Comparative assessment of the organization of the colors of the Vita Classical color pallet by digital images and visual analysis for dental bleaching

New formularizations, techniques and devices have become the dental whitening most safe and with better results. Although this, the verification of the levels whitening is being continued for visual comparison, that is an empirical, subjective method, subject to errors and dependent of the individual interpretation. Normally the result of the whitening is express for the amplitude of displacement between the initial and the final color, being take like reference the tonalities of a scale of color commanded of darkest for more clearly. Although to be the most used scale, the ordinance of the Vita Classical (R) - Vita, according to recommendations of the manufacturer, reveals inadequate for the evaluation of the whitening. From digital images and of algorithm OER (ordinance of the reference scale), especially developed for the ScanWhite (C), the ordinance of the tonalities of the scale Vita Classical (R) was made. For such, the values of the canals of color R, G, and B of medium part average of the crowns was adopted as reference for evaluation. The images had been taken with the camera Sony Cybershoot DSC F828. The results of the computational ordinance had been compared with the sequence proposal for the manufacturer and with the earned one for the visual evaluation, carried through by 10 volunteers, under standardized conditions of illumination. It statistics analyzes demonstrated significant differences between the ordinances.

La terminologia al servizio dell'internazionalizzazione d'impresa: il caso di Pieri s.r.l. nel settore del confezionamento pallet

Il presente lavoro si inserisce nell’ambito del progetto Language Toolkit, portato avanti dalla Camera di Commercio di Forlì-Cesena e dalla Scuola di Lingue, Letterature, Traduzione e Interpretazione di Forlì. Il progetto coinvolge gli studenti della Scuola e le piccole-medie aziende del territorio provinciale e ha due obiettivi principali: creare occasioni di contatto tra il mondo accademico e quello professionale e favorire l’internazionalizzazione delle aziende del territorio. L’azienda con cui si è collaborato è la Pieri s.r.l. di Pievesestina di Cesena, attiva nel settore di confezionamento e movimentazione di carichi pallettizzati. Ci si è occupati principalmente di sistematizzare la terminologia aziendale in ottica trilingue (italiano - inglese - francese), partendo dall’analisi della documentazione aziendale. Sono stati individuati due gruppi di destinatari: i dipendenti dell’azienda e i traduttori esterni a cui essa ricorre saltuariamente. Viste le esigenze molto diverse dei due gruppi, sono stati elaborati due termbase con caratteristiche distinte, volte a renderli massimamente funzionali rispetto agli scopi. Dopo un breve inquadramento della situazione di partenza focalizzato sul progetto, l’azienda e i materiali di lavoro (capitolo 1), sono state fornite le basi teoriche (capitolo 2) che hanno guidato l’attività pratica di documentazione e di estrazione terminologica (capitolo 3). Sono stati presentati i due database terminologici costruiti, motivando le scelte compiute per differenziare le schede terminologiche in funzione dei destinatari (capitolo 4). Infine, si è tentato di valutare le risorse costruite attraverso la loro applicazione pratica in due attività: l’analisi della versione francese del manuale di istruzioni di una delle macchine Pieri e la traduzione verso il francese di alcune offerte commerciali, svolta utilizzando il programma di traduzione assistita SDL Trados Studio (capitolo 5).

Direct support and general support maintenance manual : improved guided-missile launcher M192E1, guided-missile loading and storage pallet M1E1, and improved guided-missile launching section control box AN/GSA-132 (X0-1), (Improved Hawk Air Defense Guided Missile System).

"August 1972."

Operator and organizational maintenance manual : improved guided missile zero-length launcher M192E1 guided missile loading and storage pallet M1E2 and improved guided missile launching section control box AN/GSA-132A (X0-1), improved Hawk Air Defense Guided Missile System.

Includes index.

Organizational, direct support, and general support maintenance repair parts and special tools list including depot maintenance repair parts and special tools for launcher, zero length, guided missile, M192E1 1440-00-805-3012 control box, launching section, guided missile AN/GSA-132, 1440-00-178-8455 AN/GSA-132 A, 1440-00-602-5055 pallet, loading and storage ....

Includes index.

