Estudi de la producció i de la qualitat farratgera de les pastures de la finca dels Cingles de l'Avenc (Tavertet). 2011

A Catalunya, la protecció i gestió de zones d’especial interès natural ha estat majoritàriament realitzada pel conjunt de les administracions públiques. Tot i així, en els últims anys han sorgit un conjunt d’iniciatives privades que a través d’acords de custòdia han passat a tenir un paper actiu en la protecció i gestió d’algunes finques amb un alt valor natural. És el cas de la finca els Cingles de l’Avenc, on s’ha dut a terme aquest treball, en la qual es pretén desenvolupar una activitat ramadera compatible amb la conservació dels valors naturals de la finca. L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer la producció i qualitat farratgera dels diferents tipus de pastures que hi ha a la finca, i establir la càrrega ramadera que poden admetre. Aquest estudi ha tingut una durada de 3 anys i en aquest treball es presenten els resultats del 2011 i es fa l’anàlisi dels resultats dels 3 anys (2009, 2010, i 2011). L’estudi s’ha portat a terme en els 4 tipus principals de pastures que hi ha a la finca: joncedes, pastures mesòfiles, prats de dall i pastures sembrades. S’han utilitzat 11 parcel·les permanents excloses de la pastura, establertes l’any 2009, que inclouen la diversitat de tipus i zones de pastura. S’ha realitzat un mostreig de la biomassa mensual, d’abril a novembre, que ha consistit en dallar 4 quadrats de 50 x 50 cm, i s’ha calculat la producció anual. S’ha determinat la qualitat farratgera de l’herba de 4 moments de l’any: maig, juny, juliol i octubre. Després dels tres anys d’estudi hem obtingut que les pastures sembrades i els prats de dall són els més productius (1.067 g/m2.any i 1.005 g/m2.any, respectivament). La producció de les pastures mesòfiles i de les joncedes són més baixes (554 g/m2.any i 291 g/m2.any, respectivament). La qualitat farratgera de les pastures és bona a totes les comunitats, amb valors mitjans de proteïna digerible de 6,63%, de fibra bruta de 29,13%, de lignina de 7,29% i de 0,69 (ENL/1,700) unitats farratgeres. La producció anual global obtinguda a la finca durant aquests tres anys permet suportar una càrrega ramadera admissible d’unes 208 UBG (Unitats de Bestiar Gros. 1 U.B.G equival a 1 vaca a partir de 2 anys).

Estudi de la producció i de la qualitat farratgera de les pastures de la finca dels Cingles de l'Avenc (Tavertet). 2010

El present estudi s’emmarca dins les accions prioritàries del Pla de Gestió de la finca dels Cingles de l’Avenc, que té com a finalitat principal potenciar una explotació ramadera on la conservació dels recursos naturals, la protecció de la diversitat biològica i paisatgística i l’equilibri territorial, siguin els seus objectius fonamentals, garantint la viabilitat econòmica i el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes. L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer la producció i la qualitat farratgera dels diferents tipus de comunitats pastorals presents a la finca dels Cingles de l’Avenc, i establir la càrrega ramadera que poden suportar les pastures durant l’any 2010, així com el d’observar la variabilitat d’aquest factors entre els anys 2009 i 2010. L’estudi s’ha portat a terme en les 4 tipologies de comunitats pradenques que hi ha a la finca: joncedes, pastures mesòfiles, prats de dall i pastures sembrades. S’han utilitzat les 11 parcel·les permanents excloses de la pastura, instal·lades l’any anterior (2009), que inclouen la diversitat de tipus i zones de pastura. S’ha realitzat un mostreig de la biomassa mensual, d‘abril a novembre, que ha consistit en dallar 4 quadrats de 50 x 50 cm, i s’ha calculat la producció anual. S’ha determinat la qualitat farratgera de l’herba de 4 moments de l’any: maig, juny, juliol i octubre. I finalment s’ha calculat la capacitat de càrrega de cada tipus pastura i del conjunt de la finca. Les pastures sembrades i els prats de dall són els més productius (961,33 g/m2 any i 876,73 g/m2 any, respectivament). La producció de les pastures mesòfiles i de les joncedes és més baixa (578,24 g/m2 ·any i 211,76 g/m2 any, respectivament). A les pastures de la part baixa s’obtenen en general produccions superiors a les de la part alta. La qualitat farratgera de l’herba és bona a totes les comunitats, amb valors mitjans de: 7,25% de proteïna digerible, 28,22% de fibra bruta, 7,08% de lignina i 0,72 unitats farratgeres(ENL/1,700). La producció anual obtinguda en global de la finca a l’any 2010 és molt semblant a la obtinguda l’any 2009, i permet suportar una càrrega ramadera d’unes 190 UBG (Unitats de Bestiar Gros. 1 U.B.G equival a 1 vaca a partir de 2 anys).

