L’intégration des jeunes immigrants : une analyse des politiques à la jeunesse orientées vers la population immigrante au Québec

Ce mémoire porte sur l’intégration des jeunes immigrants au Québec. Il questionne la prise en compte de ces jeunes dans le cadre des politiques publiques de la province, à savoir celles de l’intégration des immigrants et la politique à la jeunesse du Québec. Le but est de savoir comment ces politiques abordent l’intégration des jeunes immigrants de première et de deuxième génération. À partir d’un tour d’horizon sur la littérature disponible, le travail permet de constater les différents problèmes d’intégration vécus par ces jeunes, notamment dans le milieu scolaire et sur le marché du travail. Les politiques dont il est question ici décrivent les obstacles et difficultés des jeunes immigrants. Elles proposent des mesures d’intégration pour les jeunes d’origine immigrante. La démarche qualitative est l’option privilégiée pour la réalisation de cette recherche de nature qualitative et exploratoire. Elle permet l’étude des documents de politique ci-mentionnés par rapport notre question de recherche. L’analyse documentaire est la principale méthode utilisée sur la base de laquelle, les dimensions de l’intégration des immigrants au Québec comme le français, les valeurs éducatives et l’emploi sont analysées en tant qu’enjeux soulevés par les documents de politique. Les constats qui en découlent permettent d’observer plusieurs résultats à propos des jeunes concernés par cette étude. Les résultats de l’étude démontrent que ces politiques mettent l’accent sur le français comme facteur incontournable de l’intégration. Ce faisant, elles insistent sur l’investissement du gouvernement dans l’apprentissage de cette langue par les jeunes immigrants. D’autres résultats révèlent que la grande majorité des jeunes nouveaux arrivants au Québec ces dernières années connaissent bien le français, d’ailleurs ils sont sélectionnés sur cette base. Cependant, cette majorité n’est pas intégrée sur le marché du travail. Par ailleurs, les politiques prônent une intervention auprès des jeunes axée sur la création par la société d’accueil des conditions favorables à leur intégration, tout en minimisant l’importance de leurs trajectoires migratoires ainsi que l’expérience acquise au pays d’origine. Ces prises en compte sont pourtant nécessaires à l’intégration. Au fond, les politiques proposent une intégration qui s’apparente à l’assimilation, ce qui est aux antipodes du modèle d’intégration interculturaliste adopté par le Québec.

The Last Missionary to Leave the Temple Should Turn Off the Light Sociological Remarks on the Decline of Japanese ""Immigrant"" Buddhism in Brazil

Empirical data indicate that the so-called ""Buddhism of yellow color"" that is predominantly associated with Japanese ""immigrant"" Buddhism, is constantly in decline in terms of ""explicit"" adherents. After some methodological observations, this article gives an overview of the relevant statistical data. The last part discusses possible reasons for these negative dynamics, referring to causes within Buddhist institutions, the ethnic community, and at the level of the individual.

THE MAKING OF THE IMMIGRANT IDENTITY IN THE PRESS: Constructing the Immigrant Imagined Community

A dissertation submitted in partial fulfilment of the requirements for the degree of Master in Arts

Assessing the role of social networks on migrant labor market outcomes: Evidence from a representative immigrant survey

What role do social networks play in determining migrant labor market outcomes? We examine this question using data from a random sample of 1500 immigrants living in Ireland. We propose a theoretical model formally predicting that immigrants with more contacts have additional access to job offers, and are therefore better able to become employed and choose higher paid jobs. Our empirical analysis confirms these findings, while focusing more generally on the relationship between migrants’ social networks and a variety of labor market outcomes (namely wages, employment, occupational choice and job security), contrary to the literature. We find evidence that having one more contact in the network is associated with an increase of 11pp in the probability of being employed and with an increase of about 100 euros in the average salary. However, our data is not suggestive of a network size effect on occupational choice and job security. Our findings are robust to sample selection and other endogeneity concerns.

