L'Esport urbà a Barcelona : espais, perfils i xarxes

Aquest article analitza el fenomen de l’activitat fisicoesportiva urbana. L’esport urbà comprèn un univers complex de pràctiques que –molt o poc– utilitzen i s’apropien dels espais públics de la ciutat. En les reflexions que hi ha a continuació, pretenem mostrar una aproximació a les lògiques que dirigeixen la colonització de l’espai públic urbà per mitjà d’aquestes pràctiques que se’ns presenten com un fet social total, complex i heterogeni com la mateixa societat que les acull. Alhora, aquest estudi ens permet dibuixar les característiques d’alguns itineraris esportius urbans, i també analitzar els diferents perfils de practicants amb l’observació de les xarxes de sociabilitat que s’estableixen en aquest context.

Física i esport: estudi d'un moviment real mitjançant vídeo

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. L’objectiu inicial ha estat l'anàlisi mitjançant una càmera de vídeo d'un moviment parabòlic real, un salt de longitud, per intentar combinar física i esport. Però, com quasi sempre quan un investiga de forma rigorosa i atenta, es va obrir una porta, un nou objectiu. La comparació entre salts d'un amateur i uns professionals ens va permetre descobrir la tècnica dels saltadors, que d'altra banda complicava el moviment. El descobriment que amb una petita implementació tècnica podíem millorar la marca de salt va reorientar el treball i li va donar la vessant esportiva desitjada. S’ha seguit una metodologia d'observació i anàlisi experimental i d'aplicació del coneixement fent servir una tècnica, encara que no nova, poc utilitzada en treballs d'aquests nivells, el tractament de vídeos com a sensors cinemàtics. A través del processament fotograma a fotograma amb el software MultiLab s'han pogut identificar les variables involucrades en l'optimització del salt; s'han comparat les evolucions en els diferents salts i s'ha après d'aquest anàlisi per aplicar-ho a la millora. No cal oblidar una primera recerca documental, incloses les entrevistes a professionals.

Associacionisme i esport. Perspectiva dels tècnics i les tècniques esportius en la definició d'estratègies de participació d'infants i joves immigrants

L'associació esportiva esdevé un espai on infants i joves immigrants aprenen a relacionar-se, a ser responsables i autònoms. El present article se centra en l'anàlisi de les necessitats de la població immigrada en edat escolar envers l'associacionisme esportiu, per tal d'establir directrius que en potencïin la participació. S¿han seleccionat quatre associacions esportives, en zones geogràfiques diferents, que estan duent a terme programes específics d'integració i que han estat interessades a col·laborar. L'article reflecteix l'opinó dels tècnics i les tècniques esportius en relació amb la identificació dels factors que limiten o faciliten la pràctica esportiva en contextos de diversitat cultural.

En homenatge a Ernest Lluch: humanisme i esport

El malogrado Emest Lluch mostró desde su juventud un vivo interés por las cuestiones deportivas. Había practicado atletismo en el Club Natación Barcelona bajo la dirección de Nemesi Ponsati, de quien aprendió las bases de un humanismo deportivo en consonancia con los valores clásicos del olimpismo. En este trabajo se reproduce una entrevista que Miquel Robert realizó a Emest Lluch con ocasión de la elaboración de una tesis doctoral sobre la obra de Ponsati.

'Reflexos d'Apol·lo'. Educació i esport a la Mediterrània antiga

En ocasió dels XV Jocs de la Mediterrània celebrats a Almeria l"any 2005 es va organitzar una exposició, del 6 de juny al 28 d"agost, sota el títol de Reflexos d"Apol·lo, que després va viatjar a Tarragona on va romandre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, del 22 de desembre de 2006 al 4 de febrer de 2007. Finalment, s"ha exposat a Barcelona, del 22 de febrer al 20 de maig de 2007, al Museu d"Arqueologia de Catalunya, exposició que vam visitar i que dóna peu a aquest comentari que presentem a manera de reflexió bibliogràfica1. Situats en aquest punt, assenyalem que ens trobem davant d"una exposició itinerant que ha permès gaudir d"una mostra de materials arqueològics (vasos, àmfores, estàtues, copes, ceràmiques, monedes, mosaics, etc.), procedents en bona part del Museo Arqueológico Nacional de Madrid (MAN), que gira entorn d"un tema, el de l"esport i la competició, però que no ha bandejat -ans al contrari- la presència de l"educació física en el món clàssic.

Ciutat i esport en el segle XXI

Resumen tomado del autor. Contiene cuadros de valoraci??n, cuestionario y lista de programas y actividades deportivas municipales

L'esport per atendre la diversitat : esport adaptat i esport inclusiu. 'El deporte para atender la diversidad : deporte adaptado y deporte inclusivo'

Resumen tomado de la revista

Municipis i educació a les Balears : deu anys d'ajuntaments democràtics. 'Municipios y educación en las Islas Baleares : diez años de ayuntamientos democráticos'.

El estudio recibió en 1990 el Premio Ciutat de Palma de Investigación en ciencias sociales

En homenatge a Ernest Lluch : humanisme i esport. 'En homenaje a Ernest Lluch : humanismo y deporte.