Cattle Grazing Distribution and Efficacy of Strategic Mineral Mix Placement in Tropical Brazilian Pastures

A study was conducted in Brazil to identify factors affecting grazing distribution of yearling Nelore cross heifers and to evaluate the efficacy of placement of a salt-mineral mix away from water to improve uniformity of grazing. Two pastures (25 ha and 42 ha) were evaluated for four 15-d sessions. Mineral mix was placed 590 m to 780 m from water during two sessions and at water for two sessions. Stubble heights were measured at the beginning and end of each session in 1-ha subunits of each pasture. Cattle locations were recorded oil clay 13 and 14 of each session by horseback observers. Heifers avoided areas with a preponderance of forbs and taller grass (P < 0.001). For the first 15 days of the study cattle avoided subunits farther from water. Thereafter, horizontal distance from water had no affect on grazing use (P > 0.10). Stubble height reduction was more uniform (P < 0.05) when the mineral mix was Lit water compared to away from water. In contrast, heifers spent less time farther from water when Mineral mix was placed at water (P = 0.02) based Oil Visual observations. Strategic placement of a salt-mineral mix away from water does not appear to be a reliable tool to improve cattle grazing distribution in humid tropical pastures from 25 ha to 45 ha in size.

Improved beef production from supplementation of Hereford, Brahman and crossbred cattle grazing low and medium quality pastures in the subtropics of Australia

Subtropical grasslands are low in organic matter digestibility (OMD) (0.60) and nitrogen (N) (15 g/kg) for much of the year and this limits cattle production which is characterized by low calving rates and low weaning weights. Production has been based on Bos taurus British breeds of cattle but this is changing and now many breeding herds comprise B, indicus cows and their crosses. This change has increased some aspects of production, but low calving rates persist. A 4-year study was undertaken with a view to improve calving rates and weaner output by supplementing cows grazing either native or improved pastures with a high protein oilseed meal (cottonseed meal; CSM) on four sites. These sites were subdivided into a total of 36 paddocks to allow for two replications in a 3 breeds X 3 supplementation rates X 2 pastures factorial design. Selected cows (no. = 216) from Hereford (H), Brahman (B) and Brahman X Hereford (BH) breed types were set to graze either native pastures (0.45 to 0.62 OMD, 8 to 15 g N per kg; low quality) or improved pastures (0.47 to 0.67 OA ID, 10 to 22 g N per kg; medium quality). Cows were given either 0, 750 or 1500 g/day of CSM for 130 days from calving until 4 weeks into a 12- to 13-week mating period. The CSM was given as two meals per week. Live weight at mating of cows on the low quality pasture was increased (P < 0.01) over those not supplemented by feeding either 750 g CSM per day (H and B cows) or 1500 g CSM per day tall cows). There was no significant effect of supplementation on the mating weights of B cows grazing the medium quality sites. Calving rate of B cows was not increased by their supplementation on either low (4-year mean 58.3 %) or medium quality pastures (66.8%) but did tend to be higher in H cows when supplemented at 1500 g CSM per day on the low (66.7 v. 78.0 (s.e. 6.09) %; P < 0.1) and medium quality pastures (70.5 v. 93.5 (s.e. 4.72) %). An increased calving rate (65.8 (s.e. 6.6) % to 83.2 (s.e. 5.82) % in supplemented BH cows grazing low quality pastures approached significance (P < 0.1) when given CSM at 1500 g/day but there was no increased trend in calving rate when this breed type was supplemented on medium quality pastures. Weaning weights of calves from and B and BH cows were increased (P < 0.05) by supplementation of their darns at 750 g/day and for calves weaned from H cows supplemented at 1500 g/day of CSM. Supplementation at 1500 g/day on low quality pastures increased weaner output per cow mated by 120% for H, by 65% for BH cows and by 50% for B cows. Weaner output was increased by 34 and 40%, respectively, for B and H cows when supplemented at 750 g/day and grazing medium quality pastures but there teas no significant effect of supplementation on output from BH cows. Responses in many parameters differed between years. These results were interpreted as a response to the protein in the oilseed meal supplement by B, taurus and B. taurus X B. indicus cross cows grazing on the subtropical pastures. The study also highlighted that responses to the meal differed between breed types, between the quality of the grazed pasture and between the years of supplementation.

