Enfermedad neumococica invasiva en pacientes con neoplasias hematológicas. La influencia de la introducción de la vacuna neumocócica conjugada 7-valente (VNC-7V) en la población infantil

La enfermedad neumocócia invasora (ENI)es una infección grave en los pacientes con neoplasias hematológicas, especialmente en los pacientes con mieloma múltiple y leucemia linfática crónica con altas tasas de mortalidad. Tras la introducción la vacuna VCN-7V, las ENI causadas por serotipos vacunales han disminuido mientras que las ENI causadas por serotipos no vacunales han aumentado. El cambio de serotipos no se ha traducido en importantes cambios clínicos, excepto por un aumento de tendencia al desarrollo de neumonías y shock séptico. Además destaca que la susceptibilidad a la penicilina y eritromicina ha aumentado en el periodo postvacunal

Some pneumococcal serotypes are more frequently associated with relapses of acute exacerbations in COPD patients

Objectives: To analyze the role of the capsular type in pneumococci causing relapse and reinfection episodes of acute exacerbation in COPD patients. Methods: A total of 79 patients with 116 recurrent episodes of acute exacerbations caused by S. pneumoniae were included into this study (1995–2010). A relapse episode was considered when two consecutive episodes were caused by the same strain (identical serotype and genotype); otherwise it was considered reinfection. Antimicrobial susceptibility testing (microdilution), serotyping (PCR, Quellung) and molecular typing (PFGE/MLST) were performed. Results: Among 116 recurrent episodes, 81 (69.8%) were reinfections, caused by the acquisition of a new pneumococcus,and 35 (30.2%) were relapses, caused by a pre-existing strain. Four serotypes (9V, 19F, 15A and 11A) caused the majority (60.0%) of relapses. When serotypes causing relapses and reinfection were compared, only two serotypes were associatedwith relapses: 9V (OR 8.0; 95% CI, 1.34–85.59) and 19F (OR 16.1; 95% CI, 1.84–767.20). Pneumococci isolated from relapses were more resistant to antimicrobials than those isolated from the reinfection episodes: penicillin (74.3% vs. 34.6%, p,0.001), ciprofloxacin (25.7% vs. 9.9%, p,0.027), levofloxacin (22.9% vs. 7.4%, p = 0.029), and co-trimoxazole (54.3% vs. 25.9%, p,0.001). Conclusions: Although the acquisition of a new S. pneumoniae strain was the most frequent cause of recurrences, a third ofthe recurrent episodes were caused by a pre-existing strain. These relapse episodes were mainly caused by serotypes 9V and 19F, suggesting an important role for capsular type

Impact of antibiotic resistance on chemotherapy for pneumococcal infections

Over the past three decades, penicillin-resistant pneumococci have emerged worldwide. In addition, penicillin-resistant strains have also decreased susceptibility to other β-lactams (including cephalosporins) and these strains are often resistant to other antibiotic groups, making the treatment options much more difficult. Nevertheless, the present in vitro definitions of resistance to penicillin and cephalosporins in pneumococci could not be appropriated for all types of pneumococcal infections. Thus, current levels of resistance to penicillin and cephalosporin seem to have little, if any, clinical relevance in nonmeningeal infections (e.g., pneumonia or bacteremia). On the contrary, numerous clinical failures have been reported in patients with pneumococcal meningitis caused by strains with MICs ≥ 0.12 μg/ml, and penicillin should never be used in pneumococcal meningitis except when the strain is known to be fully susceptible to this drug. Today, therapy for pneumococcal meningitis should mainly be selected on the basis of susceptibility to cephalosporins, and most patients may currently be treated with high-dose cefotaxime (±) vancomycin, depending on the levels of resistance in the patient's geographic area. In this review, we present a practical approach, based on current levels of antibiotic resistance, for treating the most prevalent pneumococcal infections. However, it should be emphasized that the most appropriate antibiotic therapy for infections caused by resistant pneumococci remains controversial, and comparative, randomized studies are urgently needed to clarify the best antibiotic therapy for these infections

Some pneumococcal serotypes are more frequently associated with relapses of acute exacerbations in COPD patients

