Evolució històrica de la regulació de l'IBI

Des dels inicis de la civilització, tots els estats polítics han sentit la necessitat d’ubicar la propietat immobiliària d’alguna manera o altra, amb el que coneixem avui dia com a Cadastre. D’aquesta necessitat n’ha derivat una segona, no per això menys important: gravar la propietat, per tal que els poders públics fossin capaços de fer front a les seves despeses bàsiques, des de finançar una guerra, fins a la prestació de qualsevol servei social. Aquesta segona funció ha esdevingut l’actual Impost sobre Béns Immobles (IBI). L’IBI no depèn directament del Cadastre, sinó del valor que se li adjudica a la propietat immobiliària, és a dir, el seu valor cadastral, que des del 1988 esdevé la seva base imposable. Amb anterioritat, l’IBI, (antigament anomenat Contribució Territorial Rústica i Urbana), no depenia del valor de l’immoble, sinó de les rendes potencials de la propietat immobiliària. Per tant, la seva pròpia evolució històrica reflecteix les dues diferents concepcions per les quals ha estat un gravamen sobre rendes i un gravamen sobre el valor. En aquest sentit, traçarem un esbós sobre l’evolució històrica i jurídica de l’IBI, remuntant-nos als seus inicis, i la seva relació amb el valor cadastral, per tal d’arribar al moment actual. Incidirem en els moments clau i ens fixarem especialment en un, que representa l’inici del canvi conceptual abans esmentat, i que el situem en el any 1.966 quan va entrar en vigor el Text Refós de la Contribució Territorial Urbana, i l’impost es va començar a entendre sobre el valor dels bens immobles i no sobre la seva renda. Amb una altra òptica, més tècnica, ens aproparem al present, tot i analitzant uns altres moments claus que ens permetran entendre l’evolució del valor cadastral pel que fa a la seva quantificació. Avançant cap el present poc a poc el valor cadastral s’ha anat impregnant de la metodologia del valor de mercat i de les Ponències de Valors al tractar-se de valoracions massives tal i com mana el Cadastre.

S.I. de taxacions de béns immobles

El Sistema d'Informació de Taxacions de béns immobles és una solució adaptada a les necessitats d'una empresa que vol sortir al mercat venent els seus productes a través d'internet. L'activitat econòmica de l'empresa es basa en la venda d'informació de subhastes i taxacions de béns immobles. El sistema implementat proporciona una eina per gestionar els productes i un canal de venda per internet.

La clàusula resolutòria a la compravenda de béns immobles

En un context de crisi econòmica com l'actual, caracteritzat per la insolvència i la dificultat per obtenir préstecs hipotecaris, cada cop serà més freqüent trobar-nos amb compravendes d'immobles amb preu ajornat i a terminis garantit amb clàusules resolutòries expresses. Resulta interessant recordar l'origen d'aquesta figura, així com el seu règim i eficàcia actual.

Un modelo sostenible de Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones ¿El sistema brasileño como solución?

Aquesta investigació sorgeix de la reflexió sobre la tendència a la desaparició del Impost sobre Successions y Donacions a Espanya. Després de defensar la necessitat del impost en certes condicions, s’analitzarà el règim de cessió d’impostos, especialment del ISD, on trobarem les causes del problema. Tanmateix, estudiarem el model brasiler amb el fi de validar les propostes plantejades y aportar nous enfocaments.

Construcció i explotaciód'un magatzem de dades per a l'anàlisid'informació immobiliària

Per encàrrec d'una empresa immobiliària s'ha construït un magatzem de dades a partir d'un fitxer en format text amb els registres de 92.555 immobles amb la finalitat de, mitjançant consultes sobre aquestes dades utilitzant eines OLAP, obtenir informació sobre el mercatimmobiliari.

Construcción de un almacén de datospara la empresa "Sostre per a tothom"

El projecte consisteix en el disseny i implementació d'un magatzem de dades per l'empresa immobiliària "Sostre per a tothom". La implementació es realitzarà sobre el producte Oracle Discoverer.

