Memòria del plantejament del projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya)

El projecte PADICAT té l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accés permanent a la producció digital catalana. En alguns països s'anomena "dipòsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els més coneguts el gegant Internet Archive, l'australià Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendència generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipòsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya és el sistema híbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipòsit sistemàtic de la producció web dels agents implicats a Catalunya - Promoure línies de recerca per mitjà de la integració dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pública catalana. L'any 2005 ha representat el període de planificació i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que té previst sistematitzar el dipòsit digital de la producció web catalana en el període 2006-2008. La Memòria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tècnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificació i proves. El projecte PADICAT compta amb la col·laboració del CESCA (Centre de Supercomputació de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya).

Patrimoni Digital de Catalunya, experiencias del primer año

Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT) es un proyecto de la Biblioteca Nacional de Catalunya iniciado en 2005. Éste consiste en capturar, procesar y dar acceso permanente a toda la producción cultural, científica y de carácter general catalana producida en formato digital. En definitiva, el objetivo de PADICAT es archivar el web catalán. Después de un año, se dispone de 2.400 capturas de más de 810 webs en 24 millones de ficheros (páginas HTML, imágenes…) que ocupan casi un terabyte de disco.

Els dipòsits electrònics cooperatius de la Biblioteca Digital de Catalunya

Entre 1998 i 1999, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va crear una nova línia de treball: la Biblioteca Digital de Catalunya. Aquesta va néixer amb la finalitat de contractar informació electrònica interdisciplinar per a la comunitat universitària i investigadora dels membres del Consorci. Gairebé al mateix temps, aquesta línia de treball es va ampliar amb la vessant de la informació pròpia generada per aquesta comunitat i es va començar a treballar amb la definició i implementació dels dipòsits electrònics cooperatius. Aquests últims seran l'objecte d'estudi. S'analitza la seva evolució, el seu estat actual, l'estratègia per aconseguir la inclusió de documents (polítiques institucionals, comitès científics, etc.), el seu continent (programes, tecnologia usada, protocols, etc.) i el seu contingut (estàndards utilitzats, drets d'autor, preservació, etc.). Per últim es reflexiona sobre les avantatges, extretes de la pròpia experiència, d'aquests dipòsits electrònics cooperatius.

Patrimoni Digital de Catalunya, a year and a half experience

E-repositories are part of the e-science, and they are based on the e-infrastructure. The Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) together with the Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) started in 1999 a cooperative repository, named TDR, to file, in digital format, the full-text of the read thesis at the universities of our country in order to spread them worldwide in open access, while at the same time, preserving the intellectual copyright of the authors. Since then, four additional cooperative repositories have been created: RECERCAT for research papers; RACO for scientific, cultural and erudite Catalan magazines; MDC for Catalan digital collections of pictures, maps, posters and old magazines; and PADICAT for archiving Catalan digital web content; The main objective of the latter is to archive Catalan web sites. That is, PADICAT collects, processes and provides permanent access to the entire cultural, scientific and general output of Catalonia in digital format. The repository manager is the Biblioteca de Catalunya, as the institution responsible for compiling, processing and distributing the bibliographic heritage of Catalonia, while CESCA is the technology partner. On September 11th, 2006 the repository went into operation for the general public, with some thirty websites archived. After one year and a half, it has 2.720 captures of more than 1.000 websites. This includes 34 million files (HTML, images...) and two terabytes of data. The objective of this paper is to present PADICAT and our experience developing and managing it.We describe the repository briefly, we explain the technology used to implement it and we comment our experiences during its first year and a half.

Utilització del llenguatge multimèdia a la premsa digital a Catalunya i Espanya (2009)

Cada vegada hi ha més diaris digitals i persones que hi col·laboren mitjançant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet és el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinàmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en l’anàlisi empírica i interpretació de la utilització del llenguatge multimèdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representació de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensió, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicació online, es pretén establir com a paràmetres per portar a terme l’anàlisi empírica els gèneres informatius, d’opinió i interpretatius, tot valorant-ne així la quantitat de comentaris, l’ús dels recursos audiovisuals i el nombre de caràcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus d’estudi empíric és innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que s’està consolidant en el segle XXI com una alternativa sòlida al periodisme tradicional, que s’hi està abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.

Biblioteca Digital de Catalunya: 10 anys d'activitats

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.

