La Inversión española en el extranjero (1993-2005). Origen regional: análisis y evolución

A nivel mundial, en las últimas tres décadas, la inversión directa ha experimentado un desarrollo espectacular. Los datos de la UNCTAD muestran como, entre 1970 y 2005, los flujos de inversión emitida crecieron más de un quinientos por cien. A pesar que, para el conjunto del periodo estos incrementos inversión fueron continuados, hay que diferenciar cuatro etapas. Hasta principios de los ochenta, el volumen no era excesivamente elevado, pero las tasas de incremento mostraban una tendencia cada vez mayor en el desarrollo de la inversión a nivel mundial. Entre mediados de los ochenta y noventa, los flujos empezaron a crecer de forma más notable y sostenida. El boom inversor se produjo, sobretodo, a partir de los cuatro últimos años del siglo veinte, cuando la inversión creció a un ritmo espectacular; con tasas de incremento anual que en algunos años (como el de 1999) rozaron el sesenta por ciento. Tras el inicio del siglo XXI, la inversión directa se ralentizó. Entre los años 2001 y 2005 las salidas de capital disminuyeron y, aunque se mantuvieron en niveles ciertamente altos en comparación con el conjunto del periodo, fueron sensiblemente más bajos que los registrados a finales de la década de los noventa. El incremento general de este tipo de movimientos internacionales de capital, iniciado, sobretodo, a partir de la década de los ochenta y eclosionado a mediados de los noventa tuvo origen en un contexto de progresiva y paulatina liberalización de las relaciones económicas a nivel mundial; en transformaciones institucionales de gran calado en prácticamente todas las economías del mundo, y en un contexto de fuerte crecimiento económico impulsado, en gran parte, por el desarrollo tecnológico de la llamada "nueva economía".

Evidence on the determinants of foreign direct investment: the case of three european regions

This study aims at analyzing the determinants of FDI (foreign direct investment) inflows for a group of European regions. The originality of this approach lies in the use of disaggregated regional data. First, we develop a qualitative description of our database and discuss the importance of the macroeconomic determinants in attracting FDI. Then, we provide an econometric exercise to identify the potential determinants of FDI. In spite of choosing regions presenting economic similarities, we show that regional FDI inflows rely on a combination of factors that differs from one region to another.

Acumulación de reservas de divisas y aparición de fondos soberanos en las economías emergentes de Asia

Aquest Treball Final de Carrera pretén analitzar de manera organitzada els Fons de Riquesa Sobirana, un dels actors amb major rellevància dins de l’economia mundial en els últims anys; sobre el qual es té poca informació, degut principalment, a la seva manca de transparència. Aquest estudi parteix d’un primer anàlisis a nivell macroeconòmic sobre les raons de creació d’aquests fons, i sobre com comencen a agafar importància dins del panorama econòmic actual. A partir d’aquí, es desenvolupa l’estudi sobre els països emergents d’Àsia, que utilitzen aquests Fons de Riquesa Sobirana com a vehicles per a canalitzar les seves Inversions cap a l’exterior, amb l’objectiu de diversificar els seus ingressos econòmics, i garantitzar el desenvolupament futur, tant del país com de la població. Finalment, el treball aborda el cas dels Emirats Àrabs Units, un país amb un gran número de Fons de Riquesa Sobirana, que estan prenen posicions en alguns sectors estratègics de moltes economies desenvolupades.

China’s Strategy in North Africa: New economic challenges for the Mediterranean region

El WP té com a objectiu examinar per què els països del nord d'Àfrica estan augmentant les seves importacions de Xina i per què la Xina està augmentant les seves inversions estrangeres directes a la zona. la avantatges per als països del nord d'Àfrica es troben en els actuals acords de lliure comerç, el absència de barreres aranzelàries i la seva ubicació geogràfica summament beneficiosa com Hub de la Mediterrània. El paper de la Unió per la Mediterrània és clau per identificar aspectes de la política regional, tenint en compte la participació xinesa a la zona. com conseqüència, concloem que els actors polítics han de trobar un equilibri entre sostenible desenvolupament i els interessos econòmics de la regió.

