1000 resultados para Indústria de la confecció -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
El treball tracta d explicar quines sn les conseqncies sobre la societat i el medi ambient dels pasos que reben els processos productius de les empreses txtils deslocalitzades. El treball es divideix en: una part terica, on es fa un breu recorregut per la histria del txtil i una relaci entre medi ambient -indústria txtil i multinacionals txtils-societat. I en una part prctica, on s analitzen les deu empreses amb major ndex de vendes de roba a Espanya i tamb es comfigura un ndex d tica d empresa en termes socials i ambientals.Aquest treball pretn ser una eina per a futurs treballs d educaci per al consum, per tal que els consumidors puguin escollir uns o altres productes, tenint en compte variables que vagin ms enll del renom de la marca, el preu o els colors atraients dels envasos que els contenen
Resumo:
El treball tracta d explicar quines sn les conseqncies sobre la societat i el medi ambient dels pasos que reben els processos productius de les empreses txtils deslocalitzades. El treball es divideix en: una part terica, on es fa un breu recorregut per la histria del txtil i una relaci entre medi ambient -indústria txtil i multinacionals txtils-societat. I en una part prctica, on s analitzen les deu empreses amb major ndex de vendes de roba a Espanya i tamb es comfigura un ndex d tica d empresa en termes socials i ambientals. Aquest treball pretn ser una eina per a futurs treballs d educaci per al consum, per tal que els consumidors puguin escollir uns o altres productes, tenint en compte variables que vagin ms enll del renom de la marca, el preu o els colors atraients dels envasos que els contenen
Resumo:
Els riscos ètics als serveis socials en temps de crisi es multipliquen i sintensifiquen, per en essncia no es tracta de riscos nous ni diferents dels que es podien produir en temps de bonana econmica i social. No obstant, la cruesa del context dels serveis socials bsics (freqncia de les situacions lmit que s'han d'atendre, les qestions internes i externes de la prctica professional, el malestar i desencant dels professionals) pot suposar una oportunitat de visibilitat i prendre conscincia d'aquests riscos ètics. A la vegada, l'anlisi i l'abordatge d'aquest nou context des d'una perspectiva tica pot suposar un antdot que permeti ressituar la prctica professional (amb els seus lmits, per tamb amb les seves possibilitats), millorar-ne la qualitat i la transparncia, i, de retruc, trencar amb la dinmica de cronificaci de la insatisfacci i queixa professional. s a dir, la perspectiva tica pot ajudar a aixecar la moral dels professionals. Aix doncs, amb aquesta recerca pretenem assolir els segents objectius: Identificar els riscos ètics de la intervenci als serveis socials bsics en relaci als efectes i l'impacte de la crisi econmica; analitzar els diferents riscos ètics identificats i efectuar propostes d'abordatge i minimitzaci d'aquests riscos ètics
Resumo:
Este trabajo de investigacin pretende realizar una mirada tica comprometida y crtica a la realidad psicosocial de las personas que presentan inteligencia lmite y trastorno de personalidad atendidas en la unidad de hospitalizacin especializada de salud mental para personas con discapacidad intelectual. La finalidad es ofrecer, a travs del anlisis de un caso clnico con problemtica social, la pluralidad de situaciones que se dan desde el mbito socio sanitario que comprometen su atencin integral e integradora y que exigen una pluralidad de respuestas no slo desde la prctica asistencial sino tambin desde la tica. Se realiza una descripcin exhaustiva de su historia patobiogrfica y se detiene en el anlisis de aquellos problemas ticos ms relevantes y significativos aparecidos durante estos dos aos. Finaliza con una serie de conclusiones extrapolables a este perfil poblacional que deben realizar una estancia psiquitrica de media estancia en la red especializada enumerando algunas consideraciones o recomendaciones a tener en cuenta para una atencin tica
Resumo:
Aquesta comunicaci es va presentar al &i&Simpsium internacional sobre la creaci de cultures del nou esport&/i&, portat a terme a Osaka, Jap, el 28 de gener, de 1996. El seu propsit principal s fer una interpretaci dels valors culturals de l'esport i de l'olimpisme a la societat contempornia, tot tenint en compte la gran influncia que reben aquests per part dels mitjans de comunicaci.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Els objectius estudiats han estat diversos. Duna banda, analitzar de la presa de decisions des d'una perspectiva tica. Daltra banda, obtenir informaci sobre uns processos i una realitat del mn productiu que afecta la manera com s'acaba plantejant la lluita contra la malaltia i la promoci de la salut en els mbits pblic i privat. I finalment, esbrinar quin s el paper de l'nim de lucre en la presa de decisions de la indústria farmacutica.