Utilització de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya

Internet és, probablement, la via de comunicació que menys temps ha necessitat per fer-se imprescindible en les nostres vides, una eina en constant evolució que ens permet aprendre i comunicar-nos a qualsevol hora. A més, Internet ha permès al periodisme créixer més enllà de les fronteres del paper i la tinta. Gràcies al ciberespai, el periodisme tradicional ha anat evolucionant i ha donat lloc al periodisme digital o ciberperiodisme, permetent així el naixement de nous mitjans de comunicació amb unes característiques, un llenguatge i uns gèneres periodístics propis. El present Treball de Fi de Carrera consisteix en l’anàlisi empírica i la posterior interpretació d’un dels principals símptomes de maduresa del periodisme digital: la utilització dels recursos hipertextuals. D’aquesta manera i durant un mes, s’han analitzat quatre diaris digitals pure player, dos catalans (www.vilaweb.cat i www.e-noticies.cat) i dos espanyols (www.elplural.com i www.elconfidencial.com), amb l’objectiu de determinar la utilització i l’evolució de l’ús de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya. A través de totes les dades obtingudes gràcies a l’anàlisi realitzada es podrà conèixer quin tipus d’enllaç és el més utilitzat, quins mitjans són els que utilitzen més la hipertextualitat o quina és la mitjana d’enllaços per notícia, entre d’altres aspectes. A més, tota la informació resultant permetrà validar o refutar les hipòtesis plantejades durant la elaboració d’aquest treball.

The Digital Memory of Catalonia, Consortium of Academic Libraries of Catalonia

The Digital Memory of Catalonia, Consortium of Academic Libraries of Catalonia, contains open-access digitized collections of photographs, drawings, maps, posters, pamphlets, incunabula, ancient Catalan periodicals and many other items with a total of over two million documents related to Catalonia from 18 different institutions (universities, specialized libraries, institutes, archives, etc.).

Gestión de objetos digitales con ContentDm: estudio de caso en el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya y el Institut Cartogràfic de Catalunya

La gestión de objetos digitales, ya sean imágenes u otros tipos de ficheros digitales, supone un reto para las organizaciones. Es un proceso estratégico en el que están implicadas varias tareas dentro de la propia institución, desde una posible digitalización del documento físico a una correcta gestión documental pasando por la óptima definición de los requisitos funcionales que debe tener la herramienta que publique y gestione los objetos digitales. Se presenta el caso de dos instituciones, Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya e Institut Cartogràfic de Catalunya, que afrontaron este proceso estratégico y escogieron ContentDm para la publicación y gestión de sus imágenes digitales.

Preservació de dipòsits digitals

El CBUC manté alguns dipòsits electrònics com ara TDX i RECERCAT. Pels documents que s'hi dipositen, el Consorci voldria garantir la seva preservació i, per millorar la que s'està fent fins ara, encarrega un informe que l'ajudi a planificar i a dur a terme actuacions de preservació. L'estudi intenta fer una revisió a la situació actual de la literatura més significativa i dels projectes en curs a nivell internacional tant des del punt de vista dels aspectes institucionals com dels aspectes tècnics. Es repassa quina és la situació actual del CBUC quant als seus dipòsits digitals col·lectius: TDX, RACO, RECERCAT i Memòria Digital de Catalunya, es recull les observacions extretes de les respostes a una enquesta sobre les operacions de preservació que es duen a terme actualment i finalment, s'enuncien algunes recomanacions d’accions a emprendre per tal de millorar el sistema.

