Triunfo del amor y respeto con que la muy ilustre y fidelissima ciudad de Orihuela celebrô la exaltacion al trono de Su Augusto y muy amado monarca Carlos Tercero de España en los dias 14. 15. y 16. de octubre de 1759 y con la mas rendida veneracion consagra a sus Reales Plantas

Fecha de 1760 tomada de las licencias

Breve noticia de las festivas demonstraciones con que la ... ciudad de Valencia celebrò la feliz noticia del ... casamiento del ... Principe de las Asturias con la ... Princesa de Orleans

Tít. tomado de principio de texto

Festivas demonstraciones con que la real, fiel y coronada villa de ALzira celebro la feliz proclamacion de nuestro ... Monarca Luis I ..., cuya relacion, con la Oracion Panegirica y gratulatoria en Accion de Gracias, ofrece la misma villa ... [dixola ... Bartholome Casses ...]

Autor de la Oración tomado de port. propia en E1

Fiestas centenarias, con que la insigne, noble, leal, y coronada ciudad de Valencia celebrò en el dia 9 de Octubre de 1738. La quinta centuria de su christiana conquista

Índice

Noticia de la solemnidad, y Festejos con que ha celebrado Valencia el acto de la Real Proclamacion, y exaltacion al Real Trono del Rey ... Don Fernando Sexto ... en el dia 20 de agosto de 1746

Contiene: carta ms. del retor de Rafelguaraf al retor de Mirambell (sept. 1746). Quintilla ms.

Relacion de el festivo, y obsequioso recibimiento que hizo la Ciudad de Valencia al ... Infante Don Carlos quando transitò por ella para proseguir su viage à la Italia, Domingo à 11 de Noviembre de ... 1731

Tít. tomado del comienzo del texto

Relacion de las fiestas celebradas en Valencia en los dias 19. 20 y 21. de febrero de este año 1789 con motiuo de la proclamacion del rey ... Don Carlos IV ...

Según Palau, XVI, 259717 la obra fue impresa en 1789

Relacion de las festivas aclamaciones, con que celebrò la ... Ciudad de Valencia la noticia de los ... Desposorios de ... Don Carlos Sebastian de Borbon y Farnese, Infante de España, y Rey de las dos Sicilias ... con ... Doña Maria Amelia Christina, Princesa de Saxonia ... : executaronse en ... Valencia en ... el presente año de 1738

Título tomado del principio del texto

Sermon que en la fiesta que se celebro en el dia 26 de nouiembre de 1762 a los veinte y quatro cuerpos de martyres, que se veneran en la Iglesia parroquial de Santa Catharina [sic] de ... Valencia

Inicial grab. xil

Descripció de les lluminaries que en honor del Beato Joan de Ribera ... se feren los dies 9, 10 y 11 de Setembre de este añ [sic] 1797, y demonstració que Pere Lligambé, Llaurador del Carre de Sant Guillém, fá de lo susoit en la elevació de les Boles illuminades que es tiraren, ab lo demés que lletgira el que siga curiós

Tit. tomado del principio de texto

Descripcion poetica, papel noticioso y relacion sucinta de las... fiestas con que la... Villa de Madrid ha proclamado por legitimos Reyes de España a... D. Carlos III y a... Doña Maria Luisa de Borbon... [Texto impreso]

A comienzo de texto esc. real xil

Elogio poetico... con que su Divina Magestad se ha dignado dotar los... animos de... D. Carlos III y Doña Maria Luisa de Borbon... y su Exaltacion al Real Trono de España en... Enero del año 1789 [Texto impreso]

Lugar de impresión tomado de colofón

Relacion breue de las... fiestas... con que la... Corte de Madrid ha expressado en la... Entrada que hizo... Fernando Sexto... en los dias 10, 11, 12 y 13 de Octubre del año 1746 [Texto impreso]

Tít. y autor tomados de comienzo de texto

Fonts per a l'estudi de les festes napolitanes del segle XVII

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Bibliothèque Nationale, França, entre maig i juliol del 2007. L’estudi de les decoracions per les cerimònies del Nàpols virregnal en la segona meitat del segle XVII és el tema d’una futura tesi doctoral. Principalment la tesi està basada en una crònica inèdita d’Andrea Rubino, que descriu detalladament aquestes celebracions durant el període 1648-1673. De moment és el document més complet per a la reconstrucció de festes no testimoniades en relacions impreses, com per exemple les de Carnestoltes. Per verificar i augmentar les informacions ofertes per aquesta font s’han visitat diferents biblioteques, arxius i fototeques europeus.

Ses paraules juguen a quic: pervivència dels anglicismes introduïts al segle XVIII en la variant del català de Menorca

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. La variant dialectal del català de Menorca conserva algunes paraules d'origen anglès arran de la dominació britànica del segle XVIII. L'autor d'aquest treball ha dut a terme una recerca per a comprovar la pervivència de les paraules que l'últim estudi realitzat el 1983 havia constatat que eren d'ús habitual i comprovar si el pas del temps, el contacte amb altres llengües i la normalització lingüística, amb la introducció del català com a llengua vehicular en l'educació i la recepció de canals de ràdio i de televisió en català normatiu, havien tingut l'efecte d'anar substituint aquests mots. A través d'un exhaustiu treball de camp, amb un total de cent noranta-set entrevistes realitzades a peu de carrer de manera proporcional als habitants de les diferents poblacions de l'illa, d'est a oest, el mateix nombre per a cada gènere i dividides en grups per trams d'edat, l'autor va recollir les dades, a partir de les quals va fer l'anàlisi per passar a la seva posterior interpretació tenint en compte totes aquestes variables (gènere, territori i trams d'edat). Altres informacions complementàries recollides en el treball de camp van servir per a recolzar les conclusions. S’ha evidenciat que l'ús dels anglicismes es pot dividir en quatre grups: el dels que han desaparegut de la parla habitual; el dels que el seu ús decreix en funció de l'edat de les persones entrevistades; evidenciant la seva gradual desaparició; el dels que s'usen només en determinades poblacions i el dels que es mantenen ben vives arreu de l'illa, la majoria lligades a les festes o tradicions o al món de l'educació. Contràriament a la hipòtesi inicial, l'estudi ha constatat que la desaparició no es produeix en favor del terme corresponent en català estàndard, sinó per un castellanisme.