Les Primeres indústries del Paleolític Superior al Nord de Catalunya: L'Aurinyacià del Reclau-Viver

En aquest treball s'intenta demostrar que els nivells inferiors de la Cova del Reclau-Viver de Serinyà s'han d'atribuir a un Aurinyacià Primitiu, els més profunds, i a un Aurinyacià Antic o Aurinyacià I els que ja estan en contacte amb el Gravetià

La Civilització solutriana a Catalunya

Sobre la civilització solutriana, que des d'un punt de vista cronològic i cultural es va desenvolupar al bell mig del paleolític superior, a Catalunya

El jaciment paleolític de Cal Coix (Maçanet de la Selva)

Descripció del jaciment arqueològic de Cal Coix, al terme municipal de Maçanet de la Selva. Es descriuen els fragments trobats pel seu descobridor, Francerc Riuró, i per Miquel Oliva i Josep M.Corominas, i dipositats al Museu Arqueològic Provincial de Girona

Jaciment prehistòric del «Roc de la Melca» i la seva cronologia: Sant Aniol de Finestres (Girona)

Descripció del jaciment arqueològic del 'Roc de la Melca', en la vall de Sant Aniol de Finestres (Girona). Es descriuen la indústria lítica i els problemes que presenta la cronologia del 'Roc de la Melca'

Algunes precisions sobre l’estratigrafia de la Cova de l’Arbreda (Serinyà, Girona)

Estudi de l’estratigrafia de la Cova de l’Arbreda, situada a Serinyà, a la comarca del Pla de l’Estany (Girona). Se centre en el reompliment que hi va haver al llarg del Paleolític Superior, en què s’observa un canvi a cop d’ull què, situat sobre els nivells solutrians, s’havia atribuït al pas vers el postglacial

Nuevas excavaciones en Serinyà

Resum de la comunicació presentada en el Congreso arqueológico nacional de Vitoria celebrat a l’octubre de 1975. En aquesta comunicació s’expliquen les excavacions dutes a terme a Serinyà a l’estiu de 1975, i es descriuen les del Dr. Corominas de 1972-1973

Stable isotope evidence for increasing dietary breadth in the European mid-Upper Paleolithic

New carbon and nitrogen stable isotope values for human remains dating to the mid-Upper Paleolithic in Europe indicate significant amounts of aquatic (fish, mollusks, and/or birds) foods in some of their diets. Most of this evidence points to exploitation of inland freshwater aquatic resources in particular. By contrast, European Neandertal collagen carbon and nitrogen stable isotope values do not indicate significant use of inland aquatic foods but instead show that they obtained the majority of their protein from terrestrial herbivores. In agreement with recent zooarcheological analyses, the isotope results indicate shifts toward a more broad-spectrum subsistence economy in inland Europe by the mid-Upper Paleolithic period, probably associated with significant population increases.

Evolution of representation of the hands in plastic arts

A interação entre arte e ciência foi intensa durante o Renascimento, sofrendo declínio nos anos posteriores com retomada significativa no século XX, principalmente com o uso de técnicas de identificação, datação de obras de arte e o desenvolvimento de novos materiais. O relacionamento entre artes plásticas e Cirurgia da Mão mantêm-se intenso , sendo freqüente o uso de reproduções artísticas da mão nas ilustrações de textos científicos. Objetivando compreender o papel da mão nas artes plásticas, reproduções de obras de artes (esculturas e pinturas) representativas de vários estilos ou períodos da história da arte foram analisadas com enfoque no estudo das mãos. Detalhes anatômicos, relacionamento com outras estruturas do corpo humano, papel na composição e aspectos simbólicos das mãos foram estudados no contexto histórico e artístico de obras de arte do período paleolítico (pré-história) até o século XX. A representação da mão nas artes plásticas está diretamente relacionada ao estilo ou período da obra e à capacidade individual de interpretação e execução do artista.

