Corrección de cauces torrenciales

Las cuencas torrenciales presentan una respuesta hidrológica caracterizada por avenidas súbitas y violentas, que transportan grandes cantidades de material sólido, pudiendo afectar gravemente a las infraestructuras de áreas dominadas. En España, la torrencialidad se manifiesta, fundamentalmente, en torrentes de alta montaña y en las ramblas o rieras mediterráneas. En el presente artículo, se pretende exponer brevemente las pincipales técnias de corrección de cauces torrenciales, incidiendo especialmente en el control y la gestión del caudal sólido.

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

6

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

1

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

5

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

3

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

4

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

2

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

10

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

7

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

8

Souvenirs entomologiques ... Études sur l'instinct et les murs des insectes ...

9

La catedral i Girona: l' entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI

Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l'esglésiamartirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdoblà amb la consagració d'una segona església episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d'aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s'afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l'últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una església dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s'accelerà amb la construcció d'una nova església catedral a Santa Maria, que complementà l'aixecament d'un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d'un sector significatiu de la ciutat, prop d'un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la 'seva ciutat'

I. Vells murs, nous murs

Conté: De nuevo, muros, encastillamientos; El muro de Israel; El debate sobre el velo musulmán; ¿Un muro que cayó por los dos lados?