Plain of Valencia & Convent of S. Miguel de los Reyes [Material gráfico]

Resumen: Descripción: vista del Convento de San Miguel de los Reyes desde la huerta de Benimaclet, teniendo por fondo las montañas de Portaceli

El monasterio de San Miguel de los Reyes

Bibliografía

Dudas [sobre censos enfitéuticos en el Real Monasterio de San Miguel de los Reyes de Valencia] [Manuscrito]

Alcance y contenido: Ms. autógrafo realizado por dos manos diferentes. En primer lugar se plantean dudas sobre si el censo enfitéutico aplicado a las tierras que posee S. Miguel de los Reyes en la ribera, en los lugares llamados "Torreta y Abad" se puede "transportar y mudar de la finca, sin licencia y consentimiento del Sr. Directo; si se puede dividir poniendo parte de el en finca distinta y separada; y que deve hacer el Sr. Directo en este caso, para obrar segun las leyes". A continuación viene la contestación ms. y firmada por José Ignacio Alfonso.

San Miguel de los Reyes [Material gráfico] : Valencia

Papel verdoso y con luna

Capitulaciones y acuerdos para las obras del monasterio de San Miguel de los Reyes [Manuscrito]

Alcance y contenido: Copia ms. por diferentes manos, del proyecto realizado por Alonso de Covarrubias, para la construcción del nuevo monasterio jerónimo de San Miguel de los Reyes, y aprovechamiento del anterior monasterio cisterciense de Sant Bernat de Rascanya. Contiene 20 capitulaciones entre los monjes del monasterio y diferentes maestros de obras de la villa de Valencia, para la realización del proyecto, e incluye las modificaciones que posteriormente se fueron realizando al primer trazado iniciado por Covarrubias

"Et occidetur virtute Domini Antichristus a Mikaele arcangelo". Paisaje y escatología en Sant Miquel de Llíria (s. XIV d. C.)

El presente articulo intenta determinar las razones por las que el santuario de Sant Miquel de Llíria, uno de los más importantes de la actual provincia de Valencia, se consagró al arcàngel guerrero. Se estudia para ello la historia de su culto en Occidente, haciendo hincapié en aspectos como su relación con los lugares elevados y la frecuente proximidad de sus santuarios con aquellos dedicados a la Virgen. Atenderemos también a aspectos fundamentales del contexto histórico, como los movimientos de renovación espiritual medievales, la influencia del médico y teólogo Arnau de Vilanova en la Valencia de principios del siglo XIV y las profecías escatológicas vinculadas a la llegada del Anticristo.

La Conservació dels murals de la capella de Sant Miquel del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Quan l'abadessa del monestir de Pedralbes estableix en el contracte de Ferrer Bassa que els murals de la capella de Sant Miquel es facin a l'oli segurament fa referència a una tècnica pictòrica consistent a aglutinar els pigments amb oli i a la seva aplicació damunt d'una capa prèvia feta a base de blanc de plom. Però la tècnica que ens trobem no és aquesta: si bé s'utilitza l'oli, s'empren altres aglutinants proteics i resines terpèniques, essent la fase prèvia una pintura al fresc. Els murals estan pintats al fresc i al sec gairabé en la mateixa proporció,i la distribució dels dos procediments està perfectament planificada abans de començar a pintar. També està previst fer la profusa decoració amb daurats i platejats. Els principals problemes de conservació són es inherents a la utilització d'aglutinants orgànics. La tècnica executiva és l'element que més ha condicionat la conservació dels murals, mentre que l'ambient estable de la capella i la seva ubicació han permès que aquest cicle pictòric hagi superat prop de set-cents anys d'història en un estat molt intacte i complet.

Lo dimarts sant propassat ... en lo conuent y monestir de Sant Ioachim del lloch de Payporta ... se trobaren vbertes les portes de la Esglesia ... faltant ... tres Hosties consagrades ... ha donat ocasio als tres Estaments d'aquest Regne ... a inquirir y aueriguar lo agressor ... de tan gran delicte ... moguts ... de la obligacio, quels toca, de procurar ... extinguir la gent facinerosa que ab tantes sedicions inquieta lo Regne ...

