Canvi tecnològic i desenvolupament econòmic durant la segona revolució industrial: la transferència tecnològica del sector tèxtil entre Anglaterra i Catalunya

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of Sussex, Gran Bretanya, entre març i juliol del 2008. L’estada ha estat centrada en obtenir fonts documentals primàries, per avançar en el projecte d’investigació sobre la transferència de tecnologia entre Catalunya i Anglaterra durant la Segona Revolució Industrial. Això ha estat possible gràcies a la consulta de les patents britàniques (Business & Intellectual Property Centre at the British Library). Així mateix, l’obtenció dels recursos documentals especialitzats de diverses biblioteques de referència situades al campus de la University of Sussex (Keith Pavitt Libray (SPRU), Library of Sussex, British Library of Development Studies) i a Ruddignton Framework Knitters’ Library a Nottingham han estat fonamentals, tal i com es pot veure en la relació detallada que es presenta.

Oferta educativa i desenvolupament econòmic a la comarca del Berguedà

Tard o d’hora, en algun moment de la nostra vida, hem de prendre decisions respecte allò que volem estudiar per tal de poder desenvolupar el capital humà que portem a dins. En algun moment deixarem de ser individus inactius, simples estudiants, per passar a ocupar un lloc en el món laboral. Però, és sempre tant senzilla aquesta decisió? Trobem sempre el que busquem allà on volem i en el moment adequat?Qüestions com aquestes no només sorgeixen a persones com vostè, lector, sinó també potser, a la persona que es troba asseguda al seu costat, al seu company de cafè,... en definitiva, a tota una societat amb diferents inquietuds i preocupacions. I és en aquest moment, en el qual la decisió personal es transforma en global, quan els requeriments d’una societat esdevenen unaprioritat.La necessitat d’especialitzar-se en aquells estudis que cadascú desitja i la importància de saber amb certesa que allà on estudiem disposarem de l’oferta laboral adequada, semblen qüestions insignificants per aquells qui viuen en grans ciutats, però, passa el mateix en les zones amb poca densitat de població? Què passa amb aquell capital humà que abandona la seva llar per buscar la formació o el treball que més desitja i manca allà on viu?Amb el treball que presentem a continuació pretenem mostrar la rellevància que pot tenir la manca d’una oferta educativa adequada, sobre el desenvolupament econòmic d’una societat. Tractem d’explicar fins a quin punt la connexió entre el món educatiu i laboral d’una població, poden condicionar al desenvolupament socioeconòmic, tot basant-nos en el cas específic de la comarca del Berguedà.

Les Crisis asiàtiques i el procés de globalització : el cas de Corea del Sud

Corea del Sud ha vist en els últims 50 anys com la seva economia creixia a unsritmes espectaculars fins arribar a situar-se entre les primeres del món. El seu ascenssemblava imparable fins que l’any 1997, de forma inesperada per la majoria, esclatà lacrisis. En aquells moments, Corea del Sud s’havia convertit en la undècima economiadel planeta i la sisena potència comercial, sent el primer productor de vaixells imemòries DRAM, el quart de béns electrònics de consum, el cinquè d’automòbils i deproductes petroquímics, els sisè d’acer i el setè de productes tèxtils,A mitjans dels anys 50 el país tenia una economia agrària afectada per unapobresa massiva, la seva renta per càpita era inferior a les d’Angola o Moçambic, peròentre 1962 i 1996 el seu PNB per càpita passà de 87 dòlars a més de 12.000 i el seuPIB es multiplicà per 12, amb una taxa anual mitja de creixement del 8%, convertint-seen un país industrial avançat. A més, durant els anys 70 i 80 havia resistitsorprenentment bé les perturbacions (energètiques, monetàries i comercials) externes,malgrat el seu model de creixement depenia molt de les importacions de petroli, deldeute extern (fins mitjans dels 80) i de les exportacions de manufactures als mercatsoccidentals, i havia superat bé els problemes de deute extern que afectaren a altrespaïsos en vies de desenvolupament.Durant els anys 90 el procés de globalització financera contribuí, aparentment,a sostenir aquest creixement, amb l’entrada d’una quantitat ingent de fluxos de capitalestranger i la integració cada cop més plena dins dels mercats mundials de la mà d’unprocés de liberalització financera i comercial, arribant a aconseguir a finals de 1996 laseva admissió a la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).Però aquests factors que contribuïren al creixement li passarien factura, al propiciaruna sèrie de vulnerabilitats macroeconòmiques que acabarien sortint a la llum en elcontext de la crisis asiàtica del 97 i mostrarien la necessitat d’un canvi en el model dedesenvolupament, tan exitós durant anys, però incapaç d’adaptar-se per si sol alsnous paràmetres de l’economia globalitzada.2Com a continuació es veurà, la crisis coreana té unes característiques concretes,que la diferencien de la patida per la resta de països afectats per la crisis asiàtica del97, però comparteix també elements en comú. La crisis coreana s’entén millor dins elmarc en què es produí, el de les crisis asiàtiques. Però encara podem anar més lluny, jaque per molts experts les crisis del 97 han estat les primeres grans crisis de laglobalització i per tant és des d’aquí que s’ha d’analitzar, fins arribar al cas concret deCorea del Sud, incomprensible sense tot el context general.Les debilitats estructurals de les diferents economies asiàtiques afectadespoden explicar parcialment la gènesis de la crisis, però es tracta per molts d’una crisissistèmica global, que s’insereix en un context molt més ampli. Per això s’ha dividit elsegüent anàlisi en tres parts: els efectes de la globalització en general, les crisisasiàtiques i finalment el cas concret de Corea del Sud.