Liveweight gains of steers at different stocking rates on monospecific Gatton panic and Estrella grass pastures in the Chaco Central region of Paraguay

A grazing trial to study the effect of stocking rate on animal production and botanical composition of Gallon panic (Panicum maximum) and Estrella grass (Cynodon nlemfuensis) was conducted in the central region of the Paraguayan Chaco between 1992 and 1998. The experiment included 6 stocking rates (0.5, 0.8. 1.1, 1.4. 1.7 and 2.0 AU/ha) on individual 4-ha paddocks. The pasture treatments were continuously grazed by yearling steers. replaced annually, over a 4-year grazing period. No fertiliser was used. Botanical composition was recorded annually in autumn from 1992 to 1998 while animal production data were recorded monthly from 1992 to 1996. Relationships between animal productivity and stocking rates were determined by regression analysis. Gallon panic produced greater liveweight gains per head than Estrella grass at low and intermediate stocking rates. However, the slope of the linear relationship between liveweight gain per head and stocking rate increased each year in Gallon panic indicating that the productivity of this grass progressively declined at higher stocking rates over the period of observation. Estrella grass showed less sensitivity to stocking rate but was affected severely by periods of low rainfall.

Nitrogen cycling in degraded Leucaena leucocephala-Brachiaria decumbens pastures on an acid infertile soil in south-east Queensland, Australia

A grazing trial was conducted to quantify N cycling in degraded Leucaena leucocephala (leucaena)-Brachiaria decumbens (signal grass) pastures grown on an acid, infertile, podzolic soil in south-east Queensland. Nitrogen accumulation and cycling in leucaena-signal grass pastures were evaluated for 9 weeks until all of the leucaena on offer (mean 600 kg edible dry matter (EDM)/ha, 28% of total pasture EDM) was consumed. Nitrogen pools in the grass, leucaena, soil, cattle liveweight, faeces and urine were estimated. The podzolic soil (pH 4.8-5.9) was found to be deficient in P, Ca and K. Leucaena leaf tissues contained deficient levels of N, P and Ca. Grass tissues were deficient in N and P. Grazing was found to cycle 65% of N on offer in pasture herbage. However, due to the effect of the plant nutrient imbalances described above, biological N fixation by leucaena contributed only 15 kg/ha N to the pasture system over the 9-month regrowth period, of which 13 kg/ha N was cycled. Cattle retained 1.8 kg/ha N (8% of total N consumed) in body tissue and the remainder was excreted in dung and urine in approximately equal proportions. Mineral soil N concentrations did not change significantly (-3.5 kg/ha N) over the trial period. The ramifications of grazing and fertiliser management strategies, and implications for pasture rundown and sustainability are discussed.

Species composition of arbuscular mycorrhizal fungi differ in semi-natural and intensively managed pastures in an isolated oceanic island (Terceira, Azores)

Copyright © Springer Science+Business Media Dordrecht 2014.

Recerca de producció de gravitons en escenaris amb dimensions extres al Tevatron amb el detector CDF

Les dimensions extres plantegen una solució al problema de la jerarquia de les forces i proposen una explicació a l’aparent feblesa de la força de la gravetat en front de les altres forces. Utilitzant dades simulades i dades proporcionades pel detector CDF situat en l’accelerador Tevatron a Fermilab (Chicago, EEUU), s’ha realitzat una recerca de dimensions extres i de producció de gravitons.

