A forma do paradoxo: Friedrich Schlegel e a ironia romântica

Definida como beleza lógica e forma do paradoxo, a ironia romântica de Friedrich Schlegel (1772-1829) assimila a antiga ironia socrática e a reinterpreta, inserindo-a como elemento central de sua teorização crítico-literária. O presente artigo analisa a ironia romântica, buscando situar sua alteração e abrangência no final do século XVIII, quando o conceito passa a significar metacrítica, reflexão filosófica, ruptura ficcional, distância estética e forma de exposição da arte literária.

Ironia e subjetividade em Kierkegaard

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

A ironia no romance quase memória de Carlos Heitor Cony

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

A ironia nas Terceiras estórias: Tutaméia

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Uma experimentação irônica nas tisanas de Ana Hatherly

A poesia contemporânea portuguesa do século XX procurou inovar continuamente a arte poética através de reinvenções da escrita e de experimentações diversas. Nesta comunicação serão apresentados textos poéticos de Ana Hatherly, construídos por meio da ironia, conforme identificação feita por Floriano Martins na antologia A idade da escrita e outros poemas, e que pode ser entendido como a experimentação com a linguagem, que sugere a ironia socrática e a humoresca. A argumentação será respaldada com os estudos publicados por Lélia Parreira Duarte e estará concentrada em fragmentos poéticos ou antifábulas chamadas Tisanas, onde Hatherly expande as releituras de seu próprio grafismo irônico pela desconstrução de sentido existente nesses textos que dialogam diretamente com o leitor, este incitado pela dúvida e a curiosidade em desvendar o sentido quase inexistente nos escritos dessas narrativas poéticas. Esta pesquisa faz parte dos trabalhos do Grupo de Estudos e Pesquisas em Literaturas de Língua Portuguesa.

Anàlisi de la traducció de l'enuig i la ironia a les versions catalana i castellana de l'obra Unkenrufe de Gúnter Grass: una aproximació a les divergències d'intensitat

La novel·la de Günter Grass Unkenrufe, que presenta una visió negativa de la reunificació alemanya en el marc dels conflictes ancestrals entre polonesos i alemanys, ofereix una gran quantitat de dades per a l’estudi del tractament traductor de la dimensió emocional d’un text. Partint d’una anàlisi exhaustiva de tota l’obra, el treball se centra en vint microsegments representatius d’un sentiment i una actitud que guarden correlació: l’enuig i la ironia del narrador envers la història fictícia de la novel·la i la real de l’Alemanya de finals dels vuitanta. L’objectiu és estudiar aquests dos aspectes centrals de l’obra a les versions catalana i castellana d’Unkenrufe i determinar, per mitjà de la detecció i anàlisi de les divergències d’intensitat, si les traduccions reforcen, atenuen o mantenen l’enuig i la ironia del narrador. Els resultats de l’anàlisi, que aplica eines lexicogràfiques i corpus d’ús de la llengua, apunten cap a una tendència del narrador de la traducció castellana a mostrar-se menys irònic.

La ironia de Pere Calders

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El treball te com objectiu reivindicar la complexitat de l'obra de Calders defugint la simplificació amb què és generalment percebuda. Calders va més enllà de l'humor amable i la llengua que utilitza és rica en recursos poètics. La ironia, més que un recurs, és el tot, el vehicle d'expressió de la cosmovisió de l'autor.

Indagació edípica i ironia tràgica: el model sofocleu a Cat on a Hot Tin Roof de Tennessee Williams

Atès que el referent clàssic "Èdip en cerca de la seva identitat" ha estat sempre reconegut per a Suddenly Last Summer, l'autor d'aquest article, mitjançant una anàlisi acurada del text del dramaturg americà, proposa de llegir en aquest cas Can on a Hot tin Roof des del model Èdip Rei de Sòfocles i descobrir-hi igualment la tradicional ironia clàssica tant des del punt de vista de l'espectador com dels mateixos personatges principals, Brick i el seu pare, ambdós en cerca de la seva veritat, una veritat, és clar, contrària a la que esperaven.

Ironías de la ironía: argumento dialéctico, figura retórica o categoría estética

[spa] El artículo plantea una breve revisión de la idea de ironía desde el punto de vista de la retórica y sus derivaciones en algunos de los estudios lingüísticos del siglo XX. Se parte de la clasificación tradicional de la ironía socrática, la ironía retórica y la ironía romántica para centrar el análisis en aspectos básicos del fenómeno irónico tales como la oposición, la verosimilitud, la complicidad con el intérprete o el papel desempeñado por el contexto. [eng] This article is a brief review of the concept of irony from the point of view of rhetoric and its influences in some of the twentieth century linguistic studies. The review begins with the traditional classification of Socratic irony, rhetoric irony and romantic irony in order to focus the analysis on some fundamental elements of ironic phenomenon such as opposition, verisimilitude, camaraderie with the interpreter or the role played by the context.

Dialektinen digikuva : sämplätyn rahinan ironia ja nostalgia

Sämple ja äänitekstuuri ; Dialektinen kuva ; Ironia ; Nostalgia ; Ironinen nostalgia.

Funk, religião e ironia no mundo de Mr. Catra

A singularidade de Mr. Catra, cantor e performer de funk, consiste em, ao reunir religião a um universo tradicionalmente classificado como erótico ou violento, permitir-nos articular as suas criação e visão de mundo ao ponto de vista dos jovens moradores da favela. O discurso em torno do divino, presente nas performances do artista, é aprofundado em seu dia-a-dia, e se revela como meio para a expressão de seu posicionamento político. Mas se esta é a forma privilegiada por Mr. Catra para explicitar o seu modo de entender o mundo, é a ironia, engenhosamente exercitada pelo artista, que nos possibilita ver como o funk, de modo amplo, é hábil em desestabilizar o poder através da manipulação subversiva de símbolos culturais caros à autoridade opressora.

De ironia ethica

Invokaatio: Σὺν Θεω̣̃.