On the dynamics of exports and FDI: The Spanish Internationalization Process

This paper provides further insights into the dynamics of exports and outward foreign direct investment (FDI) flows in Spain from a time-series approach. The contribution of the paper is twofold: 1) the existence of either substitution or a complementary relationship between Spanish outward investments and exports is empirically tested using a multivariate cointegrated model (VECM). The evolution in exchange flows (1993-2008) and country-specific variables (such as world demand - including Spain’s main recently growing foreign markets - for trade flows and the relative price of exports in order to proxy new global competitors) are taken into account for the first time. And 2) the growth in the trade of services in recent decades leads us to test a specific causality relationship by disaggregating between goods and services flows. Our results provide evidence of a positive (Granger) causality relationship running from FDI to exports of goods (stronger) and to exports of services (weaker) in the long run, the complementarity relation of which is consistent with vertical FDI strategies. In the short run, however, only exports of goods are affected (positively) by FDIs.

General Equilibrium Long-Run Determinants for Spanish FDI: A Spatial Panel Data Approach

While general equilibrium theories of trade stress the role of third-country effects, little work has been done in the empirical foreign direct investment (FDI) literature to test such spatial linkages. This paper aims to provide further insights into long-run determinants of Spanish FDI by considering not only bilateral but also spatially weighted third-country determinants. The few studies carried out so far have focused on FDI flows in a limited number of countries. However, Spanish FDI outflows have risen dramatically since 1995 and today account for a substantial part of global FDI. Therefore, we estimate recently developed Spatial Panel Data models by Maximum Likelihood (ML) procedures for Spanish outflows (1993-2004) to top-50 host countries. After controlling for unobservable effects, we find that spatial interdependence matters and provide evidence consistent with New Economic Geography (NEG) theories of agglomeration, mainly due to complex (vertical) FDI motivations. Spatial Error Models estimations also provide illuminating results regarding the transmission mechanism of shocks.

Las apropiaciones de la ciudad a la hora de la globalización: las estrategias del capital ruso y chino en el mercado inmobiliario de Barcelona

[spa]Con la internacionalización del mercado inmobiliario de las ciudades, originariamente local, se han generado nuevos flujos de capital que han reforzado a nivel mundial el segundo circuito. Barcelona, por lo menos desde 1992 no ha sido ajena a ello. Los últimos capitales llegados proceden de antiguos países socialistas, especialmente de la República Popular de China y de Rusia, con estrategias distintas de localización, más concentradas las chinas. Las consecuencias de estas nuevas apropiaciones del espacio urbano se sienten en la restricción del acceso al mercado de la vivienda por parte de los ciudadanos y en la formación de una Chinatown de modelo europeo.

Les TIC a l'àrea de llengües estrangeres. 'Las TIC en el área de lenguas extranjeras'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye imágenes de capturas de pantalla del ordenador que refuerzan las explicaciones del curso. Documento sujeto a una licencia de Reconocimiento-No Comercial-Compartir con la misma licencia 2.5 España de Creative Commons

Conversion of glucosamine to galactosamine and allosamine derivatives: Control of inversions of stereochemistry at C-3 and C-4

The reactions of sodium benzoate with a series of trimesylates derived from glucosamine have been examined in an attempt to gain facile access to galactosamine analogues. Trimesylate 17, in which the amino group was protected as a phthalimide, underwent double displacement at positions 4 and 6 to give the dibenzoate 18 with the desired galactosamine configuration. In contrast, trimesylates 21 and 27, in which the amino groups were protected as acetamides, unexpectedly underwent double displacement at positions 3 and 6, giving products 22 and 28, respectively, with allosamine configurations.

Varietats d'ametller IRTA: "Masbovera", "Glorieta" i "Francolí"