Assessing the role of social networks on migrant labor market outcomes: Evidence from a representative immigrant survey

What role do social networks play in determining migrant labor market outcomes? We examine this question using data from a random sample of 1500 immigrants living in Ireland. We propose a theoretical model formally predicting that immigrants with more contacts have additional access to job offers, and are therefore better able to become employed and choose higher paid jobs. Our empirical analysis confirms these findings, while focusing more generally on the relationship between migrants’ social networks and a variety of labor market outcomes (namely wages, employment, occupational choice and job security), contrary to the literature. We find evidence that having one more contact in the network is associated with an increase of 11pp in the probability of being employed and with an increase of about 100 euros in the average salary. However, our data is not suggestive of a network size effect on occupational choice and job security. Our findings are robust to sample selection and other endogeneity concerns.

Integració sociolaboral de la població immigrant en àrees rurals de Catalunya

Aquest estudi estableix una línia de recerca per iniciar el plantejament de les bases d’un programa d’acció que determini una sèrie de polítiques i d’estratègies d’integració de la població immigrant, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inserció en zones rurals que tinguin necessitat de conservar o de millorar la seva situació socioeconòmica actual. La dita situació està principalment amenaçada pel despoblament i, en alguns casos concrets, també per la disminució –o almenys el canvi en les condicions– de la percepció dels fons estructurals europeus. Amb aquesta investigació es pretén conceptualitzar el tema i mirar de detectar la possibilitat i la disposició per a l’absorció de contingents de població immigrant en algunes zones rurals de Catalunya. En una segona fase, ja es procedirà a determinar les zones concretes que puguin tenir la capacitat i la disponibilitat d’infraestructures suficients per ser una destinació d’immigrants amb una formació específica i la predisposició necessària per tal de garantir-ne l’adaptació a l’entorn rural d’aquest país.

Cancer du sein chez la jeune femme: traitements adjuvants et désir de grossesse [Breast cancer in young women: adjuvant therapy and fertility]

Prognosis of breast cancer women has been dramatically improved by the adjuvant therapies. As the vast majority of patients are cured, the importance of long-term quality of life is growing. The question of the maternity is an essential concern for the young women who have to receive chemotherapy or several years of endocrine therapy. This problem is often underestimated and may lead to emotional distress, depression or anxiety. A regional multidisciplinary working group was set up in order to offer optimal information about fertility and cancer as to propose specific therapeutic reproduction options, when applicable. Specificity of the young patients' breast cancer, the treatment approaches and their impact on fertility are discussed in this paper.

Cancers de l'adulte jeune [Overview on cancer in young adults]

To make a diagnostic of cancer in a young adult (15-30 years of age) has important physical, psychological and social implications. The most frequent cancers seen at this age are cancer of the thyroid, testicular germ cell tumours, 'melanoma, Hodgkin's lymphoma, non-Hodgkin lymphoma, leukaemia, cerebral tumours and sarcomas. Even if the prognostic of most of these cancers is excellent, treatments are difficult and often associated with long-term side effects. A multidisciplinary approach of these patients is essential. A long-term follow-up by a general practicioner or an oncologist is indispensable.

Estat de salut, necessitat i utilització dels serveis d'atenció primària i urgències hospitalàries de la població immigrant

La identificació i caracterització de l'estat de salut dels diversos col•lectius d'immigrants que resideixen a la Regió Sanitària Girona (RSG), a la Regió Sanitària Lleida (RSL) i a la ciutat de Barcelona permetrà determinar quines són les seves necessitats, tot comparant-ho amb la població autòctona, i quin cost suposen per l'administració pública. El principal objectiu és el d'apuntar a polítiques sanitàries i socials més adients amb la situació migratòria actual. Per tal d'identificar el col•lectiu immigrant a la RSG es va procedir a la modificació del sistema d'informació primària de l'ICS, ECAP, a través de l'activació de variables existents. La tasca realitzada ha permés la identificació dels usuaris dels serveis sanitaris de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS ) i obtenir una referència poblacional fiable. Per detectar l'estat de salut i la necessitat i utilització de serveis s'ha elaborat una enquesta ad-hoc prenent com a referència l'enquesta ESCA i s'ha administrat a una mostra aleatòria dels usuaris (immigrants i autòctons). L’extracció de la mostra, amb un total de 900 efectius s'ha realitzat per estratificació segons origen del pacient atès, obtenint 637 qüestionaris vàlids. A Barcelona s'ha treballat el districte de Ciutat Vella amb un percentatge d'immigrants superior a la mitjana de la ciutat. L’anàlisi de la casuística de l'Hospital del Mar va evidenciar que la major utilització dels serveis hospitalaris per part dels immigrants estava centrada en l'atenció materno-infantil. Per aprofundir-hi es plantejà un estudi de freqüentació d'immigrants i autòctons als serveis d'urgències de l'Hospital del Mar i Peracamps. A la RSL es realitzà un estudi sobre 1699 pacients d'origen immigrant (agrupats per regió d'origen), atesos a l'Atenció Primària de cinc ABS de la ciutat de Lleida tot comparant-ho amb un total de 4156 pacients autòctons. D'altra banda es van estudiar les urgències hospitalàries ateses a l'Hospital Arnau de Vilanova.

