The peasants' rising and the Lollards : a collection of unpublished documents forming an appendix to "England in the age of Wycliffe."

Mode of access: Internet.

Qin ding qi sheng fang lue, [5 zhong]

Mode of access: Internet.

Peasant and Community in medieval England, 1200-1500

Schofield, Phillipp, Peasant and Community in medieval England, 1200-1500 (New York: Palgrave Macmillan, 2003), pp.vii+279 RAE2008

Lordship and the peasant economy, c.1250-c.1400: Robert Kyng and the Abbot of Bury St Edmunds

Schofield, P. (2007). Lordship and the peasant economy, c.1250-c.1400: Robert Kyng and the Abbot of Bury St Edmunds. Past and Present. 195(Sup. 2), pp.53-68. RAE2008

Peasant pioneers; an interpretation of the Slavic peoples in the United States, bx Kenneth D. Miller. Slavic design on cover by B. Mrazek.

http://www.archive.org/details/peasantpioneersa008724mbp

The Advent of Modern Irish Drama and the Abjection of Peasant Popular Culture: Folklore, Fairs and Faction Fighting

This paper is part of a larger project in which the author is interested in recovering popular performative traditions and practices that have been occluded by the modernist project of the Irish Revival. This erasure has been compounded by subsequent historiographical paradigms that have reinforced the revivalist narrative of theatre history and excluded indigenous forms, traditions and practices (mumming, rhymers, strawboys) along with the wider performative culture of patterns, wakes, fairs, faction fights etc. This essay subjects to scrutiny what the author sees as a disjuncture between the riotous reality of peasant popular culture and its representation in Revivalist dramas to argue that Irish Theatre Studies needs to develop alternative historiographies of performance and to methodologically engage with theoretical models extant in Performance Studies.

An archaeological approach to the development of the late medieval peasant house

Archaeological excavation has provided an alternative source of evidence for the development of the late medieval peasant house. It is argued that whilst there was a significant change in building techniques in the decades around 1200 with the adoption of ground-set timbers, the most important factor which led to the survival of houses was a fall in real wages during the thirteenth century. This encouraged peasants to repair existing buildings, rather than replace them with new ones. Alternative traditions of building are also investigated. Stone construction was adopted in a number of areas of England, but in spite of the durability of the material, few medieval peasant buildings of this type have survived in use because of the failure to use lime mortar. Decisions about whether to invest in a building’s renovation will depend on the capital initially expended upon it. This interpretation is considered against the data from the fifteenth century and found to conform satisfactorily. Its implications are considered for the period between 1200 and 1350. Data collected from archaeological excavations combined with the results of dendrochronology on a growing number of closely dated standing buildings suggest that there was a significant ‘cull’ of houses in the period after 1350 as new dwellings were constructed.

Land Transfers and Peasant Mobility

It is hoped that the present study by analysing the dynamics of agrarian change and peasant mobility may contribute to the on-going debate on this issue in India and other developing countries. It may also help to throw light on the validity of some of the theories formulated on the basis of experience in different regions and at different times. The study is likely to be of special importance as it covers an area which has one of the highest densities of population. The area has also witnessed sweeping changes in agrarian structure as a result of the most radical land reforms among the Indian states.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.