The Role of social institutions in inter-generational mobility

In this study we examine the role of institutions in shaping inter-generational mobility behavior. Research has traditionally emphasized the role of educational systems but cummulative evidence suggests that variations in their design offer only a very limited explanation for observed mobility differences. We examine the impact of welfare states and, in particular, how early childhood and family policies may influence the impact of economic and cultural characteristics of origin families on child outcomes.

Vitalidad etnolingüística, medios de comunicación e identidad étnica. Un estudio con grupos indígenas de Chiapas

Aquest estudi representa la primera exploració de l'ús de la televisió i la selecció de programes per part de grups d'indígenes a Chiapas. Més concretament, s'examina com els membres d'aquests grups seleccionen canals i programes específics dels mitjans de comunicació per raons d'etnicitat, i com això té a veure amb estratègies de mobilitat social. Les dades de 173 indígenes estudiants de la universitat Intercultural de Chiapas van indicar que per a 77 membres d'aquesta mostra, veure la televisió i seleccionar programes sobre la base de la seva etnicitat és una activitat de visualització important per a la seva autoestima etnolingüística. Aquests resultats es discuteixen en termes de la representació televisiva dels grups ètnics de Chiapas i motiven la realització de futures investigacions sobre aquests temes a Chiapas.

El fet migratori a Catalunya i els processos d'identificació nacional en la població nouvinguda

En el marc de la recerca sobre identitats i nova ciutadania, l’objecte d’aquest treball és reconèixer elements clau dels processos d’identificació nacional a Catalunya en la població nouvinguda, i identificar els factors que n'afavoreixen la seva vinculació comunitària. La recerca s'ha desenvolupat en un primer bloc analitzant la perspectiva sociològica entorn a la idea d’identitat, així com l’evolució del discurs identitari a Catalunya, a fi de continuar desenvolupant amb profunditat el debat sobre identitat i nació en relació al fet migratori i la diversitat social existent. En un segon bloc d’anàlisi, la recerca fixa la mirada a una dotzena de casos treballats a través d’històries de vida de diverses realitats migratòries del nostre país corresponents a les diverses onades del segle XX, tant d’immigració espanyola com d'immigració de fora de l'Estat espanyol. La voluntat d’aquest segon bloc és extreure experiències socials d’interpretacions individuals que assenyalin quins elements permeten o dificulten la mobilitat social, quines experiències tenen valor identitari i de quin tipus, i quins fenòmens esdevenen rellevants en la configuració d’espais de referència i identificació nacional a nivell individual. Finalment s’incorpora un apartat d’entrevistes en profunditat a diversos actors socials i polítics rellevants a fi de reconèixer aquells elements que centren el discurs de la “nova cultura pública comuna”. L’objectiu és interrelacionar el discurs polític i filosòfic actual amb l’experiència biogràfica de les persones, assenyalant aquells elements que han estat significatius per a la seva identitat com a catalans i catalanes o, ans al contrari, que no han afavorit una situació en aquests termes. En aquest sentit la pregunta que vincula aquest espai de reflexió és: Quins elements afavoreixen la identificació nacional englobant la diversitat social existent i quins mecanismes d'adhesió hi podrien funcionar?

The Sociology of educational mismatch

This paper studies the theoretical relationships between core research lines of sociology such as intergenerational mobility, class structure, cultural capital and educational mismatches. By educational mismatch we mean two things. Firstly an individual can be horizontally mismatched whereby their field of study is inadequate for the job. Another direction of educational mismatch is the so called vertical mismatch where worker possesses more/less education than the job requires resulting in over-/under-education. While analyzing the educational mismatches I keep present the conclusions of Rational Action Theory on individuals’ rational choices in their educational careers. I arrive to conclusions where the influences between educational mismatches and social classes are bidirectional and one can establish fairly clear theoretical links between class of origins and likelihood of being educationally mismatched.