El paper de l'esport en la integració de la població adulta immigrant d'origen internacional a Catalunya

Amb l’establiment de grups d’immigrants a Catalunya, l’abast de les polítiques socials s’ha vist ampliat per tal d’afrontar els reptes d'integració i cohesió social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona identifiquen t l’esport com a vehicle positiu per a la integració dels immigrants, el desenvolupament de polítiques en aquest àmbit encara està en una fase preliminar. La manca de recerca i l’absència d’aproximació política dificulten aquest procés. Comprendre la realitat de la participació esportiva entre la població adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulació i implementació de polítiques per part de les administracions públiques catalanes. S’ha realitzat una aproximació exploratòria a aquesta necessitat. La recollida de dades s’ha fet mitjançant observació i entrevistes semi-estructurades sobre experiències esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importància de l’esport per a l’immigrant en el procés d’establiment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducció i la negociació de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisió entre el sistema esportiu formal català i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de l’administració pública i el cas d’estudi d’un municipi han proporcionat una visió general de la resposta política. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma més sistemàtica, la necessitat d’incrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors públics i d’establir un conjunt d’indicadors socials per mesurar l’efectivitat de la intervenció política en aquest àmbit, així com la identificació de bones pràctiques i activitats per compartir coneixements.

Durcissement des lois sociales et santé des migrants forcés: trois ans après (a Loi sur l'asile (LAsi) [Social policy hardening and forced immigrant's health: 3 years after the Asylum Law (LAsi)'s introduction].

In the canton de Vaud, General Practioners (GPs) caring for asylum seekers under the "aide d'urgence" regime can ask for an adaptation of their housing conditions, by filling out a specific form and addressing it to the medical commission responsible for advising the EVAM (the housing institution for asylum seekers) on these issues. The forms addressed to the commission are indicative of a worrisome state of health in this population, especially for mental health. More than 70% report at least one psychiatric diagnosis. Most frequent are anxiety and depressive disorders, as well as many posttraumatic stress disorders, associated with traumatic events both in the country of origin and in Switzerland. Adapting the housing conditions, based on vulnerabilities that the GP has specifically documented, may contribute to improve the health of the most vulnerable asylum seekers.

Hepatitis C virus prevalence among an immigrant community to the Southern Amazon, Brazil

A community-based random survey was conducted in a southern Brazilian Amazonian county aiming to investigate hepatitis C virus (HCV) infection prevalence and the association of demographic variables and lifestyle behaviours. Seven hundred eighty individuals were serologically screened with a third generation enzyme-linked immunosorbent assay to detect anti-HCV antibodies between 1994/1995. Positive samples were retested for confirmation with a line immunoassay (LIA, Inno-LIA HCV Ab III). Most of these subjects were low income and came from southern Brazilian states (65.8). Two point four percent (IC 95% 1.2%- 4.6%) of the subjects had LIA-confirmed anti-HCV antibodies reactivity. The age-specific prevalence of HCV antibodies slightly increased with age, with the highest prevalence after the age of 40 years. The results of multivariate analysis indicate a strong association between HCV antibodies and previous surgery and history of intravenous drug use. There were no apparent association with gender, hepatitis B virus markers, blood transfusion, and sexual activity. Mean time living in Amazon did not differ between confirmed and negative anti-HCV individuals. The present data point out an intermediate endemicity of HCV infection among this immigrant community to the Amazon region and that few HCV infected participants presented known risk factors.