Aboriginal Art Collection: Highlights from Australia's Public Museums and Galleries

Contents: Introduction SUSAN COCHRANE National Gallery of Australia, Canberra WALLY CARUANA National Museum of Australia, Canberra DAVID KAUS Museum and Art Gallery of the Northern Territory, Darwin MARGIE WEST Art Gallery of New South Wales, Sydney HETTI PERKINS AND KEN WATSON Museum of Contemporary Art, Sydney BERNICE MURPHY Queensland Art Gallery, Brisbane MARCO NEALE Queensland Museum, Brisbane RICHARD ROBINS National Gallery of Victoria, Melbourne JUDITH RYAN Museum Victoria, Melbourne GAYE SCULTHORPE Tasmanian Museum and Art Gallery, Hobart KIM AKERMAN AND DAVID HANSEN Art Gallery of Western Australia, Perth MICHAEL O'FERRALL AND BRENDA L. CROFT Western Australian Museum, Perth ROSS CHADWICK AND MANCE LOFGREN Art Gallery of South Australia, Adelaide JANE HYLTON South Australian Museum, Adelaide PHILIP A. CLARKE List of Plates Bibliography Editor's Acknowledgments Contributors Index

Uncertain Spaces: Virtual Configurations in Contemporary Art and Museums

Contém artigos apresentados na International Conference “Uncertain Spaces: Virtual Configurations in Contemporary Art and Museums”, na Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa), 31 Outubro - 1 de Novembro de 2014) de: Helena Barranha e Susana S. Martins - Introduction: Art, Museums and Uncertainty (pp.1-12); Alexandra Bounia e Eleni Myrivili - Beyond the ‘Virtual’: Intangible Museographies and Collaborative Museum Experiences (pp.15-32); Annet Dekker - Curating in Progress. Moving Between Objects and Processes (pp.33-54); Giselle Beiguelman - Corrupted Memories. The aesthetics of Digital Ruins and the Museum of the Unfinished (pp.55-82); Andrew Vaas Brooks - The Planetary Datalinks (pp.85-110); Sören Meschede - Curators’ Network: Creating a Promotional Database for Contemporary Visual Arts (pp.11-130); Stefanie Kogler - Divergent Histories and Digital Archives of Latin American and Latino Art in the United States – Old Problems in New Digital Formats (pp.131-156); Luise Reitstätter e Florian Bettel - Right to the City! Right to the Museum!(pp.159-182); Roberto Terracciano - On Geo-poetic systems: virtual interventions inside and outside the museum space (pp.183-210); e, Catarina Carneiro de Sousa e Luís Eustáquio - Art Practice in Collaborative Virtual Environments (pp.211-240).

Going Public: Conservation of Contemporary Artworks. Between Backstage and Frontstage in Contemporary Art Museums

In museum studies and history of art, what happens behind the scenes of museums stays relatively unseen and unspoken about. In the arts, generally speaking, what is dismissed as irrelevant (e.g. the realm of practices) is deliberately detached from what is thought to really matter; theory, discourse, content and meaning. Up till recently, backstage activities such as conservation practices are merely discussed among specialists and museum professionals. Only the outcomes of these discussions are sometimes – if at all – explicitly communicated to a larger public. Studies into the practices of contemporary art conservation however show that practices behind the scenes play an important role in the perpetuation of these artworks. What happens behind the scenes in terms of conservation has, in several ways, important effects on the ongoing life of these artworks in a museum context. Conservation practices, I argue, should therefore become a necessary part of museum studies and history of art. How can the working practices of conservators become more visible and transparent to a diversity of audiences, including researchers? And what does this mean in terms of research methodology?

Recensão: Claire Bishop, "Radical Museology: or What’s ‘Contemporary’ In Museums of Contemporary Art?"

Recensão de: Claire Bishop, "Radical Museology: or What’s ‘Contemporary’ In Museums of Contemporary Art?", Londres: Koenig Books, 2013

O acesso enquanto direito humano: relato da Conferência Federation of International Human Rights Museums

Centro em Rede de Investigação em Antropologia UID/ANT/04038/2013

Catalogue of the type material of Phasmatodea (Insecta) deposited in Brazilian museums

The type material of Phasmatodea deposited in Brazilian museums and institutions is listed for the first time. New synonyms are proposed: Phibalosoma paulense Toledo Piza, 1938, Phibalosoma rochai Toledo Piza, 1938, Bacteria tuberculata Toledo Piza, 1938 and Bacteria tuberculata var. argentina Toledo Piza, 1938 are junior synonyms of Cladomorphus phyllinus (Gray, 1835). Nineteen new combinations are established.

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Los efectos de la sociedad en los museos: del boom a la crisis de ideas = The effects of the society in museums: from boom to the ideas crisis

This paper compares different times of museums considering the situation of the past two decades. It reflects on the upswing and down, knowing that partake of the latter and we are in a deep crisis and unsustainable policies dictating contradictory. This situation raises the museums with their own project and creative professionals can better overcome difficulties because they do not suffer crisis of ideas. Some paradoxes are evident as the case of Greece, the place where the museums are repositories of highly relevant cultural values and the same institutions that have enhanced their improvement in the years of the upswing, they currently require, cuts that put them in a position risk. Similarly we can see that policies are applied to thin the identity of museums since they rely on adjustments that do not study each particular case. Alternatively there is the creativity and efforts of managers and professionals in general and cooperative work. It gives details of some of our participatory projects that go in this direction and to be successfully applied

Particulate matter in the indoor environment of museums in the megacity of São Paulo

Atmospheric pollutants can have serious impacts on the preservation of São Paulo's tangible cultural heritage. The purpose of this paper is to report the results of a monitoring campaign focussed on particulate matter (PM) that was conducted in three of the most important museums of the São Paulo megacity (Brazil): the Museu de Arqueologia e Etnologia (MAE-USP), the Museu Paulista (MP-USP), and the Pinacoteca do Estado de São Paulo (PE). These museums exhibit indoor PM and black carbon (BC) concentrations consistent with their urban locations and their specific methods for managing the indoor environment.

The Finnish National Digital Library: a national service is developed in collaboration with a network of libraries, archives and museums

Insight-lehden numerossa 26 (Maaliskuu 2013) julkaistu artikkeli.

National Library of Finland as Service Centre for libraries, archives, museums and other public sector organisations

Kristiina Hormia-Poutasen esitys KOBV-konferenssissa Berliinissä, Saksassa kesäkuussa 2013.