Representación simbólica de preguntas: el proyecto ReSim

En aquest article presentem el projecte ReSim: representació simbòlica de preguntes, que ha consistit en la creació d'un sistema automàtic capaç de representar en un llenguatge formal una pregunta en llenguatge natural. Tenint en compte la complexitat de l'objectiu, el projecte es va centrar en un àmbit temàtic concret. El tipus de representació usada està basada en el model de les Estructures Lèxico-Conceptuals de Jackendoff 1990.

La forma lògica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe

This paper has three sections. In the first one, I expose and discuss Davidson's semantic account of adverbial sentences: the basic idea is that these sentences involve quantification over events, and I defend that view from opposing perspectives like the theory of adverbs as predicate modifiers. In the second section I defend the claim that in english constructions following the scheme: ¿X did V by T-ings¿, we are referring to the same action of X; what is sometimes called ¿The Anscombe Thesis¿. Again I discuss competing theories only to conclude that the Anscombe Thesis is true. In the third section, however, it is shown that to assume as premisses these two theses -Davidson's account and the Anscombe Thesis- leads to a serious conflict. Alternative solutions are worked out and rejected. It is also argued that the only tenable solution depends on certain metaphysical assumptions. Finally, however, I will cast doubt on this solution.

Les oracions comparatives prototípiques en català : Estudi general i relació amb altres llengües romàniques

Descripció de les oracions comparatives prototípiques en llengua catalana i anàlisi de les normes de funcionament d'aquest tipus d'oracions a nivell sintàctic, semàntic i pragmàtic. El treball es complementa amb un estudi comparatiu d'una seixantena de casos en les quatre llengües romàniques més properes al català: castellà, francès, portuguès i italià.

Els patrons entonatius de les interrogatives absolutes del català central

En els estudis sobre l'entonació del català que s'han publicat des de les dues darreres dècades del s. XX fins avui, un dels aspectes que ha interessat més els investigadors és la melodia de les interrogatives absolutes o totals. Aquest tipus d'interrogatives es caracteritzen «perquè la pregunta es fa sobre el contingut de tot l'enunciat, com ara ¿M'has cridat?, i no sobre un constituent en particular, com en les parcials (per exemple, a diferència de l'anterior, ¿Qui m'ha cridat?). També s'anomenen de resposta sí/no, perquè es poden contestar amb aquests termes, que no tenen sentit, en canvi, com a resposta d'una pregunta parcial.»

Les interrogatives pronominals del català central. Anàlisi melòdica i patrons entonatius

En aquest article, descrivim l'entonació de les interrogatives pronominals del català central en parla espontània. Per produir aquest tipus de preguntes encapçalades per un pronom interrogatiu (qui, què, quan, com, per què ...), els parlants utilitzen cinc patrons melòdics diferents (amb inflexió final descendent, ascendent (10%-80%), ascendent (+80%), ascendent descendent o amb accent sintagmàtic elevat). També analitzem quins són els factors que influeixen a l'hora d'escollir una melodia en detriment de les altres.

La adquisición de la interrogación: las interrogativas parciales en catalán y castellano = The acquisition of interrogatives:Wh-questions in Catalan and Spanish

En este trabajo se describe la naturaleza y secuencia de adquisición de las preguntas interrogativas parcialesen niños de habla catalana y/o castellana dentro de un marco de análisis según el cual la adquisición de lasestructuras lingüísticas se construye gradualmente desde estructuras concretas hasta estructuras más abstractas.La muestra utilizada se compone de 10 niños y niñas procedentes de corpus longitudinales cuyas edades van delos 17 meses a los 3 años. El análisis se ha realizado atendiendo a la estructura sintáctica de la oración, loserrores, los pronombres y adverbios interrogativos, y la tipología verbal. Los resultados muestran que la secuenciade adquisición pasa por un momento inicial caracterizado por producciones estereotipadas o fórmulas,durante el cual sólo aparecen algunas partículas interrogativas en estructuras muy concretas. Posteriormente lainterrogación aparece con otros pronombres y adverbios y se diversifica a otros verbos, además, no se observanerrores en la construcción sintáctica. Estos resultados suponen un hecho diferencial respecto de estudios previos enlengua inglesa

La adquisición de la interrogación: las interrogativas parciales en catalán y castellano = The acquisition of interrogatives:Wh-questions in Catalan and Spanish

