Caracterização morfológica e germinação de sementes de jalapa (Operculina macrocarpa (L.)Urb.)

O objetivo deste trabalho foi avaliar a presença da dormência tegumentar, identificando tratamentos pré-germinativos que possam acelerar e uniformizar a germinação, bem como conhecer a morfologia do desenvolvimento pós seminal em sementes de Operculina macrocarpa. As sementes foram submetidas aos seguintes tratamentos pré-germinativos: imersão em água por 1 hora; imersão em solução de hipoclorito por 1 hora e testemunha, representada por sementes sem tratamento prévio. Os testes de germinação e de emergência foram conduzidos com quatro repetições de 25 e de 20 sementes, em laboratório e em casa-de-vegetação, respectivamente. As avaliações foram realizadas diariamente, durante 30 dias, onde foi calculada a porcentagem de plântulas normais aos 15 e 30 dias e o índice de velocidade de germinação/emergência. A germinação de Operculina macrocarpa é epígea-fanerocotiledonar e a semente apesar de apresentar um tegumento duro não se mostra impermeável à entrada de água, dispensando a adoção de tratamentos pré-germinativos.

Estudo químico-farmacológico de Operculina macrocarpa (L.) urb. (Convolvulaceae)

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Germinação de sementes de Operculina macrocarpa (L.) Farwel e Operculina alata (Ham.) Urban

Várias espécies vegetais nativas produzem sementes que, mesmo vivas, apresentam dificuldades para germinar. Assim, foram conduzidos dois experimentos com o objetivo de identificar métodos para a superação da dormência de sementes de Operculina macrocarpa e para a germinação de sementes de O. macrocarpa e Operculina alata. No primeiro, sementes de O. macrocarpa foram submetidas a oito tratamentos visando a superação de dormência: frio seco, calor úmido, imersão em água oxigenada, água quente e em ácido sulfúrico, frio úmido, escarificação mecânica, embebição em nitrato de potássio, além da testemunha, determinando-se os percentuais de germinação, de sementes duras e de mortas. No segundo ensaio, sementes de O. macrocarpa e O. alata, após escarificadas, foram semeadas em substratos de areia e de papel e colocadas para germinar sob cinco combinações de luz e temperatura: luz contínua a 25ºC constante; luz contínua com temperaturas alternadas (20ºC/16h-35ºC/8h); escuro contínuo a 25ºC constante; escuro contínuo com temperaturas alternadas (20ºC/16h-35ºC/8h) e alternância de luz e temperaturas (luz/35ºC/8h-escuro/20ºC/16h). Determinaram-se o percentual e o índice de velocidade de germinação. Concluiu-se que Operculina macrocarpa apresenta sementes dormentes, destacando-se a escarificação mecânica como o método mais eficiente para a sua superação; o substrato papel, associado à temperatura de 20-35ºC e em ausência de luz, é o mais indicado para a germinação de sementes de Operculina macrocarpa e Operculina alata.

Controle de qualidade da raiz de Operculina macrocarpa (Linn) Urb., Convolvulaceae

Considering the quality of the phytotherapic agents, it is important to point out that it includes rigorous attendance of the different steps of the development and production of these products, from the collection of the vegetable to the availability of the final product. In this work the quality control of the Operculina macrocarpa (Linn) Urb. roots, popularly known as 'batata-de-purga', was carried out. Pharmacopoeic and no pharmacopoeic methodologies were employed to physico-chemical and microbiological quality control. The obtained results showed that the roots presents a content of resin of 9,85%, The microbiological analysis did not present pathogenic growth among the other accomplished tests. The work stands out the importance of the establishment of norms for the quality control for the plants, so that they are found able to be used for phytotherapic reasons.

Constituintes químicos e avaliação da atividade antibacteriana de Macroptilium lathyroides (L.) Urb. (Fabaceae)

The chemical investigation of the stems and branches of Macroptilium lathyroides led to the isolation of a mixture of β-sitosterol and stigmasterol. The extracts from the roots allowed the isolation of lasiodiplodin, a mixture of stigmast-4-en-6β-ol-3-one and stigmast-4,22-dien-6β-ol-3-one, de-O-methyllasiodiplodin, genistein and lupinalbin A. The structures of the isolated compounds were assigned on the basis of their NMR data, including comparison of their spectral data with values described in the literature. The antibacterial activity of crude extracts from stems, branches and roots was evaluated. This is the first report involving the chemical investigation of this species.

Importância do heliotropismo e da disponibilidade hídrica no desenvolvimento de Macroptilum lathyroides (l) Urb.