Effects of differential taxation on factor accumulation and growth

In this paper we try to analyze the role of fiscal policy in fostering a higher participation of the different production factors in the human capital production sector in the long-run. Introducing a tax on physical capital and differentiating both a tax on raw labor wage and a tax on skills or human capital we also attempt to present a way to influence inequality as measured by the skill premium, thus trying to relate the increase in human capital with the decrease in income inequality. We will do that in the context of a non-scale growth model.The model here is capable to alter the shares of private factors devoted to each of the two production sectors, final output and human capital, and affect inequality in a different way according to the different tax changes. The simulation results derived in the paper show how a human capital (skills) tax cut, which could be interpreted as a reduction in progressivity, ends up increasing both the shares of labor and physical capital devoted to the production of knowledge and decreasing inequality. Moreover, a raw labor wage tax decrease, which could also be interpreted as an increase in the progressivity of the system, increases the share of labor devoted to the production of final output and increases inequality. Finally, a physical capital tax decrease reduces the share of physical capital devoted to the production of knowledge and allows for a lower inequality value. Nevertheless, none of the various types of taxes ends up changing the share of human capital in the knowledge production, which will deserve our future attention

Effects of differential taxation on factor accumulation and growth

In this paper we try to analyze the role of fiscal policy in fostering a higher participation of the different production factors in the human capital production sector in the long-run. Introducing a tax on physical capital and differentiating both a tax on raw labor wage and a tax on skills or human capital we also attempt to present a way to influence inequality as measured by the skill premium, thus trying to relate the increase in human capital with the decrease in income inequality. We will do that in the context of a non-scale growth model.The model here is capable to alter the shares of private factors devoted to each of the two production sectors, final output and human capital, and affect inequality in a different way according to the different tax changes. The simulation results derived in the paper show how a human capital (skills) tax cut, which could be interpreted as a reduction in progressivity, ends up increasing both the shares of labor and physical capital devoted to the production of knowledge and decreasing inequality. Moreover, a raw labor wage tax decrease, which could also be interpreted as an increase in the progressivity of the system, increases the share of labor devoted to the production of final output and increases inequality. Finally, a physical capital tax decrease reduces the share of physical capital devoted to the production of knowledge and allows for a lower inequality value. Nevertheless, none of the various types of taxes ends up changing the share of human capital in the knowledge production, which will deserve our future attention

Cooperació interadministrativa per millorar la gestió dels tributs i de les multes locals a Catalunya

Aquest treball estudia la gestió a Catalunya tant dels tributs de les entitats locals com de les seves multes (sobretot les imposades per infraccions de trànsit), i proposa diverses mesures per millorar-la. Les dades estadístiques posen de relleu que encara hi ha un cert recorregut per incrementar l’eficàcia en la recaptació d’aquests ingressos. Entre els factors que determinen la manca d’eficàcia, destaquen la falta de mitjans materials de molts municipis i el fet que l’ordenament jurídic limiti l’actuació de les administracions locals fora del seu àmbit territorial, una restricció que dificulta en gran mesura les actuacions en fase de recaptació executiva.Tenint en compte aquest context, la cooperació interadministrativa és un dels mecanismes més adients perquè les entitats locals puguin avançar en la millora de la gestió dels seus recursos. Fins ara, aquesta cooperació s’ha concretat principalment a través de convenis de delegació de competències dels ajuntaments a les diputacions i de convenis de col·laboració entre les administracions locals i les administracions central i autonòmica. Aquestes fórmules, com es constata al llarg del treball, s’han anat perfeccionat en els darrers anys i estan donant resultats satisfactoris.Sens perjudici de continuar emprant aquests instruments, el present estudi proposa mesures noves i el reforçament de determinats mecanismes ja existents. Així, per exemple, se suggereix la creació d’un sistema d’indicadors de gestió tributària local que permeti avaluar els resultats que aporten els mecanismes de col·laboració, l’establiment d’un registre de convenis per facilitar-ne el coneixement, o el foment de la interoperabilitat i dels mitjans informàtics en la gestió tributària. En el cas dels impostos de gestió compartida, com ara els que recauen sobre els béns immobles, les activitats econòmiques i els vehicles, s’evidencia que caldria agilitzar la gestió de la informació continguda a les bases de dades estatals del cadastre i del registre de vehicles.

