La formació dels docents de llengües per a l'ajustament dels gestos professionals als contextos plurilingües

L’escola catalana té plantejats un seguit de reptes pel que fa a l’educació lingüística de tots els infants, siguin nascuts a Catalunya, siguin vinguts d’altres regions, és a dir, la tasca d’augmentar i millorar tant els seus repertoris lingüístics com els usos socials de les llengües que els componen, molt especialment el català, la llengua de l’escola i del país. Calen canvis substancials en els plantejaments didàctics per ensenyar- aprendre les llengües de l’escola. Els docents tenen, en aquest sentit, un paper crucial. Han de disposar de nous repertoris didàctics adequats als nous contextos i, per introduir progressivament innovacions més profundes, han de poder construir representacions renovades de la llengua i la comunicació, del plurilingüisme i de l’esdevenir plurilingüe, de l’ensenyament a grups d’aprenents tan diversos. Les experiències viscudes com aprenents i, més tard, com a professors, les històries de vida lingüística i educativa, tenen sovint més pes en les decisons i actuacions dels docents que la formació que han rebut o reben. En alguns aspectes les seves pràctiques són resistents al canvi i poc poroses front a les accions de formació clàssiques, basades en models transmissors, gens favorables a la desestabilització de les velles creences. El projecte presentat pel grup PLURAL s'ha centrat en l'estudi dels processos de formació de professors de llengües de diferents nivells del sistema educatiu, per tal de trobar vies de canvi i innovació del seu pensament i de les seves actuacions a fi de ajustar els seus gestos professionals als nous contextos plurilingües escolars a Catalunya.

Escola i diversitat lingüística i cultural: desafiaments i oportunitats. El paper d'un Servei Educatiu de Zona com a agent d'innovació i canvi

Davant dels nous reptes educatius que planteja l’augment de la diversitat lingüística i cultural al conjunt del Sistema Educatiu Català, el present treball descriu els resultats i experiències obtinguts en les tres primeres fases d’un projecte de recerca centrat en la identificació d’indicadors vàlids que permetin dissenyar i implementar estratègies educatives inclusives adequades per atendre la diversitat lingüística i cultural present als nostres centres. La part central de la memòria descriu les primeres dades d’un estudi quantitatiu , realitzat en diferents moments del període d’escolarització (Pàrvuls 5 anys , segon i sisè de Primària i segon d’ESO) a quatre centres públics de Vilafranca del Penedès a finals del curs 2009-2010 , sobre el coneixement de català i de castellà i les possibles influències que en aquest hi juguen els factors de diversitat lingüística i cultural. El segon bloc d’aquest projecte presenta un seguit d’experiències i propostes d’assessorament centrades en el procés de sensibilització inicial sobre les implicacions educatives a nivell d’aula i de centre de la diversitat lingüística i cultural. També es presenta, com a annex final, un recull dels principals materials emprats en aquest procés d’intervenció en centre. A la part final del treball, s’hi desenvolupa una reflexió sobre les condicions que poden afavorir la implementació d’aquestes estratègies a nivell de centre i de sistema educatiu; i sobre el paper que , en aquests processos de canvi i millora educativa , hi podrien jugar els Serveis Educatius de Zona del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Identidad colectiva y lengua en contextos pluriculturales y plurilingües: el caso del Valle de Arán (Lleida, España)

La comarca del Valle de Arán (Cataluña) presenta unas peculiaridades lingüísticas y sociodemográficas que la convierten en un escenario ideal para el estudio del proceso de construcción de la identidad colectiva y su relación con la lengua. En este artículo presentamos un análisis de la construcción de la identidad colectiva en este territorio y el papel de la lengua en este proceso. Partiendo de una concepción basada en que la importancia de la lengua propia en el proceso de construcción de la identidad colectiva no es un fenómeno categórico y universal, más bien obedece a una construcción social que convierte la lengua en expresión y vehículo de la pertenencia al colectivo, se demuestra que efectivamente la lengua aranesa desempeña un importante papel tanto en la formación como en la configuración de la identidad, pero el significado que se le otorga entre los residentes en la comarca difiere en gran medida, en función principalmente de que los sujetos se identifiquen o no con el universo aranés.

