Synthesis and crystal structure of triphenyltin-2-(1,2-ethylenedithio) methylene-3-oxo-5-aryl-4-pentenicate

Nine triphenyltin - 2 - (1,2 - ethylenedithio) methylene - 3 - oxo - 5 - aryl - 4 - pentenicates were synthesized. The crystal structure of the title compound 3b (C33H28O3S2Sn) was determined by X - ray diffraction analysis. The crystal belongs to triclinic system, space group P(1)overbar with a = 0.9074 (2) nm, b = 1.6809(3)nm, c = 2.1834(4)nm, alpha =77.57(3)degrees, beta = 88.04(3)degrees, gamma = 89.47(3)degrees, V = 3.2503nm(3), Z = 2, R = 0.0592. In crystal of 3b, there exist intramolecular 0-Sn coordination bonds, with carboxylate group acting as a bidentate ligand: Sn(1)-0(1) = 0.2086(5) and Sn(1)-0(2) = 0.2594nm, having a deformed trigonal bipyramidal geometry.

Synthesis, crystal structure and properties of (Z)-3-triphenylstannyl-1,1-diphenyl propenol

Five new organotin compounds were synthesized and characterized, X-ray crystal structure analysis of (Z)-3-triphenylstannyl-1,1-diphenyl propenol was performed, The crystal belongs to space group P2(1)/n. The cell parameters are: a = 1.235 7(2) nm, b = 0.987 4(2) nm, c = 2.208 1(4) nm, beta = 95.23(3)degrees, V = 2.683 0(9) nm(3), Z = 4, R = 0.027 9, R-w = 0.064 5. The tin atom of the molecule exists in a distorted tetrahedron, Z isomer of double bond is obtained.

Cyclometallated compounds of intramolecular coordination.

This article supplies a review on the chemistry of cyclometallated compounds. Emphasis is given to those formed by cyclometallation reactions. In this class of complexes, called organometallic intramolecular-coordination compounds, a special attention is given to the reactivity of cyclometallated of palladium(II) due to their use in important chemical processes. Metal-carbon bonds in these palladium(II) complexes can undergo a large variety of insertion reactions and they offer a potentially important sequence in organic synthetic methodology,homogeneous catalysis and liquid crystals manufacturing.

A study of the nature of coordination in metal monothiocarbamates based on infrared spectroscopy and the HSAB concept

The nature of coordination in metal monothiocarbamates is shown to depend on the hardness or softness of the metal ton. Thus, the monothiocarbamate ion acts as a monodentate ligand with metal-sulphur bending when the metal ion is a soft acid while it acts as a bidentate ligand when the metal ion is a hard acid; it can exhibit either behaviour when the metal ion is a borderline acid. In dialkyltin and dialkylmonocholorotin complexes, the monothiocarbamate ion acts as a bidentate ligand with strong Sn-S bonding while in trialkyl-or triaryl-tin complexes it acts essentially as a monodentate ligand. Thus, R3Sn(I) seems to be a soft or borderline acid while R2Sn(II) is a hard acid.

Design and synthesis of quasi-diastereomeric molecules with unchanging central, regenerating axial and switchable helical chirality via cleavage and formation of Ni(II)–O and Ni(II)–N coordination bonds

9 p.

I. The crystal structure of potassium bis(tricyanovinyl)amine. II. Nuclear magnetic resonance studies of alkali halide solutions. III. Elucidation of the intramolecular hydrogen bond in acetylacetone by the deuterium isotope effect on the chemical shift of the bridge hydrogen

Part I

Potassium bis-(tricyanovinyl) amine, K⁺N[C(CN)=C(CN)₂]₂^-, crystallizes in the monoclinic system with the space group Cc and lattice constants, a = 13.346 ± 0.003 Å, c = 8.992 ± 0.003 Å, B = 114.42 ± 0.02°, and Z = 4. Three dimensional intensity data were collected by layers perpendicular to b* and c* axes. The crystal structure was refined by the least squares method with anisotropic temperature factor to an R value of 0.064.