Explaining Variation in Organizational Change: The Reform of Human Resource Management in the European Commission and the OECD

In this article we investigate the reforms of human resource management in the European Commission and the OECD by analyzing comparatively to what extent both organizations have adjusted their respective structures towards the ideal type of the so-called New Public Management (NPM). The empirical findings show that reforms towards NPM are more pronounced in the Commission than in the OECD. These findings are surprising for two reasons: First, it seems rather paradoxical that the OECD as central promoter of NPM at the international level lags behind the global trend when it comes to reforming its own structures. Second, this result is in contradiction with theoretical expectations, as they can be derived from theories of institutional isomorphism. To nevertheless account for the surprising results, it is necessary to modify and complement existing theories especially with regard to the scope conditions of their causal mechanisms.

Fiscal insurance and debt management in OECD economies

Assuming the role of debt management is to provide hedging against fiscal shocks we consider three questions: i) what indicators can be used to assess the performance of debt management? ii) how well have historical debt management policies performed? and iii) how is that performance affected by variations in debt issuance? We consider these questions using OECD data on the market value of government debt between 1970 and 2000. Motivated by both the optimal taxation literature and broad considerations of debt stability we propose a range of performance indicators for debt management. We evaluate these using Monte Carlo analysis and find that those based on the relative persistence of debt perform best. Calculating these measures for OECD data provides only limited evidence that debt management has helped insulate policy against unexpected fiscal shocks. We also find that the degree of fiscal insurance achieved is not well connected to cross country variations in debt issuance patterns. Given the limited volatility observed in the yield curve the relatively small dispersion of debt management practices across countries makes little difference to the realised degree of fiscal insurance.

Deconstructing Shocks and Persistence in OECD Real Exchange Rates

This paper analyzes the persistence of shocks that affect the real exchange rates for a panel of seventeen OECD developed countries during the post-Bretton Woods era. The adoption of a panel data framework allows us to distinguish two different sources of shocks, i.e. the idiosyncratic and the common shocks, each of which may have di¤erent persistence patterns on the real exchange rates. We first investigate the stochastic properties of the panel data set using panel stationarity tests that simultaneously consider both the presence of cross-section dependence and multiple structural breaks that have not received much attention in previous persistence analyses. Empirical results indicate that real exchange rates are non-stationary when the analysis does not account for structural breaks, although this conclusion is reversed when they are modeled. Consequently, misspecification errors due to the non-consideration of structural breaks leads to upward biased shocks' persistence measures. The persistence measures for the idiosyncratic and common shocks have been estimated in this paper always turn out to be less than one year.