L’elecció varietal és un aspecte d’extraordinària importància en el cultiu de l’ametller. Les principals varietats cultivades a Espanya tenen característiques destacables, però també limitacions que incideixen negativament en la rendibilitat del cultiu, o que redueixen la seva possible àrea d’utilització. Per exemple, ‘Marcó’ i ‘Desmai Llarguet’, les més difoses, produeixen fruits d’una gran qualitat, però tenen una floració precoç (susceptible de ser danyada per gelades tardanes), són exigents en poda, sensibles als atacs de Fusicoccum amygdali, etc. Les condicions de medi de moltes zones ametlleres no són, evidentment, favorables per al cultiu d’aquestes varietats. L’any 1975 va començar a Mas de Bover un programa de millora de varietats d’ametlla mitjançant encreuaments dirigits. A partir d’aquí, s’ha efectuat un gran nombre d’encreuaments diferents i s’han obtingut molts milers de descendents. El programa ha permès la selecció de tres varietats, ‘Masbovera’, ‘Glorieta’ i ‘Francolí’ que, al nostre parer, reuneixen un conjunt de característiques agronòmiques i comercials d’indubtable interès, a jutjar pels resultats proporcionats fins ara en una àmplia xarxa de plantacions experimentals, localitzades a Catalunya i en d’altres àrees mediterrànies espanyoles i estrangeres, que suposen una sensible millora en relació amb les varietats tradicionals. D’acord amb la ‘Ley de Protección de Obtenciones Vegetales’, l’IRTA va obtenir del MAPA (INSPV), l’any 1992, el ‘Título de Obtención Vegetal’ per a ‘Masbovera’, ‘Glorieta’, i ‘Francolí’. Per a la difusió d’aquestes varietats en el sector ametller espanyol, l’IRTA, a través de GESLIVE, A.I.E., ha concedit llicències de multiplicació a nombrosos vivers. Els darrers anys, s’han realitzat moltes de les noves plantacions espanyoles amb aquestes varietats.

Ciència i política exterior francesa a l'Espanya de Franco: el cas dels físics catalans

Hem estudiat la influència de la política científica francesa a Espanya entre 1946 i 1964, la seva repercussió a Barcelona i la creació de diverses institucions patrocinades pel govern francès. Hem analitzat els cursos de mecànica quàntica dels anys seixanta que va impartir l’agregat científic francès a Barcelona i que són els primers que presentaven la física teòrica que es practicava als Estats Unit a llicenciats espanyols. Hem analitzat el programa de beques que va permetre estudiar a França a molts estudiants de física catalans. Finalment hem revisat la carrera d’un grup destacat d’aquest físics que van quedar-se a França.

Una aproximació al pensament algebraic a l'Espanya del segle XVI: estudi del manuscrit 2294 de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca

Aquest treball analitza el “Tratado y libro de arte mayor o álgebra” que forma part del manuscrit 2294 de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca, datat el 1590. El seu autor és Diego Pérez de Mesa. L’objectiu d’aquest estudi és aportar nous elements que ajudin a entendre quin era l’estatus de l’àlgebra a la Península Ibèrica en un segle que va ser clau en el seu desenvolupament. Primer es descriu el manuscrit i després es reflexiona sobre les seves aportacions a la matemàtica, mostrant algunes característiques originals d’aquesta àlgebra enfront d’altres àlgebres de la Península Ibèrica del segle XVI.

Inversions immobiliàries a Polònia

Pendent

La formació d'una política exterior per a l'Índia. La visita de Nehru a l'Espanya republicana durant la Guerra Civil

L'objectiu ha estat posar en relació dues realitats que fins al moment havien estat considerades completament alienes, com són l’Índia i Espanya. La recerca de fonts per a les relacions bilaterals de tot tipus es va iniciar al segle XIX. A partir d’aquest moment apareixen tres camps fonamentals on aprofundir. D’una banda tenim les relacions diplomàtiques i la seva vessant política a partir del segle XX. El desenvolupament de representacions consulars té a veure amb el creixement de l’activitat econòmica amb l’Índia britànica, especialment en el camp del proveïment de primeres matèries (cotó i jute). En aquest sentit, la recuperació de les relacions econòmiques va ser clau per al posterior mutu reconeixement diplomàtic el 1957 quan l’Índia ja era un estat independent. Entre mig queden anys de malvolença degut a la vinculació de Nehru amb el govern republicà durant la Guerra Civil i la posició de l’Índia en el cas d’Espanya a l’ONU. Un altre camp d’interès per a les relacions bilaterals es centra en la missió de Bombay que a partir de 1920 fou administrada per jesuïtes catalans, valencians i aragonesos. Finalment, un seguiment de la premsa i la intel•lectualitat espanyola mostra com l’Índia es va convertir a partir de 1920 en un nou focus d’interès informatiu i pel món acadèmic, com no ho havia estat fins llavors. Aquest descobriment de l’Índia per part de viatgers, artistes i periodistes obra una nova via d’intercanvi que es veurà trucada per la Guerra Civil i el posterior establiment d’un règim que destruí el teixit intel•lectual del país.