Resumen del autor en catalán

Joves i esport : influència dels procesos de socialització en els itineraris esportius juvenils. 'Jovenes y deporte : influencia de los procesos de socialización en los itinerarios deportivos juveniles'.

Analizar la relación juventud- deporte desde los conceptos de 'proceso de socialización', 'transición' e 'itinerario deportivo'. Conocer las actitudes de la población juvenil ante el deporte desde la perspectiva del joven, no del adulto. Observar relaciones entre itinerarios deportivos y procesos de socialización . 28 entrevistas en dos muestras de 14, 14 dedicadas a deportistas de tiempo libre y 14 a deportistas de élite, entrevistas estratificadas por sexo, nivel socio-económico, ocupación y edad. . Elaboración de hipótesis, entrevistas, contrastación de hipótesis, segunda bateria de entrevistas, tesis. . Entrevista con selección previa por estratos. . Tablas, análisis percentuales y diagramas de barras. . El deporte juvenil no es un todo dado que está vinculado a un periodo de transición (la juventud), por ello debe ser analizado desde otra perspectiva, los itinerarios deportivos en lugar de los grupos de edad. . Para entender el comportamiento deportivo de la juventud hay que estudiar los itinerarios deportivos personales en vinculación a los procesos globales de socialización. Es posible observar la incidencia del deporte en los procesos de socialización. El deporte es una anecdota en el proceso socializador de aquellos que lo practican en su tiempo libre pero es el eje vertebrador de quienes lo han convertido en una forma de vida. La diferencia en los procesos de género (hombre mujer) no existe entre los deportistas de alto nivel pero es enorme en los demás grupos..

"Reflexos d'Apol-lo" : educaci?? i esport a la Mediterr??nia antiga

Se comenta la exposici??n ???Reflejos de Apolo??? llevada a cabo en Barcelona en el a??o 2007. Esta exposici??n itinerante permiti?? disfrutar de una muestra de materiales arqueol??gicos (vasos, ??nforas, estatuas, copas, cer??micas, monedas, mosaicos, etc.), procedentes en buena parte del Museo Arqueol??gico Nacional de Madrid (MAN), que giraba en torno a un tema, el del deporte y la competici??n, de la presencia de la educaci??n f??sica en el mundo cl??sico.

Esport i relacions internacionals (1919-1939): l'Olimpíada popular de 1936

Aquest document conté els resultats de la recerca duta a terme pels autors al voltant dels intents d'organització d'una Olimpíada Popular a Barcelona l'any 1936.

Esport, immigració i multiculturalitat: una anàlisi conceptual

Text de la ponència presentada pel doctor Chris Kennett al “Foro Europeo: Cultura, Deporte y Proximidad” organitzat per la Diputación Provincial de Almería i celebrat a Almeria el 5 de maig de 2005. El text examina els conceptes clau que comprèn el discurs polític social relacionat amb la immigració i com es relacionen aquests conceptes amb l’esport. Es té en compte el paper potencial que juga l’esport en la integració dels immigrants i els riscs dels esports com a força potencialment divisiva, sobretot pel que fa al racisme. Aquesta discussió porta a considerar la necessitat de diàleg intercultural a través de l’esport per tal de contribuir a aconseguir una integració sostenible dels grups immigrants. Per tal d’assolir aquest objectiu, cal fer una recerca sobre les necessitats dels grups immigrants, ja que és una fase clau en el desenvolupament de la política de l’esport.

Jocs olímpics i educació: l'esport i l'escola de Barcelona'92

Aquest text és la transcripció de la intervenció de la Sra. M. Antònia Cardona, professora de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el Curs Universitari sobre Olimpisme que va organitzar el Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), el mes de febrer de 1991. En ell es tracta el tema de l'educació en els Jocs olímpics a l'escola.

Els processos de suburbanització a la ciutat de Lleida i la primera corona de municipis immediats

En aquest treball s’analitzen els processos de suburbanització que es produeixen al sistema urbà de Lleida (Lleida ciutat i la seva primera corona de municipis) al llarg dels últims vint anys. Aquesta suburbanització (creixement més gran de la primera corona a través bàsicament del trasllat de la població i d’ activitats econòmiques del nucli principal cap a altres nuclis perifèrics) s’observa a partir de l’estudi i el treball de tres fonts: l’evolució de la població, els certificats finals d’obra (construcció de nous habitatges i tipologia d’aquests) i les migracions internes o canvis residencials. A la vegada també es construeix un marc teòric on s’analitza el que han dit diversos autors sobre l’evolució de la urbanització en la ciutat post industrial i el cicle de vida de les ciutats. En resum, la conjugació d’aquests dos apartats, anàlisi de les dades i marc teòric, ha permès definir i analitzar els nous processos de suburbanització al sistema urbà de Lleida on es produeix, especialment a partir de mitjans dels 90 un procés de descentralització relativa que implica la pèrdua de centralitat de la ciutat central. En el treball es quantifica i qualifica el nou procés que es defineix com a: intensiu, pels ritmes de producció d’habitatges que s’assoleixen; extensiu, per la quantitat de municipis i sòl que s’afecta; i selectiu , ja que en el mercat d’habitatge únic que configuren ara els municipis del sistema, els nuclis semblen especialitzar la seva producció atraient segments molt determinats de població.