The consumption by the first three instars was insignificant, and did not reach 5% altogether; the 4th represented 13%; the 5th presented a consumption significantly higher, about 82.7%. The total time for the larval development was 22.61 days, and the duration for each of the five larval instar was, respectively: 4.35; 3.19; 3.32; 4.52; and 4.94 days. The pre-pupal period lasted 2.29 days. Since the highest consumption is by the 5th instar larva, the control should be applied before this age to avoid heavier damages to the cassava crop.

Dinàmica d'esporulació del fong Stemphylium vesicarium en perera i determinació de la viabilitat dels conidis en funció de paràmetres ambientals

L’objectiu del treball és per una banda determinar la dinàmica d’esporulació i emissió de conidis de Stemphylium vesicarium en finques comercials de perera, i per altra banda determinar la viabilitat de la capacitat infectiva i germinativa d’aquests conidis al llarg del temps segons diferents condicions ambientals

Contribució al coneixement del cicle biològic de la carpocapsa (Cydia pomonella (L.)) de pomes i peres a Girona: estimació de l’entrada en diapausa de la població de segona generació

Estudi de la Cydia pomonella (L.), corc de les pomes i de les peres que és una plaga molt important en tot l’àmbit estatal i del control que cal fer-ne per tal d’evitar la pèrdua total o parcial de la collita

Analyses, persistence an degradation of the synthetic pyrethroid insecticides permethrin and fenvalerate

Studies on persistence and degradation of the synthetic pyrethroid insecticides, permethrin and fenvalerate, were carried out under natural environmental conditions of the Niagara Peninsula. Permethrin and fenvalerate were treated on apple foliage atrat~s of 0.21 kg(AI)!ha and 0.14 kg(AI)/ha, respectively. The initial cis- and trans-permethrin spray deposits were found to be 13.5 ppm and 19.2 ppm, respectively and 38.0 ppm was observed for the fenvalerate treated sample. Twenty-three days and 84 days after spray application, permethrin residues were 4.0 ppm and 2.7 ppm for the cis-isomer, whereas they were 7.9 ppm and 4.7 ppm for the trans-isomer, respectively. Residues of fenvalerate 23 days and 84 days after spray application were 13.4 ppm and 8.0 ppm, respectively. The values of observed half-life of cis-permethrin, trans-permethrin and fenvalerate were found to be 42 days, 46 days and 51 days, respectively. Studies were extended to quantitatively determine some of the major degradation compounds of permethrin and fenvalerate, which were expected to be produced as results of ester cleavage of the parent compounds. A permethrin treated sample, 84 days after initial spray application, showed 0.25 and 0.8 ppm of cis- and trans-3-(2,2-dichlorovinyl)-2,2-dimethylcyclopropanecarboxylic acid (C12CA (18), respectively. These two acids were not found as free acids, but found as conjugated compounds. The other expected degradation compounds, 3-phenoxybenzyl alcohol (PBalc (~)),3-phenoxybenz.aldehyde (PBald (38)) and 2- (4-chlorophenyl) isovaleric acid (CPIA (31)) were not detected by the methods employed in this study. The results indicate that these degradation compounds were not present, or, if they were present, their concentrations were too low to detect by the methods used.

Gypsy moths (Lymantria dispar) in the Niagara Region : population density variation, introduction of an entomopathogenic fungus (Entomophaga maimaiga) and occurrence of nuclear polyhedrosis virus

The gypsy moth, Lymantria dispar, a major defoliator of broad leaf trees, was accidentally introduced into North America in 1869. Much interest has been generated regarding the potential of using natural pathogens for biological control of this insect. One of these pathogens, a highly specific fungus, Entomophaga maimaiga, was accredited with causing major epizootics in populations of gypsy moth across the north-eastern United States in 1989 and 1990 and is thought to be spreading northwards into Canada. This study examined gypsy moth population densities in the Niagara Region. The fungus, .E.. maimaiga, was artificially introduced into one site and the resulting mortality in host populations was noted over two years. The relationship between fungal mortality, host population density and occurrence of another pathogen, the nuclear polyhedrosis virus (NPV), was assessed. Gypsy moth population density was assessed by counting egg masses in 0.01 hectare (ha) study plots in six areas, namely Louth, Queenston, Niagara-on-the-Lake, Shorthills Provincial Park, Chippawa Creek and Willoughby Marsh. High variability in density was seen among sites. Willoughby Marsh and Chippawa Creek, the sites with the greatest variability, were selected for more intensive study. The pathogenicity of E. maimaiga was established in laboratory trials. Fungal-infected gypsy moth larvae were then released into experimental plots of varying host density in Willoughby Marsh in 1992. These larvae served as the inoculum to infect field larvae. Other larvae were injected with culture medium only and released into control plots also of varying host density. Later, field larvae were collected and assessed for the presence of .E.. maimaiga and NPV. A greater proportion of larvae were infected from experimental plots than from control plots indicating that the experimental augmentation had been successful. There was no relationship between host density and the proportion of infected larvae in either experimental or control plots. In 1992, 86% of larvae were positive for NPV. Presence and intensity of NPV infection was independent of fungal presence, plot type or interaction of these two factors. Sampling was carried out in the summer of 1993, the year after the introduction, to evaluate the persistence of the pathogen in the environment. Almost 50% of all larvae were infected with the fungus. There was no difference between control and experimental plots. Data collected from Willoughby Marsh indicated that there was no correlation between the proportion of larvae infected with the fungus and host population density in either experimental or control plots. About 10% of larvae collected from a nearby site, Chippawa Creek, were also positive for .E.. maimaiga suggesting that low levels of .E.. maimaiga probably occurred naturally in the area. In 1993, 9.6% of larvae were positive for NPV. Again, presence or absence of NPV infection was independent of fungal presence plot type or interaction of these two factors. In conclusion, gypsy moth population densities were highly variable between and within sites in the Niagara Region. The introduction of the pathogenic fungus, .E.. maimaiga, into Willoughby Marsh in 1992 was successful and the fungus was again evident in 1993. There was no evidence for existence of a relationship between fungal mortality and gypsy moth density or occurrence of NPV. The results from this study are discussed with respect to the use of .E.. maimaiga in gypsy moth management programs.

Contribució al coneixement del cicle biològic de la carpocapsa (Cydia pomonella (L.)) de pomes i peres a Girona: estimació de l’entrada en diapausa de la població de segona generació

Estudi de la Cydia pomonella (L.), corc de les pomes i de les peres que és una plaga molt important en tot l’àmbit estatal i del control que cal fer-ne per tal d’evitar la pèrdua total o parcial de la collita