16 resultados para Neandertal


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

There is extensive debate concerning the cognitive and behavioral adaptation of Neanderthals, especially in the period when the earliest anatomically modern humans dispersed into Western Europe, around 35,000–40,000 B.P. The site of the Grotte du Renne (at Arcy-sur-Cure) is of great importance because it provides the most persuasive evidence for behavioral complexity among Neanderthals. A range of ornaments and tools usually associated with modern human industries, such as the Aurignacian, were excavated from three of the Châtelperronian levels at the site, along with Neanderthal fossil remains (mainly teeth). This extremely rare occurrence has been taken to suggest that Neanderthals were the creators of these items. Whether Neanderthals independently achieved this level of behavioral complexity and whether this was culturally transmitted or mimicked via incoming modern humans has been contentious. At the heart of this discussion lies an assumption regarding the integrity of the excavated remains. One means of testing this is by radiocarbon dating; however, until recently, our ability to generate both accurate and precise results for this period has been compromised. A series of 31 accelerator mass spectrometry ultra?ltered dates on bones, antlers, artifacts, and teeth from six key archaeological levels shows an unexpected degree of variation. This suggests that some mixing of material may have occurred, which implies a more complex depositional history at the site and makes it dif?cult to be con?dent about the association of artifacts with human remains in the Châtelperronian levels.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Article aparegut dins del monogràfic dedicat a en Modest Prats per part de la Universitat de Girona. Descripció del descobriment de l’home de Neandertal des d’un punt de vista historiogràfic

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Ressenya del llibre Anténéandertaliens et néandertaliens du bassin méditerranéen occidental européen. L’autora estudia amb tot detall les restes humanes fòssils pre-neandertalianes i neandertalianes del Mediterrani Occidental. Aquestes restes són escasses i fragmentàries, però l’acuradíssim estudi de cada una d’elles ha portat a la redacció d’aquesta obra monumental, amb unes conclusions breus però innovadores

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El artículo forma parte de una sección de la revista dedicada a patrimonio cultural

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

S'ha analitzat el pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Serinyà, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleolítc mitjà final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleolític superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotació de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anàlisi es desprén que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geològics dels dos llocs, s'ha fet les descripció morfològica de cada un dels dos jaciments, així com l'estratigràfica i sedimentològica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mètode del Carboni 14 AMS, així com també els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anàlisis paleoecològiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quiròpters, insectívors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix període: l'abric Romaní (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandíbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferències a Catalunya entre el paleolític mitjà (cultura de l'home Neandertal) i el paleolític superior (cultura de l'home anatòmicament modern). En el segon apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogràfic franco-ibèric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenòments: el reemplaçament abrupte i la contemporaneïtat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbònica. Durant aquests temps la influència de la cultura del paleolític superior sobre la del paleolític mitjà seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns útils de tipus paleolític superior en el tardomosterià de la cova dels Ermitons

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

A definição do termo espécie é uma das problemáticas de maior conturbação nas ciências biológicas, em especial nos estudos de ecologia e evolução, repercutindo até mesmo nas ciências humanas. Esse problema teve seu início desde a época de Aristóteles, na era Clássica da filosofia grega, tendo seu grande auge na era da ciência moderna, resultando no que hoje se conhece por a questão das espécies. Sua grande dificuldade atual não está mais em apenas conseguir definir conceito único e universal para se delimitar uma espécie, mas na grande quantidade de conceitos de espécie que existem atualmente, cada um levando a um aumento ou diminuição de um número total de espécies, dependendo de qual foi escolhido por um dado pesquisador, levando a uma inflação taxonômica. Esse efeito ocorre também na paleoantropologia, que pelo estudo de fósseis tenta delimitar a genealogia evolutiva da espécie humana. Há uma grande discussão sobre o possível pertencimento da espécie Homo neanderthalensis como subespécie de Homo sapiens, em especial devido ao grande aparecimento de evidências científicas que surgem seguidamente ano após ano nos estudos paleoantropológicos sobre Neandertais. Devido a isso, quatro conceitos de espécie foram escolhidos através de suas relevâncias e resurgências em artigos científicos, e descritos em suas raízes conceituais: Conceito Biológico de Espécie, Conceito Evolutivo de Espécie, Conceito Ecológico de Espécie e Conceito de Espécie por Reconhecimento. Juntamente com a descrição generalizada de ambas as espécies citadas, uma análise comparativa foi então realizada, aplicando cada conceito para ambas espécies e verificando como ambas se encaixavam. Desse modo, para o Conceito Biológico de Espécie e Conceito Evolutivo de Espécie, ambas cabem como espécies aparte. Para o Conceito Ecológico de Espécie, os Neandertais podem ser considerados uma subespécie de H. sapiens...

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

New accelerator mass spectrometry radiocarbon dates taken directly on human remains from the Late Pleistocene sites of Vindija and Velika Pećina in the Hrvatsko Zagorje of Croatia are presented. Hominid specimens from both sites have played critical roles in the development of current perspectives on modern human evolutionary emergence in Europe. Dates of ≈28 thousand years (ka) before the present (B.P.) and ≈29 ka B.P. for two specimens from Vindija G1 establish them as the most recent dated Neandertals in the Eurasian range of these archaic humans. The human frontal bone from Velika Pećina, generally considered one of the earliest representatives of modern humans in Europe, dated to ≈5 ka B.P., rendering it no longer pertinent to discussions of modern human origins. Apart from invalidating the only radiometrically based example of temporal overlap between late Neandertal and early modern human fossil remains from within any region of Europe, these dates raise the question of when early modern humans first dispersed into Europe and have implications for the nature and geographic patterning of biological and cultural interactions between these populations and the Neandertals.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

New carbon and nitrogen stable isotope values for human remains dating to the mid-Upper Paleolithic in Europe indicate significant amounts of aquatic (fish, mollusks, and/or birds) foods in some of their diets. Most of this evidence points to exploitation of inland freshwater aquatic resources in particular. By contrast, European Neandertal collagen carbon and nitrogen stable isotope values do not indicate significant use of inland aquatic foods but instead show that they obtained the majority of their protein from terrestrial herbivores. In agreement with recent zooarcheological analyses, the isotope results indicate shifts toward a more broad-spectrum subsistence economy in inland Europe by the mid-Upper Paleolithic period, probably associated with significant population increases.