1000 resultados para JERARQUIA SOCIAL


Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

Las majadas de ovinos funcionan socialmente dentro de un orden jerárquico que se encuentra formado por individuos dominantes (alfa) y subordinados (omega). El macho dominante es el encargado de la reproducción (Ungerfeld & Núñez, 2011). El animal más agresivo es el que ocupa la posición más alta y no está sujeto a las mismas presiones experimentadas por el resto de los miembros. La sexualidad y el comportamiento agresivo cambian en relación al ciclo reproductivo y al fotoperiodo. Así, los animales menos afectados por el fotoperiodo permanecen más agresivos y con mayor incremento en la libido, mientras que la actividad sexual de los animales de baja jerarquía es generalmente suprimida en presencia de los dominantes (Aguirre, 2004). Cuando se insemina artificialmente se busca calidad y congelabilidad seminal que será proporcionada por un buen carnero independientemente de su ranking social en el grupo. (Guerrero et al., 2009). El objetivo de este trabajo fue evaluar el efecto de la jerarquía social sobre la calidad seminal y la congelabilidad del eyaculado de carneros alfa y omega.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

L'estructura jeràrquica és una de les característiques fonamentals de les societats de primats, que condiciona en gran mesura el comportament dels individus que conviuen al grup, però quines lleis regeixen la formació i l'estructura d'aquestes jerarquies?, per què en determinats grups els subjectes més dominants se situen al centre del grup i en altres de la mateixa espècie no? En el camp de la conducta animal s"han proposat múltiples hipòtesis però cap totalment satisfactòria, ja que a causa de les múltiples variables que hi influeixen és difícil desenvolupar una teoria que expliqui tota la complexitat que s"observa empíricament. La nostra proposta d"estudi es basa en l"enfocament de la modelització de la conducta adaptativa, la qual ens permet, mitjançant la simulació informàtica, implementar moltes de les variables que autors com Gust (1995), Koenig (2001) i Barta & Giraldeau (1998) han considerat importants per a l"estructura de formacions jeràrquiques en primats. Seguint el model proposat per Hemelrijk (1998), hem programat un simulador basat en agents, en el qual les regles de conducta implementades fan emergir estructures jeràrquiques complexes. En una primera fase de la investigació, que es desenvolupa en el present article, hem replicat els estudis de Hemelrijk (1996). Com els nostres resultats coincideixen amb els obtinguts per Hemelrijk, en posteriors treballs implementarem noves variables al nostre model.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

The aim of this article is to study the relationship between the dominance hierarchy and the spatial distribution of a group of captive sooty mangabeys (Cercocebus atys). The analysis of the spatial distribution of individuals in relation to their rank in the dominance hierarchy showed a clear linear hierarchy in which the dominant individual was located in central positions with regard to the rest of the group members. The large open enclosure where the group was living allowed them to adopt a high-risk agonistic strategy in which individuals attacked other individuals whose rank was significantly different from their own. The comparison of the results with a previous study of mangabeys showed that, although the dominance ranks of both groups were similar, the fact that they lived in facilities with different layouts caused different agonistic strategies to emerge and allowed the dominant individual to assume different spatial locations.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal•la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal•loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Un grup de científics suggereix una base neurobiològica per a les actituds socials i polítiques

