[Notes breus (fauna)] Primera citació de brema blanca (Abramis bjoerkna) a Catalunya i noves introduccions de peixos exòtics (Alburnus alburnus, Sander lucioperca i Silurus glanis) a diverses conques catalanes = First record of white bream (Abramis bjoerkna) in Catalonia (Spain) and new introductions of exotic fish (Alburnus alburnus, Sander lucioperca and Silurus glanis) into Catalan river basins

En aquesta nota es recullen noves observacions de diverses espècies de peixos exòtics obtingudes en un mostreig efectuat de febrer a maig de 2003, en catorze embassaments de Catalunya

GestAquarium : Aplicación web para la gestión de una tienda de peces exóticos

El presente proyecto trata sobre la gestión de una tienda de peces exóticos llamada gestAquarium.

L'Impacte ecològic dels peixos introduïts a Catalunya

We review the invasive fish species introduced to Catalonia (Spain) and their mechanisms of ecological impact. Catalonia has about 15 established foreign fish species along with many others that have been translocated. These fish species, which are identical to those that have been introduced worldwide (thereby contributing to biotic homogenization), include: common carp (Cyprinus carpio), largemouth bass (Micropterus salmoides), eastern mosquitofish (Gambusia holbrooki) and many European cyprinids that are not native to the Iberian Peninsula. There are some well-documented repercussions to the native fauna, such as the impact of mosquitofish on endangered, endemic cyprinodonts. The illegal introduction by anglers continues to be one of the main culprits of this environmental problem, one that has been barely addressed by local and state authorities

La introducció de peixos continentals exòtics en els ríus gironins

Article que estudia l' impacte ecològic que causa la introducció d' espècies exòtiques en els rius gironins

On volem anar en realitat? : Una anàlisi semiòtica de les visions dels destins turístics exòtics entre els catalans 'aventurers'.

L'objectiu del treball és fer una anàlisi semiòtica de les visions dels destins turístics exòtics com a destinacions d'un viatge sagrat que posa de manifest l'imaginari social de les societats emissores. El material d'anàlisi són les webs d'algunes agències i guies de viatge especialitzades en turisme d'aventura a països exòtics.

Experiments de Pávlov aplicats als peixos

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El motiu del treball ha estat aplicar els experiments de Pávlov realitzats amb gossos a una espècie diferent, Carassius sp, i verificar la idoneitat d'aplicar aquesta tècnica en l'espècie i estudiar així la capacitat d'apendre dels peixos.

[Notes breus (fauna)] Noves introduccions i poblament actual de peixos a l’estany de Banyoles = New introductions and present population of fishes in Lake Banyoles

Nota breu de fauna sobre les noves introduccions i el poblament actual de peixos a l’estany de Banyoles

Impacte sobre els peixos continentals

Capítol 18 del llibre 'Aigua i canvi climàtic: diagnosi dels impactes previstos a Catalunya: 3r Conveni Agència Catalana de l’Aigua-Fundació Nova Cultura de l’Aigua' que es refereix a l’impacte del canvi climàtic en peixos continentals

Pesca marítima recreativa i conservació dels peixos litorals: el cas del cap de Creus

En aquest article s'analitza l'impacte biològic de cadascuna de les modalitats de pesca recreativa (pesca des d'una embarcació, pesca des de les roques, marisqueig i pesca submarina) sobre les espècies costaneres del cap de Creus i es determina les característiques socioeconòmiques d'aquesta activitat d'esbarjo

Marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya: oferta y demanda de servicios de apoyo

El apoyo y el fomento a la creación de nuevas empresas se ha convertido en las últimas décadas en objetivo principal de las administraciones públicas, justificado principalmente por la incidencia positiva que tienen las mismas tanto en la generación de puestos de trabajo como en el crecimiento económico y en el potencial innovador. En esta investigación se analiza el marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya, tanto desde el punto de vista de la oferta (instituciones y programas de apoyo) como desde el punto de vista de la demanda (nuevos empresarios), tomando la teoría institucional como marco teórico. Para el estudio de la oferta se entrevistaron 20 responsables del área de creación de empresas de las instituciones catalanas más relevantes, completando dicha información con fuentes de datos secundarios (folletos de las instituciones, memorias, estadísticas, etc.). Para el análisis de la demanda se realizaron 307 encuestas telefónicas a empresarios potenciales y 60 entrevistas personales a empresarios actuales. Los resultados del presente trabajo ponen de manifiesto que en Catalunya existen muchas instituciones y programas de apoyo a la creación de empresas. Esta diversificación, junto a la falta de coordinación entre las instituciones implicadas, conduce a duplicaciones y solapamientos en la oferta de programas destinados a las nuevas empresas. En cuanto a la demanda, los resultados reflejan que la muestra de empresarios potenciales conoce y ha utilizado en mayor medida los programas de apoyo que la muestra de empresarios actuales. Por otra parte, ambas muestras valoran mejor los programas no económicos que los económicos, habiendo tenido también éstos mayor importancia en el proceso de creación de la empresa.

La Transició nutricional a la Catalunya contemporània 1780-1936

Un dels principals exponents del progrés en el nivell de vida és l’existència d’un accés generalitzat i regular de la població a una ingesta d’aliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiològic i que suposi la reducció al mínim de les malalties associades a l’alimentació. Durant una gran part de la història, l’alimentació de les poblacions humanes, i en particular de les europees, s’ha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments més importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higiènic i de conservació dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultàniament al desenvolupament de la producció agrària i a la industrialització, es va iniciar el que es considera com una transició nutricional o dietètica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estarà al marge d’aquestes transformacions, i experimentarà des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribució i el modern tractament dels aliment. L’objectiu d’aquest treball és doncs, analitzar com es manifesta aquesta transició alimentària a la Catalunya contemporània, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.