Registre isotòpic d'alquenones i lípids terrestres en sediment marí: una reconstrucció paleoclimàtica a l'oceà Índic

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Institute of mineralogy and geochemistry de la University of Lausanne, Suïssa, entre 2007 i 2009. Durant l’última dècada, la comunitat científica ha reconegut que les zones tropicals juguen un paper clau en els processos dinàmics que controlen el canvi climàtic global, probablement com a desencadenant dels canvis succeïts en altes latituds. A més a més, els sediments dels oceans tropicals, en trobar-se fora de l’impacte directe de les plaques de gel continentals creades durant les glaciacions, proporcionen un registre continu de les variacions climàtiques del planeta. Malgrat tot, encara hi ha moltes incògnites sobre el paper específic de les zones tropicals, especialment pel que fa a les variacions brusques suborbitals, degut als pocs registres d’alta resolució estudiats en aquestes àrees que abastin varis cicles glacial/interglacial. Per tal d’ajudar a clarificar el paper de les zones tropicals de l’hemisferi sud en el control del clima a escala mil•lenària s’ha estudiat la distribució i la composició isotòpica de biomarcadors moleculars marins i terrestres, a baixa resolució, en el testimoni MD98-2165 (9º39’S, 118º20’E, 2100 m de profunditat d’aigua, 42.3 m de llarg) està situat al sud-oest d’Indonèsia, on s’enregistren les temperatures superficials del mar més elevades del planeta i una elevada activitat convectiva, que té una influència en la distribució de la humitat atmosfèrica en una extensa superfície de la Terra. Les distribucions observades de biomarcadors terrígens (C23-C33 n-alcans i C20-C32 n-alcan-1-ols) són típiques del lipids de plantes superiors que arriben a l’oceà principalment per via eòlica. L’alcà de 31 àtoms de carboni i els alcohols de 28 o 32 àtoms de carboni són els homòlegs més abundants en ambdós testimonis. Cal destacar l’alcohol C32 com a homòleg principal durant les èpoques glacials, tot suggerint una expansió de les plantes tropicals C4 associada a unes condicions més àrides. La procedència d’aquests lipids queda corroborada mitjançant la seva composició isotòpica de carboni, que ens permet diferenciar la ruta fotosintètica emprada i per tant, entre el tipus de plantes.

Pour les recherches sur les côtes occidentales de l'Afrique de Ptolemée et sur les isles connues par les ancien dans l'Océan Atlantique ; Côtes occidentales de l'Afrique selon Ptolemée

Julkaisussa: Recherches sur la géographie systématique et positive des anciens pour servir de base à l'histoire de la géographie ancienne. Vol I

Coupe de la route de Paris à Tobolsk par Rotnica Riga et Kipina avec les hauteurs par raport au niveau de l'océan à Brest

Julkaisussa: Voyage en Sibérie fait par ordre du Roi en 1761

Paysages du nord: Belgique, Hollande, Baltique, Golfes de Bothnie et de Finlande, Laponie, Océan Glacial, Iles d'Aland, Norvége, Suéde, Cattégat, Villes Hanséatiques, etc., etc., par L. Morel-Fatio

De douze dessins dʹaprès nature.

Gothebourg : ville forte port de mer sur l'océan de la province de Westro-Gotland au nord du destroit appellé l[a] Sond, située sur la rivière d[e] Trollhette

Kartta kuuluu A. E. Nordenskiöldin kokoelmaan

[Carte de l'Océan Atlantique méridionale]

Kartta kuuluu A. E. Nordenskiöldin kokoelmaan

[L'Océan Occidentale, de la 1ère moitié du XVII siècle]

Kartta kuuluu A. E. Nordenskiöldin kokoelmaan

Ley OGSE Ley OCE.

Resumen tomado de la revista

Mirando al océano; diario de un conscripto.

Mode of access: Internet.

Treubia : recueil de travaux zoologiques, hydrobiologiques et océanographiques

Mode of access: Internet.

Annales de l'Institut océanographique.

Chemical abstracts

Bulletin de l'Institut océanographique.

Mode of access: Internet.

Découvertes dans la mer du sud : nouvelles de M. de la Peyrouse, jusqu'en 1794 ; traces de son passage trouvées en diverses isles et terres de l'Océan pacifique ; grande isle peuplée d'émigrés français.

An apocryphal work.

Voyage pittoresque autour de monde : avec des portraits de sauvages d'Amérique, d'Asie, d'Afrique, et des iles du Grand océan; des paysages, des vues maritimes, et plusieurs objets d'histoire naturelle; accompagné de descriptions par le Baron Cuvier, et A. de Chamisso, et d'observations sur les crânes humains, par m. le docteur Gall /

Mode of access: Internet.

Ordenamento pesqueiro da manjuba em ??rea de preserva????o ambiental

??rea de Prote????o Ambiental (APA) ?? uma Unidade de Conserva????o de uso direto, onde a estrat??gia de gerenciamento visa compatibilizar as atividades humanas com a preserva????o da vida silvestre, a prote????o dos recursos naturais, e a estabilidade e a melhoria da qualidade de vida das popula????es envolvidas. A APA Federal Canan??ia/Iguape/Peru??be, na Regi??o do Vale do Ribeira, sudeste do Estado de S??o Paulo possui uma extens??o de 234.000 ha, abrangendo 7 munic??pios e 6 ilhas oce??nicas, com sede administrativa em Iguape. Foi criada com o objetivo de proteger o Complexo Estuarino-Lagunar de Iguape-Canan??ia-Paranagu??, um dos principais ecossistemas do planeta, por tratar-se de viveiro natural de organismos aqu??ticos. Este complexo ?? constitu??do pelo ecossistema Mata Atl??ntica, restingas e mangues, cost??es rochosos e lagunas. Se destaca a Bacia Hidrogr??fica do rio Ribeira de Iguape que nasce no Estado do Paran?? e desagua no Oceano Atl??ntico (Iguape, SP). A ??rea apresenta caracter??sticas de um reduzido desenvolvimento econ??mico regional. Nos munic??pios do litoral, o turismo e a pesca s??o relevantes. Em rela????o ?? pesca, o principal recurso ?? a manjuba (Anchoviella lepidentostole), esp??cie an??droma que migra do oceano para o rio, no ver??o, para a desova. Esta pesca ?? realizada por popula????es ribeirinhas e pescadores artesanais, constituindo-se na atividade econ??mica de maior rentabilidade. Devido ?? sobrepesca e explora????o na ??rea da foz do rio, conjugadas com problemas ambientais, o rendimento do recurso declinou nas d??cadas de 80 e 90, resultando em grandes preju??zos e gerando muitos conflitos sociais. At?? o ano de 1990, a pesca da manjuba, que ocorre em ??poca de Piracema, era autorizada pelo IBAMA durante todo o per??odo de safra (outubro a mar??o) atrav??s de portarias regionais. Foi institu??do o primeiro per??odo de defeso (dezembro-janeiro), para a safra 1990/1991; isto resultou em manifesta????es veementes de desagravo pela comunidade local, pelos industriais da pesca e pelo setor pol??tico. A atitude de rebeldia ?? medida tomada pelo ??rg??o ambiental era uma constante, resultando em confrontos entre os pescadores e os fiscais e um conseq??ente desgaste da institui????o. Al??m disto, a quest??o da pesca predat??ria na foz do rio tinha que ser, tamb??m, levada em considera????o