769 resultados para Parc
Resumo:
n.s. no.97(2000)
Resumo:
Sha estudiat la vegetaci actual del parc de l'Oreneta, lnic de Barcelona en el qual es conserva en part la vegetaci natural que hi havia abans de la seva destinaci com a parc. Lobjectiu s veure com l'impacte antrpic ha modificat la que segurament era la vegetaci natural de la zona - un alzinar amb marfull empobrit- per una pineda de pi blanc. A ms, sanalitza les diferents adaptacions de la vegetaci del parc als factors del bitop, i molt en particular del marfull i l'aladern. Sha comenat estudiant els factors ambientals propis del parc. Posteriorment, sha dividit el bitop del parc de l'Oreneta en sis zones de vegetaci amb caracterstiques especfiques estudiant-ne les espcies existents, els ndexs de diversitat de cada zona, l'abundncia de les espcies, etc.
Resumo:
En aquest treball se sintetitzen els resultats ms destacats del projecte de final de carrera de la llicenciatura de Cincies Ambientals sobre laprofitament de la biomassa forestal al Parc de Collserola (PCo), realitzat a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). Lobjectiu principal s determinar la disponibilitat de biomassa forestal susceptible a ser extreta del PCo a fi daprofitar-la per a lobtenci denergia. Els principals factors analitzats sn: la producci anual per cada espcie, les limitacions que marquen lexplotaci i la tecnologia aplicable per a laprofitament en tres possibles escenaris. La proposta dexplotaci sostenible dels boscos del PCo sefectua sobre les espcies de Pinus halepensis, Quercus ilex i Quercus cerrioides, que presenten una producci major de biomassa susceptible a ser aprofitada, 5.500, 4.000 i 300 t psa1/any, respectivament. Per tant, la biomassa extrable de forma sostenible al PCo sestima en aproximadament 9.700 tones/any. Lestudi de laprofitament forestal est marcat per limitacions dextracci, tals com les limitacions silvcoles (zones amb una cobertura arbria igual o superior al 70% i un pendent igual o inferior al 60%) i daccessibilitat (franges de 25 metres a banda i banda de les vies forestals). Amb la quantitat de biomassa extrable es poden establir diferents escenaris daplicaci energtica, mitjanant la seva combusti en calderes amb diverses potncies de funcionament. Des del nivell domstic (calderes domstiques) fins al duna gran planta (cogeneraci), passant per laplicaci en un barri residencial (District Heating). Daquesta manera sobt energia trmica, per calefacci, o elctrica, aplicable a residncies individuals, a barris residencials o a polgons industrials. Sha escollit lescenari de District Heating com el ms viable, ja que s el que ms avantatges presenta dintre del context del parc i un ventall de possibilitats daplicaci ms elevat. Per determinar-ne la viabilitat, shan integrat diversos aspectes: tecnolgics (eficincia, producci energtica, tipus de combustible i requeriment de biomassa), ambientals (impactes generats), socials (percepci dels usuaris) i econmics (llocs de treball generats i viabilitat econmica).
Resumo:
El Parc de Collserola s un espai situat dins de lrea Metropolitana de Barcelona, sotms a una elevada pressi antrpica. Lexistncia durbanitzacions, infraestructures, i altres tipus dedificacions, juntament amb la proximitat de diversos municipis poden causar un increment de contaminaci lumnica al parc, fet que pot provocar efectes greus sobre les diferents espcies animals vegetals presents al parc, aix com un malbaratament de lenergia. Existeix el fals tpic de qu a ms llum, ms seguretat. Shan mostrejat 19 punts dispersos per tot el parc, a on sha mesurat la lluminositat emesa per les estrelles, i el tipus de fanals presents a cada punt, per tal de mesurar el nivell de contaminaci lumnica existent al parc. Els resultats indiquen que la principal causa de contaminaci lumnica s la resplendor produt pels municipis localitzats al voltant del parc, els quals produeixen resplendor sobre el parc. En referncia als fanals trobats, la majoria sadapten a la normativa. La majoria dels fanals utilitzen lmpades de Vapor de Sodi a Alta Pressi, i en menys quantitat, lmpades de vapor de mercuri.
Resumo:
El present projecte t per motiu lanlisi de lestat ambiental dels cmpings a lentorn del Parc Natural de lAlt Pirineu. Lestudi del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) suposa en aquest mbit una eina destudi ms que una finalitat, en la qual es basa el projecte per lanlisi proposat.