Expediente que contiene: Una carta de los tres Estamentos del Reino a la Villa de Montesa dando cuenta de los sucesos acaecidos en la Villa de Paiporta y otra poblaciones pidiéndoles una contribución de 48 libras para la formación de una milicia para combatir el bandolerismo, con un sello de placa ovalado dels Estaments de les Corts Valencianes ; Dos instrucciones del Conde de Oropesa para la apertura de las ordenes dadas por él ; Tres actas manuscritas del notario de la villa de Montesa, Miguel Requena, dando fé de la lectura de las dos instrucciones y una orden (no incluida) recibidas ; Orden Real dada en su lugar por Don Duarte Fernando ... Conde de Oropesa ... Virrey y Capitan General del Reyno de Valencia para prender a todos los maleantes y tomar medidas para su captura en el Reino de Valencia, con sello de placa romboidal del Conde de Oropesa

Accions i reflexions en l'organització d'un arxiu monàstic: el monestir de Sant Benet de Montserrat

[eng] The article describes the experience of organising the archive of the monastery of Saint Benedict of Montserrat, an institution that currently holds one of the most important collections of Catalan monastic history: that of the first Clarisses in Barcelona. The author comments about the major phases of the project and then reflects on the context for studying and managing an archive of this type.

Les termes públiques de l'àrea portuària de Tàrraco. Carrer de Sant Miquel de Tarragona

L’objecte d’aquesta publicació són les termes imperials de l’àrea portuària de l’antiga Tàrraco, construïdes en un moment avançat de l’època altimperial, segurament a la primera meitat del segle III dC. Aquestes termes són una peça important de l’arqueologia tarragonina i d’altra banda són un monument força excepcional en el context de l’arqueologia romana a Hispània. Van ser descobertes en les excavacions fetes per l’empresa Codex – Arqueologia i Patrimoni entre 1994 i 1998 al solar del carrer de Sant Miquel, número 33, de Tarragona, en el curs d’unes actuacions arqueològiques urbanes preventives que van ser coordinades per l’arqueòleg Josep Maria Macias. L’estudi dels resultats que es presenta en aquest llibre incorpora també l’excavació feta pel mateix equip al proper solar del carrer de Castaños, número 1, en els anys 1999-2000, ja que les estructures que s’hi van documentar formaven part del mateix context arqueològic i urbanístic.La fructífera col·laboració entre l’ICAC i l’empresa Codex va permetre constituir un equip de recerca que l’any 2003 es va llançar a l’estudi, a la interpretació i fins i tot a l’intent de restitució virtual d’aquest edifici termal. L’ICAC reafirma amb la publicació d’aquest llibre la voluntat de cooperar intensament amb les institucions que gestionen el patrimoni arqueològic de Tarragona, una cooperació que vol contribuir a l’aprofundiment de l’estudi científic de l’antiga Tàrraco.Josep Maria Macias és doctor en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona des de l'any 1999. Ha estat vinculat a l'arqueologia empresarial fins a l'any 2003, moment en què s'incorpora com a investigador a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. És especialista en arquitectura i urbanisme d'època clàssica i en ceramologia de l'antiguitat tardana. Macias ha dirigit i coordinat la participació dels diversos autors que han pres part en la redacció i la documentació del llibre. Aquest volum té 216 pàgines i conté 155 il·lustracions. Està escrit en català i presenta la traducció de les conclusions a l’anglès.

L'evolució del domini del monestir de Sant Llorenç prop Bagà durant els segles IX-XII

Estudi de l'evolució del dornini territorial d'un monestir pirinenc, durant els segles IX-XII. Sant Llorenç prop Baga, situat al Berguedà (Catalunya), tenia les seves terres esteses per la Cerdanya i, sobretot, per la mateixa comarca de Berga. Hom ha estudiat l'evolució del ritme de donacions, els llocs on eren situades les propietats donades i també l'evolució de les relacions entre el monestir i els qui tenien el domini útil de les seves terres (pactes i contractes d'emfiteusi). D'acord amb aquests tres aspectes de valoració hom ha establert les següents cinc etapes en l'evolució del domini: 1.ª fase (898-945): el monestir existeix; 2.ª fase (945-985): moment d'expansió del domini, amb importants donacions comtals i també de particulars; 3.ª fase (985-1040): força donacions; els donadors a canvi del domini útil es comprometen a lliurar la tasca (un onzé de la collita); 4.ª fase (1040-1100): primers símptomes de transformació: el monestir tendeix a cedir la fiscalització a tercers i els pagesos han de pagar més pel gaudi del domini útil; 5.ª fase (segle XII): s'accentuen els canvis esmentats en la fase anterior, gairebé no hi ha cap donació, els documents fan referència sobretot a la zona més propera al monestir, augment dels judicis i dels enfrontaments i aparició d'esments de terres i cases abandonades.

[Ressenya del llibre Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols, d'Ernesto Zaragoza Pascual]

Ressenya del llibre Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols. L’obra pretén donar el catàleg definitiu dels abats del monestir de Sant Feliu de Guíxols entre el segle X i la desaparició de la comunitat de monjos al segle XIX