Recuperació i producció sostenible del formatge d'Estahon

Des de la perspectiva ambiental, el projecte s’ha enfocat vers la conservació de la biodiversitat, tant animal com vegetal, mitjançant unes pràctiques ramaderes que prioritzin l’aprofitament dels recursos sense una sobre-explotació d’aquests. D’aquesta manera es pot garantir el manteniment de la biodiversitat vegetal que s’ha aconseguit a través dels anys gràcies a la interacció planta-animal, és a dir, l’adaptació de les plantes al pasturatge per cabres i ovelles i l’adaptació animal a les espècies vegetals pel seu manteniment i creixement. A més a més, s’ha optat per unes races de bestiar autòctones que malgrat no ser les més productives quant a llet, si que són les que estan més adaptades a les condicions orogràfiques i climàtiques d’Estahon. El ramat serà tractat en condicions de pasturatge extensiu sota les bases de la ramaderia ecològica, la qual cosa ens permetrà aconseguir l’elaboració d’uns formatges també ecològics i de qualitat. Pel que fa a la sostenibilitat social, en els darrers temps s’està tendint cap a un món rural cada cop més despoblat i envellit, mentre que les ciutats són cada cop més extenses i densament poblades. És per això que s’hauria d’aconseguir un reequilibri territorial. Una manera de fixar població als petits pobles de muntanya és trobant alternatives que siguin viables econòmicament perquè s’hi pugui viure amb dignitat. Finalment, per assolir una sostenibilitat econòmica, s’ha intentat tancar el cicle productiu dins de l’explotació. D’aquesta manera, a part de reduir el consum pel transport d’aliments, s’aconsegueix no dependre de l’exterior per alimentar el bestiar. Així es redueixen molt els costos en la producció i alimentació del bestiar. Per fer l’anàlisi econòmica s’ha optat per no tenir en compte les subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya, ja que aquestes no es mantindran per sempre (i per tant seria insostenible a mitjà termini), però tot i això es poden contemplar per tal d’iniciar l’explotació i tenir un període d’adaptació.

Novetats que afecten a la nutrició animal a Europa. Nou model europeu de producció animal

La nutrició animal a la Unió Europea (UE) ha estat afectada per vàries crisis, com la de les vaques boges (encefalopatia bovina espongiforme) (BSE), les hormones a la carn, la contaminació per les dioxines, els Organismes Genèticament Modificats (GMO) i l’ús d’antibiòtics com a promotors de creixement (AMGP). Des dels anys 70, la producció animal a la UE ha estat encaminada a buscar regulacions legals per a millorar la seva seguretat i eficàcia. Si més no, durant els últims cinc anys, casos com la BSE i d’altres han col·locat al sector en primera línia de les notícies, la qual cosa ha trencat la confiança dels consumidors en el consum de carn. Aquesta presentació intentarà explicar per què i com la UE està tractant aquests temes i què és el que el sector està fent per recobrar la confiança dels consumidors. La intenció és respondre a algunes qüestions que preocupen al sector, com per exemple: La producció animal europea, és menys segura que les altres? Per què les regulacions legals són més exigents per a nutrició animal que per als humans? El sector s’està preguntant si aquesta crisi pot produir un nou model europeu de producció animal. Finalment, l’actual sistema de ramaderia s’haurà de discutir: quantitat o qualitat.

Planta de producció d'àcid acètic

L’objectiu de treball a assolir en aquest projecte és el disseny en continu d’una planta química de producció d’àcid acètic a partir de la carbonilació del metanol amb monòxid de carboni. Es procedirà, alhora, a l’estudi de la viabilitat econòmica de la construcció i operació d’aquesta planta, tenint en compte les normatives urbanístiques i sectorials vigents. La planta tindrà una producció de 75.000 Tn/any d’àcid acètic.

Planta de producció d'àcid adípic

L’objectiu d’aquest projecte és el disseny d’una planta de producció d’àcid adípic a partir de la oxidació d’una mescla de ciclohexanol-ciclohexanona (KA oil) mitjançant àcid nítric. El projecte ha de complir la legislació vigent a part de ser viable tècnicament i econòmicament.

Planta de producció d'àcid acètic

L’objecte del treball consisteix en la realització d’un projecte per estudiar la viabilitat de la construcció i operació d’una planta de fabricació d’àcid acètic a partir de la carbonilació del metanol.