Resumo:
El parc rural de la Torre Negra ha estat protegit recentment desprs de 15 anys de lluita ciutadana, grcies a laprovaci del Pla Especial de Protecci i Millora el 29 de juny del present any. A partir dara, sobre un ampli ventall de possibilitats per a la seva gesti i desenvolupament. En aquest context s on es situa el present estudi, amb la finalitat de presentar unes lnies estratgiques bsiques per a iniciar lactivitat al parc. Una activitat que t en el punt de mira el desenvolupament rural de lespai i la transformaci social de la ciutadania.
Resumo:
Lincrement del turisme rural i la relaci directe amb lentorn s el que ha motivat lelaboraci d'aquest projecte. Lobjectiu del qual s fer un estudi de lestat ambiental dels 17 establiments de turisme rural (ETR) dels 47 ETR situats a lmbit dinfluncia del Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP). A partir del qual sanalitzar la viabilitat daplicar el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA).
Resumo:
iii. El proyecto se ha basado en el diseo, implementacin y pruebas de funcionamiento para un visor de informacin geogrfica en un entorno web relacionado con las actividades del Consorci Parc de Collserola, en concreto con la difusin de los servicios del Parque y los itinerarios de bicicleta en su mbito territorial. El aplicativo se ha basado un el servidor de mapas de la Universidad de Minessota MapServer sobre un servidor de paginas web Apache. La aplicacin corre de manera completa en el lado del servidor, sin necesidad de instalar ningn programa en el lado del usuario cliente. Para el entorno del visor se ha utilizado un desarrolllo de p.mapper. Todos los programas utilizados son de cdigo abierto bajo licencia GNU General Public License de acuerdo con la Free Software Foundation.
Resumo:
Al present article shan sintetitzat els resultats principals del projecte. Savalua la biomassa forestal disponible al Parc Natural de lAlt Pirineu, a partir dun conjunt de mtodes destimaci que pretenen veure la diferncia de biomassa disponible segons una srie de restriccions que es tenen en compte en cada cas. Lestudi t com a objectiu principal lestimaci de la biomassa forestal aprofitable que s susceptible de ser utilitzada per a labastament de la demanda denergia calorfica pels habitatges de la zona. Sha realitzat per a tres mbits destudi diferents: Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP), Vall de Cards i el municipi dEsterri de Cards. Per a cadascun dells sha analitzat la demanda total denergia calorfica dels habitatges, aix com les seves emissions en Kg de CO2 i lenergia obtinguda a partir de la biomassa disponible. Finalment, com a escenari daprofitament, sha proposat fer una substituci daquells habitatges que utilitzen gasoil per la biomassa, amb la finalitat de comprovar les reduccions en emissions de CO2 i en els costos econmics que tindrien lloc.
Resumo:
En el present projecte sanalitza el turisme i la seva relaci amb la figura del Parc Natural de lAlt Pirineu (a partir dara PNAP). A la zona destudi el turisme s una de les principals activitats econmiques, donat el notable valor ecologico-cultural de lindret. Lactivitat turstica al PNAP s molt diversa, s per aquest motiu que sobserven diverses repercussions en lentorn segons la tipologia de turisme que es doni. Donada aquesta realitat, lestudi que es presenta est centrat en el sector hoteler de lmbit dinfluncia del PNAP. Daquesta forma, sanalitza i diagnostica lestat de qualitat ambiental dels hotels i pensions que componen el sector. Les eines emprades en aquest estudi han estat dues. Primerament, savalua la implantaci del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (a partir dara DGQA). El DGQA s una ecoetiqueta de serveis, de recent creaci, que atorga la Generalitat de Catalunya a partir de la revisi de lestabliment per mitj dun tcnic autoritzat. En segon terme, sha creat i emprat un producte anomenat Enquesta Bsica dAuto-xequeig de Qualitat Ambiental (a partir dara EBAQA). LEBAQA t una doble finalitat. Per una banda respon a la necessitat dautodiagnosi que tenen els propietaris, al ser aquests qui realitzen lenquesta. Per altra banda, permet determinar quin s lestat de qualitat ambiental del sector hoteler a la zona destudi a partir de lavaluaci de 35 dels 67 establiments existents a lmbit dinfluncia del PNAP, el qual representa una mostra del 61%.
