La Presència d'una dama al claustre. Estudi i edició del testament i la inscripció funerària d'Elionor de Cabrera

Pot semblar agosarat per part nostra parlar d'Elionor de Cabrera quantants d'altres estudiosos n'han parlat. També som conscients que pot semblarestrany parlar-ne en un monogràfic dedicat a la Catedral de Girona. Ara bé,estrany no ho és, perquè la capella que fundà aquesta dama al claustre s'afegeixals elements arquitectònics i artístics de què es parla en aquests annals i,ben al contrari que agosarat, creiem que val la pena afegir-nos als investigadorsque ens han precedit després de la troballa del testament d'Elionor al fonsde Cabrera i de Bas de l'Arxiu Ducal de la Casa Medinaceli -en concret entreles còpies en microfilm dipositades a l'Arxiu de Poblet-, perquè consideremque pot aportar dades complementàries als estudis anteriors.De fet, aquest estudi concret neix d'una investigació prèvia sobre lesinscripcions del claustre de la catedral; el catàleg que resultà d'aquesta recercapresentava més d'un centenar d'inscripcions, la majoria epitafis, de lesquals menys d'una desena corresponien a sepultures de dones. D'aquests pocstestimonis femenins en destacava un, i destacava sobretot perquè la inscripcióestava inserida en una capella a part, decorada amb relleus, escuts i una escultura;una capella doncs que destaca entre els murs del claustre (Nonó 2003)

Àmfora amb inscripció llatina i grafit ibèric

Presentem una amfora que pertany des de fa molts anys a la Col·lecció Martínez de la Guardia de Lloret de Mar, La Selva 1. Es desconeix ellloc exacte on va ser trobada, pero suposem que aparegué en aigües de la Costa Brava, no gaire lluny del litoral de Lloret de Mar; no sabem si fou una troballa ai1lada o acompanyada d'altres materials.

Tres nous fragments d'inscripció en bronze en col·leccions particulars

Presentació de tres bronzes de caràcter jurídic procedents un d'ells d'Hellin i els altres probablement de la Bètica. El primer sembla ésser una limitatio o una adsignatio. El segon sembla correspondre a un passatge d'una llei d'època flàvia, i el tercer és, probablement, una adsignatio.

Sobre una inscripció ibèrica suspecta: MNAT 664

L'objectiu d'aquest treball és reivindicar l'autenticitat d'una inscripció ibèrica conservada al MNAT des de temps antic i condemnada sense causa justificada.

Inscripció ibèrica, grafits i marques amfòriques prodecents de la Fogonussa (Sant Martí de Maldà, Riucorb, Urgell)

[cat] Es donen a conèixer diversos objectes singulars localitzats en superfície en els jaciments ibèric i romà de la Fogonussa, que romanien inèdits en la població de Sant Martí de Maldà, municipi de Sant Martí de Riucorb. La selecció està formada per una vora d'àmfora grecoitàlica tardana, que conté una inscripció ibèrica, dues nanses de vasos contenidors ibèrics amb grafits i tres nanses d'àmfora ibèrica estampillades, una d'elles amb la figura d'un griu.

Noves consideracions sobre la inscripció tarraconense de la beata Thecla (segle V)

S’estudia una inscripció funerària d’una verge consagrada anomenada Thecla d’origen egipci que va ser enterrada en una de les basíliques funeràries que existien en el segle v a ponent de Tarraco. Es revisa el que s’ha escrit sobre aquesta important inscripció els darrers vint anys, i s’analitzen de nou les característiques de l’epígraf (paleografia, formulari, etc.). Finalment, es conclou que no hi ha relació entre aquesta Thecla i el culte implantat en època medieval a santa Tecla com a patrona de Tarragona, en contra del que han proposat alguns autors.

La Presència d'una dama al claustre. Estudi i edició del testament i la inscripció funerària d'Elionor de Cabrera