Incidence of black spot in citrus fruits from different processing stages in packinghouses and from Sao Paulo`s wholesale market

The purposes of this work were a) to evaluate citrus black spot (CBS) incidence in `Valencia` oranges and `Murcott` tangors aimed at the export market, and in Pera`, `Lima` and `Natal` oranges, and `Murcott` tangors, aimed at the domestic market after different processing stages in packinghouses in 2004/05 and 2005/06; b) to evaluate CBS incidence in Pera` and `Lima` oranges and `Murcott` tangors sold at Ceagesp-SP, the biggest wholesale market in the State of Sao Paulo, in 2006. Citrus fruits were collected at the packinghouse, on their arrival, after pre-washing and de-greening, from the packing table, from the pallet and at Ceagesp. They were stored for 14 to 21 days at 25 degrees C and 85-90% RH. The incidence of CBS was visually evaluated after one day and at the end of the storage period. CBS incidence in fruits aimed at the export market decreased, with values under 2.0% on arrival and no CBS symptoms observed on fruits from the pallet. The average incidence of CBS in `Pera`, `Lima` and `Natal` oranges, and `Murcott` tangors in the packinghouse aimed at the domestic market were 64.1, 39.0, 32.1 and 19.3%, respectively, after one day of storage, then remaining constant in all processing stages. The incidence of CBS in Ceagesp fruits was low in winter months and increased in the spring. The increase in disease incidence during the storage period (21 days) was not significant in collected fruits.

Ergonomic analysis in a food packaging workplace

Work-related musculoskeletal disorders (WMSD) became one of the biggest health problems in the workplace and one of the main concerns of ergonomics and despite all the technical improvements manual handling is still an important risk factor for WMSD. The current study was performed with the main objective of conducting an ergonomic analysis in a workplace that consists in packaging products in a pallet, in a food distribution industry, also called picking. In this perspective, the aim of the study is to identify if the tasks performed by operators present any risk of WMSD and, if so, to suggest proposals for minimizing the associated effort. The methodologies of ergonomic risk assessment that were initially applied were the Risk Reckoner and the Manual Handling Assessment Chart (MAC). Subsequently, in order to, on the one hand, complement the analysis performed using the two methods previously mentioned, and, on the other hand, allow an assessment of two important risk factors associated with this activity (work postures and loads handling), two additional methodologies were also selected: the Revised NIOSH Lifting Equation and the Rapid Entire Body Assessment (REBA). In all the performed approaches, the tasks of palletizing at lower levels were identified as the ones that most penalize workers in what regards the risk of development of WMSD. All methodologies identified levels of risk that require an immediate or short-term ergonomic intervention, aiming at ensuring the safety and health of workers performing such activity. The implementation of measures designed to eliminate or minimize the risk may involve the allocation of significant human and material resources that is increasingly necessary to manage efficiently. Taking into account the complexity and variability of the developed tasks, it is recommended that such a decision can be preceded by a new study using more accurate risk assessment methodologies, such as those that use monitoring tools.

Disseny d'un sistema de gestió per a una cambra de congelació robotitzada de masses congelades.

Alguns dels grans fabricants del sector de les masses congelades fan servir robots per a l'emmagatzematge, servei i gestió dels productes de les cambres de congelació. Aquests robots només emmagatzemen i serveixen palets de caixes d'un mateix tipus de producte; així, doncs, només són útils quan el client és un gran consumidor, com un distribuïdor o una delegació, però no un petit comerç, com un restaurant o una fleca, els quals també són clients potencials del fabricant. Per tant, el problema es planteja en el moment de servir els clients que tenen problemes d'emmagatzematge, els quals es veuen obligats a fer comandes de diversos productes, que, a més, en total no fan ni de bon tros un palet sencer. A partir d'aquí la idea és dissenyar un sistema, emprant la tècnica de l'orientació a objectes (O-O), que gestioni un conjunt de robots que, a més d'emmagatzemar i gestionar una cambra de congelació, siguin capaços de servir les comandes fent una selecció de caixes de productes concrets, és a dir, les que sol·licita el client que ha fet la comanda per caixes i no per palets. Per qüestions d'organització i d'estocs, aquests robots han de ser independents dels altres, és a dir, han de treballar en una cambra independent de la dels robots que treballen per palets (actualment aquesta feina la fan treballadors dins una cambra independent de la dels robots).

Guidelines for the use and interpretation of assays for monitoring autophagy.