Asymmetries in the opportunity structure. Intergenerational mobility trends in Europe

It remains unclear whether social mobility is increasing in the advancednations. The answer may depend on mobility patterns within very recentbirth cohorts. We use the inter-generational module in the 2005 EUSILCwhich allows us to include more recent cohorts. Comparingacross two Nordic and three Continental European countries, weestimate inter-generational mobility trends for sons both indirectly, viasocial origin effects on educational attainment, and directly in terms ofadult income attainment. In line with other studies we find substantiallymore mobility in Scandinavia, but also that traditionally less mobilesocieties, like Spain, are moving towards greater equality. We focusparticularly on non-linear relations. Most interestingly, we revealevident asymmetries in the process of equalizing life chances, inDenmark. The disadvantages associated with low social class originshave largely disappeared, but the advantages related to privilegedorigins persist.

Government and the distribution of skills

Individuals' life chances in the future will very much depend on how we invest in our children now. An optimal human capital model would combine a high mean with minimal variance of skills. It is well-established that early childhood learning is key to adult success. The impact of social origins on child outcomes remains strong, and the new role of women poses additional challenges to our conventional nurturing approach to child development. This paper focuses on skill development in the early years, examining how we might best combine family inputs and public policy to invest optimally in our future human capital. I emphasize three issues: one, the uneven capacity of parents to invest in children; two, the impact of mothers' employment on child outcomes; and three, the potential benefits of early pre-school programmes. I conclude that mothers' intra-family bargaining power is decisive for family investments and that universal child care is key if our goal is to arrive at a strong mean with minimal variance.

Educational expansion, intergenerational mobility and over-education

[eng] There is a vast literature on intergenerational mobility in sociology and economics. Similar interest has emerged for the phenomenon of over-education in both disciplines. There are no studies, however, linking these two research lines. We study the relationship between social mobility and over-education in a context of educational expansion. Our framework allows for the evaluation of several policies, including those affecting social segregation, early intervention programs and the power of unions. Results show the evolution of social mobility, over-education, income inequality and equality of opportunity under each scenario.

Educational expansion, intergenerational mobility and over-education

[eng] There is a vast literature on intergenerational mobility in sociology and economics. Similar interest has emerged for the phenomenon of over-education in both disciplines. There are no studies, however, linking these two research lines. We study the relationship between social mobility and over-education in a context of educational expansion. Our framework allows for the evaluation of several policies, including those affecting social segregation, early intervention programs and the power of unions. Results show the evolution of social mobility, over-education, income inequality and equality of opportunity under each scenario.

Labor Mobility and Productivity Growth

[cat] Els models de creixement amb aprenentatge suposen que el coneixement après en producció es transmet de forma lliure i instantània a tota l'economia. En con- seqüència, l'economia presenta economies d'escala creixents i el creixement de la productivitat (TFP) és endògena. No obstant, el supòsit de difusió instantània del coneixement és poc realista. La difusió del coneixement necessita temps i algun canal de transmissió. En aquest article suposem que el coneixement es transmet amb la contractació de treballadors nous (learning-by-hiring). En el nostre model la difusió instantània i lliure de coneixement pot ocórrer només dins d'un sector. La difusió de coneixement entre sectors pot ocórrer només a través de la mobilitat de treballadors, i per tant, el mercat de treball determina el nivell i la taxa de creixement de productivitat (TFP). Estudiem com els costos de mobilitat laboral modifiquen l'equilibri sota dos escenaris: creixement endogen i exogen. A més, demostrem que d'altres ineficiències del mercat laboral, com són les taxes o els costos de cerca, poden reduir la mobilitat laboral, i per tant, modificar la TFP.

Labor Mobility and Productivity Growth

[cat] Els models de creixement amb aprenentatge suposen que el coneixement après en producció es transmet de forma lliure i instantània a tota l'economia. En con- seqüència, l'economia presenta economies d'escala creixents i el creixement de la productivitat (TFP) és endògena. No obstant, el supòsit de difusió instantània del coneixement és poc realista. La difusió del coneixement necessita temps i algun canal de transmissió. En aquest article suposem que el coneixement es transmet amb la contractació de treballadors nous (learning-by-hiring). En el nostre model la difusió instantània i lliure de coneixement pot ocórrer només dins d'un sector. La difusió de coneixement entre sectors pot ocórrer només a través de la mobilitat de treballadors, i per tant, el mercat de treball determina el nivell i la taxa de creixement de productivitat (TFP). Estudiem com els costos de mobilitat laboral modifiquen l'equilibri sota dos escenaris: creixement endogen i exogen. A més, demostrem que d'altres ineficiències del mercat laboral, com són les taxes o els costos de cerca, poden reduir la mobilitat laboral, i per tant, modificar la TFP.