Objectives: To analyze the role of the capsular type in pneumococci causing relapse and reinfection episodes of acute exacerbation in COPD patients. Methods: A total of 79 patients with 116 recurrent episodes of acute exacerbations caused by S. pneumoniae were included into this study (1995–2010). A relapse episode was considered when two consecutive episodes were caused by the same strain (identical serotype and genotype); otherwise it was considered reinfection. Antimicrobial susceptibility testing (microdilution), serotyping (PCR, Quellung) and molecular typing (PFGE/MLST) were performed. Results: Among 116 recurrent episodes, 81 (69.8%) were reinfections, caused by the acquisition of a new pneumococcus,and 35 (30.2%) were relapses, caused by a pre-existing strain. Four serotypes (9V, 19F, 15A and 11A) caused the majority (60.0%) of relapses. When serotypes causing relapses and reinfection were compared, only two serotypes were associatedwith relapses: 9V (OR 8.0; 95% CI, 1.34–85.59) and 19F (OR 16.1; 95% CI, 1.84–767.20). Pneumococci isolated from relapses were more resistant to antimicrobials than those isolated from the reinfection episodes: penicillin (74.3% vs. 34.6%, p,0.001), ciprofloxacin (25.7% vs. 9.9%, p,0.027), levofloxacin (22.9% vs. 7.4%, p = 0.029), and co-trimoxazole (54.3% vs. 25.9%, p,0.001). Conclusions: Although the acquisition of a new S. pneumoniae strain was the most frequent cause of recurrences, a third ofthe recurrent episodes were caused by a pre-existing strain. These relapse episodes were mainly caused by serotypes 9V and 19F, suggesting an important role for capsular type

Estudi de prevalença de la colonització per Staphylococcus aureus resistent a meticil•lina en una població humana i en una porcina

Analitzar la prevalença del MRSA i MRSA ST398 en porcs i en treballadors de granges de porcs. Estudi transversal de prevalença, a la comarca d’Osona. Es van seleccionar 16 granges. Les mostres, s’han processat al laboratori de microbiologia per identificar el MRSA ST398. Van resultar positius per MRSA, 20(64,5%) treballadors. Anys treballats en granges per als positius son 15 anys(p<0’05). De 468 frotis nasals de porcs, van resultar positius per MARSA 7(1,49). La prevalença de MRSA es elevada a la comarca d’Osona. Es importat realitzar un frotis nasal a tots els treballadors de granges de porcs que ingressen a l’Hospital.

Incidencia, pronóstico y evolución clínica, inmunológica y virológica de las infecciones oportunistas del sistema nervioso central en pacientes con infección por VIH en la era del tratamiento antirretroviral de alta eficacia. Relación con el síndrome inflamatorio de reconstitución inmunológica

Després de la introducció de la teràpia antirretroviral d’alta eficàcia, s’ha objectivat a l’hospital vall d’hebron, una disminució progressiva de la incidencia de les principals infeccions oportunistes del sistema nerviós central (toxoplasmosis, meningitis tuberculosa, meningitis criptococócica i de la leucoencefalopatia multifocal progresiva-LMP). La supervivencia global d’aquestes infeccions va ser de 2 mesos, sent la de pitjor pronòstic la LMP, l’estimació de supervivencia de la qual als 36 mesos va ser del 36.4%. L’aparició de la síndrome Inflamatòria de reconstitució immunològica es va asociar a una recuperació immunològica més rápida, sense asociar-se a major mortalitat.

Antibioticoterapia intravenosa domiciliaria en el tratamiento de las infecciones causadas por microorganismos multirresistentes

L'objectiu d'aquest treball és descriure els tres primers anys d'experiència en teràpia ambulatoria domiciliària endovenosa (TADE) en infeccions per microorganismes multiresistents a la nostra Unitat d'Hospitalització a Domicili alhora que avaluar la seva seguretat i eficacia. El grup control són la resta dels pacients amb TADE ingressats a la Unitat. En el grup estudi hi ha hagut més tornades inesperades i reingressos, probablement en relació a la major comorbilitat i dependència fisica dels pacients. La taxa de reaccions adverses és similar i s'ha reduit significativament el nombre d'hospitalitzacions comparant els tres mesos previs a l'ingrés i els tres posteriors. Paraules clau: teràpia ambulatoria domiciliària endovenosa (TADE); microorganismes multiresistents; seguretat; eficacia

Viremia por citomegalovirus y relación con en el pronóstico de los enfermos VIH con < de 50 linfocitos

La introducció del tractament antirretroviral d´alta eficàcia ha contribuït a reduir dràsticament la incidència global de la malaltia per CMV en pacients VIH. A l´era actual, els coneixements sobre el significat clínic de la virèmia per CMV són escassos. L´objectiu del present estudi restrospectiu és estudiar la prevalença de la replicació per CMV en pacients amb la infecció per VIH i & de 50 limfòcits CD4, i avaluar l´impacte que té la replicació de CMV (mitjançant la tècnica quantitativa de PCR) en el pronòstic d´aquests malalts.

