Changes in integument structure during the imaginal molt of the honey bee

The changing pattern of developing cuticle and associated epidermis is described during the imaginal molt in the honey bee. Observations began immediately after the pupal molt, and included histological analyses of the integument during apolysis and the subsequent deposition and differentiation of the adult cuticle. Apolysis coincides with a marked increase in the thickness and reorganization of the epidermal layer, reflecting changes in cell structure. The epidermis remains thickened during the period of cuticle deposition, suggesting intense biosynthetic activity, but turns into a very thin layer during cuticle differentiation, clearly indicating that secretory activity for cuticle formation is terminating. The thoracic cuticle differentiates earlier and becomes thicker than the abdominal. The observed changes in integument structure provide insights that permit an improved physiological characterization for staging pupal and pharate adult development.

Growth, molt and survival of Palaemonetes argentinus (Decapoda, Caridea) under different light-dark conditions

Growth, survival and molting rate in Palaemonetes argentinus Nobili, 1901 were compared under different light-dark conditions. During 80 days, 150 immatures of both sexes (initial mean weight 0.09±0.002g), from Los Padres lagoon, Mar del Plata, Argentina, were maintained in aquaria at 19±0.4°C under three light conditions: 0:24, 10:14 and 13:11 (L-D). They were fed daily on an artificial diet (45% proteins, 17.2% lipids, 7% water, 7% ash). Good weight increment was obtained with the three treatments, finding a positive linear correlation between mean weight and time (0:24, r=0.97; 10:14, r=0.99; 13:11, r=0.98). There were no significant differences in the percentage increment in mean weight among the treatments (0:24, 19.3%; 10:14, 29.3% and 13:11, 26.5%) (p<0.05). Molting rate was significantly higher at a long-day photoperiod (MR=1.7) than at a short-day (MR=0.6) or continuous dark condition (MR=0.3) (p<0.05). The lowest survival was found in animals maintained under 13:11 L-D conditions (77%), being statistically different of the other two treatments (92% and 89% at 10:14 and 0:24, respectively) (p<0.05). These results suggest that the best growth and survival in P. argentinus result with a 10:14 L-D cycle, and that the growth is less affected by photoperiod than molting rate and survival.

Molt cycle of the natural population of Palaemonetes argentinus (Crustacea, Palaemonidae) from Los Padres Lagoon (Buenos Aires, Argentina)

The molt cycle of the natural population of Palaemonetes argentinus Nobili, 1901 from Los Padres Lagoon, Buenos Aires, Argentina, was studied in relation to age, sex, and environmental factors. A total of 1645 individuals (740 females, 539 males, and 366 juveniles) were collected and analyzed between December 1995 and December 1996. The results indicate that the sex ratio (males:females) remains around 1:1.4 throughout most of the year. The reproductive period extends from September until February (spring and summer), with maximum sexual activity in October and November. Two cohorts originated in the spring and in the summer were differentiated. Ovigerous females arrest their molt cycle during the intermolt period to restart it after oviposition. The duration of the intermolt period does not differ between adults and juveniles. Since the percentage of premolt individuals represents 60% of the total cycle, it was classified as a diecdysic cycle. Within the studied range of water temperatures, the observed variations in the span of the different stages, indicate that this factor does not alter the molt frequency. Like in the rest of decapods, the intermolt duration of P. argentinus is modified by ovarian maturation.

Influència del context geològic i hidrogeològic en l'eficiència energètica dels sistemes geotèrmics de molt baixa entalpia

L’elevat consum energètic de les societats actuals, així com la impossibilitat de sostenir-lo a llarg termini implica la cerca de noves fonts d’energia. D’aquesta manera, en el camp de la climatització residencial, l’energia geotèrmica de molt baixa entalpia es posiciona com una alternativa als recursos energètics actuals. Així, els primers metres de subsòl presenten una temperatura adequada per al seu aprofitament calorífic, mitjançant els sistemes geotèrmics de bomba de calor. Si bé a nivell energètic, són sistemes, intrínsecament, molt eficients, el seu rendiment pot patir importants variacions davant dels canvis en les condicions del medi geològic i hidrogeològic. Especialment, els col·lectors de calor verticals, treballen, amb freqüència, en el si de les formacions hidrogeològiques. En aquest sentit, els canvis del nivell hidràulic i de la temperatura de l’aigua de l’aqüífer es manifesten amb variacions de la conductivitat tèrmica equivalent i del flux subterrani d’aigua, que alhora, aquestes, es tradueixen en alteracions del flux subterrani de calor. Davant d’aquest fet, l’avaluació quantitativa de l’efecte d’aquestes fluctuacions que es presenta en aquest treball mostra petites variacions del nivell hidràulic i de la temperatura de l’aigua comporten canvis molt notables en l’eficiència dels sistemes verticals de bomba de calor geotèrmica.