En este trabajo se describe la naturaleza y secuencia de adquisición de las preguntas interrogativas parciales en niños de habla catalana y/o castellana dentro de un marco de análisis según el cual la adquisición de las estructuras lingüísticas se construye gradualmente desde estructuras concretas hasta estructuras más abstractas. La muestra utilizada se compone de 10 niños y niñas procedentes de corpus longitudinales cuyas edades van de los 17 meses a los 3 años. El análisis se ha realizado atendiendo a la estructura sintáctica de la oración, los errores, los pronombres y adverbios interrogativos, y la tipología verbal. Los resultados muestran que la secuencia de adquisición pasa por un momento inicial caracterizado por producciones estereotipadas o fórmulas, durante el cual sólo aparecen algunas partículas interrogativas en estructuras muy concretas. Posteriormente la interrogación aparece con otros pronombres y adverbios y se diversifica a otros verbos, además, no se observan errores en la construcción sintáctica. Estos resultados suponen un hecho diferencial respecto de estudios previos en lengua inglesa

Per a informar-se : textos, oracions i paraules. 'Para informarse : textos, oraciones y palabras'

Cuaderno para el alumno del segundo curso de ESO sobre lengua valenciana. Formado por dos vol??menes, uno para cada trimestre, en ellos se recoge actividades diversas basadas en textos, sobre los siguientes temas: la planificaci??n sem??ntica del texto, la estructura y ordenaci??n de la informaci??n y la textualizaci??n y descripci??n de procesos entre otros.

ARANos : arbre de refer??ncia per a l???an??lisi d???oracions simples en l??nia : el sistema m??gic d'an??lisi per als estudiants de l'ESO

Resumen basado en el de la publicaci??n

Formal and philological inquiries into the nature of interrogatives, indefinites, disjunction, and focus in Sinhala and other languages

In this thesis I examine a variety of linguistic elements which involve ``alternative'' semantic values---a class arguably including focus, interrogatives, indefinites, and disjunctions---and the connections between these elements. This study focusses on the analysis of such elements in Sinhala, with comparison to Malayalam, Tlingit, and Japanese. The central part of the study concerns the proper syntactic and semantic analysis of Q[uestion]-particles (including Sinhala "da", Malayalam "-oo", Japanese "ka"), which, in many languages, appear not only in interrogatives, but also in the formation of indefinites, disjunctions, and relative clauses. This set of contexts is syntactically-heterogeneous, and so syntax does not offer an explanation for the appearance of Q-particles in this particular set of environments. I propose that these contexts can be united in terms of semantics, as all involving some element which denotes a set of ``alternatives''. Both wh-words and disjunctions can be analysed as creating Hamblin-type sets of ``alternatives''. Q-particles can be treated as uniformly denoting variables over choice functions which apply to the aforementioned Hamblin-type sets, thus ``restoring'' the derivation to normal Montagovian semantics. The treatment of Q-particles as uniformly denoting variables over choice functions provides an explanation for why these particles appear in just this set of contexts: they all include an element with Hamblin-type semantics. However, we also find variation in the use of Q-particles; including, in some languages, the appearance of multiple morphologically-distinct Q-particles in different syntactic contexts. Such variation can be handled largely by positing that Q-particles may vary in their formal syntactic feature specifications, determining which syntactic contexts they are licensed in. The unified analysis of Q-particles as denoting variables over choice functions also raises various questions about the proper analysis of interrogatives, indefinites, and disjunctions, including issues concerning the nature of the semantics of wh-words and the syntactic structure of disjunction. As well, I observe that indefinites involving Q-particles have a crosslinguistic tendency to be epistemic indefinites, i.e. indefinites which explicitly signal ignorance of details regarding who or what satisfies the existential claim. I provide an account of such indefinites which draws on the analysis of Q-particles as variables over choice functions. These pragmatic ``signals of ignorance'' (which I argue to be presuppositions) also have a further role to play in determining the distribution of Q-particles in disjunctions. The final section of this study investigates the historical development of focus constructions and Q-particles in Sinhala. This diachronic study allows us not only to observe the origin and development of such elements, but also serves to delimit the range of possible synchronic analyses, thus providing us with further insights into the formal syntactic and semantic properties of Q-particles. This study highlights both the importance of considering various components of the grammar (e.g. syntax, semantics, pragmatics, morphology) and the use of philology in developing plausible formal analyses of complex linguistic phenomena such as the crosslinguistic distribution of Q-particles.

