Temps era temps d'imaginació i justícia

John Rawls va revolucionar la filosofia política normativa fent un plantejament de la problemàtica social imaginatiu i simple: el plantejament de dir que una societat serà justa solament si tots els membres que en formen part podrien estar d'acord amb la distribució que la societat fa d'allò que tots volem

La Comunicació de la justícia, a debat

La revista Engega va organitzar, el dia 13 de desembre de 2007, una taula rodona per presentar la relació que els mitjans de comunicació i l'Administració de justícia mantenen a Girona. Periodistes i magistrats han defensat les seves posicions en un acte que demostra que la Universitat de Girona resulta ser un territori neutral molt adient per dur a terme experiències com aquesta

Educació pública com a base de justícia social. 'Educación pública como base de justícia social'.

Análisis crítico y comprensivo del sistema educativo español, referente a las comparaciones establecidas a partir del Informe PISA 2003, en el cual se compara los sistemas educativos de los países de la Unión Europea, y en el que España no dio muy buenos resultados. Hace referencia en los aspectos de igualdad de oportunidades, abandono temprano de la educación, fracaso escolar, y la importancia de la escuela como instrumento de igualación social a partir del fomento de la educación pública.

Educació i cultura popular a les pàgines de La Justícia, setmanari republicà-socialista publicat a Osona a inicis del segle XX. 'Educación y cultura popular en las Páginas de La Justicia, semanario republicano-socialista publicado en Osona a inicios del siglo XX'.

Estas Jornadas tuvieron lugar en Punta Prima, Menorca, en mayo de 1986 y fueron editadas por el ICE de la UIB. Resumen tomado de la propia publicación. Contiene un resumen en inglés, en la página 85

Educar i ensenyar també en els valors del dret i de la justícia. 'Educar y enseñar también en los valores del derecho y de la justicia'.

Resumen de la revista en catalán

Els centres de Justícia Juvenil avui. El rol de l'educador social. 'Los centros de Justicia Juvenil hoy. El rol del educador social'.

Analiza las funciones, el papel i el rol que ejerce el educador social en los centros de justicia juvenil así como también la tasca que llevan a cabo y todo su trabajo. A la vez hace una aproximación descriptiva del tipo de menor y jóvenes y todas sus características que se atienden en estos centros .

Agenda de La Haia per la pau i la justícia al segle XXI. 'Agenda de La Haya para la paz y la justicia en el siglo XXI'.

Resumen del documento en catalán

Comerç just, una opció de consum, una opció de justícia : quadern de treball. 'Comercio justo, una opción de consumo, una opción de justicia : cuaderno de trabajo'.

Resumen del documento en catalán

Comerç just, una opció de consum, una opció de justícia : guia didàctica. 'Comercio justo, una opción de consumo, una opción de justicia : guía didáctica'.

Resumen del documento en catalán

Territorial Integrity and Self-Determination : The Approach of the International Court of Justice in the Advisory Opinion on Kosovo

[EN] On 17 February 2008 Kosovo approved its declaration of independence from Serbia. The declaration was raised as a unilateral secession, a category which to date is widely debated by the international community, but supported in that case by a respectable number of the United Nation member states. A great many legal issues have been raised by the International Court of Justice's Advisory Opinion on Kosovo. This opinion was eagerly awaited by legal scholars due to both its possible effects and the scope of its principles outside the context of decolonization in what it could constitute of new approach to the international scenario for the twenty-first century. The ICJ stated that the declaration of independence was in accordance with international law if it was not prohibited. The answer turned on whether or not international law prohibited the declaration of independence, without ever examining whether an entity seeking secession is entitled with a positive right to secede and if so, under which circumstances. The basic issue can be summarised as whether or not we are facing a new course in the interpretation of certain classical categories of international law: the principle of territorial integrity, statehood, sovereignty, recognition, the right to external self-determination, etc. In this study we shall analyse some of the aspects arising from the Advisory Opinion of the International Court of Justice on the Accordance with international law of the unilateral declaration of independence in respect of Kosovo focusing on the territorial issue. Firstly we shall analyse the scope of the principle of territorial integrity of States and how it operates ; secondly, we shall focus on the scope of that principle in relation to the interior of the State, and ask ourselves how international law operates in relation to declarations of independence. Lastly, we shall deal with the principle of respect for territorial integrity in the specific case of Serbia with respect to Kosovo, and then end with a series of general conclusions. This study aims, definitely, to contribute to the theoretical debate on the challenges to the traditional certainties of international law in this area.

L'Entrevista: Joan Ferrer. "Cal estudiar la Bíblia perquè és el fonament de la nostra cultura"

Joan Ferrer (Calella, 1960) va ser deixeble i col·laborador del filòleg Joan Coromines. És professor titular de Llengua i cultura hebrea i aramea a la Universitat de Girona. Fa unes setmanes ha presentat la primera història i gramàtica del jiddisch en castellà i prepara, juntament amb Eduard Feliu i Pere Casanellas -és a punt de sortir- el Diccionari Girona hebreu-català, català-hebreu, que també serà el primer d'aquestes característiques. Per Ferrer, l'interès per la cultura jueva no és sinó un acte de justícia, el reconeixement vers una comunitat, una llengua i una cultura que eren una part indestriable de Catalunya des de temps immemorials i que forma part d'una manera compartida d'entendre el món

Perfils. Montserrat Tura

Montserrat Tura és consellera de Justícia de la Generalitat. Del 2003 al 2006, ho va ser d’Interior i, abans d’entrar al Govern, va ser alcaldessa de Mollet durant 16 anys. Destaca pel seu coratge i decisió a l’hora d’afrontar reptes polítics, per la seva capacitat de gestió i pel seu compromís ineludible amb la democràcia i el país. Ha estat present en la signatura del conveni de col·laboració entre la Càtedra de Cultura Jurídica de la UdG i el Consell General del Poder Judicial que ha tingut lloc a la Facultat de Dret

L'Educació social com a DAM: Delegat d'Assitència al Menor

Descripció i anàlisi del sistema de funcionament de justícia juvenil en medi obert, i concretament la metodologia de treball dels DAM, per tal d’evidenciar les competències requerides a l’hora de desenvolupar l’exercici professional d’educador social com a DAM, tot exposant una anàlisi de la formació acadèmica impartida al llarg de la diplomatura d’Educació Social en relació a aquests requeriments

Entre el ser i l'haver de ser de l'autoritat en l'esport.

Resumen tomado del autor