The average carbon-carbon and carbon-nitrogen bond distances in –C-CΞN are 1.441 ± 0.016 Å and 1.146 ± 0.014 Å respectively. The bis-(tricyanovinyl) amine anion is approximately planar. The coordination number of the potassium ion is eight with bond distances from 2.890 Å to 3.408 Å. The bond angle C-N-C of the amine nitrogen is 132.4 ± 1.9°. Among six cyano groups in the molecule, two of them are bent by what appear to be significant amounts (5.0° and 7.2°). The remaining four are linear within the experimental error. The bending can probably be explained by molecular packing forces in the crystals.

Part II

The nuclear magnetic resonance of ⁸¹Br and ¹²⁷I in aqueous solutions were studied. The cation-halide ion interactions were studied by studying the effect of the Li⁺, Na⁺, K⁺, Mg⁺⁺, Cs⁺ upon the line width of the halide ions. The solvent-halide ion interactions were studied by studying the effects of methanol, acetonitrile, and acetone upon the line width of ⁸¹Br and ¹²⁷I in the aqueous solutions. It was found that the viscosity plays a very important role upon the halide ions line width. There is no specific cation-halide ion interaction for those ions such as Mg⁺⁺, Di⁺, Na⁺, and K⁺, whereas the Cs⁺ - halide ion interaction is strong. The effect of organic solvents upon the halide ion line width in aqueous solutions is in the order acetone ˃ acetonitrile ˃ methanol. It is suggested that halide ions do form some stable complex with the solvent molecules and the reason Cs⁺ can replace one of the ligands in the solvent-halide ion complex.

Part III

An unusually large isotope effect on the bridge hydrogen chemical shift of the enol form of pentanedione-2, 4(acetylacetone) and 3-methylpentanedione-2, 4 has been observed. An attempt has been made to interpret this effect. It is suggested from the deuterium isotope effect studies, temperature dependence of the bridge hydrogen chemical shift studies, IR studies in the OH, OD, and C=O stretch regions, and the HMO calculations, that there may probably be two structures for the enol form of acetylacetone. The difference between these two structures arises mainly from the electronic structure of the π-system. The relative population of these two structures at various temperatures for normal acetylacetone and at room temperature for the deuterated acetylacetone were calculated.

SYNTHESIS AND MOLECULAR-STRUCTURE OF NBU2[(MEO)3C6H2C(O)N2CHC6H4O]SN FORMED IN THE REACTION OF DI-N-BUTYLTIN(IV) OXIDE WITH 3,4,5-TRIMETHOXY-BENZOYL SALICYLAHYDRAZONE

The title complex was synthesized and characterized by H-1, C-13, Sn-119 NMR and IR spectra. A single crystal X-ray diffraction study confirmed its molecular structure and revealed that 3,4,5-trimethoxy-benzoyl salicylahydrazone was a tridentate and approximately planar ligand. The complex crystallizes in the triclinic space group P1BAR with a = 9.208(3), b = 12.536(2), c = 12.187(4) angstrom, alpha = 113.12(2), beta = 90.58(2), gamma = 81.42(2), V = 1277.5(6) angstrom, Z = 2. The structure was refined to R = 0.033 and R(w) = 0.041 for 3944 observed independent reflections. The tin atom has a distorted trigonal bipyramidal coordination. The Sn-C bond lengths are 2.129(5) and 2.113(5) angstrom (av. 2.121(5) angstrom), the C-Sn-C angle is 123.3(2); the bond length between the tin atom and the chelating nitrogen is 2.173(3) angstrom. Two chain carbon atoms and the chelating nitrogen atom occupy the basal plane. The skeleton of two erect oxygen atoms and the tin atom is bent (O-Sn-O angle = 153.5(1)). In the complex, the ligand exists in the enol-form.