A relational approach to the geography of innovation: a typology of regions

The aim of this study was to devise a method for computing a composite indicator that measures the regional degree of exposure to external knowledge sources. On the basis of this indicator, we propose a typology of regions according to their potential capacity to access extra-local items of knowledge, which might help them to recombine complementary elements of such an asset to produce a higher number of new ideas. Building on various research streams that have been relatively independent to date, we summarize a non-exhaustive instrumental list of recent studies that motivates our approach and the construction of our complex indicator, which can be used to appraise the extent to which each region is in an optimal position to access external innovative resources.

Research networks and inventors’ mobility as drivers of innovation evidence from Europe

We investigate the importance of the labour mobility of inventors, as well as the scale, extent and density of their collaborative research networks, for regional innovation outcomes. To do so, we apply a knowledge production function framework at the regional level and include inventors’ networks and their labour mobility as regressors. Our empirical approach takes full account of spatial interactions by estimating a spatial lag model together, where necessary, with a spatial error model. In addition, standard errors are calculated using spatial heteroskedasticity and autocorrelation consistent estimators to ensure their robustness in the presence of spatial error autocorrelation and heteroskedasticity of unknown form. Our results point to the existence of a robust positive correlation between intraregional labour mobility and regional innovation, whilst the relationship with networks is less clear. However, networking across regions positively correlates with a region’s innovation intensity.

Knowledge misallocation and growth

We develop a growth model where knowledge is embodied in individuals and diffused across sectors through labor mobility. The existence of labor mobility costs constrains mobility and, thus, generates labor misallocation. Different levels of labor misallocation imply different levels of exploitation of available knowledge and, therefore, different total factor productivity across countries. We derive a positive relationship between growth and labor mobility, which is consistent with the empirical evidence, by assuming aggregate constant returns to capital. We also analyze the short and long run effects of labor mobility costs in the case of decreasing returns to capital. It turns out that changes in mobility costs have larger economic effects when different types of worker have small rather than large complementarities. Finally, we show that different labor income taxes or labor market tightness imply different rates of labor mobility and, therefore, can explain differences in Gross Domestic Product across countries.

Mobilitat laboral, àrees de cohesió i àrees de planificació a Catalunya

La informació sobre el comportament de la mobilitat laboral a Catalunya ha permès l'aplicació de diferents metodologies de definició d'espais funcionals, entre elles el model de cohesió, que intenta determinar àrees urbanes-ciutats reals a Catalunya. En aquestarticle s'analitza l'evolució de la mobilitat laboral entre 1981 i 2001, així com els resultats d'aplicar el model de cohesió a les dades de 2001. També es fa un petit assaig sobre en quina mesura els àmbits de planificació establerts per la legislació territorial i urbanística de Catalunya, que vol donar resposta a aquesta realitat urbana, es corresponen amb aquells altres que s'han determinat a partir del model de cohesió

La Directiva 2004/38/CE y la jurisprudencia del TJCE sobre el disfrute de las prestaciones sociales: ¿freno al avance en materia social o adecuación a los intereses de los Estados?

El artículo tiene como objetivo analizar el modelo social incorporado en la Directiva 2004/38/CE en el marco de la jurisprudencia del Tribunal de Justicia. El artículo está dividido en dos partes. En la primera se describe la evolución del modelo de coordinación social de la Unión Europea y los avances propuestos por el TJCE a partir de la ciudadanía europea sobre el acceso a las prestaciones sociales (Martínez Sala, Grzelczyk y Collins). La segunda parte del artículo describe el modelo social incorporado en la Directiva 2004/38/ CE y los cambios que éste supuso para la jurisprudencia que venía dictando el TJCE. El artículo concluye que la Directiva 2004/38/CE tuvo un papel de contención frente los pasos dados por el Tribunal para incluir los derechos sociales en la ciudadanía de la Unión; además, la Directiva fragmentó la interpretación del principio de no discriminación para los ciudadanos no económicamente activos.