Disseny i construcció d’ un braç de robot de 5 graus de llibertat governat des de PC via USB.

El braç robot es va crear com a resposta a una necessitat de fabricació d’elements mitjançant la producció en cadena i en tasques que necessiten precisió. Hi ha, però, altres tipus de tasques les quals no són repetitives, ni poden ésser programades, que necessiten però ser controlades en tot moment per un ésser humà. Són activitats que han d’estar realitzades per un ésser humà, però que requereixen molta precisió, és per això que es creu necessari el disseny d’un prototipus de control d’un braç robot estàndard, que permeti a una persona el control total sobre aquest en temps real per a la realització d’una tasca no repetitiva i no programable prèviament. Pretenem, en el present projecte, dissenyar i construir un braç robot de 5 graus de llibertat, controlat des d’un PC mitjançant un microcontrolador PIC amb comunicació a través d’un bus USB. El robot serà governat des d’un PC a través d’un software de control específic

Més enllà de la necessitat de treballar existeix el desig d'estar en relació en llibertat = Más allá de la necesidad de trabajar existe el deseo de estar en relación en libertad

En el monografic que presentem, hi publiquem les ponencies sorgides del seminari de primavera, que, com cada any, organitzem les dones de Duoda. El seminari portava el títol Les relacions d'autoritat i de llibertat en el mercat de treball. Desitjavem donar a conèixer el pensament i els sabers de les dones fruit de la recerca de dotar de sentit la seva experiència femenina en el món del treball, des de la consciencia del que aportem les dones al món amb la nostra diferencia sexual

La Llibertat en relació = La libertad en relación

Aquest monografic és possible gràcies als textos que les seves autores van presentar a la taula rodona "Repensar el que és polític" coordinada per María-Milagros Rivera, en el X Congrés de I'Associació Internacional de Filosòfes, titulat "Passió per la Ilibertat. Acció, passió i política. Debats feministes" celebrat a Barcelona, el 2 d'octubre de 2002, organitzat per Fina Birulés a qui agraïm que ens hagi donat I'oportunitat de publicar-los. Totes les autores posen en el centre el fet que la llibertat neix i es desplega sempre amb un sentit del vincle i, com escriu Diana Sartori, amb el sentit de I'autoritat que autoritza el fer, I'actuar. Aquest és un dels pensaments i de la practica política més fructífera nascuda de la política de les dones que han significat la diferència de ser dona al món

Claus per a la implicació dels estudiants: llibertat controlada. Correcció entre iguals: una experiència docent polivalent

Ensenyar a participar és instruir els futurs professionals a viure amb una visió crítica sobre el món i a pensar en la feina de l’arquitecte no solament des del punt de vista de la tekne sinó també des del punt de vista ètic i moral: disciplina que ensenya les regles que han de dirigir l’activitat lliure de l’home. Des de l’inici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importància d’aprendre a partir d’activitats (la tekne), aspecte que comporta la idea d’una major participació i coordinació (element ètic) de l’alumnat. De fet, l’adaptació de la Universitat espanyola a l’espai europeu d’ensenyament superior, segons el Conveni de Bolonya de 1999, no només significa un canvi tècnic pel que fa al càlcul dels crèdits i la seva distribució, sinó que comporta sobretot —i aquest és l’aspecte més interessant i suggeridor d’aquest procés— l’anomenat canvi cultural, en què tot el cos docent ha d’implicar-se per tal d’aplicar el nou model en el qual l’element ètic, que comporta un actitud critica i responsable, de l’ensenyament assumeix més protagonisme. Model que hauria d’estimular la implicació critica de l’alumnat i el desenvolupament cooperatiu d’un pensament científic elaborat des de l’autonomia personal

Un espai de llibertat.

Se trata de la presentación de la revista ooohéee, la cual lanza a los lectores una pregunta fundamental, entre otras muchas, que se intentará responder a lo largo de todos los artículos que componen la revista. ¿Cómo desarrollar el gusto por la lectura entre una generación de alumnos que sienten una poderosa atracción por las consolas de los videojuegos, las pantallas de ordenador, mucho más que por los libros?.