Emissió ràdio a baixa freqüència en fenòmens eruptius i en fonts esteses de raigs gamma d'alta i molt alta energia

La tasca investigadora presentada en aquesta memòria s'ha centrat en les fonts galàctiques de raigs gamma de molt alta energia LS I +61 303, HESS J1708-410 i HESS J1858+020. La primera és una binària de raigs gamma molt estudiada, formada per una estrella massiva i un objecte compacte. S'ha proposat un escenari on l'objecte compacte seria un púlsar jove, i la interacció del seu vent amb el vent de l'estrella generaria els raigs gamma. De totes formes, no s'ha detectat polsos procedents d'aquest putatiu púlsar. L'investigador va realitzar observacions en fase a 1280 MHz amb el radiotelescopi GMRT, sense trobar-hi polsos, cosa que implica un estricte límit superior de 0,38 mJy a la densitat mitjana de flux polsat en un putatiu púlsar amb un període major que 2 mil•lisegons en el sistema binari LS I +61 303. Per altra banda, HESS J1708-410 i HESS J1858+020 són dues fonts esteses de raigs gamma de molt alta energia de les quals no es coneix cap contrapart a d'altres longituds d'ona. L'investigador les va observar amb el GMRT, quatre vegades HESS J1708-410 (dues a 610 MHz i dues a 1400 MHz) i dues vegades HESS J1858+020 (una a cada freqüència). En les imatges realitzades amb aquestes dades no hi ha emissió estesa coincident amb les regions d'emissió de raigs gamma. HESS J1858+020 se solapa parcialment amb una font estesa que podria ser un SNR. De confirmar-se la falta de contrapartida ràdio de HESS J1708-410, estaríem parlant d'un accelerador hadrònic extraordinàriament eficient, d'una classe desconeguda fins ara.

Berga, molt més que patrimoni immaterial

Planteja un projecte extens,innovador i creatiu, que a part d’un anàlisi de l’estat de la qüestió del patrimoni a Berga i el seu úsproposa noves rutes i noves propostes per conèixer la història de la ciutat de forma més global iamena, activar, donar valor i proposar restauracions d’urgència a elements poc valorats i pocdifosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt més que la Patum, un patrimoni sostenible duranttot l’any, proper a tota classe de persones, famílies, col·lectius....S'ha volgut crear una visió global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels orígensfins l’actualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que s’ofereixen des del’Oficina de turisme de la ciutat, segmenten la història en parts i per tant els donen més valor, endetriment d’altres que al meu parer també són cabdals en la formació de l’actual Berga

Implantació d’una xarxa de banda molt ampla a Rubrera

En el present projecte es tracta de la creació d’una Operadora de Xarxa de Telecomunicacions pel desplegament i explotació d’una xarxa de fibra òptica a la població de Rubrera per tal d’oferir a tots els seus habitants connexió a serveis que necessitaran el suport de banda moltampla. D’aquesta manera s’intenta apropar a tots el Rubrerencs la possibilitat d’accés a aquest tipus de serveis al mateix temps que els habitants de les poblacions més importants del país, integrant-los immediatament a la Societat de la Informació. Així doncs, es dur a terme elpresent projecte que es defineix amb els següents objectius:- És un fet que la Societat de la informació cada dia és més important en la vida diària de les persones. Per això, l’Ajuntament de Rubrera és conscient de que el seu objectiuprincipal és fer arribar la connexió a banda molt ampla a tots els seus habitants, sinó hofan les empreses privades que tenen les autoritzacions corresponents. Com que capoperador s’ha compromès a construir aquest tipus de xarxa a Rubrera a mig termini ,és per això que es proposa establir una xarxa per transportar serveis d’alta capacitat, de tal manera que Rubrera no es quedi desfasada respecte poblacions i territoris de l’entorn.- Proporcionar als Rubrerencs un ventall d‘Operadores de Serveis, d’altre manerainaccessible, on poder escollir. Afavorir i promoure la lliure competència entre lesOperadores a la localitat de Rubrera, que ajudarà a reduir els futurs costos entelecomunicacions.- Constitució d’una empresa de caràcter públic, lligada directament a l’Ajuntament deRubrera, per planificar, dissenyar, desplegar, operar i mantenir la xarxa de caràcter obert a tots els operadors de serveis i en cobertura de tot el territori municipal.- Promoure la inserció del màxim número possible d’operadors de serveis, sobre aquesta xarxa pública oberta, per que se’ls hi garantirà el mateix cost que aquestes han assumit en les poblacions més importants. S’intenta d’aquesta manera oferir a diversesoperadores, la possibilitat de prestar serveis a una població on, en principi no els és rentable el desplegament d’una xarxa pròpia.- Finalment s’intenta des d’aquest projecte oferir un model a seguir per altres poblacions que es trobin en la mateixa situació. La necessitat de banda molt ampla a tot el territori català i espanyol és imminent.

