Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.

The “right way” of Hermetism: disputes on Gnostic’s, Pagan’s and Christian’s (re-)visions of the Hermetic phonomenon in late antiquity

This paper aims to understand the phenomenon of Hermetism though the perspective of its process of reception and reproduction in society. It will explore the phenomenon that was the transformation of the Hermetica into a social discourse. The so-called technical and philosophical Hermetica are texts. A text is the result of a production: it is composed by men, and addressed to men. It is important to consider the intentions and values present in a text’s production, and to understand that its process of reception and reproduction in society are, in fact, complex and dynamic.

Western Britain in late antiquity

The relevance of the concept of ‘Late Antiquity’ to fifth- and sixth-century Western Britain is demonstrated with reference to the archaeology of the British kingdom of Dumnonia, and then used to reinterpret portable material culture. Themes discussed include the dating of Palestinian amphorae in Britain, the extent of the settlement at Tintagel, tin as a motivation for Byzantine trade, the re-use of Roman-period artefacts, and ‘Anglo-Saxon’ artefacts on Western British sites. The central paradoxes of Late Antiquity: simultaneous conservatism and fluidity, continuity and innovation, are seen to illuminate ‘Dark Age’ Britain and offer new avenues for future research.

Conversion in late antiquity: Christianity, Islam, and beyond

The papers in this volume were presented at a Mellon-Sawyer Seminar held at the University of Oxford in 2009-2010, which sought to investigate side by side the two important movements of conversion that frame late antiquity: to Christianity at its start, and to Islam at the other end. Challenging the opposition between the two stereotypes of Islamic conversion as an intrinsically violent process, and Christian conversion as a fundamentally spiritual one, the papers seek to isolate the behaviours and circumstances that made conversion both such a common and such a contested phenomenon. The spread of Buddhism in Asia in broadly the same period serves as an external comparator that was not caught in the net of the Abrahamic religions. The volume is organised around several themes, reflecting the concerns of the initial project with the articulation between norm and practice, the role of authorities and institutions, and the social and individual fluidity on the ground. Debates, discussions, and the expression of norms and principles about conversion conversion are not rare in societies experiencing religious change, and the first section of the book examines some of the main issues brought up by surviving sources. This is followed by three sections examining different aspects of how those principles were - or were not - put into practice: how conversion was handled by the state, how it was continuously redefined by individual ambivalence and cultural fluidity, and how it was enshrined through different forms of institutionalization. Finally, a topographical coda examines the effects of religious change on the iconic holy city of Jerusalem.

Black Tournai fonts in England, the group of seven late Norman fonts from Belgium,

Bibliography: p. 31-32.

On becoming pope in late antiquity

To an extent unusual among holders of papal office in late antiquity, we know something of the family of Gregory the Great (590-604). His father, Gordianus, was a wealthy Roman who had married a lady named Silvia, who herself had a sister named Pateria, while he had another three aunts, Aemiliana, Gordiana, and Tarsilla, the sisters of his father.(1) He also seems to have had one, and possibly a second brother.(2) We know from his writings that his three aunts on his father's side adopted a religious life in common, but they attained very different levels, for Gregory reports that, whereas Gordiana disgraced herself by marrying a farmer on her estates, Tarsilla reached the highest level of holiness. He describes his great-great-grandfather Felix, a bishop of the Roman church, appearing to her in a vision in which he showed her a mansion of great brightness and told her to come, for he would receive her there; soon afterwards, she died of fever.(3) While such details may appear sparse, they provide a basis on which we can make some general statements on the kinds of people who became pope in the period from the late fifth to the early seventh centuries; a table of these popes is appended to this paper. We shall suggest that there was a set of criteria which were met by new popes time and time again, and that these remained surprisingly constant across the period.