Leading tone alignment in occitan disapproval statements

L’accent nuclear ascendent-descendent de les oracions expressant desacord en occità consta de tres tons: LH+L*. En comptes de precedir el to asterisc (“starred tone”) a un interval fix en temps normalitzat (Pierrehumbert & Beckman 1989), els tons menadors (“leading tones”) L i H s’alineen amb determinats punts d’ancoratge de la cadena de segments: les fronteres dreta i esquerra de la síl•laba pretònica, respectivament. El model de Grice (1995b) per a l’estructura dels accents tonals permet donar compte d’aquest patró d’alineació incloent els tons menadors en un node diferent que precedeix el que domina to seguidor (“trailing tone”) i to asterisc.

GREC CLÀSSIC : curs d'autoaprenentatge introductori

GREC CLÀSSIC. Curs d’autoaprenentatge introductori. Dos anys. El curs consta de tretze lliçons i d’una gramàtica estructurada en quatre blocs: 1. Alfabet i diacrítics, fenòmens fonètics. 2. Morfologia nominal. 3. Morfologia verbal. 4. Infinitius i participis. Sintaxi de les oracions. L’estructura de les lliçons, excepte la primera que inclou l’alfabet, combina qüestions de morfologia nominal i verbal o de morfologia i sintaxi, tal com acostumen a fer els mètodes d’aprenentatge de les llengües modernes. Cada lliçó formula els seus objectius específics, desenvolupa la seva part de continguts i conclou amb uns exercicis pràctics d’autocorrecció. La Gramàtica, per la seva banda, està organitzada com un manual elemental de llengua grega on la persona que segueixi el curs pot ampliar la seva formació i consultar els dubtes. Parts complementàries: presentació on es formulen els objectius, la metodologia i les instruccions concretes per a seguir el curs; terminologia on s’ordenen alfabèticament els conceptes gramaticals emprats en el curs; avaluació final per tal que, més enllà dels exercicis de cada lliçó, hom pugui comprovar si ha assolit els coneixements previstos o si, en cas de no arribar-hi, ha de reforçar algunes lliçons o parts de les mateixes abans de tornar a fer l’avaluació; lèxic, ordenat alfabèticament per tal que hom pugui conèixer el significat dels mots emprats en el curs sense necessitat de consultar un diccionari. A la part d’avaluació hi ha també una enquesta per tal que les persones que segueixin el curs en facin una valoració i ens permetin corregir els seus dèficits o mancances. El projecte 2007MQD00178 ha continuat ampliant els dossiers electrònics, els exercicis autoavaluatius del seu web www.ub.edu/filologiagrega/electra i ha dedicat una part important de la seva tasca a elaborar els continguts i els programes de les assignatures dels dos primers cursos del nou grau de Filologia Clàssica.

L'expressió de la conseqüència en català antic: les consecutives d’intensitat - manera

Tradicionalment els gramàtics hem agrupat sota el rètol d’oracions consecutives estructures molt diverses que tenen en comú el fet que la segona de les dues proposicions relacionades expressa la conseqüència del que es diu a la primera. Dins d’aquestes estructures s’han distingit dos grans grups. D’una banda, les anomenades consecutives paratàctiques o il·latives, on la relació lògica establerta entre les dues proposicions té caràcter asindètic o bé es codifica mitjançant un marcador discursiu i, de l’altra, les consecutives subordinades, on la proposició que expressa la conseqüència s’introdueix a través de nexos subordinants. En aquest article volem tractar l’evolució d’un tipus d’oracions consecutives subordinades, les anomenades consecutives d’intensitat-manera que il·lustrem amb els exemples de català medieval

L'Ordre dels constituents sintàctics oracionals majors en català

El treball és la primera part d’una tesi que tractarà la influència que la llengua materna (L1) pot exercir en l’adquisició de la segona llengua (L2). Concretament, la tesi se centrarà en la influència de les característiques gramaticals del panjabi i del romanès com a L1 en l’adquisició de l’ordre sintàctic del català com a L2. El treball de recerca descriu alguns aspectes de l’ordre sintàctic del català a partir de gramàtiques, de treballs específics sobre el tema, de l’anàlisi d’un corpus oral i del meu propi coneixement de la llengua com a parlant. Concretament s’estudien les oracions principals i les subordinades completives dependents de verbs com dir, suposar o pensar