Expression profile of a Laccase2 encoding gene during the metamorphic molt in Apis mellifera (Hymenoptera,Apidae)

Expression profile of a Laccase2 encoding gene during the metamorphic molt in Apis mellifera (Hymenoptera, Apidae). Metamorphosis in holometabolous insects occurs through two subsequent molting cycles: pupation (metamorphic molt) and adult differentiation (imaginal molt). The imaginal molt in Apis mellifera L. was recently investigated in both histological and physiological-molecular approaches. Although the metamorphic molt in this model bee is extremely important to development, it is not well-known yet. In the current study we used this stage as an ontogenetic scenario to investigate the transcriptional profile of the gene Amlac2, which encodes a laccase with an essential role in cuticle differentiation. Amlac2 expression in epidermis was contrasted with the hemolymph titer of ecdysteroid hormones and with the most evident morphological events occurring during cuticle renewal. RT-PCR semiquantitative analyses using integument samples revealed increased levels of Amlac2 transcripts right after apolysis and during the subsequent pharate period, and declining levels near pupal ecdysis. Compared with the expression of a cuticle protein gene, AmelCPR14, these results highlighted the importance of the ecdysteroid-induced apolysis as an ontogenetic marker of gene reactivation in epidermis for cuticle renewal. The obtained results strengthen the comprehension of metamorphosis in Apis mellifera. In addition, we reviewed the literature about the development of A. mellifera, and emphasize the importance of revising the terminology used to describe honey bee molting cycles.

Discurs llegit en l’acte d’ingrés de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Cèsar Blanché i Vergés. Celebrat el dia 8 d’abril de 2013. Discurs de contestació a càrrec de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Miquel Salgot de Marçay

Discurs llegit en l’acte d’ingrés de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Cèsar Blanché i Vergés Celebrat el dia 8 d’abril de 2013. Discurs de contestació a càrrec de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Miquel Salgot de Marçay

Discurs llegit en l’acte d’ingrés de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Cèsar Blanché i Vergés. Celebrat el dia 8 d’abril de 2013. Discurs de contestació a càrrec de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Miquel Salgot de Marçay

Discurs llegit en l’acte d’ingrés de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Cèsar Blanché i Vergés Celebrat el dia 8 d’abril de 2013. Discurs de contestació a càrrec de l’Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Sr. Dr. Miquel Salgot de Marçay

Sobre la molt primera tradició epigràfica valenciana

L'article analitza els primers autors (Pere Miquel Carbonell, Ermolao Barbaro, Jeroni Pau) i les primeres obres que citen inscripcions valencianes d'època romana. Tot seguit es posa en relació la informació present en aquestes obres amb la tradició de l'Antiquus i de l'Antiquissimus. Es conclou que el coneixement sobre l'epigrafia valenciana en el primer Renaixement entre els cercles humanístics italians i catalans és molt més ric i més antic del que tradicionalment es creia.

Educar els fills és molt complicat! Els malestars actuals de la socialització familiar

En les diferents recerques sobre la socialització familiar són cada vegada més habituals les referències dels progenitors catalans de classes mitjanes i altes a la complexitat, a les dificultats i a la tensió creixent que implica educar els fills i les filles. Sobre això, i amb la teoria de la civilització de Norbert Elias com a fil conductor, l’article es pregunta pels malestars que actualment travessa la socialització familiar i els posa en relació amb quin és l’objectiu del mateix procés en la nostra societat immersa en un capitalisme financer i flexible. Així, si la finalitat és la «socialització terciària» (Mead, 1964; Bateson, 1984), dins les famílies emergeixen un seguit de neguits i malestars lligats a l’autoritat, l’autonomia, els hàbits, els conflictes i els càstigs, les normes, les convencions i les prohibicions, etc. que, segons el parer de l’autor, cal comprendre dins del nou context social i econòmic i en relació amb els nous objectius de l’educació familiar de les famílies benestants catalanes.

Molt pocs mamífers tenen la regla cada mes

Els científics troben quin avantatge adaptatiu té que les dones, i algunes femelles d'altres espècies, menstruïn cíclicament cada cop que no es fecunda un òvul

Serveis per a I'autonomia personal. Un dret molt esperat

Els serve is de protecció a les persones en situació de dependencia configuraran I'any 2007, segons s'ha anunciat, un nou sistema d'atenció que comporta esperances pero també reptes tant a escala prestacional com de qualitat deIs serveis. Aquest article exposa els trets generals del projecte de llei estatal de "Promoció de I'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependencia", el contingut de I'actual sistema de serveis socials en re lació amb la tematica i les exigencies d'una veritable promoció i atenció de qualitat.

Berga, molt més que patrimoni immaterial

Planteja un projecte extens, innovador i creatiu, que a part d’un anàlisi de l’estat de la qüestió del patrimoni a Berga i el seu ús proposa noves rutes i noves propostes per conèixer la història de la ciutat de forma més global i amena, activar, donar valor i proposar restauracions d’urgència a elements poc valorats i poc difosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt més que la Patum, un patrimoni sostenible durant tot l’any, proper a tota classe de persones, famílies, col·lectius.... S'ha volgut crear una visió global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels orígens fins l’actualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que s’ofereixen des de l’Oficina de turisme de la ciutat, segmenten la història en parts i per tant els donen més valor, en detriment d’altres que al meu parer també són cabdals en la formació de l’actual Berga