Las asociaciones juveniles en las comarcas de Girona (1900-1975) : una aproximaci??n hist??rica

Resumen basado en el de la publicaci??n

Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).

De curas, frailes y monjas: disciplina y regulación del comportamiento del clero en el obispado de Calahorra, 1500-1700

25 p.

Origen del célebre santuario de Nuestra Señora de San Juan, del Obispado de Guadalaxara en la América Septentrional, y noticia cierta de los milagrosos favores que hace la señora a los que la invocan, sacada de los procesos auténticos, que se guardan en los archivos del Obispado, de orden del Illmo. y Rmo. Sr. D. Juan de Santiago León Garavito

UANL

Fundación y primero siglo del muy religioso convento de Sr. S. Joseph de Religiosas Carmelitas Descalzas de la ciudad de la Puebla de los Angeles, en la Nueva España, el primero que se fundó en la América Septentrional, en 27 de diziembre de 1604. Governando este obispado el illustrísimo Señor Doctor D. Diego Romano, quién lo erigió y fundó, en virtud de Breve Apostolico de N.M.S.P. Clemente VIII...

UANL

Origen de los dos célebres santuarios de la Nueva Galicia obispado de Guadalajara en la América Septentrional noticia cierta de los milagros favores.

UANL

Novena en honra de la milagrosísima imagen de María Santísima Nuestra Señora de San Juan, sita en el Valle de la Villa de los Lagos del obispado de Guadalajara, Nuevo Reyno de Galacía

UANL

Primera carta pastoral que el Illmo. Sr. Dr. D. Ambrosio Serrano y Rodriguez, Obispo de Chiapas, dirige al vererable clero y demas fieles de aquella diocesis con motivo de la ereccion canonica de dicho obispado, del que tomo posesion por poder, en la ciudad de Iguala de Iturbide,el dia 12 de marzo ultimo

UANL

Carta pastoral que el illmo. y Rmo. Sr. Lic. D. Ignacio Suárez Peredo dirige a sus diocesanos al tomar posesión del Obispado de Veracruz.

UANL

Primera carta pastoral que el Ilmo. Sr. Lic. D. Francisco M. Vargas,dirige a sus diocesanos del nuevo Obispado de Colima

UANL

Carta pastoral del Ilmo. Sr. Dr. D. Próspero María Alarcón Arzobispo de México y administrador del nuevo obispado de Cuernavaca...

UANL

El primer Obispado de la Nación Mejicana : artículos publicados sobre esta materia y sobre otros puntos de nuestra historia

UANL

Documentos relativos a la intervención de los bienes eclesiasticos en el Obispado de Puebla

UANL

Compendio histórico biográfico de la erección del obispado de esta ciudad, vida y muerte del Ilmo. Sr. Sollano. Sus funerales

UANL