In 2008 we published the first set of guidelines for standardizing research in autophagy. Since then, research on this topic has continued to accelerate, and many new scientists have entered the field. Our knowledge base and relevant new technologies have also been expanding. Accordingly, it is important to update these guidelines for monitoring autophagy in different organisms. Various reviews have described the range of assays that have been used for this purpose. Nevertheless, there continues to be confusion regarding acceptable methods to measure autophagy, especially in multicellular eukaryotes. A key point that needs to be emphasized is that there is a difference between measurements that monitor the numbers or volume of autophagic elements (e.g., autophagosomes or autolysosomes) at any stage of the autophagic process vs. those that measure flux through the autophagy pathway (i.e., the complete process); thus, a block in macroautophagy that results in autophagosome accumulation needs to be differentiated from stimuli that result in increased autophagic activity, defined as increased autophagy induction coupled with increased delivery to, and degradation within, lysosomes (in most higher eukaryotes and some protists such as Dictyostelium) or the vacuole (in plants and fungi). In other words, it is especially important that investigators new to the field understand that the appearance of more autophagosomes does not necessarily equate with more autophagy. In fact, in many cases, autophagosomes accumulate because of a block in trafficking to lysosomes without a concomitant change in autophagosome biogenesis, whereas an increase in autolysosomes may reflect a reduction in degradative activity. Here, we present a set of guidelines for the selection and interpretation of methods for use by investigators who aim to examine macroautophagy and related processes, as well as for reviewers who need to provide realistic and reasonable critiques of papers that are focused on these processes. These guidelines are not meant to be a formulaic set of rules, because the appropriate assays depend in part on the question being asked and the system being used. In addition, we emphasize that no individual assay is guaranteed to be the most appropriate one in every situation, and we strongly recommend the use of multiple assays to monitor autophagy. In these guidelines, we consider these various methods of assessing autophagy and what information can, or cannot, be obtained from them. Finally, by discussing the merits and limits of particular autophagy assays, we hope to encourage technical innovation in the field.

Implantació d'un sistema SCADA en una cèl·lula flexible de fabricació

La Universitat de Vic disposa, entre altres equips, d’una cèl·lula flexible de fabricació, del fabricant Festo, que simula un procés de formació de palets amb els productes que es disposen en un magatzem intermedi. Aquesta cèl·lula està composta de quatre estacions de muntatge diferenciades (càrrega de palets, càrrega de plaques, magatzem intermedi i transport). Cada una disposa d'un PLC SIEMENS S7-300 per la seva automatització, i tots aquests es troben interconnectats amb una xarxa industrial Profibus. L'objectiu d'aquest projecte és implantar el sistema SCADA Vijeo Citect pel control i supervisió de l'estació magatzem d'aquesta cèl·lula flexible de fabricació, establint també un intercanvi de dades entre l'SCADA i el Microsoft Access, per poder ser utilitzat per la docència. Aquest projecte s'ha desenvolupat en cinc fases diferents: 1. La primera fase s'ha dedicat a l'automatització pròpiament de l'estació magatzem a partir de l'autòmat programable Siemens S7-300 i complint amb les necessitats plantejades. 2. En la segona fase s'ha programat i establert la comunicació per l'intercanvi de dades (lectura i escriptura) entre el sistema SCADA Vijeo Citect i la base de dades de Microsoft Access. 3. En la tercera fase s'ha elaborat i programat l'entorn gràfic de supervisió i control del procés a partir del sistema SCADA Vijeo Citect. 4. En la quarta fase s'ha instal·lat un OPC Server en el PC i s'ha establert la comunicació entre el PLC i el sistema SCADA. 5. Finalment s'ha anat revisant i depurant les diferents programacions i comunicacions per tal de que el sistema funcioni com a un conjunt.

Uuden liiketoiminnan kehittäminen verkostossa pakkausteollisuudessa

Diplomityössä tarkastellaan kuormalavan valmistuksen verkostoitumista ja kilpailukykyä sekä etsitään vaihtoehtoja kuormalavan valmistuksen kilpailukyvyn kehittämiseksi. Työssä perehdytään verkostoitumiseen ja verkostoitumisen motiiveihin. Erilaisista verkostoista syvällisemmin paneudutaan tutkimus- ja kehitystoiminnan verkostoitumiseen. Kuormalava-alan verkostoista kuvataan tämän hetken verkostoja sekä työn taustalla olevan tutkimusyhteenliittymän kehittämistä. Samalla luodaan näkemys yhteisomistusyrityksen perustamisen edellytyksistä. Työn lopussa ehdotetaan yritysten kilpailukyvyn kehittämiseksi yhteisomistusyrityksen perustamista tuottamaan kuormalavan puristevälitukia.

