La construcción narrativa de la identidad en un contexto educativo intercultural = The narrative construction of identity in a intercultural educative setting

En este trabajo se expone e ilustra un modelo teórico para entender las funciones de la identidad, así como los mecanismos psicosociales asociados a su construcción: “Modelo Evolutivo y Funcional de la Identidad Mediada” (MEBIM). La identidad, mediada narrativamente, cumple una función personal orientada a la dirección de la propia vida, así como una función sociocultural vinculada a la búsqueda de reconocimiento de los derechos de los grupos sociales a los que uno se siente apegado. Se ilustran los factores asociados a la construcción de la identidad personal (sí mismos posibles, transiciones vitales, vínculo afectivo) y sociocultural (acción-transformación e identificación simbólica) a partir de 12 historias de vida realizadas con mestizos e indígenas de la Universidad Intercultural de Chiapas (México). Se sugiere que en contextos educativos formales, como la escuela o la Universidad, se deben propiciar narrativas personales y socioculturales con el objetivo de optimizar la identidad en un mundo a la vez globalizado y plural

The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia

La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social. Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional. Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar. Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars. Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents. Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar.

Displaced self : the impact of language-migration on self-identity

In this dissertation I explore the impact that language-migration has on Self-Identity. The thesis consists of two parts: a memoir The Strangeness of Freedom, and an exegesis. Each is intended to stand alone, but also to complement the other. In the memoir I draw on my personal recollections of my family's migrations across five countries (Czechoslovakia, West Germany, USA and Australia) and into three languages (Czech, German and English) in order to convey my particular experience of language migration. In the exegesis I analyse several memoirs written by other language migrants and examine what impact they believe migrating into a new language and culture had on their own Self-identity. I draw on postmodern and psychoanalytic theory to explore the nature of Self-Identity formation and why migrants, as well as non-migrants might experience a change in their Self-identity during the course of their lives. I attempt to tease out to what extent the change in Self-identity is a universal experience that results from living across time and moving from a known past into an unknown future, regardless of whether one physically migrates or not. I found that while language-migrants tend to describe a more intense disruption of their Self-Identity, non-migrants also experience such a disruption in their sense of Self, simply by living in a rapidly changing world. I propose that while changing locations and languages clearly disrupts the continuity we presume life entails, it is in fact the passage of time that distances us from our known past, including our familiar Self, even if we never physically or linguistically migrate.

Phototherapy as an Intervention in Identity Development with Adolescents.

Identity development in adolescence is a period of exploration and experimentation. During this stage of development, adolescents are defining their identity in terms of ethnicity, sexual orientation, and gender. It can be a confusing time and the lack of resources and support influence the ability of the adolescent to form a cohesive identity. This struggle to define an identity may lead to symptoms of depression and difficulties with interpersonal relationships. Identity interventions are limited and primarily involve the adolescent talking to a therapist and attempting to verbalize and define subjective distress. The use of a phototherapy intervention focuses on using an adolescent's subjective experiences. Phototherapy provides a way for the therapist and client to explore the photographs the client takes and opens different avenues in the areas of non-verbal and visual communication. Photographs can also promote increased communication about an adolescent's ethnic, sexual or gender identity. Interpretations made by the adolescent about images in the photographs will get in touch with emotional experiences that may be missed in traditional "talk therapy." This paper reviews literature on identity development, specifically in the areas of ethnicity, sexual orientation, and gender identity. Phototherapy, the use of photography to enhance traditional psychotherapy, is described and a rationale is provided for the utilization of phototherapy in adolescent identity development. Vignettes are provided illustrating how phototherapy can be used when working with adolescents who are questioning and exploring ethnic identity, sexual orientation, and gender identity.

I'm Not Who I Thought I Was: A Contextual Resolution to the Identity Loss of Combat PTSD.