L'economia de béns simbòlics en la transformació capitalista de la societat. El cas de Pere i Josep Segarra, propietaris d'lvars d'Urgell

La raó fonamental que ens ha menat a fer aquest estudi és la sorprenent hibridació de materials simbòlics que es troba en les vides, a cavall dels segles XIX i XX, dels propietaris d'Ivars d'Urgell, Pere Segarra, particularment, i Josep Segarra. Efectivament, veiem, sincronitzats en la seva acció, símbols netament de l'antic règim i símbols moderníssims. Símbols que els realcen, que els institueixen, directament, i d'altres -els que deriven dels mecanismes de reproducció social de l'estat liberal- que ho fan de manera indirecta. Alhora que practiquen el ritual del "pa de caritat" per als pobres del poble i passavolants, d'altra banda subscriuen pòlisses d'assegurança de béns immobles, participen directament en les successives fases d'irrigació del terme d'Ivars, o introdueixen adobs i insecticides en la cultura agrària local. Alcaldes i membres de diferents comissions municipals, cedeixen solemnement al poble les suposades relíquies -que ells posseeixen- del seu patró Sant Andreu. En qualsevol cas, la característica bàsica d'una manipulació simbòlica com aquesta seria que, tant si es tracta de símbols antics com moderns, tant si són d'aplicació directa com indirecta, són els propietaris com els Segarra els qui, en el context local, detenen un monopoli ostentós dels actius simbòlics.

La cláusula de intercambio de información tributaria según el Convenio bilateral Hispano-Brasileño para evitar la doble imposición y prevenir la evasión fiscal en materia de impuestos sobre la renta

El presente artículo tiene por objeto analizar el contenido, alcance, evolución y límites de la cláusula de intercambio de información incorporada en el Convenio Hispano-Brasileño para evitar la doble imposición y prevenir la evasión fiscal en materia de impuestos sobre la renta (1974), fin a cuyo logro se toma como punto de partida el marco jurídico instrumentalizador del intercambio de información tributaria y asistencia mutua entre Estados. Tendrá cabida en estas páginas un análisis en detalle de aspectos tan importantes y poco manidos como los problemas de interpretación de los convenios de doble imposición en materia de intercambio de información tributaria consecuencia de las modificaciones sustanciales tras la aprobación de las sucesivas versiones del Modelo de Convenio de la OCDE y sus Comentarios, interpretación que afecta de manera directa a cuestiones de primer orden como el ámbito subjetivo y objetivo de aplicación, límites y restricciones de la cláusula de intercambio de información sellada y ratificada por el Estado Español y la República Federativa del Brasil en 1974. Igualmente se da noticia de otros significados extremos tales como el destino del intercambio de información tributaria y el deber de confidencialidad de los Estados, con especial alusión al alcance de las restricciones específicas previstas para el intercambio de información tributaria no sólo desde la óptica de la legislación española sino también desde la visión de la normativa reguladora de la materia en Brasil.

Disentangling the Housing Satisfaction Puzzle: Does Homeownership Really Matter?

There is a general consensus that homeownership has beneficial effects for both individuals and society in many outcomes. However, research regarding the effect of homeownership on individuals' subjective well-being remains inconclusive. In this paper, for the first time, we provide empirical evidence for the link between homeownership and housing satisfaction using panel data. We use the eight waves of the European Community Household Panel (ECHP) covering the period 1994-2001. We observe that renters who become homeowners not only experience a significant increase in housing satisfaction, but also after changing their tenure status, they obtain a different utility from the same housing context. This evidence might provide support to the hypothesis that a share of the differences in the perceived utility derived from housing can be attributed to (un)fulfilled expectations or aspirations regarding homeownership. Keywords: Housing satisfaction, subjective well-being, homeownership, fixed-effects, housing aspirations JEL classification: D1, R2.

