Development of site-specific sediment quality guidelines for North and South Atlantic littoral zones: Comparison against national and international sediment quality benchmarks

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Development of site-specific sediment quality guidelines for North and South Atlantic littoral zones: Comparison against national and international sediment quality benchmarks

We aimed to develop site-specific sediment quality guidelines (SQGs) for two estuarine and port zones in Southeastern Brazil (Santos Estuarine System and Paranagua Estuarine System) and three in Southern Spain (Ria of Huelva, Bay of Cadiz, and Bay of Algeciras), and compare these values against national and traditionally used international benchmark values. Site-specific SQGs were derived based on sediment physical-chemical, toxicological, and benthic community data integrated through multivariate analysis. This technique allowed the identification of chemicals of concern and the establishment of effects range correlatively to individual concentrations of contaminants for each site of study. The results revealed that sediments from Santos channel, as well as inner portions of the SES, are considered highly polluted (exceeding SQGs-high) by metals, PAHs and PCBs. High pollution by PAHs and some metals was found in Sao Vicente channel. In PES, sediments from inner portions (proximities of the Ponta do Mix port`s terminal and the Port of Paranagua) are highly polluted by metals and PAHs, including one zone inside the limits of an environmental protection area. In Gulf of Cadiz, SQGs exceedences were found in Ria of Huelva (all analysed metals and PAHs), in the surroundings of the Port of CAdiz (Bay of CAdiz) (metals), and in Bay of Algeciras (Ni and PAHs). The site-specific SQGs derived in this study are more restricted than national SQGs applied in Brazil and Spain, as well as international guidelines. This finding confirms the importance of the development of site-specific SQGs to support the characterisation of sediments and dredged material. The use of the same methodology to derive SQGs in Brazilian and Spanish port zones confirmed the applicability of this technique with an international scope and provided a harmonised methodology for site-specific SQGs derivation. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Development of site-specific sediment quality guidelines for North and South Atlantic littoral zones: Comparison against national and international sediment quality benchmarks

We aimed to develop site-specific sediment quality guidelines (SQGs) for two estuarine and port zones in Southeastern Brazil (Santos Estuarine System and Paranagua Estuarine System) and three in Southern Spain (Ria of Huelva, Bay of Cadiz, and Bay of Algeciras), and compare these values against national and traditionally used international benchmark values. Site-specific SQGs were derived based on sediment physical-chemical, toxicological, and benthic community data integrated through multivariate analysis. This technique allowed the identification of chemicals of concern and the establishment of effects range correlatively to individual concentrations of contaminants for each site of study. The results revealed that sediments from Santos channel, as well as inner portions of the SES, are considered highly polluted (exceeding SQGs-high) by metals, PAHs and PCBs. High pollution by PAHs and some metals was found in Sao Vicente channel. In PES, sediments from inner portions (proximities of the Ponta do Mix port's terminal and the Port of Paranagua) are highly polluted by metals and PAHs, including one zone inside the limits of an environmental protection area. In Gulf of Cadiz, SQGs exceedences were found in Ria of Huelva (all analysed metals and PAHs), in the surroundings of the Port of CAdiz (Bay of CAdiz) (metals), and in Bay of Algeciras (Ni and PAHs). The site-specific SQGs derived in this study are more restricted than national SQGs applied in Brazil and Spain, as well as international guidelines. This finding confirms the importance of the development of site-specific SQGs to support the characterisation of sediments and dredged material. The use of the same methodology to derive SQGs in Brazilian and Spanish port zones confirmed the applicability of this technique with an international scope and provided a harmonised methodology for site-specific SQGs derivation. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Pelagic and littoral cladocerans (Crustacea, Anomopoda and Ctenopoda) from reservoirs of the Northwest of São Paulo State, Brazil

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Vertical distribution of molluscs in the intertidal area in and around Mumbai, India

Vertical distribution of intertidal molluscs in and around Mumbai had been studied. Each species has an upper and lower limit of distribution along the vertical intertidal gradient and are concentrated at particular levels or zones where they find optimum living conditions. Zonation of the intertidal area with reference to molluscs at rocky shores of TIFR, Bandstand and NCPA has similarities. However, there is no similarity in zonation among rocky, sandy and muddy shores. Rocky intertidal zones are more diverse and dense in terms of molluscs. The mid and lower littoral zones have rich diversity. The upper littoral zone at some sites, especially Girgaon chowpatty is totally devoid of molluscs due to anthropogenic activities. Gafrarium divaricatum, Nerita oryzarum, N. polita and Neritina crepidularia have established themselves in all three marked zones, indicating their power to adjust with the wide fluctuations in surrounding environmental conditions.

