Beneficios fiscales por inversiones en educación superior: el modelo norteamericano

El modelo americano de financiación universitaria no está centrado en la subvención directa de las Universidades sino en facilitar recursos a los estudiantes. Tanto la Unión como los Estados financian a los estudiantes directamente –mediante ayudas y becas- como indirectamente, a través de beneficios fiscales. El sistema es extremadamente complejo y tiene carencias en términos de equidad, eficiencia y neutralidad, pero, en definitiva, las Universidades americanas disponen de suficientes recursos para trabajar con eficacia y los estudiantes encuentran el modo –becas, préstamos y beneficios fiscales- de financiar buena parte de sus gastos educativos. El sistema español de Educación superior está en el polo opuesto. Programas de becas infradotados, precios universitarios simbólicos, programas de préstamos educativos marginales y ausencia de beneficios fiscales. Las Universidades públicas reciben sus recursos de los contribuyentes, a través de los presupuestos autonómicos, pero si se elige una Universidad privada el estudiante ha de pagar derechos de matrícula más elevados –puesto que sus programas no reciben soporte financiero público- al mismo tiempo que financia el sistema público mediante el abono de sus deudas tributarias. En el ordenamiento vigente se atribuye la principal responsabilidad en lo relativo a política universitaria a las Comunidades autónomas. ¿Qué podrían aprender los Gobiernos autonómicos del modelo americano, sin repetir sus errores? Tres lecciones sencillas: (1) Reducir los créditos presupuestarios a fondo perdido e incrementar los precios públicos, y las becas para los estudiantes de rentas bajas; (2) Crear un único beneficio fiscal, no más, en forma de deducción autonómica reembolsable en el IRPF, del 20% de lo invertido en Educación superior.; (3) Crear Programas de Ayuda al Mérito para todos los estudiantes con mejores resultados académicos en forma de cheque universitario para invertir en cualquier institución del sistema, ya sea de iniciativa estatal o social. Estas tres políticas contribuirían a incrementar los recursos financieros de todas las Universidades, y a mejorar la financiación de los estudiantes –en particular de quienes tienen más necesidades y condiciones para el estudio- al mismo tiempo que se refuerza la libertad de elección de Universidad. En dos palabras, mejoraría la eficacia y la equidad del conjunto del sistema.

La cesión comercial de la imagen: Aspectos Jurídicos

Estudi doctrinal i jurisprudencial sobre la naturalesa i el tractament del fenomen del patrocini en el seu vessant jurídic. Per això, també, s'aprofundeix en la cessió del dret a la pròpia imatge des de la perspectiva civil i Constitucional, igualment es realitza una aproximació al seu tractament fiscal. El dret a la pròpia imatge, és un dret fonamental en el marc de “la protecció constitucional de la vida privada” i recollit en el article 18 de la CE. Si bé la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig de Protecció Civil del Dret a l'Honor, la Intimitat i la Imatge, pretén concretar la regulació dels referits drets constitucionals, el cert és que la seva configuració – gens pacífica- és bàsicament jurisprudencial. En el present estudi es sosté que el dret a la pròpia imatge presenta un doble vessant, d'una banda, com a dret personalíssim, manifestació del dret a la intimitat i, d’altra, com a dret autònom de contingut patrimonial. La possibilitat de tractar aquest dret de forma autònoma permet sotmetre-ho al tràfic comercial i, per tant, la possibilitat que un tercer exerciti dret d’aquestes característiques. Aquest fet, permet es pugui parlar de la cessió dels drets de la personalitat com a font de finançament públic i privat. El contracte de patrocini és el negoci jurídic més significatiu i més rentable en seu de cessió dels drets d'imatge. Habitualment, un empresari, amb la finalitat d'augmentar la notorietat dels seus signes distintius, lliura una quantitat de diners o béns i serveis a l'organitzador o participant en algun tipus d'activitat perquè aquest realitzi una publicitat dels productes o l'activitat de l'empresari. Com qualsevol negoci jurídic bilateral, presenta tot un seguit de drets i obligacions recíproques que es desenvolupen al llarg del present estudi. D'altra banda, la cessió dels drets d'imatge vinculada a l'esport, en la mesura que constitueix una activitat d'interès general, el foment del qual constitueix un imperatiu constitucional i, d'altra banda, genera quantitats econòmiques importants; presenta tot un seguit de peculiaritats tributàries, com ara, incentius fiscals: exempcions i, també, obligacions fiscals per a ambdues parts.

Tax incentives and direct support for R&D: What do firms use and why?