Resumo:
En aquest article es resumeixen els resultats ms destacats del projecte dut a terme pel grup Projecte Biomassa. Aquest estudi t per objectiu lavaluaci de la viabilitat energtica, econmica i ambiental de laprofitament de la biomassa forestal com a recurs energtic a les forests dArestui, Baiasca, Montenartr i Virs situades dins el Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP). En el projecte sha fet una revisi dels Plans dOrdenaci Forestal (POFs) de les esmentades forests per tal dadequar-les als requeriments del PNAP i aix obtenir resultats sobre el potencial de biomassa sosteniblement extrable, sobre el seu potencial energtic i plantejar un escenari daprofitament a mode de cas prctic. A ms a ms, shan realitzat tamb un balan socioeconmic, un balan demissions de CO2 i una avaluaci dimpacte ambiental per tal de determinar la viabilitat de ls de biomassa al PNAP com a recurs energtic. Com a resultat final sha obtingut que el procs daprofitament de la biomassa per a la producci denergia calorfica esdev una opci de futur viable i positiva ja que la implantaci del nou procs comporta beneficis a nivell social, econmic i ambiental.
Resumo:
Els arbres monumentals formen part del patrimoni natural, cultural i histric dun pas i com a tals sn mereixedors de protecci. La Generalitat de Catalunya, sensible a aquest fet, ha regulat diferents figures de protecci per arbres que destaquen per algun motiu. Es tracta dels arbres monumentals, arbres dinters comarcal i arbres dinters local. Dels 194 arbres identificats i catalogats com a monumentals a Catalunya noms 3 es troben a la comarca del Pallars Sobir, en front dels, per exemple, 29 arbres catalogats a Osona. No hi ha cap arbre inventariat a la Vall dneu, malgrat que s aqu on es troben la majoria de boscos vells amb exemplars de conferes de grans dimensions. Cal destacar tamb que al Parc Natural de lAlt Pirineu no hi trobem cap arbre catalogat com dinters comarcal o dinters local. Per aquest motiu sha cregut convenient aprofundir en lestudi dels arbres monumentals, inventariant-ne els exemplars ms destacats de la Vall dneu i proposant-ne una categoria de protecci segons les seves caracterstiques.
Resumo:
Aquest estudi sha realitzat amb el principal objectiu de localitzar, analitzar i diagnosticar els arbres singulars subjectes a ser declarats monumentals dins el Parc Natural de lAlt Pirineu. Concretament shan inventariat la Vall Ferrera i la Vall de Cards. Lobjectiu secundari ha estat fer una proposta innovadora deducaci ambiental, utilitzant larbre com a un instrument pedaggic. Shan inventariat vint-i-tres arbres sent un dells ja declarat Arbre Monumental, lAvet del Pla de la Selva. Primerament shan localitzats els arbres amb lajuda dels tcnics del Parc, el coneixement popular i documentaci. Sha utilitzat una metodologia basada en estudis anteriors, mitjanant uns formularis de camp que recullen totes les caracterstiques ecolgiques i socioculturals de cada arbre. Posteriorment shan analitzat les dades obtingudes i sha realitzat la diagnosi. Sha proposat un mtode quantitatiu i un mtode qualitatiu (Rnquing dArbres Monumentals). Aquest ltim valora cada arbre comparant-lo amb un llistat de tots aquells arbres monumentals de la mateixa espcie en el territori catal realitzat per la Generalitat de Catalunya, segons tres parmetres, lalada, el volt de can i el dimetre de la capada. Finalment es proposa a cada arbre la protecci corresponent segons el seu estat de conservaci i altres parmetres. Un dels resultats obtinguts daquest estudi ha estat la realitzaci duna carpeta de material divulgatiu utilitzant cada arbre com a eix central per explicar el medi natural que lenvolta. Amb aquesta iniciativa es vol destacar limportant paper dels arbres monumentals com a connectors amb el medi natural i sociocultural i la necessitat de protegir en tots els Parcs Naturals els arbres singulars.
Resumo:
El Parc del Garraf (PG) s una zona on la dinmica del porc senglar amb el medi t una alta importncia, tot i que la densitat de poblaci al PG daquest ungulat s de les menors de Catalunya. Els aspectes ms rellevants de la relaci porc senglar-medi sn: la correlaci que hi ha entre labandonament drees de conreu i activitats forestals amb laugment de la poblaci de porc senglar, i lafectaci que per tant, provoca a les rees de conreu que hi ha actualment, que es pot veure minvada aplicant bones mesures correctores. Tamb la relaci que t amb el margall (Chamaerops humilis), que s positiva ajudant a la recuperaci, conservaci i a la dinmica ecolgica de lespcie, aix com amb el medi del PG en general, i, per ltim, els impactes viaris a la xarxa viria del PG, tot i que no existeix cap TCCU (Tram de Concentraci de Collisions amb Ungulats) dins els lmits del PG. Referent a la caa, actualment s la nica mesura viable de control de la poblaci de porc senglar, tot i que no hi ha relleu generacional per a aquesta activitat.
