L'Ajuntament ha de ser el millor soci de la Universitat

Carles Puigdemont és alcalde de Girona des del juliol del 2011. Quan se li pregunta si a la ciutat li surt a compte la Universitat replica: 'Ens la podem imaginar sense ella? Estic segur que, en tots els sentits, seria més pobra'

Gènere i lideratge a l'administració pública de Girona [versió html]

L'objectiu de la publicació és mostrar els resultats obtinguts en l'anàlisi dels trets bàsics de l'estudi dintre l'Administració Autonòmica de Girona, que són: identificació de la població directiva pel que fa a la quantitat i al perfil; vies d'accés a la direcció; obstacles per assolir i desenvolupar el càrrec; dificultats per conciliar família i treball; característiques i estils de lideratge. Alhora, es pretén donar una visió global del desenvolupament de polítiques i de la seva aplicació a les administracions. El projecte s'ha desenvolupat en el marc de la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca sobre Administració pública (2005) promoguda per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la publicació ha estat editada gràcies a l'ajut per a activitats de projecció del Consell Social de la Universitat de Girona (ref. EPP2/06 )

La evaluación de políticas socioculturales en municipios pequeños

La comunicació planteja la necessitat d’establir un sistema d’indicadors d’avaluació per a les polítiques socioculturals municipals a partir de la definició d’un marc conceptual d’aquestes polítiques i la revisió d’estudis i propostes d’indicadors d’avaluació en àmbits afins a la sociocultura

Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: el cas dels municipis catalans

La problemàtica del finançament dels municipis turístics és un assumpte present en el món local des de fa anys, tot i que no ha trobat una adequada resposta. Aquest treball pretén avaluar si les finances locals representen un problema per l'activitat turística i quines serien les possibles solucions. L'estudi de les característiques dels municipis turístics permet constatar les importants repercussions sobre el territori que comporta la gran concentració geogràfica del turisme, com el ràpid creixement demogràfic d'aquest municipis i un important augment dels habitatges. Dels resultats de la investigació es desprèn que els municipis turístics no tenen ni unes despeses, ni uns ingressos per càpita superiors als dels no turístics. Conseqüentment, tampoc presenten problemes de dèficit especials. El que es produeix és una redistribució interna de la despesa en perjudici de la despesa amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident

La Universitat de Girona i el sector cultural

Estudi realitzat pels membres de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació amb l'objectiu d'analitzar les relacions que s’estableixen entre la UdG i els altres actors culturals del territori. Aquest treball ha de servir per conscienciar, a dins i a fora de la UdG, del paper que té la Universitat i de l’actuació que ha de fer en l’àmbit cultural. Amb l'estudi volem posar a disposició de la comunitat universitària i, en especial dels òrgans, centres, unitats i persones que en són destinataris, tot un seguit de propostes en relació amb la política universitària, en aspectes estructurals, de gestió i comunicació, orientades sempre a l’obertura de les nostres missions de formació, recerca i transferència

Contribució al coneixement del cicle biològic de la carpocapsa (Cydia pomonella (L.)) de pomes i peres a Girona: estimació de l’entrada en diapausa de la població de segona generació

Estudi de la Cydia pomonella (L.), corc de les pomes i de les peres que és una plaga molt important en tot l’àmbit estatal i del control que cal fer-ne per tal d’evitar la pèrdua total o parcial de la collita

Anàlisi estructural de voltes ceràmiques i patologies de l’ església de Sant Narcís

Aquest treball analitza dues tipologies de voltes (la volta de quatre punts i la volta de maó de pla o cúpula seimiesfèrica) , situades a l’església de Sant Narcís a Girona, amb la finalitat d’establir un model de mesura i estudi aproximat de la seva capacitat portant. L’abast del projecte es pot dividir en tres grans blocs: el primer, desenvolupa l’origen tècnic i històric de les voltes i del barri de Sant Narcís; el segon, tracta de la composició de materials i elements, duent a terme una anàlisi constructiva i patològica que defineix les característiques, ordre i deficiències de diferents elements i materials que formen part de l’edifici; i el tercer bloc tracta del càlcul estructural, on es realitzen diferents modelitzacions d’una de les voltes de quatre punts i de la volta semiesfèrica de l’església de Sant Narcís, amb la fi de verificar i trobar el model més apropiat per dur a terme una anàlisi, mitjançant el programa de càlcul ANSYS

