997 resultados para Moçambique História - Independência e guerra civil, 1975-1994
Resumo:
En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, la retirada i els camps dinternament a Frana, el Grup dEstudis de Comunicaci i Poltica (GECP) de la Universitat Autnoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposici didctica a la sala dexposicions de la Biblioteca de Comunicaci i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemride. Lexposici Els camins de lexili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps va ser plantejada des dun punt de vista didctic, intentant facilitar a lalumnat de la Universitat el coneixement daquest perode histric que, moltes vegades, s feixuc de treballar amb el mtode tradicional que sempre ha usat lAcadmia. Abans de muntar lexposici, per, el GECP va recrrer el territori catal per tal de treballar amb fonts de primera m i, tamb, conixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb lobjectiu de coordinar sinrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu dHistria de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball collectiu que, finalment, es va traduir amb lexposici que va ser presentada a la UAB durant el mar i abril de 2009
Resumo:
El present treball fa una anlisi de la construcci, presncia i reivindicaci de la memria collectiva de la guerra civil espanyola a internet mitjanant l'anlisi etnogrfic de les interaccions i prctiques en un espai de comunicaci virtual: el de la llista de distribuci "Guerra Civil Espaola". Aquest estudi de cas es contextualitza en el marc d'un doble escenari global i local, el context global de la cultura de la memria a la societat de la informaci i el context local de la dinmica de la presncia de la memria de la guerra civil a l'entorn social i poltic de l'Estat Espanyol al llarg dels darrers 30 anys.
Resumo:
La Guerra al Cor s un espectacle a mig cam entre el concert coral i el recital literari. A partir de la lectura i la tria d'un gran corpus de literatura catalana al voltant de la Guerra Civil i de la tria d'un repertori coral universal i heterogeni, s'ha confeccionat un gui entrellaant ambds elements. En aquest treball escrit s'argumentar aquesta tria mitjanant la reflexi sobre els concerts interdisciplinars i l'estudi del context histric, literari i musical del conflicte en qesti.
Resumo:
Nesta tese, pretendemos analisar comparativamente a reconstruo histrica da Cabanagem e da Guerra Civil Moambicana nos romances Lealdade (1997), de Mrcio Souza e As duas sombras do rio (2003), de Joo Paulo Borges Coelho. Para tanto, apresentaremos um breve percurso histrico da colonizao brasileira e moambicana, bem como o perodo da independência e ps-independência, alm do percurso terico sobre o romance histrico, resistncia, memria, bem como a teoria sobre o espao, nesse caso o rio, que utilizamos como ferramenta de anlise. Utilizando o rio como fio condutor de nossa anlise. Na obra de Borges Coelho, a anlise foi feita a partir das travessias das personagens pelos rios que foram desencadeadas pela chegada da guerra civil. Fixamos nossa leitura em Lenidas Ntsato personagem que metaforiza Moçambique dividido em dois pela guerra civil e destacamos o papel do narrador neste romance. Na narrativa de Mrcio Souza acompanhamos as viagens de Fernando, narrador do romance, que tem sua biografia entrelaada aos acontecimentos que desencadearo a Cabanagem anos mais tarde. Cada um com seu estilo, os dois romancistas revisitam as agruras das duas guerras que tem como palco o Norte do Brasil e de Moçambique que so espaos perifricos desde os tempos coloniais.
Resumo:
No disponvel
Resumo:
Els treballs sobre la presncia dactivitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusi o el cinematgraf. En el cas de lesport les recerques existents sn encara molt generals i descriptives. El desenvolupament daquest tipus dactivitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el s duna societat la dels anys trenta- que ja shavia acostumat al consum de lesport en els anys de preguerra i que, en una situaci extraordinria com aquella, el va incorporar en funci dels interessos i les necessitats prpies del context. Tot partint de diverses recerques prvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentaci oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que lesport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com tamb en la preparaci bllica i que jug un paper destacat des dels punts de vista propagandstic, de solidaritat, estratgic i daglutinador social, semblant al daltres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.