Liquid alumina: detailed atomic coordination determined from neutron diffraction data using empirical potential structure refinement

Greaves, George; Jenkins, T.E.; Landron, C.; Hennet, L., (2001) 'Liquid alumina: detailed atomic coordination determined from neutron diffraction data using empirical potential structure refinement', Physical Review Letters 86 pp.4839-4842 RAE2008

Ring-opening polymerisation of silver-diphosphine [M2L3] coordination cages to give [M2L3](infinity) coordination polymers

[M2L3] coordination cages and linear [M2L3]infinity polymers of the rigid, bridging diphosphines bis(diphenylphosphino)acetylene (dppa) and trans-1,2-bis(diphenylphosphino)ethylene (dppet) with silver(I) salts have been investigated in the solution and solid states. Unlike flexible diphosphines, 1:1 dppa/AgX mixtures do not selectively form discrete [Ag2(diphos)2(X)2] macrocycles; instead dynamic mixtures of one-, two- and three-coordinate complexes are formed. However, 3:2 dppa/AgX ratios (X = SbF6. BF4, O3SCF3 or NO3) do lead selectively to new [M2L3] triply bridged cage complexes [Ag2(dppa)3(X)2] 1a-d (X = SbF6 a, BF4 b, O3SCF3 c, NO3 d), which do not exhibit Ag-P bond dissociation at room temperature on the NMR time scale (121 MHz). Complexes la-d were characterised by X-ray crystallography and were found to have small internal cavities, helical conformations and multiple intramolecular aromatic interactions. The nucleophilicity of the anion subtly influences the cage shape: Increasing nucleophilicity from SbF6 (1a) through BF4 (1b) and O3SCF3 (1c) to NO3 (1d) increases the pyramidal distortion at the AgP3 centres, stretching the cage framework (with Ag...Ag distances increasing from 5.48 in 1a to 6.21 A in 1d) and giving thinner internal cavities. Crystal packing strongly affected the size of the helical twist angle, and no correlation between this parameter and the Ag-Ag distance was observed. When crystalline 1c was stored in its supernatant for 16 weeks, conversion occured to the isostoichiometric [M2L3]infinity coordination polymer [Ag(dppa)2Ag(dppa)(O3SCF3)2]infinity (1c'). X-ray crystallography revealed a structure with ten-membered Ag2(dppa)2 rings linked into infinite one-dimensional chains by a third dppa unit. The clear structural relationship between this polymer and the precursor cage 1c suggests a novel example of ring-opening polymerisation. With dppet, evidence for discrete [M2L3] cages was also found in solution, although 31P NMR spectroscopy suggested some Ag-P bond dissociation. On crystallisation, only the corresponding ring-opened polymeric structures [M2L3]infinity could be obtained. This may be because the greater steric bulk of dppet versus dppa destabilises the cage and favours the ring-opening polymerisation.

The stereoselective coordination chemistry of the helicating ligand N,N '-bis(-2,2 '-dipyridyl-5-yl)carbonyl-(S/R,S/R)-1,2-diphenylethylenediamine

Enantiomerically pure N,N'-bis(-2,2'-dipyridyl-5-yl)carbonyl-(S/R,S/R)-1,2-diphenylethylenediamine has been synthesised by linking two 2,2'-bipyridine units by (R,R)- and (S,S)-1,2-diphenylethylenediamine. The ligands possess a hindered rotation between the bipyridine chromophores, which are held together by intramolecular hydrogen bonds. ES mass spectroscopy confirmed that reaction with Fe(II), Co(III) and Cd(II) afforded dinuclear complexes. CD spectroscopy implied that enantiopure ligands conferred helicity to the metals centre giving a dominant triple helicate diastereoisomer (with the RR isomer giving a P helicate). H-1 NMR spectroscopy of the cadmium complex confirmed the presence of a single diastereoisomer. (C) 2003 Elsevier B.V. All rights reserved.

