Pelai Negre: un hisendat gironí i la qüestio agrària (1921-1939)

Per a la burgesia agrària catalana la primera meitat del segle XX va significar l'era dels atacs a la propietat. La qüestió de la distribució de la propietat i la necessitat de reformar-la va convertir-se, durant la II República, en l'eix del debat polític i en una causa fonamental de la polarització experimentada per la societat catalana. L'agreujament dels conflictes socials del món rural i el posterior inici d'un procés de reforma agrària varen afectar fortament els interessos i els drets adquirits de la classe propietària, i aquesta va respondre de manera contundent. Malgrat l'aparent unitat de la dreta en la defensa de la distribució de la propietat vigent aleshores, no podem passar per alt l'existència de propostes d'actuació de caràcter prou divergent en el si d'aquest bloc político-social. En aquest sentit la figura i l'obra publicistica de Pelai Negre i Pastell (1895-1984) adquireix un valor peculiar en tant que el seu discurs, tot i vetllar per la salvaguarda d'aquests drets també proposa una línia transformació progressiva i conservadora coneguda com a Acció Social Agrària

Melle Fondarana [i. e. Isabel Fonrodona], M. [Manuel] Alonso [vainqueurs du double mixte au championnat du monde de tennis à Saint-Cloud] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 59417

Alonso, 28/3/11 [i. e. 28/5/1920], Saint-Cloud [joueur de tennis participant au championnat du monde] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 59450

Alonso, 28/3/11 [i. e. 28/5/1920], Saint-Cloud [joueur de tennis participant au championnat du monde] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 59451

Emili Darder i la política sanitario-escolar de l'Ajuntament de Ciutat en temps de la segona República. 'Emili Darder y la política sanitario-escolar del Ayuntamiento de Palma en tiempos de la segunda República'.

Resumen tomado del recurso

Responsabilidad de los funcionarios administrativos en el otorgamiento de licencias ambientales caso URRA I

El medio ambiente es hoy por hoy un sujeto más de derecho en nuestra comunidad, haciéndose acreedor de derechos, que, le son garantizados a través de normas cuyo fundamento es el bienestar de la comunidad y la garantía de la existencia de un medio

En titt på arbetar- och kvinnorörelsekamp åren 1900-1910 i spåren på Helene Ugland

Helene Ugland, f. 11 feb.1877 i Norge. lärarinneexamen 1895 vid Strömsbo Laerarinde-skole, vilket betydde möte med socialistiska och kvinnopolitiska idéer och som blev avgörande för hennes fortsatta verksamhet. Det var också då som rätten till fria tankar började vibrera i hennes sinne. År 1895, arton år gammal, samma år som hon tar examen vid Kristiansand Seminarium, reser hon till Stockholm och håller föredrag om utilitarismen. Hon flyttade till Sverige år 1900 och bosatte sig så småningom i Göteborg. 1903 blev hon skriven i Masthuggets församling samtidigt som hon gifte sig med redaktören vid Ny Tid Anton Andersson och kom att kalla sig Ugland-AnderssonNär hennes man blev chefredaktör vid Östergötlands Folkblad flyttade de till Norrköping. Här fick också Helene arbete på tidningen och som den socialist hon var utnyttjade hon flitigt sitt utrymme i tidningen med att agitera. Dessutom reste hon mycket och höll föreläsningar inte minst om mänskliga rättigheter. Hon ansåg att kristendomen var humbug och tyckte att den hade för stor plats i skolan.Hon deltog i socialdemokratiska kvinnokonferenser där hon propagerade för fri kärlek, rätten till preventivmedel och annat som gynnade kvinnors kamp för jämställdhet. Dock blev hon missförstådd då hennes belackare skyllde henne för att förespråka lösaktigt leverne.Sina sista verksamma år tillbringade hon i Gnesta där hon blev kommunalpolitiker. Hon dog 1 aug.1940.

Lekt︠s︡īi po slavi︠a︡nskomu i︠a︡zykoznanīi︠u︡ /

Vol. 1: Ottisk iz Universitetskikh izvi︠e︡stīĭ za 1892-1895 gg.; v. 2: Izdano na sredstva Imperatorskago universiteta sv. Vladimīra.

Polnoe sobranīe sochinenīĭ I.Ḟ. Gorbunova /

"Prilozhenīe k zhurnalu ʹNivaʹ na 1904 g."

Effect of configuration of the inhibitors on the mode of binding to the enzyme, thermolysin

Preferred conformations of the competitive inhibitors glycyl-L-phenylalanine and glycyl-D-phenylalanine and their mode of binding to thermolysin have been studied. The difference in configuration is shown to affect significantly the mode of binding to thermolysin. Gly-D-Phe prefers to enter the active site in the global minimum conformation whereas Gly-L-Phe may enter in a higher energy conformation. Moreover, D-enantiomer is shown to have a better fit than the L-counterpart in the active site.

Pequenos peixes pelágicos

The paper describes small pelagic fishes including several marine resources ranked among the most important in abundance(anchovy, horse mackerel and sardines) off the coast of Mozambique.

Changes of Leptodora kindti abundance (1957-1996) in a planktivorous fishes-dominated subtropical Chinese lake (Lake Donghu)

The changes of L. kindti density from 1957 to 1996 were studied in a shallow, eutrophic Chinese lake, Lake Donghu. Despite the fact that the fish yield of planktivorous fish (silver carp and bighead carp) has increased steadily, the population density of L. kindti has also increased since 1957 and peaked in 1982/1983, The increase of both fish and L. kindti densities during this period may have benefitted from a considerable increase in the densities of their zooplankton prey. and fish predation on L. kindti might have been minor. As the fish yield increased further, their predation began to suppress most zooplankton prey including L. kindti. The largely increased fish predation on L. kindti is also evidenced by the remarkable decline of their body length after 1984. The density of L. kindti was significantly higher at the pelagic station (II) than at the littoral station (I), although for L. kindti, the littoral zone was significantly more resource profitable than the pelagic zone. The gradient of fish predation (more fish in the littoral zone) is the most likely explanation, since L. kindti is reported to be a preferred prey for many planktivorous fishes. The maximum density of L. kindti was 1.78 ind./I (on Aug. 17, 1984) at Station I and 1.55 ind./I (on Sep. 13, 1985) at Station II, respectively, which are close to those in several other eutrophic lakes.