Parentiu i famílies a la Catalunya actual. 'Parentesco y familias en la Cataluña actual'.

Se parte de la base de que el parentesco y las estructuras familiares muestran algunas diferencias en las últimas décadas. Se comentan y reflexionan datos estadísticos que muestran las tipologías familiares a principio del S.XXI.

Les unions estables de parella: noves tendències legislatives a Catalunya

L’estudi elaborat té per objecte aprofundir en l’ànàlisi de la realitat social que envolta el model familiar de la convivència sense matrimoni per tal de conèixer millor la seva realitat en l’àmbit de les relacions de parentiu (a partir de la realització d’entrevistes), així com relacionar aquests aspectes amb la seva regulació legal a Catalunya (analitzant la tramitació parlamentària de la Llei d’unions estables de parella, aprovada pel Parlament de Cataluña, així com la seva aplicació per part dels nostres Jutjats i Tribunals). El que s’ha pogut constatar en la recerca és que, per una banda, la institucionalització de les unions estables de parella ha deixat de banda una part prou significativa de parelles de fet, a les quals no és d’aplicació una normativa dirigida a resoldre els conflictes derivats de la convivència efectiva en parella. Malgrat que a les entrevistes s’ha demostrat un clar desconeixement de la regulació legal actual de les unions estables de parella si que es pot destacar que hi ha un interès perquè existeixi una cobertura jurídica en les situaciones de convivència afectiva en parella. A més, la Llei catalana presenta mancances en els efectes regulats, que no tenen una aplicació substancial, ja que no responen a una tècnica jurídica acurada amb la realitat social que té per objectiu regular. Precisament amb l’aprovació d’altres lleis autonòmiques sobre unions estables de parella ens permetem plantejar una actualització de la Llei catalana en qüestions molt diverses (curatela, mediació familiar, funció pública, etc.) Es fa palesa a partir de les entrevistes dutes a terme la manca d’informació general sobre els requisits de constitució de les unions estables de parella, així com de la cobertura legal vigent. Possiblement si la modificació de la Llei d’unions estables de parella fos més àmplia, s’avançaria en la consideració d’aquest model familiar com a opció real de configuració familiar, dins la llibertat personal d’elecció en la forma de convivéncia.

Les inscripcions de la plaça de la Vila de Madrid

Les conclusions que de l’estudi epigràfic se'n poden treure són coincidents amb les que ens aporten les dades de les excavacions arqueològiques. En primer lloc, podem comprovar una utilització de l’àrea com a espai funerari des de l’inici de la colònia de Barcino, amb una continuïtat i, a vegades, superposició de tombes, que arriba fins a ben entrat el segle III dC. Lògicament, la fase que se'ns mostra més potent és la més recent, que arrenca de les darreries del segle II dC per entrar en el III. Tret dels testimonis inicials, que ens fan conèixer fins i tot magistrats de la ciutat, el gruix dels documents correspon a monuments funeraris de les classes menys privilegiades, lliberts i esclaus que, de vegades, ens manifesten una entranyable vessant humana d’afectuoses relacions, en què sovintegen els diminutius. A vegades, l’estatus dels personatges és obertament declarat; en d’altres el deduïm dels termes de parentiu amb una onomàstica que acostuma a ser també ben transparent.

Parentesco, redes familiares y sociabilidad en el mundo hispanoamericano en los siglos XVIII y XIX

Hasta hace algunos años, el interés por la historia de la familia, aunque no era escaso, estaba orientado a enfoques de tipo macrohistórico, ya que el énfasis estaba puesto en las estructuras de la sociedad. La dominación de los planteamientos cuantitativistas impuestos por los Annales, así como la fuerte influencia del marxismo, coadyuvaron en la consideración de la familia, fio como objeto de investigación en sí misma, sino como expresión o ilustración de un funcionamiento económico social global.

Josep Claret: arquitectura i societat

El gironí Josep Claret Rubira (1908-1988), arquitecte de professió i artista-dibuixant de vocació, va obtenir el títol l'any 1933, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. D'ençà d'aquella data i fins a mitjan dels anys 70, va projectar una quantitat enorme d'edificis de múltiples tipologies i nombrosos plans d'urbanització, arreu de les comarques gironines i menorquines. Amb ideologia primerenca propera a les esquerres catalanistes, es va haver d'adaptar al règim franquista, per poder continuar treballant i vivint a Catalunya. Malgrat que inicialment li deuria costar un gran esforç, el procés d'amotllament el va tenir planer (almenys aparentment), gràcies al seu parentiu -per via matrimonial- amb una família que hi estava estretament vinculada. És autor d'obres d'elevat nivell arquitectònic -amb poques que siguin conegudes i reconegudes- i un clar conformador del paisatge de les seves contrades, fet influent en la societat que hi ha estat habitant i que hi viu encara avui dia. La seva arquitectura és un magnífic exemple del que agradava a les generacions de durant cinc dècades. És també autor d'obres que, moltes vegades, no s'adiuen gens amb el que la Història de l'Arquitectura dóna per bones, però que reflecteixen el gust, les preferències i les prioritats d'una societat determinada.