ESC observations of SN 2005cf - I. Photometric evolution of a normal Type Ia supernova

We present early-time optical and near-infrared photometry of supernova (SN) 2005cf. The observations, spanning a period from about 12 d before to 3 months after maximum, have been obtained through the coordination of observational efforts of various nodes of the European Supernova Collaboration and including data obtained at the 2-m Himalayan Chandra Telescope. From the observed light curve we deduce that SN 2005cf is a fairly typical SN Ia with a post-maximum decline [Delta m(15)(B)(true) = 1.12] close to the average value and a normal luminosity of M-B,M-max = -19.39 +/- 0.33. Models of the bolometric light curve suggest a synthesized Ni-56 mass of about 0.7 M-circle dot. The negligible host galaxy interstellar extinction and its proximity make SN 2005cf a good Type Ia SN template.

Dynamic task allocation and coordination in cooperative multi-agent environments

La coordinació i assignació de tasques en entorns distribuïts ha estat un punt important de la recerca en els últims anys i aquests temes són el cor dels sistemes multi-agent. Els agents en aquests sistemes necessiten cooperar i considerar els altres agents en les seves accions i decisions. A més a més, els agents han de coordinar-se ells mateixos per complir tasques complexes que necessiten més d'un agent per ser complerta. Aquestes tasques poden ser tan complexes que els agents poden no saber la ubicació de les tasques o el temps que resta abans de que les tasques quedin obsoletes. Els agents poden necessitar utilitzar la comunicació amb l'objectiu de conèixer la tasca en l'entorn, en cas contrari, poden perdre molt de temps per trobar la tasca dins de l'escenari. De forma similar, el procés de presa de decisions distribuït pot ser encara més complexa si l'entorn és dinàmic, amb incertesa i en temps real. En aquesta dissertació, considerem entorns amb sistemes multi-agent amb restriccions i cooperatius (dinàmics, amb incertesa i en temps real). En aquest sentit es proposen dues aproximacions que permeten la coordinació dels agents. La primera és un mecanisme semi-centralitzat basat en tècniques de subhastes combinatòries i la idea principal es minimitzar el cost de les tasques assignades des de l'agent central cap als equips d'agents. Aquest algoritme té en compte les preferències dels agents sobre les tasques. Aquestes preferències estan incloses en el bid enviat per l'agent. La segona és un aproximació d'scheduling totalment descentralitzat. Això permet als agents assignar les seves tasques tenint en compte les preferències temporals sobre les tasques dels agents. En aquest cas, el rendiment del sistema no només depèn de la maximització o del criteri d'optimització, sinó que també depèn de la capacitat dels agents per adaptar les seves assignacions eficientment. Addicionalment, en un entorn dinàmic, els errors d'execució poden succeir a qualsevol pla degut a la incertesa i error de accions individuals. A més, una part indispensable d'un sistema de planificació és la capacitat de re-planificar. Aquesta dissertació també proveeix una aproximació amb re-planificació amb l'objectiu de permetre als agent re-coordinar els seus plans quan els problemes en l'entorn no permeti la execució del pla. Totes aquestes aproximacions s'han portat a terme per permetre als agents assignar i coordinar de forma eficient totes les tasques complexes en un entorn multi-agent cooperatiu, dinàmic i amb incertesa. Totes aquestes aproximacions han demostrat la seva eficiència en experiments duts a terme en l'entorn de simulació RoboCup Rescue.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Enantioselective Intramolecular Michael Addition of Nitronates onto Conjugated Esters: Access to Cyclic γ-Amino Acids with up to Three Stereocenters

A highly stereoselective synthesis of conformationally constrained cyclic γ-amino acids has been devised. The key step involves an intramolecular cyclization of a nitronate onto a conjugated ester, promoted by a bifunctional thiourea catalyst. This methodology has been successfully applied to generate a variety of γ-amino acids, including some containing three contiguous stereocenters, with very high diastereoselectivity and excellent enantioselectivity. It is postulated that an interaction that is key to the success of the process is the simultaneous coordination of the thiourea functionality to both the conjugated ester and the nitronate. Finally, the synthetic utility of these compounds is demonstrated in the synthesis of two dipeptides derived from the C- and N-termini.