Urban development modifies lake food webs in the Pacific Northwest

Thesis (Master's)--University of Washington, 2015

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Cyanobacteria from coastal lagoons in southern Brazil: non-heterocytous filamentous organisms

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Cyanobacteria from coastal lagoons of Southern Brazil: coccoid organisms

Considering the great ecological importance of the cyanobacteria and the need for more detailed information about these organisms in Brazilian waters, this paper provides taxonomic information about the unicellular cyanobacteria flora in lagoon systems along the coastal plains of Rio Grande do Sul State. Sampling was performed in different freshwater bodies along the eastern (Casamento Lake area) and western (near the city of Tapes) banks of the Patos Lagoon (30º40' S-30º10' S and 50º30' W-51º30' W). The samples were collected once in the rainy season and once in the dry season (from May 2003 to December 2003) using a plankton net (25 µm mesh) in pelagic and littoral zones, and by squeezing the submerged parts of aquatic macrophytes. Thirty one species belonging to the families Synechoccocaceae (7 taxa), Merismopediaceae (12 taxa), Chamaesiphonaceae (1 taxon), Microcystaceae (4) and Chroococcaceae (7 taxa) were identified. Among these species, five are reported for the first time in Rio Grande do Sul State: Chamaesiphon amethystinus (Rostafinski) Lemmermann, Chroococcus minimus (Keissler) Lemmermann, Coelomoron pusillum (Van Goor) Komárek, Coelosphaerium kuetzingeanum Naegeli, and Cyanodictyon tubiforme Cronberg.

Phosphorus, nitrogen, and carbon contents of macrophytes in lakes lateral to a tropical river (Paranapanema River, São Paulo, Brazil)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Copepods (Crustacea, Maxillopoda) from shallow reservoirs

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Efeito da biomassa de espécie exótica (Brachiaria subquadripara (Trin.) Hitchc.) e nativa (Eichhornia azurea (SW. Kunth) sobre a estrutura da comunidade de macrófitas aquáticas

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Species composition and abundance of the benthic community of Axiidea

ABSTRACT: The thalassinideans (Axiidea and Gebiidea) encompasses approximately 615 species with reclusive habits, generally confined to extensive galleries burrowed into the sand or mud and, more rarely, in openings in reefs or the cavities of sessile animals such as sponges and coral. These species use the galleries for shelter, feeding and breeding, except during the pelagic larval stage. They inhabit estuaries, bays, lagoons, beaches, seas and both tropical and temperate oceanic areas throughout the world, distributed predominantly in the intertidal zone (mid-littoral and infralittoral zones). The aim of the present study was to assess the species composition and abundance of thalassinideans, comparing two micro-habitats (consolidated and non-consolidated substrates), and determine whether there is a correlation between abundance of the organisms and time of the year, collection sites or salinity. Twelve monthly samplings were carried out between August 2006 and July 2007 over consolidated and non-consolidated bottoms of the upper and lower portions of the mid-littoral zones, with three sub-samplings, totaling 48 monthly samples and 576 in all. A total of 651 individuals were collected – 114 Lepidophthalmus siriboia Felder & Rodrigues, 1993 and 537 Upogebia vasquezi Ngoc-Ho, 1989. There was correlation between the abundance of both species and salinity, but U. vasquezi was more abundant in the rainy season. Lepidophthalmus siriboia appears to prefer non-consolidated substrates, whereas U. vasquezi prefers consolidated substrates. The recruitment period for the callianassid L. siriboia appears to occur in just two periods of the year and is more intense in the dry season, whereas U. vasquezi is more frequent throughout the year. The smallest and largest sizes (carapace length – CL) recorded for L. siriboia were smaller than those recorded for the species in northeastern region of Brazil. CL values for ovigerous females suggest that U. vasquezi reaches sexual maturity at a smaller size than L. siriboia.