Resumo:
Se explica como la investigacin histrica oral (a travs de entrevistas a los abuelos de los alumnos que vivieron la batalla del Ebro) ayuda a entender la estructura de cambio y continuidad en las relaciones sociales y genera valores aadidos: el contacto intergeneracional y el rechazo de la violencia.
Resumo:
L'objectiu ha estat posar en relaci dues realitats que fins al moment havien estat considerades completament alienes, com sn lndia i Espanya. La recerca de fonts per a les relacions bilaterals de tot tipus es va iniciar al segle XIX. A partir daquest moment apareixen tres camps fonamentals on aprofundir. Duna banda tenim les relacions diplomtiques i la seva vessant poltica a partir del segle XX. El desenvolupament de representacions consulars t a veure amb el creixement de lactivitat econmica amb lndia britnica, especialment en el camp del provement de primeres matries (cot i jute). En aquest sentit, la recuperaci de les relacions econmiques va ser clau per al posterior mutu reconeixement diplomtic el 1957 quan lndia ja era un estat independent. Entre mig queden anys de malvolena degut a la vinculaci de Nehru amb el govern republic durant la Guerra Civil i la posici de lndia en el cas dEspanya a lONU. Un altre camp dinters per a les relacions bilaterals es centra en la missi de Bombay que a partir de 1920 fou administrada per jesutes catalans, valencians i aragonesos. Finalment, un seguiment de la premsa i la intellectualitat espanyola mostra com lndia es va convertir a partir de 1920 en un nou focus dinters informatiu i pel mn acadmic, com no ho havia estat fins llavors. Aquest descobriment de lndia per part de viatgers, artistes i periodistes obra una nova via dintercanvi que es veur trucada per la Guerra Civil i el posterior establiment dun rgim que destru el teixit intellectual del pas.
Resumo:
Aquest treball s una proposta metodolgica per lelaboraci dun estudi histric doients de rdio. La proposta fa un estudi de cas, centrat en la ciutat de Girona entre 1937 i 1939, per tal de demostrar que la metodologia aplicada ha funcionat. s el primer que es fa amb dades completament objectives per aproximar-se a la audincia histrica de la rdio. A partir daquest treball que troba, prova i valida les eines que han de servir per poder fer un EGM histric, es pot concloure per exemple que a Girona lany 1937, en plena Guerra Civil, hi havia almenys 7.380 persones que podien escoltar diriament la rdio, o que un 7% de la poblaci tenia un aparell de rdio a casa seva.
Resumo:
Giovanni C. Cattini is a young historian who offers an itemized study on Berneri's Guerra di Classe: he refers the first moments and also the definitive crisis of this newspaper after Berneris assassination in May 1937. This is not the first work devoted to this militant platform has been annalysed but Cattini's approach observes not only the ideological and political contest maintained with other sectors of the libertarian movement but the contrived militant tools that have allowed its existance during the Spanish Civil War.
Resumo:
Giovanni C. Cattini is a young historian who offers an itemized study on Berneri's Guerra di Classe: he refers the first moments and also the definitive crisis of this newspaper after Berneris assassination in May 1937. This is not the first work devoted to this militant platform has been annalysed but Cattini's approach observes not only the ideological and political contest maintained with other sectors of the libertarian movement but the contrived militant tools that have allowed its existance during the Spanish Civil War.
Resumo:
Al finalizar la Guerra Civil espaola (1936-1939), el personal del Museu d' Arqueologia y de la Secci d'Excavacions i Arqueologia del Servei del Patrimoni Artstic, Historic i Cientfic (SPAHC) de la suprimida Generalitat de Catalunya fue sometido a depuracin por parte del Juzgado Militar Especial de Funcionarios de la Diputacin Provincial de Barcelona. La llegada como nuevo director de Martn Almagro Basch, en substitucin del exiliado Pere Bosch Gimpera, y el resultado de la reorganizacin subsiguiente marcaron el desarrollo de la investigacin arqueolgica en Catalua hasta finales de la dcada de 1960.