Efectividad de la Vacuna Neumocócica Polisacarida Polivalente en la prevención de enfermedad invasiva por neumococo en personas mayores de 60 años.

INTRODUCCIÓ La vacuna pneumocòccica polisacàrida polivalent (VPP-23) es recomana en ancians i persones d'alt risc. No obstant això, la seva efectivitat en la prevenció d'infeccions per pneumococ és controvertida. Aquest estudi avalua l'efectivitat de la vacunació en la prevenció de malaltia pneumocòccica invasiva (MPI) en persones majors de 60 anys. METODOLOGIA Estudi poblacional de casos i controls en el qual es van incloure 88 pacients majors de 60 anys amb MPI (Pneumònia bacteriana, meningitis o sepsis) confirmada per laboratori, i 176 controls que van ser assignats segons Centre d'Atenció Primària, edat, sexe i nivell de risc. La regressió logística condicional va ser usada per a estimar la odds ràtio (OR) segons cada condició clínica. L'efectivitat de la vacuna va ser estimada segons (1-OR) x100. RESULTATS L'efectivitat de la vacunació pneumocòccica va ser significativament mes baixa en casos que en controls (38.6% vs 59.1%; p=0.002). L'efectivitat ajustada va anar de 72% (OR: 0.28; 95% CI: 0.15-0.54) per a MPI i 77% (OR: 0.23; 95% CI: 0.08-0.60) per als serotips vacunals inclosos en la VPP-23. La vacunació va ser efectiva per a l'MPI tant en el grup d'edat de 60-79 anys (OR 0.32; 95% CI: 0.14-0.74) com en el grup de 80 anys o mes (OR: 0.29; 95% CI: 0.09-0.91). L'efectivitat vacunal va ser estadísticament significativa en persones d'alt risc inmunocompetents (OR: 0.29; 95% CI: 0.11-0.79) així com en persones inmunocompromeses (OR: 0.12; 95% CI: 0.03- 0.53). CONCLUSIÓ Aquestes troballes confirmen l'efectivitat de la vacuna pneumocòccia polisacàrida polivalent (VPP-23) en l'MPI, i el benefici en la prevenció d'infecció invasiva en persones de risc i en ancians.

Impacto de la rotación cíclica de antibióticos sobre la etiología de las neumonías nosocomiales por gramnegativos en una unidad de cuidados intensivos (uci)

La rotació cíclica d'antibiòtics (RCA) consisteix a restringir de forma determinada i establerta un antibiòtic o classe d'antibiòtics durant un determinat període de temps, per a tornar a reintroduir-lo posteriorment. D'aquesta manera es pretén evitar l'aparició de resistències bacterianes derivades d'un ús continuat del mateix. En aquest treball, proposem la RCA com una estratègia per al control d'infeccions per gèrmens multirresistents i veure la seva influència en els gèrmens més freqüents que intervenen en les pneumònies nosocomials (NN). A través del registre ENVIN es van recollir les dades de tots els pacients ingressats a la UCI de l'Hospital Universitari la Fe durant dotze mesos consecutius. Es van dividir en 4 cicles de 3 mesos de durada cadascun d'ells. En el primer cicle es va restringir ampicilina/sulbactam, amikacina, cefalosporines i vancomicina; en el segon cicle carbapenems, amikacina i linezolid; en el tercer cicle tigeciclina, quinolones, tobramicina i linezolid i al quart i últim cicle, piperacilina/tazobactam, tobramicina i teicoplanina. Es va comparar amb els tres mesos previs al inici del treball, al qual l'ús d'antibiòtics va ser lliure. El temps global de l'estudi va ser de 15 mesos. El percentatge d'aïllaments d´Acinetobacter spp en el període basal va ser del 46,15% (n=6), de Pseudomonas aeruginosa 15,38% (n=2) i d'Escherichia coli 7, 69% (n=1). Al final de l'estudi els gèrmens aïllats van ser en un 8,57% (n=3) Acinetobacter spp i en un 37,14% (n=13) Pseudomonas aeruginosa.

