Proyecto pedagógico de globalización para la segunda etapa de EGB.

Se pretende, con este proyecto, distribuir los contenidos de sexto, séptimo y octavo de EGB en torno a tres centros de interés que globalicen las distintas áreas. Los objetivos son que los alumnos conozcan el medio en que viven y que adquieran conocimientos prácticos y globalizados. Para ello se propone el siguiente esquema de programación: Medios de Información; Medio Rural; y Madrid, que incluye los sectores de Industria y Comercio, Abastecimientos, Equipamientos y Urbanismo. La metodología es activa y participativa y se busca la motivación y el contacto directo con la realidad. Como actividades principales destacan la recogida de datos, la elaboración del trabajo y su pesta en común. Se incluye la programación de los tres cursos de cada centro de interés y se especifican los objetivos generales y específicos, las actividades y la evaluación..

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

Dinâmica de reprodução e comportamento reprodutivo de branchoneta Dendrocephalus brasiliensis Pesata, 1921 como incremento na produção de alimento vivo para peixes ornamentais

Reproductive behavior of Dendrocephalus brasiliensis Pesta, 1921(Crustacean: Anostracan). The reproductive behavior of fresh water Anostracan has been poorly investigated in carcinology specialized literature, specifically in relation to Dendrocephlaus brasiliensis Pesta, 1921, with abundant data just about the geographical distribution of that Anostracan. The objective of this work was to know the reproductive behavior of this Anostracan, in different seasons (dry and raine). For this, ripe individuals of both sexes were collected in four pond of the of Fish farming Station of Paulo Afonso (EPPA), through monthly captures in each ponds, from December 2004 to November 2005. The type of reproduction was observed after the placing in aquariums (a) of then with males and (b) other on individually, at the nauplii phase, where they stayed for 15 days until the reproductive age. The sexual proportion was calculated through the relative frequencies of males and females, every month, for the whole collection period during 10 days. the production of cysts was related to the size of the female. The male: female ratio in the study period was 1 male:1,07 female. The proportion male:female was from 48,25% : 51,75% along the year. Concerning the type of reproduction, it was observed that this specie is characteerized by sexual reproduction

Record of Argyrodiaptomus bergi (Crustacea: Copepoda: Calanoida) after 36 years and first record in Brazil

The first record of Argyrodiaptomus bergi (Richard, 1897) from a small roadside pool at high altitude in the southern region of Brazil is presented. This is the ninth record of this species in South America (previously known from Argentina and Uruguay) since its original description, and a new occurrence after 36 years, extending its known distribution to the northeast. The environments where this species was found differ sharply, and possible explanations include the loss of habitat, high species selectivity or deficient sampling efforts. An additional description is provided, with scanning electron microscopy (SEM) photomicrographs and line drawings. Similarly to other species of Argyrodiaptomus, such as Argyrodiaptomus falcifer (Daday, 1905), Argyrodiaptomus denticulatus (Pesta, 1927) and Argyrodiaptomus granulosus (Brehm, 1933), this species shows a restricted distribution in the lower stretches of the Paraná and Uruguay rivers, particularly in small pools. The importance of better understanding the dynamics and diversity of small water bodies is discussed.

Regimêt p[re]seruatiu e curatiu de la pestilêcia

En valenciano con parte del texto en latín

Nos Pere Marti preuere sot sacrista d[e]la seu rege[n]t de Vicari G[e]neral ... aq[ue]st flagell de pestile[n]cia p[er] la sua special intercessio ... dona[ra] ... ... p[er] q[ue] sia special intercessor y aduocat n[ost]re co[n]tra aq[ue]st flagell de pestilencia ...

Texto datado: "Datis Vale[n]cia pr[incip]ia Julij M.D.X.X.X", tomado de final del texto

Idea general de la policia o Tratado de policia sacado de los mejores autores que han escrito sobre este objeto ...

Según Palau, T.XXV, 348884, el autor es Valeriola Riambau

Memoria de los sucessos particulares de Valencia y su Reino. : los años mil seiscientos quarenta y siete, y quarenta y ocho, tiempo de peste

Colofón

Devota rogativa, que el reverendo Clero é Ilustre Parroquia del Proto-Mártir San Estévan de esta Ciudad celebrará en su Iglesia ... y que el señor se digne librar á esta Ciudad del azote de la peste ... [Texto impreso]

Tít. tomado de comienzo de texto

Privilegio

En v. de h. 1 : "Capitulos que por parte de la Ciudad de Valencia, se proponen a su Magestad... de los censales... en suma de duzientas mil libras... por las

Triunfos de la Naue Maria, sobre las saladas ondas de la culpa, auxiliando pecadores, aclamados en oracion panegirica, en la... Ciudad de Alicante... en ocasion que la amenaçava... la calamidad de la peste [Texto impreso]

Sign.: [calderón]6, A-B4, C5

Histories extraordinaries /

Primera serie. Ligeia. -- Eleonora. -- Berenice. -- Morella. -- La caiguda de la casa Usher. -- El retrat oval. -- William Wilson. -- La mascara de la mort roja. -- El rei pesta. -- El pou 1 el Pèndol. -- Segona serie. El gat negre. -- El cor delator. -- El barril d'amontillado. -- Hop. -- Frog. -- Metzengerstein en el cas de M. Valdemar. -- L'illa de la fada. -- El poder de les paraules. -- Conversa d'Eiros i Charmion. -- Col·Lo-qui de monos i una. -- Uns quants mots amb una monia.

Programa avanzado para la fomración empresarial

En el presente trabajo se realizará una investigación donde se evidenciarán diferentes alternativas de negocios dentro del sector de aplicaciones móviles para el mercado Colombiano , así como la funcionalidad de cada una de ellos en el mismo, adicional a esto se escogerá la que tenga mayor viabilidad en cuánto a impacto financiero y social de acuerdo a una serie de herramientas tales como matriz de valoración de oportunidades, posicionamiento estratégico, las cinco fuerzas de Porter, ventaja que lo diferencia, PESTA, análisis cualitativo, prueba de concepto y finalmente análisis financiero mediante una proyección a 5 años, para así poder construir un modelo de negocio contundente y presentarlo a un grupo de inversionistas que podrían otorgar el capital necesario para poner en marcha el proyecto.