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

The models of teaching social sciences and clinical practice are insufficient for the needs of practical-reflective teaching of social sciences applied to health. The scope of this article is to reflect on the challenges and perspectives of social science education for health professionals. In the 1950s the important movement bringing together social sciences and the field of health began, however weak credentials still prevail. This is due to the low professional status of social scientists in health and the ill-defined position of the social sciences professionals in the health field. It is also due to the scant importance attributed by students to the social sciences, the small number of professionals and the colonization of the social sciences by the biomedical culture in the health field. Thus, the professionals of social sciences applied to health are also faced with the need to build an identity, even after six decades of their presence in the field of health. This is because their ambivalent status has established them as a partial, incomplete and virtual presence, requiring a complex survival strategy in the nebulous area between social sciences and health.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Among the various ways of adopting the biographical approach, we used the curriculum vitaes (CVs) of Brazilian researchers who work as social scientists in health as our research material. These CVs are part of the Lattes Platform of CNPq - the National Council for Scientific and Technological Development, which includes Research and Institutional Directories. We analyzed 238 CVs for this study. The CVs contain, among other things, the following information: professional qualifications, activities and projects, academic production, participation in panels for the evaluation of theses and dissertations, research centers and laboratories and a summarized autobiography. In this work there is a brief review of the importance of autobiography for the social sciences, emphasizing the CV as a form of autobiographical practice. We highlight some results, such as it being a group consisting predominantly of women, graduates in social sciences, anthropology, sociology or political science, with postgraduate degrees. The highest concentration of social scientists is located in Brazil's southern and southeastern regions. In some institutions the main activities of social scientists are as teachers and researchers with great thematic diversity in research.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

This paper analyses some aspects of the trajectory of the Argentinian physician and sociologist Juan César García (1932-1984) in the field of Latin American Social Medicine. Three dimensions constituting his basic orientations are highlighted: the elaboration of systematic and reflective social thought; a critical attitude in questioning teaching and professional practices; a commitment to the institutionalization and dissemination of health knowledge.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Mental health problems are common in primary health care, particularly anxiety and depression. This study aims to estimate the prevalence of common mental disorders and their associations with socio-demographic characteristics in primary care in Brazil (Family Health Strategy). It involved a multicenter cross-sectional study with patients from Rio de Janeiro, São Paulo, Fortaleza (Ceará State) and Porto Alegre (Rio Grande do Sul State), assessed using the General Health Questionnaire (GHQ-12) and the Hospital Anxiety and Depression Scale (HAD). The rate of mental disorders in patients from Rio de Janeiro, São Paulo, Fortaleza and Porto Alegre were found to be, respectively, 51.9%, 53.3%, 64.3% and 57.7% with significant differences between Porto Alegre and Fortaleza compared to Rio de Janeiro after adjusting for confounders. Prevalence proportions of mental problems were especially common for females, the unemployed, those with less education and those with lower incomes. In the context of the Brazilian government's moves towards developing primary health care and reorganizing mental health policies it is relevant to consider common mental disorders as a priority alongside other chronic health conditions.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Universidade Estadual de Campinas. Faculdade de Educação Física

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Universidade Estadual de Campinas . Faculdade de Educação Física

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

A modified version of the intruder-resident paradigm was used to investigate if social recognition memory lasts at least 24 h. One hundred and forty-six adult male Wistar rats were used. Independent groups of rats were exposed to an intruder for 0.083, 0.5, 2, 24, or 168 h and tested 24 h after the first encounter with the familiar or a different conspecific. Factor analysis was employed to identify associations between behaviors and treatments. Resident rats exhibited a 24-h social recognition memory, as indicated by a 3- to 5-fold decrease in social behaviors in the second encounter with the same conspecific compared to those observed for a different conspecific, when the duration of the first encounter was 2 h or longer. It was possible to distinguish between two different categories of social behaviors and their expression depended on the duration of the first encounter. Sniffing the anogenital area (49.9% of the social behaviors), sniffing the body (17.9%), sniffing the head (3%), and following the conspecific (3.1%), exhibited mostly by resident rats, characterized social investigation and revealed long-term social recognition memory. However, dominance (23.8%) and mild aggression (2.3%), exhibited by both resident and intruders, characterized social agonistic behaviors and were not affected by memory. Differently, sniffing the environment (76.8% of the non-social behaviors) and rearing (14.3%), both exhibited mostly by adult intruder rats, characterized non-social behaviors. Together, these results show that social recognition memory in rats may last at least 24 h after a 2-h or longer exposure to the conspecific.