Pot semblar agosarat per part nostra parlar d'Elionor de Cabrera quan tants d'altres estudiosos n'han parlat. També som conscients que pot semblar estrany parlar-ne en un monogràfic dedicat a la Catedral de Girona. Ara bé, estrany no ho és, perquè la capella que fundà aquesta dama al claustre s'afegeix als elements arquitectònics i artístics de què es parla en aquests annals i, ben al contrari que agosarat, creiem que val la pena afegir-nos als investigadors que ens han precedit després de la troballa del testament d'Elionor al fons de Cabrera i de Bas de l'Arxiu Ducal de la Casa Medinaceli -en concret entre les còpies en microfilm dipositades a l'Arxiu de Poblet-, perquè considerem que pot aportar dades complementàries als estudis anteriors. De fet, aquest estudi concret neix d'una investigació prèvia sobre les inscripcions del claustre de la catedral; el catàleg que resultà d'aquesta recerca presentava més d'un centenar d'inscripcions, la majoria epitafis, de les quals menys d'una desena corresponien a sepultures de dones. D'aquests pocs testimonis femenins en destacava un, i destacava sobretot perquè la inscripció estava inserida en una capella a part, decorada amb relleus, escuts i una escultura; una capella doncs que destaca entre els murs del claustre (Nonó 2003)

Edufree – Aplicació per a l’ensenyament

Sistema d’informació creat amb l’objectiu de gestionar via Web les matriculacions i avaluacions de l’alumnat per part dels centres docents. Entre altres funcionalitats, les principals són: manteniment de mòduls, matriculació d’alumnes al centre per la posterior inscripció als mòduls desitjats, creació de grups d’alumnes per tal de distribuir-los en classes per nivells i en un número adequat, assignació del professorat als mòduls i grups creats, avaluació dels alumnes i generació de documents que ens permet realitzar llistats dels alumnes i butlletins trimestrals amb les avaluacions realitzades.

Gestor web d'activitats en el lleure

El projecte pretén facilitar les tasques d'inscripció a qualsevol activitat lúdica de l’entitat per part de l'usuari, així com també automatitzar la majoria de les tasques que fan els gestors de l'activitat. Aquestes millores s'han implementat mitjançant un portal web amb gestor de continguts, on després de dissenyar i crear una estructura bàsica, qualsevol persona amb pocs coneixements d'informàtica pugui dur a terme el manteniment i l'edició de la informació.

Volubilis i els bona vacantia: una síntesi

La inscripció I.A.M.lat., 448 ens indica que l'emperador Claudi concedí a Volubilis (Mauretania Tingitana) certs beneficis després de la guerra de conquesta d' aquest regne nordafriciL L' artiele sintetitza la bibliografia que s' ha ocupat d' aquest tema des de principis de segle. EIs bona vacantia s6n un deis beneficis otorgats.

Dertosa: colonia de Pèrtinax?

En aquest treball, s¿hi replanteja l¿estatut de Tortosa a partir de la fi del segle II, tot considerant de nou CIL II2 14, 787 i CIL II2 14, 788. La possibilitat que l¿emperador efímer Pèrtinax concedís a Dertosa el privilegi colonial, com ho féu amb altres ciutats, és analitzada per tal de justificar el text de l¿última inscripció.

El port romà de Barcino (Barcelona) i el praefectus orae maritimae laeetanae. Un possible portus comercial

En aquest estudi es planteja l’existència d’un port romà a Barcino (Barcelona), tot intentant esbrinar la seva ubicació i la relació amb el nucli urbà de la ciutat. S’estudia també el paper del praefectus orae maritimae laeetanae, magistrat documentat en una inscripció de Tarragona, en relació amb aquest port.

La pr??ctica administrativa en los documentos de evaluaci??n y movilidad del alumnado

Documento dirigido a los equipos directivos de los institutos de Ense??anza Secundaria y al personal vinculado a sus secretar??as cuyo objetivo es servir de ayuda en la complejidad que genera la implantaci??n de los nuevos planes de estudios y su coexistencia con los anteriores y conseguir con ello un mejor conocimiento y cumplimentaci??n de los documentos oficiales de evaluaci??n en la ESO y una correcta formalizaci??n de las matr??culas de los alumnos propios o colegiados que se incorporen a ense??anzas reguladas por la LOGSE. Est?? estructurado en tres cap??tulos y un apartado de supuestos pr??cticos. El primero, dedicado a la documentaci??n relativa a la Educaci??n Secundaria, ofrece un recorrido minucioso por la normativa reguladora de la evaluaci??n en esta etapa. En el segundo y tercer cap??tulos se abordan los aspectos m??s significativos al proceso de matriculaci??n de los alumnos que transitan desde el sistema educativo que se extingue al sistema educativo derivado de la LOGSE y viceversa. El ??ltimo apartado presenta una serie de supuestos pr??cticos, resueltos los m??s significativos, confiri??ndole un sentido pr??ctico y funcional a los aspectos tratados en los cap??tulos anteriores.