Demotivation: Understanding Resistance to English Language Learning - The Case of Vietnamese Students

Demotivation in English language learning was investigated, using Vietnam as a case study, with three main foci: (i) the reasons (i.e., the demotives) underlying demotivation; (ii) the degree of influence of different demotives; and (iii) students’ experiences in overcoming demotivation. Using stimulated recall essays from 100 university students of their foreign language learning experiences, the findings indicated that demotivation was a significant issue for EFL learning, and a framework for discussing the different sources of demotives was developed. While some categories of demotives occurred more frequent than others, no category appeared to be more or less difficult to overcome. Rather, students’ awareness of the role of English language and their determination to succeed were critical factors in overcoming demotivation.

Input-driven Language Learning

Input-driven models provide an explicit and readily testable account of language learning. Although we share Ellis's view that the statistical structure of the linguistic environment is a crucial and, until recently, relatively neglected variable in language learning, we also recognize that the approach makes three assumptions about cognition and language learning that are not universally shared. The three assumptions concern (a) the language learner as an intuitive statistician, (b) the constraints on what constitute relevant surface cues, and (c) the redescription problem faced by any system that seeks to derive abstract grammatical relations from the frequency of co-occurring surface forms and functions. These are significant assumptions that must be established if input-driven models are to gain wider acceptance. We comment on these issues and briefly describe a distributed, instance-based approach that retains the key features of the input-driven account advocated by Ellis but that also addresses shortcomings of the current approaches.

The Interactive Whiteboard And Language Learning: A Case Study

In this paper, we intend to present some research carried out in a state Primary school, which is very well-equipped with ICT resources, including interactive whiteboards. The interactive whiteboard was used in the context of a Unit of Work for English learning, based on a traditional oral story, ‘Jack and the Beanstalk’. It was also used for reinforcing other topics like, ‘At the beach’, ‘In the city’, ‘Jobs’, etc. An analysis of the use of the digital board, which includes observation records as well as questionnaires for teachers and pupils, was carried out.

English Language Learning Inside and Outside the Classroom in Portugal

This study investigates the way of learning the English language in Portugal. First-year students of the faculty of Social Sciences and Humanities of New University of Lisbon were selected as participants in the case study. As data collection tools a questionnaire and focus-groups were used. 115 students completed the designed questionnaire and after that 12 students were selected for the more detailed focus-group discussions. Results of the research show that most part of the students´ English knowledge is received from outside the classroom by means of movies, songs, computer games, the Internet, communication with friends and other sources. Also, the results show that motivation is very important in language learning process and motivated students acquire the language faster and easier.

The Word Brain - A Short Guide to Fast Language Learning

How long does it take to learn another language? How many words do you need to learn? Are languages within the reach of everybody? Which teachers would you choose and which teachers should you avoid? These are some of the questions you ask yourself when you start learning a new language.The Word Brain provides the answers. If you have learned foreign languages in the past, consider reading it. If you or your children need to learn languages in the future, you must read it. What you will discover in two hours will change for ever the way you see languages and language learning. The principles of The Word Brain are timeless. Our children’s grandchildren will follow them when they discover the people of our planet.

Defining the criteria for the evaluation of self-study multimedia language learning materials: do they facilitate or inhibit learner autonomy?