This paper studies whether firms' use of R&D subsidies and R&D tax incentives is correlated to two sources of underinvestment in R&D, financing constraints and appropriability. We find that financially constrained SMEs are less likely to use R&D tax credits and more likely to obtain subsidies. SMEs using legal methods to protect their intellectual property are more likely to use tax incentives. Results are ambiguous for large firms. For both having previous experience in R&D increases the likelihood of using tax incentives, while it reduces the likelihood of using exclusively subsidies, suggesting that the latter induce entry into R&D. Results imply that direct funding and tax credits do not have the same ability to address each source of R&D underinvestment, and that on average subsidies may be better suited than tax credits at least for SMEs. From a policy perspective these tools may be complements rather than substitutes.

Aplicació en iOS per al càlcul de deduccions fiscals per activitats de recerca, desenvolupament i innovació tecnològica

Aquest treball de final de carrera es basa en el desenvolupament d'una aplicació per a dispositius mòbils que utilitzi el sistema operatiu iOS. L'aplicació està pensada per a mòbils iPhone i altres dispositius que emprin el SO pensat, com per exemple l'iPad.

Determinants sociodemogràfics, incentius i rendiments econòmics de l'aprenentage de l'idioma Català per part de la població immigrant a Catalunya

En aquest projecte s’han estudiat diferents aspectes relacionats amb l’aprenentatge del català per part de la població immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomàtiques dels immigrants es una altra forma de capital humà, que no només facilita la seva integració social, sinó que també incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi s’ha enfocat l’aprenentatge de l’idioma català per part de la població immigrant com una inversió de la qual es deriven costos i beneficis. Una qüestió rellevant és quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castellà, bé per que és la seva llengua materna o per que l’han après amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara més interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell fluït del castellà, i encara més els que arriben a Catalunya sense conèixer cap de les dues llegües oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econòmics i demogràfics del nivell de coneixement del català entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, és clau determinar el rol que juguen variables com el grau d’exposició, eficiència i els incentius econòmics, com per exemple les conseqüències laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, també es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentració d’immigrants d’un mateix país exerceix un efecte depressor en l’aprenentatge del català per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hipòtesi de si el coneixement del català per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, també analitzarem si aquest coneixement del català implícita tenir accés a millors oportunitats de treball. La confirmació d’aquestes hipòtesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econòmic per invertir en l’aprenentatge del català.     

Programa SIMBENFISC v1.0. Simulador de beneficis fiscals de la Generalitat de Catalunya.

SIMBENFISC v1.0 permet simular els beneficis fiscals que generen els següents impostos: Successions, Donacions, Transmissions Patrimonials, Actes Jurídics i Operacions Societàries. Genera un informe per a cada impost que conté: 1- Els resultats de la recaptació real per a la liquidació de l’impost segons la normativa vigent a Catalunya i la normativa vigent a l’estat. 2- Els resultats dels beneficis fiscals que corresponen a l’execució de les diferents reduccions i/o deduccions contemplades a cada impost. 3- Els resultats de la projecció de recaptació i dels beneficis fiscals que s’obtindrien d’aplicar determinats supòsits de creixement a) de la base imposable, b) de les liquidacions i c) de canvis de normativa. La informació que processa aquest simulador, òbviament, és específica de cada impost, però el seu ventall es situa aproximadament entre els 50.000 i 300.000 registres. Aquesta informació és l’input del microsimulador i la proporciona la Direcció General de Tributs i Jocs, del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a partir de les autoliquidacions que s’efectuen en cada exercici fiscal anual.

Regulación de la distribución eléctrica en España: análisis económico de una década, 1987-1997

A principis dels anys 80 es va implementar a Espanya un sistema de regulació pel sector elèctric conegut com a Marco Legal Estable, que pretenia donar una solució a la situació de precarietat econòmica i financera per la que passava la indústria en aquests moments. Aquest marc legal es basava en un sitema multiproducte, en el que es retribuïa a les empreses no pels costos efectivaments 'incurridos', sino per uns costos estàndards calculats pel regulador d'igual manera per a totes les empreses. En aquest treball s'analitzan les conseqüències que va tenir l'aplicació d'aquest sistema de regulació en l'activitat de distribució elèctrica.

Internal promotion versus external recruitment: evidence in industrial plants

An analysis is carried out in a sample of 738 industrial plants of the determining factors in the use of internal promotion of blue-collar workers to middle managers and skilled technicians as against their external recruitment. The use of internal promotion is positively correlated with variables indicative of the efforts made by plants to measure employees' skills, and to a lesser extent, with the level of specificity of investments in human capital made by blue-collar workers. Contrary to what was expected, variables related with the use and efficiency of other incentive systems have no significant influence on the increased or decreased use of internal promotion. These results are initial evidence that internal promotions are used to protect and favour specific investments, especially those made by firms in order to discover their workers' skills.