A água é o principal fator do ambiente limitante para a produção vegetal. Esta pode, também, afetar o heliotropismo, movimentos rápidos e reversíveis das folhas em função da radiação solar. Desta forma, faz-se necessário quantificar os efeitos destes dois fatores no desenvolvimento e produtividade das plantas. Experimentos foram conduzidos em casa de vegetação nas dependências da Faculdade de Agronomia, UFRGS, a fim de quantificar a influência do heliotropismo na orientação foliar, na intercepção da radiação solar pelas folhas nos horários de maior incidência desta, na evolução do teor de clorofila da folha, no desenvolvimento vegetativo/reprodutivo, na dinâmica de florescimento e na produção de sementes de M. lathyroides. Para a orientação foliar, observa-se que o folíolo central apresentou uma tendência de orientação em direção ao sol em situações de alta umidade do solo (100% da CC), independente da restrição à movimentação foliar. Os folíolos das plantas submetidas à restrição hídrica (60% da CC) apresentaram maior grau de escape da radiação solar. Foram observados efeitos independentes para a disponibilidade hídrica e para a movimentação foliar tanto para os componentes do desenvolvimento vegetativo/reprodutivo quanto para os componentes do rendimento de sementes ao longo do período experimental. Plantas submetidas a uma alta disponibilidade hídrica ou com folhas livremente orientadas apresentaram maior altura, área foliar, número de ramificações e peso seco total. O maior desenvolvimento favoreceu a emissão de um maior número de inflorescências por planta nestes tratamentos. Este comportamento proporcionou um maior número de flores, legumes verdes e legumes maduros por planta, gerando desta forma uma maior taxa de produção de sementes, sendo esta resposta mais evidenciada ao se avaliar o efeito da disponibilidade hídrica. Apesar do peso individual da semente ter apresentado valores superiores para o tratamento com restrição hídrica, a produção total de sementes foi superior no tratamento com alta disponibilidade hídrica, não se observando efeito significativo para a movimentação foliar.

Centella asiatica water extract inhibits iPLA(2) and cPLA(2) activities in rat cerebellum

Centella asiatica (L.) Urb an is distributed widely in South America and Asia and is known as a therapeutic agent in folk medicine, capable of improving memory and treating several neurological disorders. Asiaticoside is one of the compounds found in C asiatica leaves that is suggested to be responsible for its pharmacological potential. Phospholipase A(2) (PLA(2)) is a group of enzymes that has abnormal activity in the central nervous system in some neuropsychiatric diseases. In this work, the asiaticoside present in C asiatica water extract was quantified by HPLC analysis. We also evaluated the activity of subtypes of PLA(2) in cerebellar samples from rats after C asiatica water extract treatment using a radioenzymatic assay. Asiaticoside was the major compound (84%) found in Centella water extract. We found a dose-dependent inhibitory effect of C asiatica water extract on the activity of Ca(2+)-independent PLA(2) (iPLA(2)) and cytosolic PLA(2) (cPLA(2)). The inhibition of these enzymes in the brain suggests that C asiatica may be useful to treat conditions associated with increased PLA(2) activity in the brain, such as epilepsy, stroke, multiple sclerosis and other neuropsychiatric disorders. (C) 2008 Elsevier GmbH. All rights reserved.

La producción del espacio público: Fundamentos teóricos y metodológicos para una etnografía de lo urbano

La recerca de les formes d'ordre (o millor encara, d'ordenació) social en l'espai públic urbà implica una doble tasca: definir aquests conceptes d'una manera operativa i consolidar un compromís amb la investigació empírica. La distinció entre la ciutat, l'urbà i l'espai públic, d'una banda, i les discussions metodològiques relacionades amb la investigació de situacions d'interacció social, per un altre, són els dos debats fonamentals que s'aborden en aquest article.

Determinação de nitrito em águas utilizando extrato de flores

Aspects of visible spectrophotometry can be presented to students using simple experiments in which the color of the crude extract of Macroptilium lathyroides (L.) Urb. is bleached in the presence of nitrite ions in acidic medium. The dependence of the absorption intensity with time, the reaction completeness and the Beer law can be demonstrated. Quantitative results for mineral water samples "contaminated" with nitrite ions were obtained from a method based on the Griess reaction and a procedure based on the bleaching reaction between the crude extract and NO2- ions. Both the Griess and the bleaching reactions were found to be time dependent. Recoveries of about 100 - 104% were obtained with these procedures. The use of natural dyes attracted students' interest enhancing the teaching process. Experiments performed by the teaching staff suggested that the proposed methodology can be performed in a 4 h class, with relative errors ranging from 0.19 to 1.86% in relation to the Griess method.

Estudi de l'evolució del sòl urbà a la Vall d'Àneu

Aquest treball té com a principal objectiu analitzar l’evolució del sòl urbà als pobles de la Vall d’Àneu, dins l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La Vall d’Àneu, situada en el Pirineu axial català, està formda pels municipis de l’Alt Àneu, Espot, Esterri d’Àneu i La Guingueta d’Àneu, i amb un total de 24 poblacions, totes elles per sota la cota de 1500 m. A mitjans del segle passat, el conjunt de pobles de la Vall mostraven una homogeneïtat envers la seva grandaria i distribució, on l’alçada no era un factor determinant. En les darreres dècades, la Vall d’Àneu ha experimentat un creixement demogràfic i econòmic, basat en el sector serveis (estacions d’esquí, turisme rural, esports d’aventura, etc.). Aquest gir econòmic ha desencadenat un creixmenet de les poblacions, accentuat en els últims anys. Aquest no ha estat homogeni, sinó que s’ha focalitzat en determinades zones segons el període. Així, en els darrers anys, aquest creixement s’ha centrat en els pobles propers a les pistes d’esquí i segons les previsions del PTPAPiA per l’any 2026, la tendència seguirà sent la mateixa.