Las cuevas prehistóricas de Serinyà (Pla de l’Estany, Girona)

The Reclau Caves, which form part of the Serinyà Prehistoric Caves Park (Pla de l’Estany, Girona), are shelters formed by waterfall travertines which have been in turn affected by karstification phenomena. Though relatively small, these cavities were big enough to held human occupation. Its evolution has seen the falling of blocks and infilling of terrigenous materials. Thus, the caves were completely filled and had most of their original roofs fallen. The first excavations of these caves were made in the mid 1940s and they continued, albeit with some interruptions, until present times. The caves were occupied by humans since the late Middle Pleistocene until the Holocene. Hence, the main occupation periods can be attributed to the Middle Paleolithic and Upper Paleolithic cultures. Given the existence of these sites, the project of an archeological park was started and its first phase opened to the public in the summer of 1997. The creation of this park has led to the protection of the three main caves of the site (Arbreda, Mollet and Reclau Viver Caves). The caves have also been adapted and singposted to open them to the public. Other facilities of the park include a reception building and an activity area. The caves can be visited in guided tours which include the projection of a film, the visit to the permanent exhibition room, the three main caves and the participation in some prehistoric-related activities

La campanya d'excavacions del 1975, a Serinyà

Article sobre els resultats dels treballs de les excavacions arqueològiques a la Cova d’en Pau i a la Cova de l’Arbreda a Serinyà

Josep Mª. Corominas i Planellas (Llançà, 1906-Serinyà, 1984)

Article en memòria del Dr. Josep Mª. Corominas i Planellas, que va morir a Serinyà el 8 de juliol de 1984

El pas del Paleolític Superior a Catalunya i la seva interpretació dins el context geogràfic franco-ibèric

S'ha analitzat el pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Serinyà, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleolítc mitjà final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleolític superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotació de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anàlisi es desprén que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geològics dels dos llocs, s'ha fet les descripció morfològica de cada un dels dos jaciments, així com l'estratigràfica i sedimentològica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mètode del Carboni 14 AMS, així com també els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anàlisis paleoecològiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quiròpters, insectívors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix període: l'abric Romaní (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandíbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferències a Catalunya entre el paleolític mitjà (cultura de l'home Neandertal) i el paleolític superior (cultura de l'home anatòmicament modern). En el segon apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogràfic franco-ibèric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenòments: el reemplaçament abrupte i la contemporaneïtat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbònica. Durant aquests temps la influència de la cultura del paleolític superior sobre la del paleolític mitjà seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns útils de tipus paleolític superior en el tardomosterià de la cova dels Ermitons

Modelling the inorganic nitrogen behaviour in a small Mediterranean forested catchment, Fuirosos (Catalonia)

The aim of this work was to couple a nitrogen (N) sub-model to already existent hydrological lumped (LU4-N) and semi-distributed (LU4-R-N and SD4-R-N) conceptual models, to improve our understanding of the factors and processes controlling nitrogen cycling and losses in Mediterranean catchments. The N model adopted provides a simplified conceptualization of the soil nitrogen cycle considering mineralization, nitrification, immobilization, denitrification, plant uptake, and ammonium adsorption/desorption. It also includes nitrification and denitrification in the shallow perched aquifer. We included a soil moisture threshold for all the considered soil biological processes. The results suggested that all the nitrogen processes were highly influenced by the rain episodes and that soil microbial processes occurred in pulses stimulated by soil moisture increasing after rain. Our simulation highlighted the riparian zone as a possible source of nitrate, especially after the summer drought period, but it can also act as an important sink of nitrate due to denitrification, in particular during the wettest period of the year. The riparian zone was a key element to simulate the catchment nitrate behaviour. The lumped LU4-N model (which does not include the riparian zone) could not be validated, while both the semi-distributed LU4-R-N and SD4-R-N model (which include the riparian zone) gave satisfactory results for the calibration process and acceptable results for the temporal validation process.

Katalónia a következő független állam Európában? (Will Catalonia be the next independent state?)

A Katalóniában tapasztalható függetlenségi törekvések nem minősülnek csupán spanyol belügynek, komoly uniós és nemzetközi jogi vonatkozással bírnak. Különösen érdekes megvizsgálni, hogy egyes elemzők hogyan közelítik meg a potenciális függetlenedés közgazdasági összefüggéseit, előnyeit és hátrányait. A téma személyesen is érint, mivel 2012 júliusa és 2013 januárja között a barcelonai Universitat Abat Oliba CEU egyetem vendégoktatója és kutatója voltam, így első kézből tapasztaltam a téma érzékenységét. _____ The independence of Catalonia is not just simple Spanish “internal affair”, since it has serious international and European legal aspects. It is very interesting to analyse the different approaches of the parties and experts about the economic pros and cons of the potential independence. The topic is affecting me personally; because I was guest professor and researcher of the Universitat Abat Oliba CEU in Barcelona in a turbulent period from July 2012 until January 2013, so I could experience the sensitiveness of the subject.