Durant els darrers anys, s’han publicat un gran nombre de materials multimèdia destinats a l’aprenentatge de llengües, la major part dels quals son CD-ROM dissenyats com a cursos per l’autoaprenentatge. Amb aquests materials, els alumnes poden treballar independentment sense l’assessorament d’un professor, i per aquest motiu s’ha afirmat que promouen i faciliten l’aprenentatge autònom. Aquesta relació, però, no es certa, com Phil Benson i Peter Voller 1997:10) han manifestat encertadament:(…) Such claims are often dubious, however, because of the limited range of options and roles offered to the learner. Nevertheless, technologies of education in the broadest sense can be considered to be either more or less supportive of autonomy. The question is what kind of criteria do we apply in evaluating them? En aquest article presentem una investigació conjunta on es defineixen els criteris que poden ser utilitzats per avaluar materials multimèdia en relació a la seva facilitat per permetre l’aprenentatge autònom. Aquests criteris son la base d’un qüestionari que s’ha emprat per avaluar una selecció de CD-ROM destinats a l’autoaprenentatge de llengües. La estructura d’aquest article és la següent: - Una introducció de l’estudi - Els criteris que s’han utilitzar per la creació del qüestionari - Els resultats generals de l’avaluació - Les conclusions que s’han extret i la seva importància pel disseny instructiu multimèdia

Investigating independent language learning in classroom-based EFL Learners

La recerca efectuada sobre les estratègies d’aprenentatge de llengües ha demostrat que els aprenents que utilitzen estratègies metacognitives (planificació, revisió i avaluació) desenvolupen estratègies cognitives més eficaces (Anderson, 2002). Aquest article descriu les activitats que 43 estudiants de llengua estrangera de la Universitat de Vic van emprendre de forma independent i dedueix les estratègies metacognitives que van utilitzar sense cap formació prèvia en estratègies. Els estudiants van completar un dossier on expressaven les necessitats d’aprenentatge, la planificació i supervisió de les activitats i finalment l’avaluació de l’aprenentatge que havien portat a terme de manera independent fora de les hores lectives. La primera fase de l’anàlisi de les dades revela que, tot i que els estudiants foren capaços d’expressar les necessitats d’aprenentatge en general, la formulació d’objectius i la supervisió de les activitats fou escassa. La discussió gira entorn de la formació dels estudiants de llengües estrangeres en estratègies metacognitives i la integració de l’aprenentatge autònom dins el currículum docent.

Eliciting and fostering learners' metacognitive knowledge about language learning in self-directed learning programs: a review of data collection methods and procedures

Són molts els estudis que avui en dia incideixen en la necessitat d’oferir un suport metodològic i psicològic als aprenents que treballen de manera autònoma. L’objectiu d’aquest suport és ajudar-los a desenvolupar les destreses que necessiten per dirigir el seu aprenentatge així com una actitud positiva i una major conscienciació envers aquest aprenentatge. En definitiva, aquests dos tipus de preparació es consideren essencials per ajudar els aprenents a esdevenir més autònoms i més eficients en el seu propi aprenentatge. Malgrat això, si bé és freqüent trobar estudis que exemplifiquen aplicacions del suport metodològic dins els seus programes, principalment en la formació d’estratègies o ajudant els aprenents a desenvolupar un pla de treball, aquest no és el cas quan es tracta de la seva preparació psicològica. Amb rares excepcions, trobem estudis que documentin com s’incideix en les actituds i en les creences dels aprenents, també coneguts com a coneixement metacognitiu (CM), en programes que fomenten l’autonomia en l’aprenentatge. Els objectius d’aquest treball son dos: a) oferir una revisió d’estudis que han utilitzat diferents mitjans per incidir en el CM dels aprenents i b) descriure les febleses i avantatges dels procediments i instruments que utilitzen, tal com han estat valorats en estudis de recerca, ja que ens permetrà establir criteris objectius sobre com i quan utilitzar-los en programes que fomentin l’aprenentatge autodirigit.

Task complexity, the Cognition Hypothesis and second language learning and performance

In this paper we describe a taxonomy of task demands which distinguishes between Task Complexity, Task Condition and Task Difficulty. We then describe three theoretical claims and predictions of the Cognition Hypothesis (Robinson 2001, 2003b, 2005a) concerning the effects of task complexity on: (a) language production; (b) interaction and uptake of information available in the input to tasks; and (c) individual differences-task interactions. Finally we summarize the findings of the empirical studies in this special issue which all address one or more of these predictions and point to some directions for continuing, future research into the effects of task complexity on learning and performance.