Resumo:
Esta memoria aborda la Responsabilidad Social Empresarial (RSE) y la Accin Social (AS) de las empresas farmacuticas como contribucin a los ODM y al Derecho Universal a la Salud. El objetivo del estudio es comprobar si dicha contribucin se cumple a travs de la RSE, o a travs de AS, partiendo de la hiptesis que es la AS la herramienta utilizada. Para ello se realiza un anlisis cualitativo de las acciones y programas desarrollados por dichas empresas y dirigidos a los pases empobrecidos, y contrastndolo con un modelo de RSE y AS, construido tras la revisin las definiciones de los principales organismos, y realizando su anlisis conceptual y la definicin de sus elementos distintivos.
Resumo:
[eng] The text begins with a reflection on the scope and content of the concepts "ethics" and "deontology" and continues by addressing the steps and considerations that the professional community must take into account when analysing ethical and moral aspects of their work. Finally, some specific elements are set forth regarding ethics in information management, specifically ethical conflicts that need to be managed in the area of library and information sciences.
Resumo:
El notable augment de la longevitat en la nostra societat s una bona notcia: vivim ms i possiblement millor. Per a la vegada planteja nous reptes, tamb ètics. s en aquesta rbita que presentem aquestes reflexions que pretenen aportar una visi en termes de coresponsabilitat. El marc conceptual de partena s el que anomenem La quadratura circumscrita de ltica aplicada (Nello 2001): la necessria articulaci de les responsabilitats que pertoquen a totes les parts implicades en un determinat fenomen social, en el nostre cas latenci a la gent gran, sense que aquestes restin delegades exclusivament als professionals. Aix, caldr incorporar tamb les responsabilitats dels familiars de la gent gran i de les persones cuidadores que sovint els ajuden, sense excloure, en la mesura del possible, la responsabilitat de la mateixa persona gran. Afegir les responsabilitats de les institucions sanitries o socials que embolcallen latenci a la gent gran. Considerar les responsabilitats que recauen en diversos estaments poltics, legislatius o executius. Sense menystenir la responsabilitat del gruix de la societat que, com a organisme viu i articulat del conjunt de la ciutadania, marca el llist tic de lexpectativa davant dun fenomen com s el de la gent gran i del seu abordatge responsable.
Resumo:
Document publicat com a part de la collecci Working Papers, que es va presentar a lAssignatura Campus de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia, durant el curs 1996/1997. Amb aquesta recerca lautor pretn descobrir el sistema de valors que es difon a la premsa, concretament a &i&El Peridico de Catalunya&/i&, per analitzar el grau en qu els mitjans de comunicaci propicien o neguen els valors olmpics que indica el mateix Comit Olmpic Internacional (COI) en la seva Carta Olmpica.
Resumo:
Text de la ponncia presentada pel doctor Chris Kennett al Foro Europeo: Cultura, Deporte y Proximidad organitzat per la Diputacin Provincial de Almera i celebrat a Almeria el 5 de maig de 2005. El text examina els conceptes clau que comprn el discurs poltic social relacionat amb la immigraci i com es relacionen aquests conceptes amb lesport. Es t en compte el paper potencial que juga lesport en la integraci dels immigrants i els riscs dels esports com a fora potencialment divisiva, sobretot pel que fa al racisme. Aquesta discussi porta a considerar la necessitat de dileg intercultural a travs de lesport per tal de contribuir a aconseguir una integraci sostenible dels grups immigrants. Per tal dassolir aquest objectiu, cal fer una recerca sobre les necessitats dels grups immigrants, ja que s una fase clau en el desenvolupament de la poltica de lesport.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Harvard Law School, Estats Units, entre setembre i desembre del 2005. Sha estudiat els punts ms controvertits sobre la legalitzaci de leutansia en el context occidental. Sha prets analitzar la principal doctrina i jurisprudncia als Estats Units, tenint en compte els pros i els contres. En un futur sestudiar lestat de la qesti a Europa per desenvolupar una recerca comparada que podria enriquir les conclusions finals.
Resumo:
Aquest text s la transcripci de la intervenci de la Sra. M. Antnia Cardona, professora de Pedagogia de la Universitat Autnoma de Barcelona, en el Curs Universitari sobre Olimpisme que va organitzar el Centre dEstudis Olmpics (CEO-UAB), el mes de febrer de 1991. En ell es tracta el tema de l'educaci en els Jocs olmpics a l'escola.
Resumo:
Aquest treball es proposa aprofundir en el concepte d'eutansia, fent especial mfasi en la ja consolidada diferncia entre l'anomenada eutansia activa i la passiva. Davant de la confusi i arbitrarietat terminolgica existent en aquest mbit, es parteix d'una consideraci conceptual per abastar la determinaci del sentit estricte del terme eutansia. Des d'un punt de vista jurdic que no renuncia als seus pressupsits ètics, aquesta investigaci pretn dilucidar les diferents conseqncies tiques, jurdiques i fins i tot deontolgiques que podrien resultar de l'acceptaci de la distinci entre l'acci i la omissi en la prctica eutansica.