Etravirine Concentrations in Cerebrospinal Fluid in HIV-Infected Patients

Cerebrospinal fluid Etravirine concentrations were measured in 12 asymptomatic HIV-infected patients. Median ETR concentration in plasma was 611.5 ng/mL (148-991) and median CSF ETR concentration was 7.24 ng/ml (3.5-17.9). In all cases Etravirine levels were above the IC50 range(0.39-2.4ng/ml) and CSF viral load was &40 copies/ml in all patients with undetectable plasma viral load. Our data suggest that ETR achieves concentrations several times above the IC50 range in CSF. All patients with undetectable plasma viral load were virologically suppressed in CSF while receiving an ETR-containing regimen. ETR may help in controlling HIV-1 in CNS.

Utilidad de la densitometría de doble energía (DEXA) en la valoración de las alteraciones morfológicas y estructurales en el paciente VIH en relación con distintos regímenes de tratamiento antiretroviral (TAR)

Objetivo: Comparar la distribución de la grasa corporal mediante DEXA, en pacientes VIH+ monoinfectados y coinfectados VHC, que reciben tratamiento antirretroviral basado en inhibidores de proteasa o no nucléosidos. Materiales y Métodos: Estudio retrospectivo, observacional, unicéntrico. Resultados: 80 pacientes, 60 hombres, 20 mujeres. 41 monoinfectados, 39 coinfectados. Edad 48 años, peso 71 kg, IMC 24, 39 IP, 41 NN. Los coinfectados tenían triglicéridos, colesterol y LDL-c inferiores a los monoinfectados (p <0.05). La DEXA no mostró diferencias en la comparación de mono/coinfectados y grupos de tratamiento. Conclusiones: No se encontraron diferencias entre grupos. Los coinfectados muestran lípidos plasmáticos inferiores.

Eficacia y seguridad del tratamiento antibiótico domiciliario endovenoso en patologia infecciosa procedente del servicio de urgencias

Este estudio de cohortes analiza la eficacia y seguridad del tratamiento antibiótico domiciliario endovenoso (TADE) en pacientes con infecciones procedentes del servicio de urgencias e ingresados en la unidad de Hospitalización a domicilio (HaD) del Hospital de Sabadell. Los pacientes procedentes de Urgencias presentaron mayor edad, mayor deterioro funcional, estancia media más corta, mayor proporción de infecciones urinarias y menor porcentaje de infecciones por P.aeruginosa. Estos pacientes no presentaron mayor riesgo de reingreso hospitalario, ni peor evolución de la infección, ni un incremento de las infecciones asociadas a cuidados sanitarios por lo que el TADE autoadministrado es seguro y eficaz.

Respiratory chain dysfunction associated with multiple mitochondrial DNA deletions in antiretroviral therapy-related lipodystrophy.

Highly-active antiretroviral therapy (HAART) can induce a characteristic lipodystrophy syndrome characterized by peripheral fat wasting and central adiposity, usually associated with hyperlipidaemia and insulin resistance [1,2]. Indirect data have led some authors to propose that mitochondrial dysfunction could play a role in this syndrome [3,4].To date, as recently outlined by Kakuda et al. [5] in this journal, HIV-infected patients developing lipodystrophy have not been studied for mitochondrial changes or respiratory chain capacity...

Staphylococcus lugdunensis infective endocarditis. Description of 10 cases and analysis of native valve, prosthetic valve and pacemaker lead endocarditis clinical profiles

bolism. Surgery was needed in 51% of cases and mortality was 42%. Prosthetic valve endocarditis (nine of 60, 13%) predominated in the aortic position and was associated with abscess formation, required surgery, and high mortality (78%). Pacemaker lead IE (seven of 69, 10%) is associated with a better prognosis when antibiotic treatment is combined with surgery. Conclusions:S lugdunensis IE is an uncommon cause of IE, involving mainly native left sided valves, and it is characterised by an aggressive clinical course. Mortality in left sided native valve IE is high but the prognosis has improved in recent years. Surgery has improved survival in left sided IE and, therefore, early surgery should always be considered. Prosthetic valve S lugdunensis IE carries an ominous prognosis.