L'escola municipal d'Arts i Oficis de Girona (1897-1900) : intent de crear un institut de la classe obrera. 'La escuela municipal de Artes y Oficios de Girona (1897-1900) : intento de crear un instituto de la clase obrera'

Estas Jornadas tuvieron lugar en Punta Prima, Menorca, en mayo de 1986 y fueron editadas por el ICE de la UIB. Resumen tomado de la propia publicaci??n. Contiene un resumen en ingl??s, en la p??gina 76

Programes d'Ensenyament dels USA i de Catalunya. Traducció i anàlisi comparativa entre els curriculums de Matemàtiques i Llengua de les Escoles pùbliques de la Ciutat de Nova York i de la Generalitat de Catalunya. 'Programas de Enseñanza de los USA y de Cataluña : traducción y análisis comparativo de los currículums de Matemáticas y Lengua de las Escuelas públicas de la Ciudad de Nueva York y de la Generalitat de Cataluña'.

Conocer los programas de Enseñanza considerados básicos en las Escuelas públicas en USA y ver las diferencias que hay respecto a los programas de la Generalitat de Cataluña. Programas de las Escuelas públicas de la Ciudad de Nueva York desde parvulario a quinto grado. Programas de Matemáticas y Lengua de la Generalitat de Catalunya. Traduce los programas Educativos de las Escuelas públicas de la Ciudad de Nueva York de todas las asignaturas, compara los contenidos presentados de las asignaturas de Lengua y Matemáticas de los programas de la Generalitat y de Nueva York. Programas oficiales. Análisis del contenido de los programas para compararlos. En referencia a las Matemáticas: los programas de Nueva York son muy directos, no trabajan la lógica, dan una base de contenidos para su cotidianeidad, en cambio el programa de la Generalitat es completo, coherente y lógico. Sus contenidos están bien relacionados. En referencia al Lenguaje: el programa de Nueva York da más importancia a la discusión, hablar en grupo, escuchar, que a los conocimientos teóricos; es un poco incompleto; los aspectos de biblioteca, en Catalunya se incorporan a la asignatura de Lengua, la cual está muy pensada pero tiene demasiados contenidos teóricos y poca relación con el mundo actual.

Les Dispenses matrimonials d’impediment al Bisbat de Girona a finals del segle XIX: Una exploració

Visió de la societat gironina de finals del segle XIX a través de l’anàlisi de les dispenses matrimonials d’impediment de l’Arxiu Diocesà de Girona. S’indiquen els diferents impediments de consanguinitat i afinitat i els requisits que havien de complir els sol·licitants per tal de poder contraure matrimoni. És compara les dades sobre mobilitat geogràfica i social de les dispenses d’impediment amb les dispenses de proclames del mateix període

Història urbana de Girona: el monar reial del Mercadal a Girona

De l'any 1015 consta l'existència del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donació a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Güell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la instal·lació del Monar comtal amb llurs molins

Estils de regulació motivacional en la realització dels deures acadèmics en alumnes de 4t d’ESO

El principal objectiu d’aquesta recerca és fer una prospecció del tema dels deures en el nivell de quart d’ESO al nostre país, a la ciutat de Girona més concretament. Aquesta recerca, però, pretén anar una mica més enllà i busca també aproximar-se a respondre altres qüestions

El Bosc de ribera, un medi a preservar

En aquest estudi fem un repás dels diferents tipus de boscos de ribera de les comarques gironines, descrivim els processos fluvio-torrencials que motiven l'acció antrópica i, finalment analitzem el cas concret del riu Onyar

Els Últims propietaris rurals gironins [Ressenya del llibre Els últims hereus. Història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000, d'Enric Saguer (coord.)]

L'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines ens ofereix una monografia elaborada per un gran nombre de participants i col•laboradors que utilitzen, amb rigor, un mètode d'investigació encara poc utilitzat. El volum d'investigadors converteix aquest treball en una obra singular i interessant per a la recerca històrica

L'Expansió del Renaixement

Resum del col·loqui celebrat a Girona sobre les relacions artístiques de la ciutat amb Itàlia entorn el 1500