Observability and overcoming coordination failure in organizations

Many organizations suffer poor performance because its members fail to coordinate on efficient patterns of behavior. In previous research, we have shown that financial incentives can be used to find a way out of such performance traps. Here we examine the sensitivity of this result to the ability of people to observe others' choices. Our experiments are set in a corporate environment where subjects' payoffs depend on coordinating at high effort levels; the underlying game being played repeatedly by the employees of an experimental firm is a weak-link game. Treatments vary along two dimensions. First, subjects either start with low financial incentives for coordination, which typically leads to coordination failure, and then are switched to higher incentives or start with high incentives, which typically yield effective coordination, and are switched to low incentives. Second, as the key treatment variable, subjects either observe the effort levels chosen by all employees in their experimenta

A change would do you good . . . An experimental study on how to overcome coordination failure in organizations

Many organizations suffer poor performance because individuals within the organization fail to coordinate on efficient patterns of behavior. Using controlled laboratory experiments, we study how financial incentives can be used to find a way out of such performance traps. Our experiments are set in a corporate environment where subjects' payoffs depend on coordinating at high effort levels; the underlying game being played repeatedly by employees is a weak-link game. In an initial phase, the benefits of coordination are low relative to the cost of increased effort. Play in this initial phase typically converges to an inefficient outcome with employees failing to coordinate at high effort levels. The experimental design then explores the effects of varying the financial incentives to coordinate at a higher effort level. We find that an increase in the benefits of coordination leads to improved coordination, but, surprisingly, large increases have no more impact than small increases. Once subj

Financial incentives in academia: research versus development

This paper investigates the effects of monetary rewards on the pattern of research. We build a simple repeated model of a researcher capable to obtain innovative ideas. We analyse how the legal environment affects the allocation of researcher's time between research and development. Although technology transfer objectives reduce the time spent in research, they might also induce researchers to conduct research that is more basic in nature, contrary to what the skewing problem would presage. We also show that our results hold even if development delays publication.

Codes of best practice in competitive markets for managers

We study firms' corporate governance in environments where possibly heterogeneous shareholders compete for possibly heterogeneous managers. A firm, formed by a shareholder and a manager, can sign either an incentive contract or a contract including a Code of Best Practice. A Code allows for a better manager's control but makes manager's decisions hard to react when market conditions change. It tends to be adopted in markets with low volatility and in low-competitive environments. The firms with the best projects tend to adopt the Code when managers are not too heterogeneous while the best managers tend to be hired through incentive contracts when the projects are similar. Although the matching between shareholders and managers is often positively assortative, the shareholders with the best projects might be willing to renounce to hire the best managers, signing contracts including Codes with lower-ability managers.

Els agrocombustibles a Catalunya : mecanismes i efectes de l'europeïtzació en la política pública

En els darrers temps els agrocombustibles s’han promocionat com una alternativa als combustibles fòssils,adquirint un pes important en les agendes polítiques internacionals. Les dues grans potències econòmiques mundials, els Estats Units i la Unió Europea, han impulsat els agrocombustibles a través de diferents estratègies; plans, legislació, però també amb excempcions fiscals i obligacions de barreja amb combustibles fòssils. En aquest marc, Catalunya va ser de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol pioneres en la potenciació d’experiències de producció i consum d’agrocombustibles. A partir de l’anàlisi de la política i el debat a Catalunya es pot destacar la gran influència de l’esfera europea a través de diversos mecanismes en el procés, el que s’ha anomenat en la literatura com europeïtzació. Darrerament Europa s’ha convertit en un important centre de producció de polítiques públiques, especialment en polítiques ambientals i agrícoles a partir dels anys 80. És per aquest motiu que resulta rellevant conèixer les dinàmiques europees en una política complexa com la dels agrocombustibles a Catalunya, que presenta components energètics, però també amb altres aspectes relacionats amb el món agràri i el medi ambient.

Fiscal sustainability across government tiers

This paper analyses how fiscal adjustment comes about when both central and sub-national governments are involved in consolidation. We test sustainability of public debt with a fiscal rule for both the federal and regional government. Results for the German Länder show that lower tier governments bear a relatively smaller part of the burden of debt consolidation, if they consolidate at all. Most of the fiscal adjustment occurs via central government debt. In contrast, both the US federal and state levels contribute to consolidation of public finances.