La propiedad y la posesión: el fenómeno Okupa

El moviment Okupa ha adquirit una gran importància durant els últims vint anys a tota Europa occidental, incloent-hi, per descomptat, al nostre país. Aquest grup contracultural que, en nombroses ocasions voreja o entra de ple en el simple vandalisme o en la marginalitat, va arribar amb força a Espanya durant la dècada dels anys vuitanta. Es tracta d'un moviment social de protesta contra la dificultat d'accés a l'habitatge que tenen els joves i contra el sistema capitalista establert. Així doncs, aquest col•lectiu respon contra aquests problemes mitjançant la okupacaió no autoritzada d'immobles abandonats als quals els seus propietaris no donen cap tipus d'ús. Però, realment aquests grups organitzats tenen dret a Okupar l'habitatge d'un altre individu que és el legítim propietari del mateix? Doncs bé, aquest Treball Fi de Carrera pretén mostrar les particularitats jurídiques que envolten al fenomen Okupa, partint de la base que el dret espanyol no contempla l'ocupació com a manera d'adquirir la propietat d'un habitatge. Per a això, analitza detalladament els conceptes de possessió i propietat, així com els procediments per a recuperar el domini d'un bé immoble o la possessió d'aquest, a través de l'ordenament jurídic civil català i espanyol. Per tant, realitza una comparativa de les dues regulacions per examinar els mecanismes de defensa jurídica de què disposa el legítim propietari d'un habitatge okupat. Així mateix, per a aconseguir una visió global d'aquest assumpte hem cregut convenient estudiar el delicte d'usurpació de béns immobles que recull el Codi Penal. La Llei Orgànica 10/1995 del Codi Penal va introduir, sense que hi hagués cap antecedent en els anteriors Codis, llevat del fugaç Codi Penal de 1928, el delicte d'usurpació sense violència o intimidació en el seu article 245.2. Amb aquesta nova disposició, el legislador ha atorgat al posseïdor o propietari d'un bé immoble una protecció suplementària a la que ve rebent des del Dret Civil, tant català com comú. El debat que genera aquest tema és saber quina via és més adequada per a procedir davant d'una okupació, si la civil o la penal o si és preferible utilitzar les dues simultàniament, cosa que permet la legislació actual. Per tant, aquest treball pretén aprofundir en tots aquests aspectes i donar una resposta clara per saber com actuar en cas que ens okupin un immoble de la nostra propietat.

Gestión de incidencias en un edificio de apartamentos

El desenvolupament del projecte es basa en el model MVC (Vista-Controlador) implementat mitjançant Struts, juntament amb els patrons Business Delegate, Value Object i DAO per separar les diferents capes de l'aplicació (web, Negoci, accés al SGBD). Tota aquesta metodologia i arquitectura s'empra per garantir la independència i modularitat de les diferents parts de l'aplicació.

Tax reforms and inequality: theoretical and empirical implications

In this paper we examine the effect of tax policy on the relationship between inequality and growth in a two-sector non-scale model. With non-scale models, the longrun equilibrium growth rate is determined by technological parameters and it is independent of macroeconomic policy instruments. However, this fact does not imply that fiscal policy is unimportant for long-run economic performance. It indeed has important effects on the different levels of key economic variables such as per capita stock of capital and output. Hence, although the economy grows at the same rate across steady states, the bases for economic growth may be different.The model has three essential features. First, we explicitly model skill accumulation, second, we introduce government finance into the production function, and we introduce an income tax to mirror the fiscal events of the 1980¿s and 1990¿s in the US. The fact that the non-scale model is associated with higher order dynamics enables it to replicate the distinctly non-linear nature of inequality in the US with relative ease. The results derived in this paper attract attention to the fact that the non-scale growth model does not only fit the US data well for the long-run (Jones, 1995b) but also that it possesses unique abilities in explaining short term fluctuations of the economy. It is shown that during transition the response of the relative simulated wage to changes in the tax code is rather non-monotonic, quite in accordance to the US inequality pattern in the 1980¿s and early 1990¿s.More specifically, we have analyzed in detail the dynamics following the simulation of an isolated tax decrease and an isolated tax increase. So, after a tax decrease the skill premium follows a lower trajectory than the one it would follow without a tax decrease. Hence we are able to reduce inequality for several periods after the fiscal shock. On the contrary, following a tax increase, the evolution of the skill premium remains above the trajectory carried on by the skill premium under a situation with no tax increase. Consequently, a tax increase would imply a higher level of inequality in the economy