Llibertat educativa i control conductual : apunts per a una aproximaci?? entre A.S. Neill i B.F. Skinner. 'Libertad educativa y control conductual : apuntes para una aproximaci??n entre A.S. Neill y B.F. Skinner'

Se establecen comparaciones y se buscan las diferencias entre los conceptos de libertad creadora de Summerhill y Neill, a partir del an??lisis experimental del comportamiento y las ideas mecanicistas y restrictivas de Skinner. Se pretende establecer un puente entre ambas, a trav??s de la libertad educativa, y plantear algunas sugerencias para entender la oposici??n de base entre los citados autores.

Pere Capellà Roca : la lluita incansable per la llibertat. 'Pere Capellà Roca : la lucha incansable por la libertad '.

Incluido en el número dedicado a los escritores Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera y Pere Capellà

30 anys. Universitat de les Illes Balears : com més cultura, més llibertat. '30 años. Universidad de las Islas Baleares : cuanta más cultura, más libertad'.

Se presenta la exposición que recorre los treinta años de la creación de la Universidad de las Islas Baleares. Se hace un recorrido por los avances en la enseñanza, en la investigación, en la difusión y en la innovación, resultado de los esfuerzos de una sociedad comprometida con el progreso de la Universidad. Se narra la trayectoria de estos treinta años a través de sus protagonistas: los estudiantes, los docentes y el personal de administración y servicios.

Criptaci?? o llibertat : actituds ling????stiques entre els joves d'Eivissa. 'Criptaci??n o libertad : actitudes ling????sticas entre los j??venes de Ibiza'

El presente recurso fue galardonado con el premio de la Nit de Sant Joan el a??o 1999

Dona i llibertat. 'Mujer y libertad'.

Reflexiones en torno al concepto de feminismo. Se pone de manifiesto la importancia del feminismo dentro del mundo libre y el papel que ha de jugar la mujer en el proceso de igualarlo con el hombre. Además se expone la importancia de la educación en esta concienciación de igualdad.

Germanes de Shakespeare, una proposta didàctica des de la llibertat. 'Hermanas de Shakespeare, una propuesta didáctica desde la libertad'.

Se reflexiona, utilizando la literatura como pretexto, sobre la forma femenina de actuar, y propone las clases de literatura como clases de vida y libertad.

La família : un espai social a defensar com a garantia de la llibertat individual. 'La familia : un espacio social que defender como garantía de la libertad individual'.

Entrevista a Josefina Roma, profesora titular de Antropología de la Universidad de Barcelona, sobre la familia y sus características a principios del siglo XXI.

Autonomia de les escoles : llibertat per a la guineu i les gallines?. 'Autonomia de las escuelas : ¿libertad para el zorro y las gallinas?'.

Las propuestas de autonomía son necesarias desde el punto de vista de la participación, la adaptación al contexto y de la responsabilización de los profesionales, pero tienen contienen graves peligros que no podemos omitir. El autor reflexiona sobre la descentralización y la autonomia de centros en un régimen de competitividad.

Autonomia de les escoles : llibertat per a la guineu i les gallines?. 'Autonomia de las escuelas : libertad para el zorro y las gallinas?'.

Las propuestas de autonomía son necesarias desde el punto de vista de la participación, la adaptación al contexto y de la responsabilización de los profesionales, pero tienen y contienen graves peligros que no podemos omitir. El autor reflexiona sobre la descentralización y la autonomia de centros en un régimen de competitividad.

D'on venim en el tema de l'educació de la llibertat. 'De dónde venimos en el tema de la educación de la libertad'.

El autor hace un repaso por la historia de la pedagogía, del trato de la libertad según diversas experiencias y teorias educativas de la primera mitad del sigo XX. Analiza experiencias de libertad pedagógica, como propuestas más radicales de educación en libertad, y también propuestas de la nueva escuela que trataba la libertad de manera tutelada buscando la responsabilidad y autonomía de los alumnos desde el respeto a la espontaniedad.