The Politics of Intergovernmental Fiscal Relations in Argentina

The search for political determinants of intergovernmental fiscal relations has shaped much of the recent literature on the economic viability of federalism. This study assesses the explanatory power of two competing views about intergovernmental transfers; one emphasizing the traditional neoclassical approach to federal-subnational fiscal relations and the other suggesting that transfers are contingent on the political fortunes and current political vulnerability of each level of government. The author tests these models using data from Argentina, a federation exhibiting one of the most decentralised fiscal systems in the world and severe imbalances in the territorial distribution of legislative and economic resources. It is shown that overrespresented provinces ruled by governors who belong to opposition parties can bring into play their political overrepresentation to attract shares of federal transfers beyond social welfare criteria and to shield themselves from unwanted reforms to increase fiscal co-responsibilty. This finding suggests that decision makers in federal countries must pay close heed to the need to synchronize institutional reforms and fiscal adjustment.

Federal-state-local fiscal relations : report to the President and the Congress.

"September 1985."

Intergovernmental fiscal relations in the United States: a preliminary bibliography.

Mode of access: Internet.

Evaluating the effects of decentralization on educational outcomes in Spain

[cat] Diversos arguments derivats de la teoria del federalisme fiscal suggereixen que la descentralització pot portar a majors nivells d’eficiència en la provisió de béns i serveis publics. L’objectiu d’aquest estudi és contrastar aquesta hipòtesi mitjançant l’avaluació dels efectes de la descentralització sobre els resultats educatius a Espanya. Els resultats educatius es mesuren d’acord amb la taxa de supervivència, que es defineix com el nombre d’estudiants que es matricula en educació secundària no obligatòria en relació als alumnes matriculats a l’últim curs d’educació obligatòria durant l’any acadèmic anterior.

Evaluating the effects of decentralization on educational outcomes in Spain

[cat] Diversos arguments derivats de la teoria del federalisme fiscal suggereixen que la descentralització pot portar a majors nivells d’eficiència en la provisió de béns i serveis publics. L’objectiu d’aquest estudi és contrastar aquesta hipòtesi mitjançant l’avaluació dels efectes de la descentralització sobre els resultats educatius a Espanya. Els resultats educatius es mesuren d’acord amb la taxa de supervivència, que es defineix com el nombre d’estudiants que es matricula en educació secundària no obligatòria en relació als alumnes matriculats a l’últim curs d’educació obligatòria durant l’any acadèmic anterior.

Fiscal disparities : hearing[s] before the Subcommittee on Intergovernmental Relations of the Committee on Governmental Affairs, United States Senate, Ninety-seventh Congress, first session.

Pt. 1: "May 13, 1981" ; pt. 3: "November 4, 1981."

Federal-State-local relations: State and local officials. Hearings before a subcommittee of the Committee on Government Operations, House of Representatives, Eighty-fifth Congress, first session.

Hearings held Sept. 30, 1957-Jan. 28, 1958 in various cities.

Fiscal discipline in the federal system : national reform and the experience of the states.

Item 1049-D

Staff reports on Federal-State relations in New York.

Caption title.

Significant features of fiscal federalism.

Issues for <1976/77-> published in 3 vols.

The state and local fiscal assistance act of 1972 : a staff analysis.

At head title: Revenue sharing update.

The State and local fiscal assistance act of 1972: a staff analysis.

Cover title.

Fiscal federalism and the Partnership Act of 1987.

Item 1005-C.

Intergovernmental relations : changing patterns in state-local finances : fact sheet for the Majority Leader, House of Representatives /

"B-247926"--P. 1.