El multilingüisme en una Catalunya independent: representacions d'un hipotètic futur

Aquest Treball Final de Carrera (TFC) analitza les diferents propostes dels partits polítics catalanistes i dels seus militants juntament amb la dels sociolingüistes (o experts) sobre el multilingüisme en una suposada Catalunya independent

El multilingüisme en una Catalunya independent : Representacions d'un hipotètic futur

Aquest treball final de carrera analitza les diferents propostes dels partits polítics catalanistes i dels seus militants juntament amb la dels sociolingüistes (o experts) sobre el multilingüisme en una suposada Catalunya independent.

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

La tesi presenta els resultats de coneixement de català i castellà de 515 alumnes estrangers escolaritzats a Catalunya al finalitzar sisè de primària durant el curs 2006/07. En concret, analitza la incidència d'algunes variables en el seu coneixement lingüístic (el temps d'estada, la llengua inicial, l'escolaritat prèvia, el nivell educatiu familiar, el context sociolingüístic del centre, la concentració d'alumnat estranger per aula, els usos de les diferents llengües a l'entorn social, escolar i familiar, entre altres) i també estudia les relacions d'interdependència lingüística (Cummins, 1979) que es produeixen entre les llengües que aquest alumnat aprèn des de l'escola. Les proves utilitzades avaluen diferents habilitats relacionades amb el coneixement de llengua oral i escrita de català i castellà. El tractament que es fa de les dades és estadístic. Les conclusions apunten alguns dels elements que cal considerar pel tractament educatiu i lingüístic de la infància i l'adolescència estrangera escolaritzada a Catalunya.

Marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya: oferta y demanda de servicios de apoyo

El apoyo y el fomento a la creación de nuevas empresas se ha convertido en las últimas décadas en objetivo principal de las administraciones públicas, justificado principalmente por la incidencia positiva que tienen las mismas tanto en la generación de puestos de trabajo como en el crecimiento económico y en el potencial innovador. En esta investigación se analiza el marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya, tanto desde el punto de vista de la oferta (instituciones y programas de apoyo) como desde el punto de vista de la demanda (nuevos empresarios), tomando la teoría institucional como marco teórico. Para el estudio de la oferta se entrevistaron 20 responsables del área de creación de empresas de las instituciones catalanas más relevantes, completando dicha información con fuentes de datos secundarios (folletos de las instituciones, memorias, estadísticas, etc.). Para el análisis de la demanda se realizaron 307 encuestas telefónicas a empresarios potenciales y 60 entrevistas personales a empresarios actuales. Los resultados del presente trabajo ponen de manifiesto que en Catalunya existen muchas instituciones y programas de apoyo a la creación de empresas. Esta diversificación, junto a la falta de coordinación entre las instituciones implicadas, conduce a duplicaciones y solapamientos en la oferta de programas destinados a las nuevas empresas. En cuanto a la demanda, los resultados reflejan que la muestra de empresarios potenciales conoce y ha utilizado en mayor medida los programas de apoyo que la muestra de empresarios actuales. Por otra parte, ambas muestras valoran mejor los programas no económicos que los económicos, habiendo tenido también éstos mayor importancia en el proceso de creación de la empresa.

La Transició nutricional a la Catalunya contemporània 1780-1936

Un dels principals exponents del progrés en el nivell de vida és l’existència d’un accés generalitzat i regular de la població a una ingesta d’aliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiològic i que suposi la reducció al mínim de les malalties associades a l’alimentació. Durant una gran part de la història, l’alimentació de les poblacions humanes, i en particular de les europees, s’ha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments més importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higiènic i de conservació dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultàniament al desenvolupament de la producció agrària i a la industrialització, es va iniciar el que es considera com una transició nutricional o dietètica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estarà al marge d’aquestes transformacions, i experimentarà des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribució i el modern tractament dels aliment. L’objectiu d’aquest treball és doncs, analitzar com es manifesta aquesta transició alimentària a la Catalunya contemporània, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.