New evidence of the real interest rate parity for OECD countries using panel unit root tests with breaks

This paper tests for real interest parity (RIRP) among the nineteen major OECD countries over the period 1978:Q2-1998:Q4. The econometric methods applied consist of combining the use of several unit root or stationarity tests designed for panels valid under cross-section dependence and presence of multiple structural breaks. Our results strongly support the fulfillment of the weak version of the RIRP for the studied period once dependence and structural breaks are accounted for.

Testing for hysteresis in unemployment in OECD countries: new evidence using stationarity panel tests with breaks

This paper tests hysteresis effects in unemployment using panel data for 19 OECD countries covering the period 1956-2001. The tests exploit the cross-section variations of the series, and additionally, allow for a diferent number of endogenous breakpoints in the unemployment series. The critical values are simulated based on our specific panel sizes and time periods. The findings stress the importance of accounting for exogenous shocks in the series and give support to the natural-rate hypothesis of unemployment for the majority of the countries analyzed

New evidence of the real interest rate parity for OECD countries using panel unit root tests with breaks

This paper tests for real interest parity (RIRP) among the nineteen major OECD countries over the period 1978:Q2-1998:Q4. The econometric methods applied consist of combining the use of several unit root or stationarity tests designed for panels valid under cross-section dependence and presence of multiple structural breaks. Our results strongly support the fulfilment of the weak version of the RIRP for the studied period once dependence and structural breaks are accounted for.

Testing for hysteresis in unemployment in OECD countries: new evidence using stationarity panel tests with breaks

This paper tests hysteresis effects in unemployment using panel data for 19 OECD countries covering the period 1956-2001. The tests exploit the cross-section variations of the series, and additionally, allow for a diferent number of endogenous breakpoints in the unemployment series. The critical values are simulated based on our specific panel sizes and time periods. The findings stress the importance of accounting for exogenous shocks in the series and give support to the natural-rate hypothesis of unemployment for the majority of the countries analyzed

New evidence of the real interest rate parity for OECD countries using panel unit root tests with breaks

This paper tests for real interest parity (RIRP) among the nineteen major OECD countries over the period 1978:Q2-1998:Q4. The econometric methods applied consist of combining the use of several unit root or stationarity tests designed for panels valid under cross-section dependence and presence of multiple structural breaks. Our results strongly support the fulfilment of the weak version of the RIRP for the studied period once dependence and structural breaks are accounted for.

Organització del temps de pràctica motriu en la programació i desenvolupament de les sessions d'E.F a l'IES Monsacopa d'Olot

L’educació física és una matèria que presenta diferències estructurals i organitzatives significatives respecte la resta d’àrees. L’anàlisi de la pràctica diària durant les sessions, ens demostra els pocs minuts que els alumnes realment disposen per practicar i poder assolir els objectius marcats. Aquesta recerca, pretén fer veure als professors la importància d’una adequada gestió del temps a l’aula amb l’objectiu d’augmentar el temps de pràctica motriu dels alumnes. Per fer-ho, es durà a terme un procés d’investigació on, primerament es definiran els diferents temps que existeixen en una sessió d’educació física, i després, s’analitzaran i es buscaran possibles relacions entre l’organització d’aquests temps dins la programació del professor i durant la realització de les sessions. Per últim, es presenten una sèrie d’estratègies d’intervenció, que poden ajudar al professorat a augmentar el temps dedicat a la pràctica, temps essencial per a l’aprenentatge.

Cooperació i educació per al desenvolupament. 'Cooperación y educación para el desarrollo'.

Resumen basado en el de la autora

A propòsit del treball comunitari, la participació ciutadana i els moviments socials : pensar la cooperació i el desenvolupament en clau educativa. 'A propósito del trabajo comunitario, la participación ciudadana y los movimientos sociales : pensar la cooperación y el desarrollo en clave educativa'.

Resumen basado en el de la autora

Disseny i desenvolupament d'una plataforma robòtica educativa

La finalitat del projecte, com el nom indica, tracta de dissenyar i desenvolupar una plataforma robòtica educativa, que pugui ser controlada des d'un entorn amigable i accessible des del major nombre de situacions possible, evitant en la mesura del que sigui possible, dependre d'un sistema operatiu concret. Així mateix es busca desenvolupar un projecte que sigui fàcilment reproduïble amb el mínim cost econòmic.