Auditoria ambiental de l'edifici de l'Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l'Ajuntament de Sitges

Aquest projecte realitza una auditoria ambiental de l’edifici de l’Àrea de Territori, Medi Ambient, Paisatge i Espai Urbà de l’Ajuntament de Sitges, com a primer pas per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental (SGA), en acord amb el Reglament (CE) nº 761/2001, i la posterior obtenció d’un certificat de gestió i auditories ambientals (EMAS). L’auditoria s’inicia amb la identificació dels aspectes ambientals de l’edifici, mitjançant la recopilació de dades sobre consums energètics i hídrics, la estimació de la generació de residus i enquestes de mobilitat als treballadors. Aquestes dades són utilitzades per determinar els aspectes ambientals significatius i posteriorment, exposar una sèrie de propostes de millora per tal de corregir-los o minimitzar-los, com ara sistemes d’estalvi d’aigua, d’enllumenat, de producció d’electricitat i l’educació ambiental dels treballadors. Per a la implantació d’un SGA en la situació actual de l’edifici, es necessària, entre altres coses, la implantació d’un sistema de registre que arxivi els consums d’aigua, energia i generació de residus, per tal de dur un control de les despeses de cadascun dels vectors. A més, caldrà implementar un Programa de bones pràctiques ambientals en l’oficina per tal de reduir el consum elèctric, d’aigua i generació de residus, i la seva classificació per part dels treballadors.

L'ambient urbà i la criminalitat. Robatoris contra el patrimoni a la ciutat de Girona

L’estudi de la criminalitat és multifactorial, cal destriar en la mesura del possible els factorsambientals, d’entorn urbà, que poden jugar el paper de facilitadors de la delinqüència. Lestipologies delictives són diverses i amb motivacions "mòbils" diferenciats, el que confereixdificultats a l’estudi de la criminalitat, és per aquesta raó que es trien dues tipologies derobatoris contra el patrimoni per ser analitzats: robatoris amb força a interior de domicili(vivenda) i els furts, en un marc de ciutat petita-mitjana, com és el cas de Girona. Elconeixement per part de l’autor del marc urbà n’és un part essencial per desenvolupar l’estudi.Un dels objectius finalistes és aconseguir avançar en estudis de diagnosi criminal de les ciutats;així com en el coneixement dels patrons espaials que tenen les tipologies delictives i lainfluència de les característiques del disseny urbà sobre la criminalitat. La metodologia ques’implementarà serà: recerca bibliogràfica, estadística descriptiva i inferencial, sistemesd’informació geogràfica, així com la deducció a partir de la visualització de la cartografiagenerada i un treball de camp de les zones d’alta ocurrència delictiva dels delictes esmentats.Pel que fa a les hipòtesis principals: els robatoris contra el patrimoni no es concentren en àreesdegradades urbanísticament sinó ans el contrari en ambients urbans cuidats. Aquesta hipòtesies contraposa a la teoria criminal de la "Broken Windows", que esmenta que els espais urbansdegradats és on hi ha menys ocupació d’espai públic i més delinqüència. Una altra hipòtesiimportant és que els espais percebuts com a segurs, respecte les tipologies delictivesesmentades, són els més insegurs

L'Àmbit urbà i periurbà de Rhode entre el 195 aC i el segle II dC

Aquest projecte de recerca es planteja, com a objectiu principal, elaborar una contextualització de Rhode entre el 195 aC i mitjan segle II dC. Es tracta d’assolir noves hipòtesis sobre el final relativament sobtat que pateix la fundació massaliota, quin són els motius del seu abandonament, si aquest es produeix totalment, quins fets porten a la recuperació d’aquest espai i quin paper pot jugar l'àmbit periurbà de Rhode durant tot aquest període. Alhora, es cerca posar en relació els esdeveniments que passen a Rhode amb el procés de romanització que pateix el territori

Creixement urbà i producció de l'espai a Lleida (1940-1980)

Aquest article té com a objecte establir la relació existent entre les formes materials que adopta el creixement urbi i les caracteristiques del mercat del sòl i del m rcat immobiliari. La proposició inicial de la qual es parteix és l'afirmació e la dependència de les primeres respecte al grau de desenvolupament del mercat; i això en dos aspectes: primer, en l'origen d'una determinada forma urbaba; segon, en la seva posterior evolució. El cas analitzat, el procés de creixement urbà de Lleida en uns anys de gran creixement econòmic -canvi agrícola basat en l'especialització fruitera i en la difusió de les granges d'estabulació ramadera- i demogràfic -41.464 habitants el 1940, 106.814 habitants el 1981- pretén servir per treure unes remarques qenerals, formulades en el present treball com a hipòtesis, que poden orientar aquelles recerques que busquen en les característiques d'una formació social la variable independent que ha de permetre la comprensió d'unes morfologies. El marc eneral de referència és la teoria sobre la "producció de l'espai", encara que matisada i acotada a aquells aspectes que poden ser més rellevants en la comprensió del sorgiment de les formes materials urbanes.