Pienivolyymisten tuotteiden varastonohjaus

Pienivolyymiset C-tuotteet ovat Valion jakelutoiminnalle ongelmallisia tuotteita, koska nykyisellä lavoihin perustuvalla toimitusketjulla ei näitä tuotteita voida sijoittaa suoraan jakeluvarastoihin kerättäväksi. Suurista varastoitavista määristä ja pienestä volyymistä seuraa hidas kierto, joka hankaloittaa toimintaa, kun kyseessä ovat nopeasti vanhenevat maitotuotteet. Ratkaisuna käytetty tuotteiden keskittäminen yhteen keskusvarastoon puolestaan aiheuttaa tuotteiden moninkertaista keräilyä. Tätä ongelmavyyhtiä purkamaan on diplomityössä kehitetty kolme ideaalimallia, jotka hyödyntävät lavaa pienempien kiertävien jakeluyksiköiden laajenevaa käyttöä. Uudet jakeluyksiköt tarjoavat mahdollisuuksia kehittää nykyistä joustavampia ratkaisuja jakelun toteuttamiseen. Ideaalimallit eroavat toisistaan realistisuudessaan nykytilanteen rajoitteet huomioon ottaen. Ensimmäinen ideaalimalli pohjautuu selkeästi nykyiseen Valion jakelutoimintaan ja C-tuotteiden keräilyyn keskusvarastossa, joka on työssä kuvattu seikkaperäisesti. Nykytilanteesta eniten eroavassa mallissa keskusvarastoon pohjautuva C-tuotteiden käsittely on kokonaan hylätty. Työssä myös kyseenalaistetaan keskusvaraston tarpeellisuus Valion jakelutoiminnassa.

Disseny i implementació d'un programari d'adquisició de dades de la producció d'una línia automàtica de palets

This thesis presents a software that allows data acquisition production process, in this case, an automatic pallet nailing line. The recording of these data will enable them to make a track and analyze them later, either with the analytical tools of the application or by the transfer of such data to an Excel sheet or database. The programming language has been developed made by Ladder for the application in the PLC that controls the line of nailing. Control pages for the HMI application that monitors the process. Finally, the Visual Basic language for the production department computer application. To extract production variables from the process, the developed software communicates with the network formed by the PLC and the HMI terminal which stores and control the process using the Modbus TCP/IP protocol.

Implementació d’un sistema SCADA a la cèl·lula de fabricació flexible MPS+2000C

L’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Vic disposa d’una cèl·lula de fabricació flexible del fabricant Festo, que simula un procés d’emmagatzematge automàtic, aquesta cèl·lula esta composta per quatre estacions de muntatge diferenciades i independents, l’estació palets, l’estació plaques, l’estació magatzem intermedi i l’estació transport. Cada una d’aquestes estacions està formada per sensors i actuadors elèctrics i pneumàtics del fabricant Festo que van connectats a un PLC SIEMENS S7-300.Els quatre PLC’s (un per cada estació) estan connectats entre ells mitjançant el bus de comunicacions industrials Profibus. L’objectiu d’aquest treball consisteix en l’adaptació de la programació dels PLC’s i la realització d’un SCADA per tal de controlar el funcionament del conjunt de la cèl·lula de fabricació a través del software Vijeo Citect, d’aquesta manera es coneixerà el funcionament de la cèl·lula i permetrà treure’n rendiment per la docència. Aquest projecte ha estat realitzat en quatre fases principals. 1. Estudi i coneixement de les estacions, en aquesta fase s’han estudiat els manuals de funcionament de les estacions i s’han interpretat els codis de programació dels seus PLCs, amb l’objectiu de conèixer bé el programa per tal de interaccionar-hi més endavant amb el sistema SCADA 2. Disseny i programació del sistema SCADA, en aquesta fase s’ha realitzat tot el disseny gràfic de les pantalles de la interfície SCADA així com la programació dels objectes, la connexió amb els PLCs i la base de dades. 3. Posada en marxa del sistema complert, quan es coneixia abastament el funcionament de les estacions i el sistema SCADA estava completat s’ha fet la posada en marxa del conjunt i s’ha comprovat el correcte funcionament i interacció dels sistemes. 4. Realització de la memòria del projecte, en aquesta ultima fase s’ha realitzat la memòria del projecte on s’expliquen les característiques i funcionament de totes les estacions i del sistema SCADA. La conclusió més rellevant obtinguda en aquest treball, és la clara visualització de la potència i simplicitat que han aportat els sistemes SCADA al món de l’automatització, anys enrere per la supervisió de l’estat d’un sistema automatitzat era necessari disposar d’un gran espai amb grans panells de control formats per una gran quantitat de pilots lluminosos, potenciòmetres, interruptors, polsadors, displays i sobretot un voluminós i complexa cablejat, gràcies als sistemes SCADA avui en dia tot això pot quedar reduït a un PC o terminal tàctil, amb pantalles gràfiques clares i una gran quantitat d’opcions de supervisió control i configuració del sistema automatitzat.