Un diálogo imaginado

Màster Oficial en Construcció i Representació d'Identitats Culturals (CRIC), Curs 2008-2009, Directora: Dra. Mònica Rius

Bab al-Sudda y las zudas de la España oriental

Bab al-Sudda y las zudas de la España oriental

Kaire. 1843. G. [Gami] Kérabat. Min[aret] et coupole : [photographie] / Joseph Philibert Girault de Prangey

Ancien possesseur : Simony, Charles de (Cte Anne Marie Charles de)

Vine al Castell de Bellver. 'Ven al Castillo de Bellver'

El presente material se dirige al alumnado de educaci??n secundaria obligatoria y forma parte del programa del Departamento de Din??mica Educativa del Ayuntamiento de Palma de Mallorca

Com organitzar una sortida de ciencies social per gaudir i aprendre : les visites al castell de Calafell. 'C??mo oganizar una salida de ciencias sociales y aprender : las visitas taller al castillo de Calafell'

Resumen de las autoras en catal??n

Bola de Drac, episodi 2 : la bella dorment al castell del mal. 'Bola de Dragón, episodio 2 : la bella durmiente en el castillo del mal'.

Resumen basado parcialmente en el de la autora

Castelló d'Empúries a través de mapes i plànols [Ressenya del llibre Atles de Castelló d' Empúríes : segles XVII al XIX, de Pascual Ribas i Torres]

Ressenya del llibre de Pascual Ribas i Torres, 'Atles de Castelló d' Empúríes : segles XVII al XIX', publicat per l' Ajuntament de Castellò d' Empúries l'any 2001. Recull la toponímia històrica del municipi de Castelló a partir de cartografía inèdita anterior al segle XX i dels capbreus i llevadors de comptes que comencen en el segle XV

Modernitat i canvi de llengua. El pas del castellà al català a l'obra de Pere Gimferrer (aspectes crítics, teòrics i lexicomètrics)

L’objecte d’aquesta tesi es l’estudi del canvi de llengua que es produeix en l’obra poètica de Pere Gimferrer. Per arribar-hi haurem d’activar un itinerari complex – crític, teòric i metodològic -. La problemàtica que presentem intenta resoldre una qüestió central: tractar d’elucidar si aquest canvi de llengua – del castellà al català, i més tard, del català al castellà – implica necessàriament un canvi d’estil, o si, en canvi, l’estil de poeta resta estable tot i haver canviat la llengua d’escriptura. Si la recerca està orientada a trobar una possible resposta a aquesta qüestió, nosaltres ens proposem com a punt de partida l’anàlisi de les conseqüències que comporta l’escriure en diferents llengües a la modernitat. Per aquesta raó, en la tesi es desenvolupen teòricament les nocions de “frontera”, “extraterritorialitat”, o “llengua estrangera” que ens seran útils per a portar a terme la nostra anàlisi. A la darrera part, a través de la lexicometria, presentem un apropament exhaustiu a les particularitats lèxiques i sintagmàtiques de l’obra de Pere Gimferrer. Finalment, proposem una resposta a la problemàtica proposada.

Poëma que ofrece al rey ... don Carlos IV con motiuo de su real proclamacion la Real Maestranza de Valencia, presidida por el conde de Castellá ...

Sign.: []1, *2, 2*8

Tendència poblacional de la garsa (Pica pica) per al període 1994-2009 a la desembocadura del riu Millars (Castelló)

Aquesta nota mostra la tendència poblacional de la garsa (Pica pica) al llarg del kilòmetre 1 (des de la línea de costa, riu amunt) del paisatge protegit de la Desembocadura del riu Millars (Castelló), per al període comprés de 1994-2009 (16 anys). Els resultats se centren en censos realitzats a la zona mitjançant el mètode del transecte lineal duts a terme 3 o 4 vegades al mes. L’espècie se censa per primera vegada l’any 1997 i des l’aleshores mostra una tendència a l’alça sobretot a partir de 2003 i molt especialment en els dos últims (2008-2009). S’ha estabilitzat una abundància mitjana de 8,3 aus/km. Pel que fa a les correlacions amb la meteorologia, en els anys més freds presenta menor abundància que en els càlids. Els hiverns càlids podrien permetre major supervivència i, a més, major disponibilitat de recursos amb els quals assegurar un bon nombre de polls. L’espècie troba en la zona suficients recursos tròfics per sobreviure i un lloc excel·lent on lliurar-se de la pressió cinegètica.