Polí­tiques i experiències catalanes en dipòsits col·lectius

L'any 1999, el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) va crear, conjuntament amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), un dipòsit cooperatiu anomenat Tesis Doctorals en Xarxa o TDX per emmagatzemar, en format digital, el text complet de les tesis doctorals llegides a les universitats catalanes i difondre-les arreu del món, en accés obert, tot preservant els drets de propietat intel·lectual dels autors. Aquest servei va iniciar-se l'any 2001 i avui dia està plenament consolidat, no només entre les universitats catalanes sinó també entre algunes universitats espanyoles. Des d'aleshores, s'han creat quatre dipòsits cooperatius més: el Dipòsit de la Recerca de Catalunya o RECERCAT, per a la cerca de publicacions d’investigació; Revistes Catalanes amb Accés Obert o RACO, per a revistes científiques, culturals i erudites catalanes; Patrimoni Digital de Catalunya o PADICAT, per emmagatzemar pàgines web catalanes; i Memòria Digital de Catalunya o MDC, per a col·leccions digitals catalanes de pintures, mapes, pòsters i revistes antigues, entre d'altres. Tots cinc dipòsits cooperatius comparteixen algunes característiques: són d'accés obert, és a dir, s'hi pot accedir gratuïtament des de la Xarxa; la majoria fan servir el protocol d'interoperabilitat Open Archives Initiative Protocol, que facilita la difusió eficaç dels continguts; s'han creat de manera cooperativa per tal que sigui més senzill adoptar procediments comuns i poder compartir els costos de desenvolupament i gestió del dipòsit; permeten donar més visibilitat als documents indexats gràcies als motors de cerca; i afavoreixen les condicions per preservar la informació a llarg termini. En aquest document es presenta la política comuna establerta per als dipòsits cooperatius catalans, es descriuen breument els cinc dipòsits, i es comenten els resultats obtinguts dels sis anys d'experiència des que el primer dipòsit va omençar a funcionar.

Los repositorios como componentes esenciales de las bibliotecas. 3ª Jornada sobre la Biblioteca Digital Universitaria, Córdoba (Argentina), 27-28 de octubre del 2005

Los consorcios han sido una de las novedades más influyentes en la realidad bibliotecaria mundial de los últimos cinco años. Su expansión territorial y en actividades los ha convertido en un fenómeno que ha cambiado profundamente las formas tradicionales de definir los servicios bibliotecarios. El examen atento de las actividades que ha desarrollado el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) en el ámbito de las bibliotecas digitales es una muestra de las posibilidades de cooperación existentes en estos inicios del Siglo XXI. El CBUC inició sus actividades de contratación de contenidos digitales en el 1998. Los productos y servicios licenciados se agruparon bajo el nombre de Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). La BDC contiene actualmente unas 6.800 revistas-e, 58 BBDD y 4.100 libros-e. De forma bastante paralela en el tiempo nacieron un servidor de sumarios electrónicos de revistas y un servidor de tesis doctorales a texto completo. La evolución de las necesidades de las bibliotecas ha comportado que hoy en el CBUC se tenga la visión de la BDC como un servicio formado de dos grandes partes: a) los productos exteriores sujetos a contratación y accesibles remotamente a través de servicios comerciales, y, b) servidores de aquellos objetos digitales generados en el ámbito del CBUC y que solo pueden ser puestos en la red por nosotros mismos. Para gestionar esta segunda parte de la BDC debemos constituir almacenes o repositorios digitales. Entre las diferentes posibilidades, el CBUC ha optado por crear repositorios institucionales colectivos de diferente tipo según los materiales que contienen. Hasta el momento se han creado tres repositorios: uno para tesis, uno para revistas y uno para literatura gris de investigación. Está previsto crear un cuarto repositorio para imágenes. La ponencia finaliza con los aprendizajes del CBUC en materia de repositorios. El principal es que la mayor dificultad para crearlos no son los elementos tecnológicos sino establecer mecanismos de relación con el profesorado y la universidad para que los diferentes documentos creados de forma electrónica pasen a formar parte de los repositorios institucionales correspondientes.

Los repositorios electrónicos cooperativos de la Biblioteca Digital de Cataluña

Entre 1998 y 1999, el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) creó una nueva línea de trabajo: la Biblioteca Digital de Cataluña. Ésta nació con la finalidad de contratar información electrónica interdisciplinar para la comunidad universitaria e investigadora de las bibliotecas miembro del Consorcio. Casi al mismo tiempo, esta línea de trabajo se amplió con la vertiente de la información propia generada por esta comunidad y se empezó a trabajar con la definición e implementación de repositorios electrónicos cooperativos. Estos últimos serán el objeto de este estudio. Se analiza su evolución, su estado actual, la estrategia para conseguir la inclusión de documentos (políticas institucionales, comités científicos, etc.), su contenedor (programas, tecnología usada, protocolos, etc.) y su contenido (estándares utilizados, derechos de autor, preservación, etc.). Por último se reflexiona sobre las ventajas, extraídas de la propia experiencia, de estos repositorios electrónicos cooperativos.