Given the historical rates of combat post-traumatic stress disorder (PTSD), one can expect 30% of soldiers returning from current military conflicts to suffer from PTSD. For these individuals, various cognitive behavioral therapies (CBT) are the most commonly employed treatments. Unfortunately, however, symptom relapse can be expected with the various CBT approaches, as traumatic memories remain. Soldiers are imbued with a militarized identity, and the identity loss experienced by those soldiers who suffer from PTSD is particularly painful for this population, as the militarized identity effectively disavows personal suffering. For this reason, many combat veterans diagnosed with post-traumatic stress disorder experience undue, prolonged suffering as they struggle to make sense of the different person they fear they have become. This paper contrasts certain versions of Western philosophy, which view the self as a fixed and reified entity with certain versions of Eastern philosophy, which view the self as more contextual and fluid, in order to illuminate the value of employing third wave behavioral treatments, specifically Acceptance and Commitment Therapy (ACT), to treat the identity loss experienced by military veterans with PTSD. ACT echoes the Buddhist principle that attachment to verbally-constructed conceptual notions of self contribute to undue suffering, and that more vital living can be achieved by assuming a more contextual and experiential perspective on identity. Research and anecdotal accounts are cited to illustrate why treatment for identity loss associated with combat PTSD should be less focused on reconstructing a historically substance-oriented self and more focused on an epistemological reorientation to a deconstructed, contextual self.

Reactions to positive deviance: Social identity and attribution dimensions

This research examines whether evaluations of positive deviates (i.e. high achieving group members) are influenced by the attributions they make for their performance. We argue that ingroup positive deviates who make group attributions help enhance the ingroup's image and thus attract favorable evaluations. In Experiment 1, ingroup positive deviates who made group attributions were generally evaluated more favorably than ingroup positive deviates who made individual attributions. There was also evidence that the positive deviates' attribution style influenced group and self-evaluations. Evaluations of outgroup positive deviates were not influenced by their attribution style. In Experiment 2, an ingroup positive deviate who was successful and attributed that success to the group was upgraded relative to an ingroup positive deviate who made individual attributions. Group evaluations were also higher when the positive deviate made group attributions. This pattern did not emerge when the positive deviate failed. The results are discussed from a social identity perspective.

Slackers, slashers and sticklers : Hollywood films and audience reception /

This thesis examines the processes through which identity is acquired and the processes that Hollywood :films employ to facilitate audience identification in order to determine the extent to which individuality is possible within postmodem society. Opposing views of identity formation are considered: on the one hand, that of the Frankfurt School which envisions the mass audience controlled by the culture industry and on the other, that of John Fiske which places control in the hands of the individual. The thesis takes a mediating approach, conceding that while the mass media do provide and influence identity formation, individuals can and do decode a variety of meanings from the material made available to them in accordance with the text's use-value in relation to the individual's circumstances. The analysis conducted in this thesis operates on the assumption that audiences acquire identity components in exchange for paying to see a particular film. Reality Bites (Ben Stiller 1994) and Scream (Wes Craven 1996) are analyzed as examples of mainstream 1990s films whose material circumstances encourage audience identification and whose popularity suggest that audiences did indeed identify with them. The Royal Tenenbaums (Wes Anderson 2001) is considered for its art film sensibilities and is examined in order to determine to what extent this film can be considered a counter example. The analysis consists of a combination of textual analysis and reception study in an attempt to avoid the problems associated with each approach when employed alone. My interpretation of the filmmakers' and marketers' messages will be compared with online reviews posted by film viewers to determine how audiences received and made use of the material available to them. Viewer-posted reviews, both unsolicited and unrestricted, as found online, will be consulted and will represent a segment of the popular audience for the three films to be analyzed.

Évaluation du rôle modérateur de l’intégration des Relations d’Objet dans la relation entre l’Urgence Négative et les comportements impulsifs dirigés contre soi et autrui

L’Urgence négative est un trait caractéristique du trouble de personnalité limite. Cependant ce modèle des traits ne permet pas d’expliquer les variétés des formes d’expression ni le niveau de sévérité de gestes impulsifs, qu’ils soient dirigés contre soi ou contre autrui. L’intégration du modèle des relations d’objet à celui des traits offre une meilleure compréhension de cette variabilité. Dans la théorie des relations d’objet, la diffusion de l’identité est spécifique aux organisations limites de la personnalité. Elle est caractérisée par un manque d’intégration des représentations de soi et d’autrui à cause d’une séparation excessive des affects positifs et négatifs investis dans les images de soi et d’autrui. Elle est associée à un manque d’intégration des structures psychiques du Moi et du Surmoi. Le niveau de l’intégration de l’identité agirait en modulant la relation en un trait d’urgence négative élevé et l’expression des gestes impulsifs. Cette étude, réalisée auprès d’étudiants, était la première à tester une telle hypothèse. Bien qu’elle n’ait pas permis de démontrer une telle relation de modération, compte tenu de certaines limites, il apparaît nécessaire de réévaluer ce modèle modérateur au sein d’un d’échantillon de plus grande taille.